divendres, 14 de novembre de 2014

Cinema: Interstellar

A hores d'ara ja hauríeu de saber que en aquest bloc, encara que de vegades ho sembli, no només parlo de còmics i sèries de televisió, i que quan parlo de cinema no ho faig sempre sobre films basats en còmics. Avui en toca un de ciència-ficció esperat per moltíssima gent durant mesos i que ja s'ha estrenat i he pogut veure i gaudir. 

És d'aquelles pel·lícules que impacten, que fan reflexionar i ens obsessionen durant hores. Reconec que el dia que la vaig anar a veure em van acompanyar escenes, conceptes i fins i tot la música del meu estimat Hans Zimmer —que torna a col·laborar amb el senyor Nolan per enèsima vegada— durant hores, i me'n vaig anar a dormir pensant-hi encara.


Interstellar és la nova pel·lícula d'en Christopher Nolan, director de la trilogia del Cavaller Fosc i d'Origen, un altre film dels que fan pensar, discutir i gargotejar explicacions en forma de gràfics. Escrit també per ell mateix i el seu germà Jonathan, ens planteja un punt de partida en què, en un futur proper però hàbilment indeterminat, la Terra ha dit prou i ja no és sostenible, de manera que el progrés de la Humanitat no només ha quedat estancat, sinó que la societat ha tornat a ser eminentment agrària, amb un evident retrocés tecnològic i, per acabar-ho d'adobar (no és un joc de paraules del món de l'agricultura, ho prometo), les plagues i les tempestes de pols estan eliminant l'últim mitjà de subsistència que li queda.


En aquest context la família del protagonista, l'antic pilot de proves de la NASA i ara agricultor Cooper (Matthew McConaughey, sens dubte el gran reclam del repartiment gràcies als seus lloats i premiats papers a Dallas Buyers Club i True Detective), mira de sobreviure com pot, fins que una sèrie d'esdeveniments que primer detecta la seva filla, la Murph (Mackenzie Foy), permet a en Cooper descobrir la ubicació secreta del que queda de la NASA, que després de ser oficialment desmantellada amb l'abandonament del programa espacial té un projecte per a conquistar l'espai que ara és possible gràcies al descobriment d'un forat de cuc unes dècades abans. 


Evidentment el recluten per tal de dur a terme la nova fase de la missió, iniciada deu anys abans, i excitat per la possibilitat de posar en pràctica el seu talent per primera vegada en dècades, en Cooper ha de deixar la família a la Terra per tal de salvar la raça humana.

Fins aquí la premissa, no especialment original, però l'atractiu de la pel·lícula resideix en com es plasma la idea, la seva espectacular estètica i la tensió que ens envaeix en diversos moments del seu extensíssim metratge. 169 minuts que es fan una mica llargs cap al final, quan el clímax s'estira en forma d'escenes paral·leles que avancen lentament, a l'estil del clímax de la citada Origen (o Inception) —que, a més, una escena concreta del final ens recorda—, i apareix la interpretació cinematogràfica de complicats conceptes físics que ens fan sentir idiotes i ens maregen amb les sempre atractives però mentalment esgotadores paradoxes temporals.


Pel que fa a les interpretacions, totes excel·lents i amb cares conegudes entre les quals el ja esmentat McConaughey, però també una Anne Hathaway que des que es va pelar a Les Miserables s'ha aficionat a dur els cabells curtíssims (i que torna a col·laborar amb el senyor Nolan després de fer de Catwoman a The Dark Knight Rises), en Michael Caine (cinquena col·laboració amb el director, comptant la trilogia d'en Batman, Origen i aquesta), en John Lithgow (conegut entre altres coses per la sèrie Caiguts del cel, on feia de marcià), la Jessica Chastain (Zero Dark Thirty), en Casey Affleck, en Topher Grace o en Matt Damon

Com deia al principi, és d'aquelles pel·lícules que impacten, que entretenen i alhora fan pensar, que val la pena tornar a veure adquirint-les en format domèstic, i a mi em va agradar molt, tant que m'uneixo a tots els que la consideren una de les pel·lícules més importants de 2014, encara que li vaig trobar alguns punts febles que ara repassaré.

El millor

  • Les distorsions temporals i els efectes psicològics d'aquestes en els personatges, la part més dramàtica del film
  • La cura amb què es lliga tot al final, encara que al públic estàndard com jo se li escapin del tot alguns conceptes físics (i quàntics!) i el maregin les seves implicacions
  • La prudència, la mesura amb què ens presenten el punt de partida apocalíptic, sense exageracions i sense arriscar-se a fer prediccions basades en anys concrets 

El pitjor

  • L'envelliment d'algun personatge, en termes de maquillatge, està mal executat malgrat l'experiència que a Hollywood tenen en aquest àmbit
  • L'angoixant i innecessari allargament de la seqüència del clímax, metratge que es podria haver emprat en explicar millor alguns conceptes, com ara el pla A i el pla B, sobre els quals pivota la missió
  • Algunes escenes de més acció, més frenètiques, són una mica confuses des del punt de vista narratiu


2 comentaris:

  1. Gràcies per la crítica, m'has convençut, l'anirem a veure! :)

    ResponElimina
  2. Segurament, la pel·lícula estrenada a 2014 que més m'ha impressionat i, per tant, que més m'ha agradat. Vaig tenir la possibilitat de gaudir-la a una sala amb tecnologia IMAX i no me'n penedeixo gens: encara que només fos pel so (brutal) ja mereixia la pena.

    Dit això, coincideixo bastant amb la teva ressenya, especialment quan dius que és un film que et fa pensar, reflexionar, que inclús et pot obsessionar durant un parell de dies. La meva al·lota i jo vàrem debatre sobre ell almenys dos dies després d'haver-la vist.

    Si de cas, dir que personalment no comparteixo els punts negatius que li trobes (a excepció del maquillatge, que és ben notori): si ens referim a les mateixes escenes (de clímax i d'acció), a mi em varen tenir sense respiració tot el temps que duraven, ben pendent d'allò que estava passant a pantalla i amb una tensió que poques vegades havia sentit al cinema. De fet, a una escena concreta (no faré spoilers) em va sorprendre lo llarga que era sense que notés cap mena de davallada en el clímax. Pero bé, això són opinions personals.

    En quant a un altre punt feble que jo li vaig detectar, diria que la banda sonora moltes vegades no s'adapta ni lliga bé amb allò que miram a pantalla. Cap al final (la darrera hora o així) sí lliga a la perfecció, però les quasi dues hores anteriors, tot i ser una banda sonora bona, em donava la sensació de que entrava quan no tocava, que no donava les sensacions en consonància amb allò que passava. A lo millor varen ser coses meves només.

    A partir d'ara a lo millor faig un spoiler (intentaré que no), pero no continuar llegint aquest comentari si encara no s'ha vist la pel·lícula. Sobre el final, Neil Degrasse Tyson, físic eminent en aquestes coses i actual presentador del programa Cosmos, va treure un vídeo-comentari i la conclusió a la qual s'arriba és: com que no sabem encara què passa quan entres a un forat negre, és possible que passi allò del film, doncs es ficció sobre un misteri encara. Em va fer gràcia.

    Salut!

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails