Lectures: Guàrdies! Guàrdies!

Tinc un problema amb els llibres de la saga Discmón: no tinc gaire temps per llegir i al llarg de l'any em quedo força lluny d'una quantitat de lectures de novel·la que arribin als dos dígits, però intento que siguin variades, i resulta que les obres de Sir Terry Pratchett m'enganxen de manera que quan n'acabo una, n'hi ha una altra que és una ferma candidata a convertir-se en el següent llibre que llegeixo. 

He de fer esforços per obligar-me a mi mateix a canviar d'autor, i és el que em passa ara, que he acabat un altre dels seus llibres que a sobre, a priori, tenia la premissa que menys em cridava l'atenció de les que ens plantegen a les contraportades dels llibres que ens estan arribant en català, que són cada cop més, però encara massa pocs.

Guàrdies! Guàrdies! és una novel·la de 1989 i constitueix la primera part de la saga de la Guàrdia Nocturna. Com a curiositat, sembla que és la principal inspiració del primer videojoc Discworld, que no tinc -no perquè no el busqui activament-, però ja vaig comentar que havia descobert la saga gràcies al Discworld II. 

En fi, el vuitè llibre per ordre de publicació original -que ja sabem que és una mica igual tal com està muntat aquest univers- ens parla d'un orde secret i clandestí que prepara l'enderrocament del líder de la ciutat d'Ankh-Morpork, el patrici Lord Vetinari, d'una manera força rebuscada: convocar, mitjançant la màgia, un drac per terroritzar la ciutat i llavors presentar un salvador, pretesament l'hereu de l'antiga casa reial, amb la idea que sigui el nou líder, però titella de l'esmentat orde. 

Ara hauria de dir allò de "per tal d'impedir-ho...", però en realitat els protagonistes de la novel·la són els tres membres que queden de la Guàrdia de la Nit, un cos oficial sobre el paper però ignorat i menystingut per la seva fama d'inútil i corrupte, adjectius no del tot injustos, però que resulta que gràcies a la seva aparent irrellevància pot tenir un paper cabdal, malgrat els seus membres, acostumats a la llei del mínim esforç, en del desenvolupament de la com sempre esbojarrada trama.

Els lidera el capità Vimes, un personatge una mica més solemne que els seus dos homes, però amb les seves innegables febleses, i és inevitable que sentim simpatia per ell, però les coses canvien de debò quan els arriba un nou recluta, en Safanòria, un paio alt com un Sant Pau criat per nans que s'ho pren tot al peu de la lletra i és tan honest i honrat que posa en perill l'statu quo tant de la Guàrdia com de la pròpia ciutat, que funciona en la pràctica dictadura i on fins i tot els assassins i els lladres tenen un gremi oficial per tal de mantenir unes quotes raonables d'aquesta mena de delictes. 

No vull entrar en més detalls, de manera que acabaré dient que Guàrdies! Guàrdies! és, altre cop, un llibre molt divertit, ple de personatges i situacions absurdes i la fina ironia que caracteritzava la prosa de l'autor. Si us heu endinsat al Discmón fa poc, aquesta novel·la no us decebrà, així com tampoc l'edició en català, amb una traducció més que notable malgrat algun moment en què l'anglès transparenta i la insistència en els "li" que haurien de ser "l'hi". Ja em perdonareu, deformació professional.