XXIII Saló del Manga de Barcelona

Un any més, i gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic, he pogut assistir al Saló del Manga de Barcelona, la cita anual per als aficionats al còmic i l'animació amb origen japonès, amb la qual he anat creixent i, tal com jo he evolucionat, també ho ha fet la manera amb què em prenc l'esdeveniment.

(fotografies de la Míriam - Keromi) 

Per primera vegada, la fira s'ha estès durant 5 dies, en comptes dels 4 habituals, i també per primera vegada ha començat en dimecres, però l'ocasió hi convidava: era 1 de novembre, dia de Tots Sants. Dimecres va ser el dia que vam triar per anar-hi, i no sé com han estat de plens dissabte i diumenge -m'imagino que, com sempre, molt-, però el dia inaugural s'hi podia passejar tranquil·lament, tot i que no estava ni de bon tros tan desangelat com tradicionalment ho han estat els dijous. 

En fi, l'objectiu era, com en els darrers anys, fer-hi una ullada, mirar exposicions, en aquest cas no cercava cap signatura perquè no me n'interessava cap, i veure si hi havia res interessant per comprar, però sense cap esperança perquè, com he explicat en diverses ocasions, els darrers anys l'estoc de segona mà en manga s'ha estancat i s'acaben veient sempre les mateixes coses.

La meva única compra, i aquest cop començo amb el que acostumo a deixar per al final, ha estat el pack teòricament exclusiu del Saló Makoto Shinkai Works, que reuneix 5 pel·lícules de l'aclamat director d'animació, en edició Blu-ray però senzilla, sense cap extra, en contra de la meva filosofia habitual. 

Però és clar, sortia molt més barat així, les edicions especials d'anime acostumen a dur en realitat poc material interessant i, si són col·leccionistes de debò, amb CD de la banda sonora i tot plegat, surten massa cares. Així, per 35 euros tinc El lugar que nos prometimos, 5 centímetros por segundo, Viaje a Agartha, El jardín de las palabras i la famosa your name.

Pel que fa a les exposicions, una d'elles era la que celebrava els 100 anys d'animació japonesa, amb plafons que repassaven els anys més importants i les obres que s'hi van estrenar, com per exemple aquests anys 80 que van ser tan importants per a internacionalitzar l'anime.

En una altra es mostraven objectes i informació sobre l'expedició de cristians japonesos a Castella al segle XVII per tal d'aconseguir un acord comercial, l'anomenada Ambaixada Keichô, i la persecució d'aquesta religió al Japó. 

Com que aquest any ens ha deixat en Jirô Taniguchi (1947-2017), era d'esperar que se li fes algun homenatge, a aquest mangaka tan estimat a Europa i del qual hem vist editades tantes obres, entre les quals El almanaque de mi padre o Barri llunyà.

La més important era l'anomenada Somien els androides amb ovelles elèctriques? -referència a la novel·la de Philip K. Dick, adaptada al cinema amb el nom de Blade Runner, tot i que el títol correcte en català és Somien els androides xais elèctrics?-, dedicada al gènere dels mechas, robots i androides al manga i l'anime.

Un interessant repàs de les obres més importants del gènere, títols emblemàtics com Mazinger Z -amb una mostra també de marxandatge de producció espanyola de quan la sèrie va triomfar a TVE als anys 70-, Gundam, Evangelion i moltes més. 

Allà també s'exposaven alguns robots, un dels quals feia retrats robot, tot i que no en el sentit policial que estem acostumats a donar-li. A la foto ens podeu veure tots tres...

Perquè després que l'any passat celebréssim el 5è aniversari des que ens vam conèixer davant l'estand de Selecta Visión, aquest cop hem pogut portar-hi la nostra filla, que fa 1 any encara no venia amb nosaltres, ni tan sols a la panxa de la seva mare.

Un desig fet realitat en forma de nena que ja ha viscut el seu primer Saló, disfressada de Mike Wazowski de Monsters, Inc., però que l'any que ve intentarem que vagi d'algun personatge de manga.

Un Saló del Manga que encaro cada vegada d'una manera menys consumista, i més aviat com una experiència d'immersió en un ambient que, si tot va bé i li agrada, amb els anys podré compartir amb la nena.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 8

M'acabareu dient que sóc un pesat, però repetiré que les parts que més m'agraden de Bola de Drac són les que contenen algun Gran Torneig de les Arts Marcials, i si el volum en qüestió té dues competicions d'aquesta mena, ja podeu pujar-hi de peus: serà un dels meus preferits. 

És el que passa amb la 8a entrega de l'edició definitiva de Bola de Drac, que superada la saga de la Cinta Vermella (com ja vaig explicar la que menys m'agrada de tota l'obra) ens presenta un petit torneig que té com a premi l'endevinació per part de la Baba la Vident de la ubicació de la darrera bola de drac que en Goku i companyia estan buscant i que no apareix al radar.

