Els meus 5 vehicles preferits de Bola de Drac

Al llarg dels anys he fet, de manera esporàdica, diverses llistes de preferits relacionades amb l'obra més popular del recentment desaparegut mestre Akira Toriyama, fins i tot vaig repetir tema amb una diferència de 7 anys sense adonar-me'n, i ara que encara dura el dol per la defunció d'un dels artistes de còmic més influents de la història del mitjà aprofito per escriure una altra d'aquestes llistes personals que no importen a ningú, però que espero que us semblin entretingudes.

Avui vull repassar quins són els vehicles -no mitjans de transport en general, perquè si no hi entrarien l'excel·lent núvol Kinton, la catifa de Mr. Popo o la columna d'en Tao Pai Pai- que més m'agraden de Bola de Drac, atès que com a gran fan de cotxes, motos, avions i altres aparells per desplaçar-se, el mestre Toriyama en va dibuixar moltíssims, i amb un estil inconfusible que fa que de vegades ens aturem a contemplar aquests dissenys una estona abans de passar la pàgina.

Repassant els vehicles de Bola de Drac val a dir que la immensa majoria són fascinants, encantadors, i he pensat que parlaria d'un de cada tipus. Començo amb la categoria de vehicles amb rodes, i aquí trio, sense cap mena de dubte, l'autocaravana de l'Oolong.

Es tracta d'un vehicle que recorda també els autobusos mítics de Londres, i que jo no m'enduria a un ral·li, però que per estar-hi a dins, tranquil·lament, pernoctant, és molt millor que una autocaravana clàssica. Aquí també hi va tenir lloc una escena que en Yamcha recordarà tota la vida. 

Menció especial: la moto amb coberta de la Bulma. Ja sabeu quina.

A la categoria de cotxes voladors, he de dir que el concepte en si sempre em va flipar, i desitjava que algun dia existissin. Sembla poc probable, per començar perquè seria un merder per al trànsit, si amb prou feines sabem comportar-nos amb els cotxes i les motos que toquen a terra, però sempre ens quedarà la ficció.

En general m'agraden tots, els que surten a la sèrie, però potser el disseny que més m'agrada, pel seu color verd militar -al capdavall, és un vehicle de combat- és el del cotxe del rei Gyûma, que el futur sogre d'en Goku els va deixar a ell i el seu grup perquè poguessin continuar el seu viatge a la recerca de les boles de drac després d'ajudar-lo a apagar l'incendi del mont Frypan.

Menció especial: el que va fer servir en Goku amb la família en els dies de descans que es va agafar abans del Joc d'en Cèl·lula, i que conduïa ell mateix. Té aspecte de cotxe antic, i també pot anar per terra si s'escau.

La categoria d'aeronaus m'ha costat més. Totes m'agraden molt. Però trio la base aèria d'en Pilaf, que es va poder veure per primer i últim cop a la saga d'en Satanàs Cor Petit, quan les coses es van posar serioses a Bola de Drac, i en Pilaf i la seva colla representaven pràcticament l'única contrapartida humorística.

Però és que la nau és espectacular, amb una coberta enorme i un radar de boles de drac incorporat. Quan va aconseguir el que volia, en Satanàs Cor Petit va fúmer fora el seu propietari i els seus acòlits i se la va quedar per continuar buscant les boles.

Menció especial: l'avió de la càpsula 576, que va servir per evacuar en Goku quan estava malalt i el buscaven els androides.  

Les embarcacions també són totes força xules, però em quedo amb la de la càpsula 82, la que el Follet Tortuga va deixar a en Goku, la Bulma i en Krilín perquè anessin a buscar una bola de drac que es trobava a la cova submarina d'uns pirates durant la saga de la Cinta Vermella. 

Mola perquè pot sobrevolar el mar i, quan cal, submergir-se a l'aigua, de manera que és un dels aparells més pràctics que hi ha. El submarí dels pirates amb què s'escapen quan s'acaba aquesta aventura també m'agrada, i hi va tenir lloc un espectacular kamehameha propulsor d'en Goku, però a mi el que més m'agrada és aquest vehicle convertible.

