Sèries: Guardians de la nit (primera temporada)

A la meva última entrada vaig parlar de la primera temporada d'una de les sèries amb què s'ha estrenat el nou Super 3, l'SX3, que és Haikyû!!, un anime de voleibol que m'està agradant molt i que encara té un llarg recorregut per endavant.

Avui, en canvi, és el torn de la primera temporada de l'altra sèrie que he decidit seguir, una que vaig començar més per donar suport que perquè el tema m'interessés gaire. Sabia que venia d'un manga de molt d'èxit i que en aquest cas sí que s'està publicant en català, però ja fa anys que els shônen que van sortint no em desperten l'interès, l'últim que ho va aconseguir va ser Naruto.

Parlem de Guardians de la nit (en japonès Kimetsu no yaiba, literalment "espasa destrueixdimonis"), sèrie basada en el manga homònim de Koyoharu Gotouge que es va serialitzar a la Shônen Jump japonesa entre 2016 i 2020 amb un total de 23 volums recopilatoris.

La sèrie que l'adapta a l'animació va començar el 2019 i de moment té 44 episodis, a més d'una pel·lícula, però sembla que a l'X3 només se n'haurà emès la primera, i properament el film, que es va arribar a estrenar als cinemes en català en un moviment sorprenent perquè en aquell moment no hi havia traduïts ni la sèrie ni el manga, mentre que la segona temporada, a causa de la cruesa del tema, s'haurà d'emetre d'alguna manera encara no anunciada.

De què va, doncs, aquesta sèrie? El seu protagonista és en Tanjirô Kamado, un nano que viu a la muntanya amb la seva família i que duu el pa a casa des que el seu pare va morir de malaltia. Un dia, però, quan hi torna descobreix que el que li quedava de família ha estat assassinada, amb l'excepció de la seva germana Nezuko, que tot i així s'ha convertit en un dimoni que, curiosament, pot controlar les seves ànsies assassines.

En Tanjirô, encara sense haver pogut pair la tragèdia, s'assabenta de l'existència del Cos dels Caçadimonis, una organització secreta que es dedica, a l'era Taishô japonesa (1912-1926), a perseguir i matar dimonis, que anteriorment eren humans i en algun moment es van convertir en aquests éssers assedegats de sang i amb habilitats diverses.  

Per tal de venjar la seva família i descobrir com poder fer tornar la Nezuko a la normalitat, el protagonista accepta la proposta d'un d'aquests caçadors de dimonis, el que li explica l'existència de l'organització, d'anar-se a entrenar en l'art de l'espasa amb un mestre.

És així com, després d'un duríssim entrenament, en Tanjirô aprèn a fer servir tècniques especials de respiració que confereixen als caçadimonis força i resistència sobrehumanes amb les quals s'enfrontarà a diversos dimonis.

Aquests dimonis, com deia, abans eren humans, i això és interessant perquè, siguin quines siguin les seves habilitats i el seu aspecte, i malgrat la crueltat de què facin gala -i en aquest sentit Guardians de la nit és extremament violenta-, quan en coneixem la història, normalment quan són a punt de morir, de vegades no podem evitar sentir certa llàstima per ells, i és que la sèrie, quan vol, es pot posar molt dramàtica.

Al darrere d'aquests dimonis hi ha en Muzan Kibutsuji, el dimoni que amb la seva sang pot transformar les persones en altres dimonis de diferent entitat, i queda clar que serà el gran enemic que caldrà batre en algun moment, però pel camí en Tanjirô haurà de fer front a reptes cada cop més difícils.

No ho farà sol, encara que els aliats triguen una mica en començar a aparèixer: un d'ells és l'Inosuke, un paio que va amb dues espases serrades i una màscara (?) de senglar, probablement el meu personatge preferit perquè, a més d'estar una mica sonat i ser violent, és molt malparlat i m'ha fet sentir per primer cop en un anime en català, o gairebé per primer cop, perquè abans no s'estilava, renecs com "collons" i "hòstia". 

És un personatge que em fa riure, de vegades en veu alta, també amb la seva incapacitat, o mania, de dir malament els noms dels altres. Però no és l'únic.

També tenim en Zenitsu (segons l'Inosuke, en "Cent Ictus"), un nano que també es va entrenar com a caçadimonis, però que ho va fer obligat per pagar uns deutes i que és extremament poruc -està obsessionat amb què morirà cada dos per tres- i només es posa a lluitar quan està adormit o inconscient. Curiosament, quan hi ha una noia pel mig es transforma i adopta una actitud ridículament seductora.

És sens dubte, juntament amb l'Inosuke, el personatge que posa el contrapunt humorístic a la sèrie, i tots dos tenen força més carisma que el protagonista, cosa que sé que no soc l'únic que pensa.

A Guardians de la nit veurem més personatges, com els Pilars, que són els caçadimonis més forts, però de moment, a la primera temporada, hem pogut saber poques coses d'ells. Un dels temes que els divideixen, això sí, és què s'ha de fer amb la Nezuko, perquè mai no s'havien trobat amb un dimoni que tingués "bona actitud".