L'últim combat de l'esmentat torneig és el més interessant de tots (no ens enganyem: els quatre anteriors eren de pa sucat amb oli i tenien un caire més aviat humorístic), perquè ofereix arts marcials de debò i una sorpresa (que si es coneix la història ja no ho és pas, és clar) com és la identitat de l'emmascarat que s'enfronta a en Goku: es tracta del seu avi, en Son Gohan, que ha tornat del regne dels morts amb el permís especial d'un dia que tornarem a veure més endavant, cap al final de la història, quan en Goku en faci ús. 

D'altra banda això m'ha fet pensar en un error de guió que no vaig recollir en el meu repàs a les incongruències de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama, i és que se suposa que només en casos molt especials i comptats els morts conserven la seva forma i no es transformen en la mena de nuvolets que veurem quan en Goku mori per primera vegada, però què va fer en Son Gohan per tal de merèixer aquest tracta especial? No se'ns explicarà mai. El que sí que sabem és que en Goku plora emocionat en retrobar-se amb el seu avi i que, per voluntat del propi Son Gohan, que diu que ja està bé a l'Altre Món, continua amb el seu pla de ressuscitar el pare de l'Upah.

Abans de fer-ho, però, haurà de trobar l'última bola de drac, i segons la visió de la Baba la té un vell conegut dels lectors, en Pilaf, que no sortia des de la primera saga de Bola de Drac. Continua tan patètic com sempre i amb dos ajudants que encara fan més pena, però aquesta vegada es pensa que ho aconseguirà: ha espiat en Goku durant el combat i s'ha assabentat del seu punt feble, una cua que el seu avi li arrenca per tal d'eliminar-li aquest gran taló d'Aquil·les, cosa que incomprensiblement en Pilaf no arriba a veure (potser apaga la càmera espia abans, vés a saber). 

En Goku venç el ridícul trio amb la facilitat que esperàvem, però pel camí perd els pantalons i li cremen una mica el cul mentre li busquen la desapareguda cua. Tot i així és interessant perquè és la primera (i l'última) vegada que el protagonista s'enfronta directament a la banda d'en Pilaf, ja que en el seu primer encontre fugien d'ell en transformar-se en simi gegant.

Superat aquest tràmit toca complir la promesa feta al seu nou amic i després de recollir-lo a les instal·lacions de la Baba fan cap a la Terra Sagrada i invoquen el drac Shenron, que apareix per segona vegada a la col·lecció i fa ressuscitar en Bora en el que és la primera resurrecció de Bola de Drac, precisament d'un personatge que havia estat víctima del primer assassinat que vam veure.

I ara sí, el Follet Tortuga explica als seus alumnes que el Gran Torneig de les Arts Marcials passa a celebrar-se cada 3 anys i que falten precisament 3 anys per al proper, que serà el 22è. Continuarà ensenyant en Krilín, acollirà en Yamcha com a alumne i graduarà en Goku, a qui encarrega que viatgi pel món i es faci més fort. A l'anime ens empassàvem uns quants episodis de farciment, on a més coneixíem en Ten Shin Han i en Chaos, que es dedicaven a estafar camperols, però al manga el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials comença en poques pàgines amb el corresponent salt temporal de 3 anys.

La fase preliminar és solventada amb facilitat pels nostres amics (Goku, Krilín, Yamcha i Jackie Chun), que es tornen a classificar per a la fase final davant del públic amb l'única amenaça del Rei Xapa, que és un personatge aparentment temible que en Goku venç sense despentinar-se a la fase prèvia, però el millor és, com sempre, el que passa després: els alumnes del Follet Tortuga i el mateix Follet Tortuga disfressat s'hauran d'enfrontar als dos alumnes del gran rival del mestre Mutenroshi, en Turi Sennin, que responen als noms de Ten Shin Han i Xaos. 

Els emparellaments dels quarts de final són producte dels poders psíquics d'aquest últim, i són excel·lents per al bé del lector: en el primer combat tenim l'enfrontament entre en Ten Shin Han i en Yamcha, que disputa el que probablement és l'únic combat en què no fa el ridícul. No el guanya, però per primera vegada aconsegueix el nostre respecte i també executa el kamehame-ha.

La resolució del combat per part del llavors malvat Ten Shin Han també quedarà a la nostra memòria per l'esgarrifós trencament de cama que pateix en Yamcha, per sort ja inconscient, un exemple més de la crueltat d'algunes escenes de Bola de Drac, que començaria a agafar un to cada cop més fosc i violent amb moments de gran impacte com el que viurem quan acabi aquest Gran Torneig de les Arts Marcials. 

Però no ens avancem als esdeveniments, perquè si aquest volum m'ha fet gaudir ara n'arribaran dos més on les arts marcials de competició seran les protagonistes i això, per a mi, és garantia de diversió. 