Menció especial: l'aerolliscador amb què el Follet Tortuga s'endú en Goku, en Krilín i la Lunch a una illa més gran per començar l'entrenament dels nanos.

I acabarem amb l'apartat de naus espacials, amb la nau d'en Freezer com a subcampiona amb el seu disseny circular de paparra gegant i un passadís circular que conté coses com un magatzem d'armadures per als membres de l'exèrcit del tirà galàctic o una màquina de curar on en Goku s'hi va passar molt més temps del que ens van dir, però la guanyadora és la nau amb què el Totpoderós va venir a la Terra des de Nàmec.

Sembla un insecte espacial i el disseny dels acabats suggereix uns materials molt primitius (se sap que és una argila de Nàmec) combinats amb una tecnologia avançadíssima, i el seu sistema d'obertura és inoblidable alhora que ridícul per culpa de la decisió que es va prendre a la traducció francesa (i a la catalana per herència) del personatge d'en Cor Petit. "A Júpiter en un segon", hauria de ser el seu eslògan.

Menció especial: com que ja n'he fet una de la nau d'en Freezer, toca parlar de les mítiques naus esfèriques individuals dels guerrers de l'espai, probablement les més emblemàtiques de Bola de Drac.

Amb això acabo el repàs dels meus vehicles preferits de l'obra d'Akira Toriyama. M'agradaria saber quins són els vostres!

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 10

Continuem amb la ressenya de Bola de Drac en la seva edició definitiva amb el 10è volum dels 34 que la formen, i entrem en la que per a molts (i com a mínim per a mi) és la millor saga de la part de la història en què en Goku és petit, que més o menys coincideix amb el que a causa de la sèrie televisiva coneixem com a "Bola de Drac" sense la zeta.

Al volum anterior acabava el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials amb la tràgica i impactant mort d'en Krilín, el segon personatge bo que moria en aquest còmic (després d'en Bora, el pare de l'Upa) i el primer si tenim en compte només els personatges més importants.

És evident que de seguida vam pensar en les boles de drac i sabíem que tard o d'hora el nostre amic ressuscitaria, però va ser dolorós igualment. I aquí en Goku se'n va esperitat a venjar el seu condeixeble i millor amic, en el que és l'inici de la saga d'en Cor Petit.

Al principi no ho sabem, però el primer enemic amb què s'enfronta el protagonista és en Tamborí, fill-creació d'en Cor Petit, que li clava una pallissa inesperada i el deixa estabornit, a més de matar el Núvol Kinton.

Aquest paio es dedica a assassinar els lluitadors que apareixen al registre dels participants a les diverses edicions del Gran Torneig de les Arts Marcials, després anirem sabent per què, i això ens dóna l'oportunitat de tornar a veure algunes cares conegudes dels primers volums de la col·lecció, encara que sigui per a assistir a les seves terribles morts.

En aquest volum coneixerem també algun nou personatge bo, concretament en Iajirobai (així s'ha transcrit en aquesta traducció), un paio que es quedarà fins al final de la història i que es caracteritza pel seu aparent egoisme, la seva mandra i la seva covardia en segons quines situacions.

Aquí el veurem lluitar amb en Goku perquè aquest se li ha cruspit un peix que estava rostint, i a més duu penjada al coll una bola de drac, que curiosament té un fil que la travessa quan, en teoria, això és físicament impossible. Un dels molts errors de guió del mestre Toriyama.

Amb les forces recuperades gràcies a l'àpat, en Goku tindrà l'oportunitat de tornar a lluitar contra en Tamborí, que despatxa ràpidament i mata amb un potent kamehame-ha, després que en Iajirobai, al seu torn, també venci amb facilitat el segon dels monstres d'en Cor Petit, en Timbal. 

Sorprès per la facilitat amb què han caigut dues de les seves creacions, en Cor Petit en persona (que en aquesta traducció ja no es diu "Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis", si més no en aquest volum) decideix lluitar contra aquest marrec que li ha assassinat dos "fills" i després de ser agafat per sorpresa dóna la volta al combat i en Goku torna a quedar fet un nyap, per segona vegada en molt poc temps.

