Lectures: La màquina del temps

Fa un parell de mesos, una mica més, vaig publicar una entrada sobre el clàssic de la ciència-ficció L'illa del doctor Moreau, d'H. G. Wells. Va ser el primer cop en molts anys que agafava un llibre en préstec, i li vaig agafar el gust i després en vaig agafar tres més, entre els quals un altre clàssic del mateix autor, que és el que porto avui al blog.

La màquina del temps, publicada originalment en anglès com a The Time Machine l'any 1895, és una novel·la no gaire llarga a la qual se li atribueix la popularització del concepte dels viatges en el temps en la ficció. De fet, el seu senzill i descriptiu títol demostra que es tractava d'un camp força verge. 

Recordo que fa anys en vaig veure una de les adaptacions que ha tingut per al cinema, la de 2002, que curiosament va dirigir Simon Wells, besnet de l'autor d'aquest llibre, però tot i que em sonava haver llegit el llibre, ara m'ha quedat clar que no, perquè no hi ha hagut cap passatge que em refresqués la memòria.

En fi, La màquina del temps ens situa a la presentació en societat de la màquina del temps per part del científic que el narrador anomena "El Viatger del Temps", i aviat esdevé una narració en primera persona, perquè li cedeix la paraula, sobre el viatge inaugural que el geni duu a terme.

De fet, ens ho explica a la tornada d'aquest viatge, una accidentada aventura al llunyaníssim any 802.701 en què l'home troba el món, i sobretot la raça humana, dràsticament transformats. 

Durant la lectura m'he fet la pregunta -potser l'autor ho va aclarir en alguna entrevista, però confesso que no ho he buscat- de si la tria d'un any tan remot va ser quelcom intencionat per tal de no agafar-s'hi els dits i que l'obra no quedés mai obsoleta des del punt de vista argumental, com sí que ha passat amb tantíssimes altres històries posteriors ambientades al cap d'uns anys o unes dècades a tot estirar respecte al present de la publicació.

En col·locar l'acció milers de segles endavant, mai arribarem a saber si la imaginació li va permetre encertar gaire el panorama. Era, doncs, una cosa intencionada? O li servia per construir un relat més aviat de misteri i de terror com el que acaba esdevenint, per a decepció dels aficionats moderns als viatges en el temps que busquem (m'hi incloc) referències identificables i excitants en un futur imaginari però proper? Perquè, al capdavall, la història s'acaba assemblant una mica a la de L'illa del doctor Moreau, que es publicaria l'any següent, pel que fa al seu desenvolupament i l'estil de les situacions que s'hi descriuen. 

Si de cas, com a aspecte sorprenent i positiu, hi trobem una reflexió sobre el capitalisme i l'evolució de la societat humana, que està molt bé, però tot plegat es podria haver ambientat en un altre planeta o en un país desconegut, perquè al final el viatge als confins de la història de la humanitat no és gaire rellevant a l'hora de contextualitzar el missatge.

Com ja passava amb L'illa del doctor Moreau, Wells no s'entreté gaire a explicar-nos els fonaments científics de tot plegat, és més aviat fantasia que no pas ciència, però també és veritat que en aquella època tot era més ingenu i senzill. Recomano el llibre? Bé, com a clàssic d'aventures amb un punt de crítica social, sí, però com a relat de viatges temporals, com a mínim actualment trobo que deixa bastant a desitjar per la seva superficialitat en aquest sentit.