Cinema: Haikyû!! - Batalla als contenidors

Aquest any ja tinc clar que, quan acabi i faci recompte del meu consum audiovisual, les pel·lícules tindran menys pes que mai, i malgrat que és quelcom que es pot atribuir fàcilment a les meves circumstàncies personals, 2024 s'està mostrant especialment pobre en aquest sentit. És que gairebé no veig pel·lícules ni a casa.

Al cinema la cosa es complica, amb un nen petit que hem de deixar amb algú tant sí com no, però de vegades hi ha excepcions, com ha estat el cas d'aquest llargmetratge d'animació que només m'interessava a mi i que va coincidir que podia veure un dia que no anava malament del tot que m'escapés una estona de les obligacions familiars. I, tal com vaig parlar de tota la sèrie a mesura que la vaig anar veient al canal X3, un film que en continua la trama era quelcom que, d'una manera o d'una altra, havia de veure.

Haikyû!! Batalla als contenidors és el nom en català d'aquesta pel·lícula estrenada al Japó al febrer d'aquest mateix 2024 i que aquí ens ha arribat el 31 de maig, molt poc temps després i sens dubte gràcies a la pressió del fandom, que volia veure com li estava anant, al Karasuno, al campionat nacional de voleibol de batxillerat, ja que amb el final de la quarta temporada de la sèrie ens havíem quedat amb el relat inacabat.

Els japonesos han hagut d'esperar des de desembre de 2020 per poder gaudir de més Haikyû!! animat, però com deia, a Catalunya la sèrie ens ha arribat tan tard que l'espera tampoc ha estat insuportable. I ja la tenim aquí, i l'hem pogut veure. 

Escrita i dirigida per Susumu Mitsunaka, i novament creada pel prestigiós estudi Production I.G, la pel·lícula, de títol original Gekijôban Haikyû!! Gomi suteba no kessen, en realitat -i no vull fer spoilers de l'argument en si, però atès que és la continuació de la sèrie s'entén que si no en sabeu res i voleu veure-la algun dia val més que us atureu aquí- no és res de l'altre món pel que fa a la trama, ni és el gran colofó final. Per a això hi haurà un segon llargmetratge (no hi compto els típics films de resum que al Japó se n'han fet, com amb tantes altres sèries).

Batalla als contenidors és el que en unes altres circumstàncies s'hauria resolt a la sèrie amb una temporada més curta, de 10 episodis, posem per cas, com ja va passar amb la tercera temporada, dedicada a un partit i més breu. Tampoc és que des del punt de vista del disseny de personatges o els estàndards de producció en general sigui res d'especial. 

Suposo que s'ha volgut portar al cinema aquesta història perquè és l'esperat enfrontament oficial entre l'equip protagonista i el rival, el Nekoma, que com que pertany a una altra regió només es podien trobar, més enllà dels amistosos que fan de tant en tant, en un campionat nacional al qual el Karasuno feia anys que no arribava.

La pel·lícula també torna a explicar el moment en què es van conèixer el protagonista, en Shôyô Hinata, i en Kenma Kozume, del Nekoma, i ens recorda l'amistosa rivalitat que mantenen i que en aquest partit tan transcendental és la relació al voltant de la qual gira la història.

Haikyû!! ens té acostumats a partits intensos i emocionants, on pot passar qualsevol cosa -encara que a aquestes altures de la història ja ens podem imaginar com acaba tot plegat-, i aquesta pel·lícula no és diferent, i manté el ritme àgil que ja havíem vist als partits de la sèrie, fins i tot més, atès que dedica metratge al passat dels personatges, cosa que els dona profunditat i que ja és costum en aquesta obra, i això fa que no ens hàgim d'empassar el desenvolupament de cadascun dels punts del partit. 

Batalla als contenidors és més Haikyû!!, és tot tal com ho recordem, amb les coses bones i les dolentes -repeteixo: bàsicament, que es presenti com a llargmetratge cinematogràfic quan es podria haver passat, i fa anys, com a una temporada més de la sèrie-, i per tant és la continuació de la història que tant de temps hem (o han) estat esperant.

Ens ha deixat un bon regust i ens ha tret a tots plegats l'espina de veure el Karasuno i el Nekoma enfrontant-se en un partit oficial, però ara necessitem saber com acaba la història, i espero que no s'estiguin gaire temps fent la que diuen que serà la pel·lícula amb què acabarà tot.