En Pilaf i companyia, que van apareixent durant la infantesa d'en Goku una vegada per saga, sempre entre Grans Tornejos de les Arts Marcials, són pràcticament inofensius però sempre aconsegueixen provocar maldecaps als nostres amics, i en aquest cas la fan ben grossa en haver ressuscitat aquest temible enemic llegendari amb l'esperança de repartir-se la Terra amb ell.

 

Amb en Goku donat per mort per part dels seus amics només en Ten Shin Han, en Chaos (o Xaos) i el Follet Tortuga tenen alguna opció remota de defensar el planeta tot reunint les boles de drac per tal d'evitar que ho faci el seu enemic, i és així com veiem, per primera vegada, el Mestre Mutenroshi lluitant fora d'un torneig, quan li aplica a en Cor Petit la tècnica amb què el seu propi mestre, en Mutaito, el va tancar en una olla tantíssims anys enrere i de la qual en Pilaf el va alliberar. I aquesta tècnica, l'única cosa que fa por a en Cor Petit, és el que fonamenta el seu pla de destruir tots els lluitadors forts de la Terra.

Però la mafuba, nom japonès de l'atac que aquí s'ha traduït com a olla per tancar el dimoni i que a la televisió anomenaven "el Tornado Verd" (o "el Tornado Obert", ja que fonèticament no quedava clar), falla i el Follet Tortuga mor debades, perquè es tracta d'una tècnica que mata aquell qui l'executa. El seu sacrifici, doncs, no serveix de res. Mentrestant, en Ten Shin Han s'ho ha de mirar paralitzat pel propi Follet Tortuga, que el volia protegir, com també ha de veure la mort d'en Chaos en el seu intent fallit d'avançar-se al dimoni per tal de demanar al drac Shenron que acabi amb ell.

Per si tots aquests impactes no havien estat prou, en Cor Petit aconsegueix fer realitat el seu desig de tornar a ser jove i recuperar la força que tenia tant de temps abans, i a tall d'agraïment mata el drac, cosa que no ens havíem imaginat mai que passaria i que, en principi, frustra les possibilitats de tornar a veure amb vida els personatges morts. 

Tot un gir cruel, fosc i dramàtic a Bola de Drac, que a partir de llavors encadenaria sagues amb enemics cada cop més forts i despietats i on sempre, sense excepció, es produirien morts tràgiques que ens tindrien amb l'ai al cor.

Sabem que en Goku ho resoldrà, perquè veiem com, acompanyat per en Iajirobai, fa un nou ascens a la Torre Sagrada per tal d'esdevenir més fort, escena que ens serveix també per a veure l'Upa i el seu pare, ara sans i estalvis. 

I serà un combat èpic, amb escenes inoblidables, però això és quelcom que ja veurem arribat el moment, és a dir al volum 11 d'aquesta edició definitiva de Bola de Drac. 

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 8

M'acabareu dient que sóc un pesat, però repetiré que les parts que més m'agraden de Bola de Drac són les que contenen algun Gran Torneig de les Arts Marcials, i si el volum en qüestió té dues competicions d'aquesta mena, ja podeu pujar-hi de peus: serà un dels meus preferits. 

És el que passa amb la 8a entrega de l'edició definitiva de Bola de Drac, que superada la saga de la Cinta Vermella (com ja vaig explicar la que menys m'agrada de tota l'obra) ens presenta un petit torneig que té com a premi l'endevinació per part de la Baba la Vident de la ubicació de la darrera bola de drac que en Goku i companyia estan buscant i que no apareix al radar.

L'últim combat de l'esmentat torneig és el més interessant de tots (no ens enganyem: els quatre anteriors eren de pa sucat amb oli i tenien un caire més aviat humorístic), perquè ofereix arts marcials de debò i una sorpresa (que si es coneix la història ja no ho és pas, és clar) com és la identitat de l'emmascarat que s'enfronta a en Goku: es tracta del seu avi, en Son Gohan, que ha tornat del regne dels morts amb el permís especial d'un dia que tornarem a veure més endavant, cap al final de la història, quan en Goku en faci ús. 