Són personatges misteriosos que no sé si l'obra arriba a explorar amb més profunditat, però de moment el que he vist de la trama m'ha anat agradant cada cop més -li costa una mica arrencar, tot s'ha de dir- i, pel que fa al doblatge, com ja he apuntat alguna vegada a Twitter m'ha xocat la insistència en fer gairebé tots els noms esdrúixols, no sé si per assemblar-se més al japonès, idioma on no està gaire clar on és la síl·laba tònica, però sí que és un canvi notable respecte a la tendència de l'animació japonesa en català "de tota la vida", i en alguns casos crec que patina en exagerar-ho. 

M'han agradat les veus, tot i que sobta veure alguns personatges que són nens, i es diu que són nens, tenir veus greus, d'adult, i la traducció en general també, si bé no soc gaire partidari de la forma simple dels pronoms febles, sobretot quan hi ha verbs en què no presentaven cap problema i fer-ho així fa de "vells", com ara en casos com "aparteu-se".

Tornaré a parlar de Guardians de la nit quan s'emeti a televisió la pel·lícula que esmentava més amunt, que adapta la trama per a la qual l'episodi final de la primera temporada fa de pròleg. Ja veurem, doncs, quan podrem gaudir, i com, de la segona temporada, però de moment això és el que tindrem.

 

Torna l'anime en català!

En circumstàncies normals ara tocaria que us parlés d'algun llibre o còmic que he llegit, una pel·lícula que he vist o l'última temporada d'alguna sèrie que segueixo. 

El cas és que ara mateix encara no tinc del tot a punt aquest tipus d'entrada, però ha passat una cosa que justifica un escrit de tipus diferent, un d'actualitat, i és que ha tornat l'anime en català a la tele. 

A aquestes altures ja deveu saber que no em refereixo a que Sakura, la caçadora de cartes estigui en català a Netflix, ni del fet que de tant en tant surten noves edicions domèstiques de sèries que incorporen l'àudio català perquè fa anys es van doblar, sinó a la tele de debò, la de posar-la i a veure què hi fan. 

Després d'un llarguíssim abandonament criminal de la programació de qualitat i atractiva en la nostra llengua per al públic infantil i juvenil, cosa que ha tingut unes conseqüències devastadores per a la seva supervivència, Televisió de Catalunya ha rectificat i, després de mesos de promeses de millores en aquest sentit, ens ha portat el Club Super 3 refundat. 

I no és un simple relleu generacional, sinó que és una cosa nova i, com demanàvem els amants de l'animació japonesa que vam créixer amb dibuixos animats amb aquest origen i en la nostra llengua, amb una aposta forta per l'anime dins la seva oferta general. 

Es fa, a més, d'una manera trobo que encertada: per una banda, com que es tracta que el jovent vegi atractiva una llengua que és la seva, però que està en fort i ràpid retrocés, arriben sèries noves amb les quals els més grans no tenim el mateix lligam emocional que amb aquelles que ja coneixíem, i per l'altra, precisament algunes d'aquestes sèries més nostàlgiques s'aniran reemetent dins d'aquest espai, concretament l'X3, que és el dels "nens grans", en contraposició a l'S3, el dels més menuts. I, per ara, la primera que tenim en aquest sentit és Yû Yû Hakushô.

A més, com que ja és 2022, la programació es podrà seguir a la televisió a l'horari establert però també a través de la pàgina web de l'SX3, el nou nom del Super 3, i de l'aplicació per a mòbils i tauletes durant un temps per gaudir-ne amb més comoditat. Llàstima, però, que no es puguin descarregar per veure offline i, d'aquesta manera, no consumir dades quan ho fem fora de casa.

En qualsevol cas, feia molts anys que jo no mirava anime a la televisió, més enllà d'algunes coses a les plataformes d'streaming, però en català segur que no. I m'ha motivat prou, aquesta feliç notícia, per proposar-me seguir, de moment i veient que són les que temàticament m'interessen més -però també hi ha Inazuma Eleven, i més endavant Ronja, la filla del bandoler-, Haikyû!! (a la imatge de dalt), adaptació d'un manga de voleibol masculí que ha estat un dels grans èxits dels darrers anys, i Guardians de la nit: Kimetsu no yaiba, un relat d'aventures, fantasia i to més sanguinari que també ha estat un èxit, i que en aquest cas arriba quan tot just se n'acaba de començar a publicar la versió catalana del manga. 

Perquè això també és important dir-ho, i aprofito per fer-ho: enguany hem vist l'arribada de nous mangues en català, cosa que feia molts anys que no passava, però a més ha estat en quantitats més grans (i el que encara ha d'arribar!) i amb diversitat d'editorials, que és el més destacat. Clàssics que era gairebé delicte que no hi fossin en la nostra llengua, com Dr. Slump, però també coses més modernes com My Hero Academia, Jujutsu Kaisen, Guardians de la nit o la recentment comentada, en aquesta entrada, Tokyo Revengers. 

Si es produeix una sinergia entre l'emissió en català d'un anime i la publicació del corresponent manga en la nostra llengua crec que tothom hi sortirà guanyant, i suposo i espero que ja ho estiguin tenint en compte a l'hora de prendre decisions, tant els uns com els altres. Tindrem algun altre anime en català basat en qualsevol dels esmentats mangues en català? Compto que sí.