Sèries: Haikyū!! (quarta temporada)

Així com vaig comentar la tercera temporada de Haikyû!! de seguida que va acabar la seva emissió a l'X3, en el cas de la seva quarta i última, per circumstàncies personals, l'he anat veient amb retard, en petites maratons -tot i que l'episodi final el vaig veure a temps- i, també per intercalar entrades sobre altres temes, al final he trigat una mica més del compte en portar-la al blog.

Sigui com sigui, és hora de parlar-ne, i serà l'últim cop, em temo, en molt de temps, perquè com he dit és la darrera part, i l'adaptació animada del que queda d'història serà, en teoria, una pel·lícula, però això se sap des de 2020 i encara no té data.

Amb el títol de Haikyû!! To the Top, i altre cop amb 25 episodis en comptes dels 10 de la curta tercera part, tot i que dividits en dues parts amb una pausa d'uns mesos, la quarta temporada de la sèrie arribava 3 anys i escaig després de la tercera, cosa que particularment em sembla una barbaritat i que, per sort, l'audiència catalana no ha hagut de patir, al preu de seguir aquesta història anys després de "quan tocava".

En fi, argumentalment, després de l'agònica però interessantíssima final prefectural de Miyagi, i assolit l'objectiu ideal d'arribar al campionat nacional de voleibol de batxillerat del Japó, posats a fer, toca intentar guanyar-lo.

Abans d'això, i com passava a la segona temporada, tindrem una bona colla de capítols de preparació, que inclouen entrenaments, sí, però aquest cop amb un context diferent, que és el de la invitació de la selecció japonesa sub-19 a en Kageyama per a una estada de prova, i la d'en Tsukishima a una altra estada, però dels millors jugadors de primer any de diversos equips. 

En Hinata s'escola en aquesta última, i per tant no el deixen participar oficialment en els entrenaments, però el deixen quedar-s'hi com a aplegapilotes, cosa aparentment humiliant però que li permetrà aprendre coses a les quals no havia donat importància fins llavors. Uns i altres, en tot cas, coneixen jugadors d'altres equips amb qui es tornaran a trobar al Nacional.

Un cop comença, per fi -tot i que no em queixo dels episodis previs- el tan esperat campionat, el Karasuno supera el primer partit i arriba el de la segona ronda, contra l'Inarizaki, un institut que no coneixíem però que és dels que acostumen a arribar lluny i, a més, intimida amb el seu potent grup d'animadors, que fan música tota l'estona i també esbronquen els rivals.

Això no seria prou, és clar, sense que l'equip fos competitiu, i ho és, liderat pels bessons Miya, que fan que el Karasuno s'hagi d'esforçar com mai per poder aguantar les seves envestides, cosa que dona lloc a un partit apassionant, llarguíssim pel que fa a nombre d'episodis, amb gairebé la segona meitat de la temporada dedicada.

Contribueixen a aquesta durada, com havia passat altres cops, les escenes de caracterització i aprofundiment en els personatges, flashbacks en què coneixem alguns dels membres dels equips rivals -i aquest és un dels punts forts de Haikyû!!, que aconsegueix que els comprenguem i ens identifiquem amb ells- i en què sabem més coses dels "nostres", i també escenes del present en què ens fem càrrec de la vulnerabilitat dels nanos, les seves preocupacions i l'esforç que fan per poder tenir, també, el seu moment de glòria malgrat els errors i les males ratxes.

Lamentablement, això també fa que, com he dit, el segon partit ocupi l'última part de la temporada. Què passa, doncs, amb la resta del campionat? L'aventura del Karasuno s'acaba aquí? La rivalitat amb el Nekoma de Tòquio, que fa anys que no es pot resoldre al nacional perquè l'equip de Miyagi no hi arribava, queda a l'aire?

Doncs no, serà el següent partit -no pas la final, seria massa forçat-, però no ho veurem a la sèrie. Tampoc als OVA, que han estat 5 entregues que aquí s'han emès en moments diferents de quan se suposa que s'havien de veure (però sense que hagi afectat en res, tot s'ha de dir). 

Això passarà a l'esmentada futura pel·lícula, així que espero que, si han de tornar a passar quatre anys per veure com continua tot plegat, ens beneficiem del fet que ja n'han passat gairebé tres des de l'emissió japonesa de l'últim episodi. 

En qualsevol cas, el camí fins ara ha estat apassionant, hem arribat a estimar una colla de personatges i a interessar-nos pel voleibol si abans no ens cridava gaire l'atenció, i almenys jo necessitaré saber com continua tot plegat, i espero no haver-me de comprar (o agafar de la biblioteca) els últims volums del manga en català que es començaran a publicar enguany, perquè en conjunt és un còmic força llarg. Què arribarà primer?