D'altra banda això m'ha fet pensar en un error de guió que no vaig recollir en el meu repàs a les incongruències de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama, i és que se suposa que només en casos molt especials i comptats els morts conserven la seva forma i no es transformen en la mena de nuvolets que veurem quan en Goku mori per primera vegada, però què va fer en Son Gohan per tal de merèixer aquest tracta especial? No se'ns explicarà mai. El que sí que sabem és que en Goku plora emocionat en retrobar-se amb el seu avi i que, per voluntat del propi Son Gohan, que diu que ja està bé a l'Altre Món, continua amb el seu pla de ressuscitar el pare de l'Upah.

Abans de fer-ho, però, haurà de trobar l'última bola de drac, i segons la visió de la Baba la té un vell conegut dels lectors, en Pilaf, que no sortia des de la primera saga de Bola de Drac. Continua tan patètic com sempre i amb dos ajudants que encara fan més pena, però aquesta vegada es pensa que ho aconseguirà: ha espiat en Goku durant el combat i s'ha assabentat del seu punt feble, una cua que el seu avi li arrenca per tal d'eliminar-li aquest gran taló d'Aquil·les, cosa que incomprensiblement en Pilaf no arriba a veure (potser apaga la càmera espia abans, vés a saber). 

En Goku venç el ridícul trio amb la facilitat que esperàvem, però pel camí perd els pantalons i li cremen una mica el cul mentre li busquen la desapareguda cua. Tot i així és interessant perquè és la primera (i l'última) vegada que el protagonista s'enfronta directament a la banda d'en Pilaf, ja que en el seu primer encontre fugien d'ell en transformar-se en simi gegant.

Superat aquest tràmit toca complir la promesa feta al seu nou amic i després de recollir-lo a les instal·lacions de la Baba fan cap a la Terra Sagrada i invoquen el drac Shenron, que apareix per segona vegada a la col·lecció i fa ressuscitar en Bora en el que és la primera resurrecció de Bola de Drac, precisament d'un personatge que havia estat víctima del primer assassinat que vam veure.

I ara sí, el Follet Tortuga explica als seus alumnes que el Gran Torneig de les Arts Marcials passa a celebrar-se cada 3 anys i que falten precisament 3 anys per al proper, que serà el 22è. Continuarà ensenyant en Krilín, acollirà en Yamcha com a alumne i graduarà en Goku, a qui encarrega que viatgi pel món i es faci més fort. A l'anime ens empassàvem uns quants episodis de farciment, on a més coneixíem en Ten Shin Han i en Chaos, que es dedicaven a estafar camperols, però al manga el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials comença en poques pàgines amb el corresponent salt temporal de 3 anys.

La fase preliminar és solventada amb facilitat pels nostres amics (Goku, Krilín, Yamcha i Jackie Chun), que es tornen a classificar per a la fase final davant del públic amb l'única amenaça del Rei Xapa, que és un personatge aparentment temible que en Goku venç sense despentinar-se a la fase prèvia, però el millor és, com sempre, el que passa després: els alumnes del Follet Tortuga i el mateix Follet Tortuga disfressat s'hauran d'enfrontar als dos alumnes del gran rival del mestre Mutenroshi, en Turi Sennin, que responen als noms de Ten Shin Han i Xaos. 

Els emparellaments dels quarts de final són producte dels poders psíquics d'aquest últim, i són excel·lents per al bé del lector: en el primer combat tenim l'enfrontament entre en Ten Shin Han i en Yamcha, que disputa el que probablement és l'únic combat en què no fa el ridícul. No el guanya, però per primera vegada aconsegueix el nostre respecte i també executa el kamehame-ha.

La resolució del combat per part del llavors malvat Ten Shin Han també quedarà a la nostra memòria per l'esgarrifós trencament de cama que pateix en Yamcha, per sort ja inconscient, un exemple més de la crueltat d'algunes escenes de Bola de Drac, que començaria a agafar un to cada cop més fosc i violent amb moments de gran impacte com el que viurem quan acabi aquest Gran Torneig de les Arts Marcials. 

Però no ens avancem als esdeveniments, perquè si aquest volum m'ha fet gaudir ara n'arribaran dos més on les arts marcials de competició seran les protagonistes i això, per a mi, és garantia de diversió.