Sèries: Guardians de la nit (primera temporada)

A la meva última entrada vaig parlar de la primera temporada d'una de les sèries amb què s'ha estrenat el nou Super 3, l'SX3, que és Haikyû!!, un anime de voleibol que m'està agradant molt i que encara té un llarg recorregut per endavant.

Avui, en canvi, és el torn de la primera temporada de l'altra sèrie que he decidit seguir, una que vaig començar més per donar suport que perquè el tema m'interessés gaire. Sabia que venia d'un manga de molt d'èxit i que en aquest cas sí que s'està publicant en català, però ja fa anys que els shônen que van sortint no em desperten l'interès, l'últim que ho va aconseguir va ser Naruto.

Parlem de Guardians de la nit (en japonès Kimetsu no yaiba, literalment "espasa destrueixdimonis"), sèrie basada en el manga homònim de Koyoharu Gotouge que es va serialitzar a la Shônen Jump japonesa entre 2016 i 2020 amb un total de 23 volums recopilatoris.

La sèrie que l'adapta a l'animació va començar el 2019 i de moment té 44 episodis, a més d'una pel·lícula, però sembla que a l'X3 només se n'haurà emès la primera, i properament el film, que es va arribar a estrenar als cinemes en català en un moviment sorprenent perquè en aquell moment no hi havia traduïts ni la sèrie ni el manga, mentre que la segona temporada, a causa de la cruesa del tema, s'haurà d'emetre d'alguna manera encara no anunciada.

De què va, doncs, aquesta sèrie? El seu protagonista és en Tanjirô Kamado, un nano que viu a la muntanya amb la seva família i que duu el pa a casa des que el seu pare va morir de malaltia. Un dia, però, quan hi torna descobreix que el que li quedava de família ha estat assassinada, amb l'excepció de la seva germana Nezuko, que tot i així s'ha convertit en un dimoni que, curiosament, pot controlar les seves ànsies assassines.

En Tanjirô, encara sense haver pogut pair la tragèdia, s'assabenta de l'existència del Cos dels Caçadimonis, una organització secreta que es dedica, a l'era Taishô japonesa (1912-1926), a perseguir i matar dimonis, que anteriorment eren humans i en algun moment es van convertir en aquests éssers assedegats de sang i amb habilitats diverses.  

Per tal de venjar la seva família i descobrir com poder fer tornar la Nezuko a la normalitat, el protagonista accepta la proposta d'un d'aquests caçadors de dimonis, el que li explica l'existència de l'organització, d'anar-se a entrenar en l'art de l'espasa amb un mestre.

És així com, després d'un duríssim entrenament, en Tanjirô aprèn a fer servir tècniques especials de respiració que confereixen als caçadimonis força i resistència sobrehumanes amb les quals s'enfrontarà a diversos dimonis.

Aquests dimonis, com deia, abans eren humans, i això és interessant perquè, siguin quines siguin les seves habilitats i el seu aspecte, i malgrat la crueltat de què facin gala -i en aquest sentit Guardians de la nit és extremament violenta-, quan en coneixem la història, normalment quan són a punt de morir, de vegades no podem evitar sentir certa llàstima per ells, i és que la sèrie, quan vol, es pot posar molt dramàtica.

Al darrere d'aquests dimonis hi ha en Muzan Kibutsuji, el dimoni que amb la seva sang pot transformar les persones en altres dimonis de diferent entitat, i queda clar que serà el gran enemic que caldrà batre en algun moment, però pel camí en Tanjirô haurà de fer front a reptes cada cop més difícils.

No ho farà sol, encara que els aliats triguen una mica en començar a aparèixer: un d'ells és l'Inosuke, un paio que va amb dues espases serrades i una màscara (?) de senglar, probablement el meu personatge preferit perquè, a més d'estar una mica sonat i ser violent, és molt malparlat i m'ha fet sentir per primer cop en un anime en català, o gairebé per primer cop, perquè abans no s'estilava, renecs com "collons" i "hòstia". 

És un personatge que em fa riure, de vegades en veu alta, també amb la seva incapacitat, o mania, de dir malament els noms dels altres. Però no és l'únic.

També tenim en Zenitsu (segons l'Inosuke, en "Cent Ictus"), un nano que també es va entrenar com a caçadimonis, però que ho va fer obligat per pagar uns deutes i que és extremament poruc -està obsessionat amb què morirà cada dos per tres- i només es posa a lluitar quan està adormit o inconscient. Curiosament, quan hi ha una noia pel mig es transforma i adopta una actitud ridículament seductora.

És sens dubte, juntament amb l'Inosuke, el personatge que posa el contrapunt humorístic a la sèrie, i tots dos tenen força més carisma que el protagonista, cosa que sé que no soc l'únic que pensa.

A Guardians de la nit veurem més personatges, com els Pilars, que són els caçadimonis més forts, però de moment, a la primera temporada, hem pogut saber poques coses d'ells. Un dels temes que els divideixen, això sí, és què s'ha de fer amb la Nezuko, perquè mai no s'havien trobat amb un dimoni que tingués "bona actitud".

Són personatges misteriosos que no sé si l'obra arriba a explorar amb més profunditat, però de moment el que he vist de la trama m'ha anat agradant cada cop més -li costa una mica arrencar, tot s'ha de dir- i, pel que fa al doblatge, com ja he apuntat alguna vegada a Twitter m'ha xocat la insistència en fer gairebé tots els noms esdrúixols, no sé si per assemblar-se més al japonès, idioma on no està gaire clar on és la síl·laba tònica, però sí que és un canvi notable respecte a la tendència de l'animació japonesa en català "de tota la vida", i en alguns casos crec que patina en exagerar-ho. 

M'han agradat les veus, tot i que sobta veure alguns personatges que són nens, i es diu que són nens, tenir veus greus, d'adult, i la traducció en general també, si bé no soc gaire partidari de la forma simple dels pronoms febles, sobretot quan hi ha verbs en què no presentaven cap problema i fer-ho així fa de "vells", com ara en casos com "aparteu-se".

Tornaré a parlar de Guardians de la nit quan s'emeti a televisió la pel·lícula que esmentava més amunt, que adapta la trama per a la qual l'episodi final de la primera temporada fa de pròleg. Ja veurem, doncs, quan podrem gaudir, i com, de la segona temporada, però de moment això és el que tindrem.