Deia fa uns mesos, en parlar de la segona temporada d'aquesta sèrie, que tal com havia acabat la primera era innecessari allargar la història, però que s'havia fet d'una manera encertada i el resultat havia estat una segona part molt bona.
Ara analitzo amb força retard la tercera entrega, que altre cop considerava innecessària quan es va anunciar, però veurem si en aquest cas ha estat un encert o no a mesura que la desgranem.
Si heu arribat aquí sense haver vist les dues primeres temporades lamento l'spoiler, però també us he de dir que amb aquest pòster es va promocionar la tercera temporada de 13 Reasons Why, de manera que l'interès de la trama recau, aquest cop, no tant en el què, sinó en el qui i el com.
Perquè si l'original proposta de les cintes de la primera part va donar lloc a un judici amb flashbacks a la segona, en aquesta tercera entrega el que tenim és una proposta més convencional en què es tracta de resoldre qui és l'autor d'un assassinat que, en realitat, es revela al segon episodi. Confesso que jo no ho sabia fins que m'hi vaig trobar, però tampoc és la cosa més impactant, de debò.
La temporada comença, però, amb les conseqüències del tiroteig fallit del final de la segona, una tragèdia que es va poder evitar perquè en Clay va tenir la imprudent valentia de convèncer en Tyler de deixar-ho córrer, i li va prometre una ajuda que en aquesta temporada, efectivament, li brinden aquells que saben el que va estar a punt de passar.
Es desfan de les armes i fan torns per estar per ell, de manera que no es trobi mai sol, un mètode que potser caldria fer servir amb qualsevol persona que veiem que no està bé, però que per desgràcia dubto que a la vida real hagi servit per evitar aquestes massacres, que són culpa de la llibertat amb què s'aconsegueixen les armes als Estats Units i una societat que fomenta l'assetjament i l'odi.
Al llarg de la temporada, estructurada amb flashbacks partint d'un present, i també algun flashforward, veurem com el protagonista i els seus amics són interrogats de manera contínua i sovint il·legal per la policia local, liderada per una cara nova -però no pas desconeguda per als que hem vist The Shield o American Crime- com és la d'en Benito Martínez, que fa de xèrif.
Com en una sèrie policíaca o una pel·lícula de crims qualsevol, l'autoritat pregunta i els investigats responen, cadascun amb una coartada per al dia de l'assassinat, però en molts casos no del tot certa, i amb unes mostres de lleialtat envers els amics, sense pensar gaire en les conseqüències personals, que també són per aplaudir, alhora que imprudents.
De la Hannah ja gairebé no ens en recordem, i certament veure-la un altre cop aquí hauria estat excessiu, havent fet de "fantasma" a la segona temporada. Sí que se l'esmenta, i cap al final apareix la seva mare, encara destrossada, que ha mantingut el contacte amb en Clay.
Però la noia era un personatge poderós, i la seva absència provocava un buit que algú havia d'omplir, o intentar omplir.
Aquest paper correspon a l'Ani Achola (Grace Saif), una nova estudiant que ha arribat al poble amb la seva mare, que treballa de criada dels Walker, amb allotjament inclòs.
La proximitat amb en Bryce, juntament amb el seu caràcter xafarder, la converteixen en un personatge irritant, a les antípodes de l'adorable Hannah, però a en Clay li cau bé de seguida, massa i tot.
Al final ella és el fil conductor de tot plegat, encara que el guió s'ocupa de fer-nos anar amunt i avall pel que a la narració, que tot i que des del punt de vista de la fotografia queda ben clar a quin punt de la història correspon cada escena, personalment vaig tenir molts problemes -com a la segona temporada amb fets de la Hannah que se'ns explicaven per primer cop- per calcular el temps que feia que l'Ani havia entrat a l'institut, per exemple.
Confusions narratives a banda, un aspecte que no em va agradar gens va ser l'emblanquiment, la neteja, o com es vulgui anomenar, del personatge d'en Bryce, violador confés però que aquí s'humanitza a través dels flashbacks.
Els malparits aconsegueixen, cal admetre-ho, que ens desperti certa simpatia, a través d'un canvi d'actitud i un penediment evidents, amb la reputació destrossada, mostres de la voluntat de reparar els danys i una vessant tendra com a fill que no hauríem esperat d'ell.
Així com en les anteriors temporades m'he posicionat en contra de les crítiques per suposada apologia del suïcidi o per la brutalitat de l'escena de la violació d'en Tyler, en aquest cas m'he d'alinear amb els que, incrèduls, han vist que la tercera temporada de 13 Reasons Why buscava, i en part aconseguia, fer que un violador ens caigués bé.
És agradable veure com es descriu o es presenta la lleialtat entre el grup del protagonista, i patim amb els personatges quan són el focus de les investigacions policials, però entre l'intent de rentat d'en Bryce, un personatge nou que no em va agradar i la transformació de la sèrie en una simple història de misteri i assassinats, he de dir que la tercera temporada no em va agradar gaire.
La recepció general ha estat força dolenta, amb notes molt baixes, però Netflix n'estrenarà una quarta temporada, que serà l'última, i que ja al final de la tercera veiem per on anirà, perquè el tema del tiroteig fallit no ha quedat tancat del tot. Tant de bo se'n pugui anar deixant-nos un bon regust com a producte, entenent que els temes que tracta, i ja està bé que sigui així, ens regiren l'estómac per força.
