Sèries: Firefly Lane (segona temporada)

Fa una mica més de dos anys vaig escriure una entrada sobre una de les sèries que més em cridaven l'atenció i em venia més de gust veure en aquell moment. Vaig acabar dient que, en el moment de la publicació, encara no se sabia si hi hauria segona temporada, i com us podeu imaginar al final ha estat que sí.

Ara bé, ha estat l'última, i ens han fet la cada cop més típica porcada de dividir-la en dues parts, però el cas és que ja podem dir que l'hem vist sencera, i és el moment de repassar què ens han ofert aquests últims 16 episodis de Firefly Lane.

En la línia del que ja havíem vist als primers episodis, Firefly Lane va alternant escenes de tres períodes de la vida de les protagonistes, que són els anys 70, a l'adolescència a mesura que s'acosten al final de l'institut, mitjan anys 80, quan treballen en una televisió local, i els anys 2000, a la meitat de la quarantena.

De les il·lusions que tenien quan es trobaven a les portes de la majoria d'edat, als inicis professionals amb alts i baixos també en l'àmbit sentimental, fins a la maduresa en què arriben els drames i aquesta bonica amistat és posada a prova amb la crueltat dels malentesos.

La segona temporada explora temes i circumstàncies com la vida amorosa i sentimental de la Kate i la Tully, que si l'analitzem globalment al llarg de la seva història té una intensitat i un percentatge d'èxit inversament proporcionals al que ens imaginaríem si les jutgéssim per l'aparença -o, si més no, el que segons els cànons de bellesa ens diuen-, i és que la Tully no ha tingut sort, en aquest sentit, al llarg de la vida, també perquè ha posat la seva carrera per davant de tot.

La Kate, per la seva banda, és una noia més estàndard en tots els sentits, i més tímida, però sense que ni la seva millor amiga se'n sàpiga avenir sempre s'endú el noi més atractiu del seu entorn, i de vegades fins i tot rep més atenció masculina de la que desitjaria. A canvi, té poca confiança en la seva capacitat de ser dona, mare i treballadora alhora -tampoc és que la societat de l'època hi ajudés- i veiem, al llarg dels anys, com professionalment se'n ressent, d'aquesta situació.

En aquests episodis hem vist també la Tully viure una història d'amor tremendament desafortunada i gens sincronitzada, així com investigar la identitat del seu pare tot intentant treure's una espina clavada des que era petita, i convertir-se en una estrella televisiva.

Malauradament, la vida personal li va força més malament i, a banda de la qüestió amorosa que ja he esmentat, un accident de trànsit la separarà de la Kate, i en el pitjor moment, perquè quan es tornin a trobar les coses hauran canviat molt, i de manera massa dràstica.

A banda de tot això, aquests episodis ens parlen també de maternitat (en diferents generacions i etapes de la vida, una subtrama força interessant per l'evolució que fan els personatges que són mares), errors, primers amors i fins i tot la mort. Poca broma.

No he volgut fer cap spoiler i em penso que ho he aconseguit, alhora que he volgut transmetre el to d'aquesta segona i última temporada d'una de les sèries que més m'han agradat dels darrers temps, tot i que penso que en aquesta tongada, encara més que a la primera, s'abusa de l'efecte de flashforward enganyós, que fa que assumim coses, generalment tràgiques, quan la realitat ha estat diferent. I és una cosa que fa fins al final.

Un final lacrimogen que, d'altra banda, tanca bé la història d'una entranyable amistat al llarg de les dècades entre dues noies que, més que millors amigues, es podria dir que són germanes, i que hem arribat a estimar, però que ara ja no tornarem a veure perquè, al capdavall, la sèrie ha estat més aviat curta. Les trobarem a faltar.