Ara analitzo amb força retard la tercera entrega, que altre cop considerava innecessària quan es va anunciar, però veurem si en aquest cas ha estat un encert o no a mesura que la desgranem.
Si heu arribat aquí sense haver vist les dues primeres temporades lamento l'spoiler, però també us he de dir que amb aquest pòster es va promocionar la tercera temporada de 13 Reasons Why, de manera que l'interès de la trama recau, aquest cop, no tant en el què, sinó en el qui i el com.
Perquè si l'original proposta de les cintes de la primera part va donar lloc a un judici amb flashbacks a la segona, en aquesta tercera entrega el que tenim és una proposta més convencional en què es tracta de resoldre qui és l'autor d'un assassinat que, en realitat, es revela al segon episodi. Confesso que jo no ho sabia fins que m'hi vaig trobar, però tampoc és la cosa més impactant, de debò.
La temporada comença, però, amb les conseqüències del tiroteig fallit del final de la segona, una tragèdia que es va poder evitar perquè en Clay va tenir la imprudent valentia de convèncer en Tyler de deixar-ho córrer, i li va prometre una ajuda que en aquesta temporada, efectivament, li brinden aquells que saben el que va estar a punt de passar.
Es desfan de les armes i fan torns per estar per ell, de manera que no es trobi mai sol, un mètode que potser caldria fer servir amb qualsevol persona que veiem que no està bé, però que per desgràcia dubto que a la vida real hagi servit per evitar aquestes massacres, que són culpa de la llibertat amb què s'aconsegueixen les armes als Estats Units i una societat que fomenta l'assetjament i l'odi.
Al llarg de la temporada, estructurada amb flashbacks partint d'un present, i també algun flashforward, veurem com el protagonista i els seus amics són interrogats de manera contínua i sovint il·legal per la policia local, liderada per una cara nova -però no pas desconeguda per als que hem vist The Shield o American Crime- com és la d'en Benito Martínez, que fa de xèrif.
Com en una sèrie policíaca o una pel·lícula de crims qualsevol, l'autoritat pregunta i els investigats responen, cadascun amb una coartada per al dia de l'assassinat, però en molts casos no del tot certa, i amb unes mostres de lleialtat envers els amics, sense pensar gaire en les conseqüències personals, que també són per aplaudir, alhora que imprudents.
De la Hannah ja gairebé no ens en recordem, i certament veure-la un altre cop aquí hauria estat excessiu, havent fet de "fantasma" a la segona temporada. Sí que se l'esmenta, i cap al final apareix la seva mare, encara destrossada, que ha mantingut el contacte amb en Clay.
Però la noia era un personatge poderós, i la seva absència provocava un buit que algú havia d'omplir, o intentar omplir.
Aquest paper correspon a l'Ani Achola (Grace Saif), una nova estudiant que ha arribat al poble amb la seva mare, que treballa de criada dels Walker, amb allotjament inclòs.
La proximitat amb en Bryce, juntament amb el seu caràcter xafarder, la converteixen en un personatge irritant, a les antípodes de l'adorable Hannah, però a en Clay li cau bé de seguida, massa i tot.
Al final ella és el fil conductor de tot plegat, encara que el guió s'ocupa de fer-nos anar amunt i avall pel que a la narració, que tot i que des del punt de vista de la fotografia queda ben clar a quin punt de la història correspon cada escena, personalment vaig tenir molts problemes -com a la segona temporada amb fets de la Hannah que se'ns explicaven per primer cop- per calcular el temps que feia que l'Ani havia entrat a l'institut, per exemple.
Confusions narratives a banda, un aspecte que no em va agradar gens va ser l'emblanquiment, la neteja, o com es vulgui anomenar, del personatge d'en Bryce, violador confés però que aquí s'humanitza a través dels flashbacks.
Els malparits aconsegueixen, cal admetre-ho, que ens desperti certa simpatia, a través d'un canvi d'actitud i un penediment evidents, amb la reputació destrossada, mostres de la voluntat de reparar els danys i una vessant tendra com a fill que no hauríem esperat d'ell.
Així com en les anteriors temporades m'he posicionat en contra de les crítiques per suposada apologia del suïcidi o per la brutalitat de l'escena de la violació d'en Tyler, en aquest cas m'he d'alinear amb els que, incrèduls, han vist que la tercera temporada de 13 Reasons Why buscava, i en part aconseguia, fer que un violador ens caigués bé.
És agradable veure com es descriu o es presenta la lleialtat entre el grup del protagonista, i patim amb els personatges quan són el focus de les investigacions policials, però entre l'intent de rentat d'en Bryce, un personatge nou que no em va agradar i la transformació de la sèrie en una simple història de misteri i assassinats, he de dir que la tercera temporada no em va agradar gaire.
La recepció general ha estat força dolenta, amb notes molt baixes, però Netflix n'estrenarà una quarta temporada, que serà l'última, i que ja al final de la tercera veiem per on anirà, perquè el tema del tiroteig fallit no ha quedat tancat del tot. Tant de bo se'n pugui anar deixant-nos un bon regust com a producte, entenent que els temes que tracta, i ja està bé que sigui així, ens regiren l'estómac per força.