Estudi en profunditat de Bola de Drac: els desitjos

Em sorprèn l'èxit de la primera entrega d'aquesta sèrie d'entrades i això em pressiona, perquè no tots semblaran igual d'interessants a tothom, però m'hi esforçaré. Avui parlaré dels desitjos, el tema principal de Bola de Drac fins que el tema es va desviar, la sèrie es va endurir i les boles de drac van acabar servint només per a ressuscitar morts. Fem un repàs a tots els desitjos que s'han demanat a Bola de Drac, doncs:

Moment mític no només dins aquest còmic, sinó també en la història del còmic i de l'animació en general: el primer desig que es va demanar a Bola de Drac, després de tants capítols esperant el moment de conèixer el drac Sheron, van ser les calcetes d'una noia. El va formular l'Oolong per tal d'evitar que en Pilaf demanés alguna cosa com ara dominar el món, i no se li va acudir res que fos més útil. Quedarà per a la història.

El segon desig va ser la primera resurrecció de la sèrie, concretament la d'en Bora, el pare de l'Upa, assassinat per en Tao Pai Pai. Va ser un desig força emotiu, pronunciat pel seu propi fill, i molt més seriós que no pas el primer. 

El tercer el va demanar en Satanàs Cor Petit sènior. Volia recuperar la joventut, amb l'esperança de fer-se més fort per tal de dominar el món. I va obtenir aquesta força, tot i que també podria haver demanat recuperar la força que tenia de jove, però suposo que fins i tot ell era presumit i no volia continuar tot arrugat. Curiosament, l'aspecte que li va quedar no va ser el mateix que tindria el seu fill durant tota la sèrie, després d'anys i panys, sinó que es va quedar en un Namek de, diguem-ne, 50 anys. Tot seguit es va carregar el drac, moment que pintava molt negre perquè aparentment significava no poder ressuscitar els milions de morts que havia causat en Cor Petit.

El quart desig també tenia a veure amb ell, després que el drac Sheron ressuscités, i va ser precisament la resurrecció de tots aquells éssers que havien perdut la vida a mans del temible dimoni verd. De fet, ho va dir en veu alta el mateix drac. A partir d'aquí els desitjos van perdre el misteri i cada cop que moria algú sabíem que només es reunien les boles amb l'objectiu de ressuscitar-lo. 

Aquesta imatge és també un dels moments més mítics de Bola de Drac. La mort d'en Goku en sacrificar-se per poder acabar amb el seu germà Raditz, amb l'execució per part d'en Satanàs Cor Petit, Jr., antic enemic mortal i en aquell moment aliat per força. Un moment molt poètic i dramàtic, tot i que sabíem que en Goku tornaria gràcies a les boles, i ho va fer a petició del mestre Mutenroshi. 

Un altre moment important, pel dramatisme de l'escena i per les implicacions que tenia, va ser la mort precisament d'en Cor Petit (ara ja sense júnior, que s'ho ha guanyat). Amb ell se n'anava també Déu, i per tant les boles de drac. Què passaria, doncs, amb els personatges morts? Res, només calia anar-se'n a Namek, aquí al costat, el planeta natal d'en Cor Petit sènior, on també hi tenen boles de drac.

En Dende, el que més endavant seria el nou Déu de la Terra, va demanar en les seves funcions d'intèrpret la resurrecció d'en Cor Petit, i aprofitant que les boles de Namek concedien tres desitjos, el segon va ser traslladar el ressuscitat Cor Petit des del planeta d'en Kaito a Namek, per tal que s'unís a la lluita contra en Freezer. I el tercer? El tercer, res. L'ancià de Namek, el Déu d'allà, va morir per causes naturals abans de la formulació del tercer desig. Ens quedàvem sense les boles de Namek, però havien tornat les de la Terra.

L'enigmàtic senyor Popo, el majordom de Déu, més content que un gínjol per la tornada del seu amo, va tornar a fer ús d'en Sheron i va demanar la resurrecció dels habitants de Namek que havien mort a mans d'en Freezer i la seva colla. La resurrecció massiva va ser possible, per cert, perquè el drac Sheron només podia concedir un desig, però tenia més poder que el de Namek. Això va suposar, en un clamorós error de guió, la resurrecció del Gran Ancià de Namek, que va viure una estona més i se li va poder demanar el desig pendent: que tothom llevat d'en Goku i en Freezer (perquè tenien un combat per acabar) fos traslladat a la Terra en previsió de la imminent explosió del planeta. Tampoc no té cap sentit que ressuscités en Vegeta, que no era namekià, però ho va fer.

Molt còmode va ser el fet que les boles de Namek tinguessin un període d'"hibernació" de 130 dies, i els primers tres desitjos que van demanar al drac Porunga de Namek un cop va passar a dependre del nou Gran Ancià, havent mort el primer poc després de ressuscitar, van ser la el trasllat de l'ànima d'en Krilín a la Terra, ressuscitar-lo i també fer tornar a la vida en Yamcha. En Goku no havia mort a l'explosió de Namek com tothom es pensava, ni tampoc volia tornar tan aviat al seu planeta adoptiu. 130 dies després van ressuscitar en Ten Shin Han i en Chaoz, que volien tornar a la vida junts, i es va trobar un nou planeta per als nameks refugiats, que se'n van anar amb les seves boles de drac.

Abans d'això, en Vegeta va plantejar un problema: ell havia liquidat un poble sencer de Namek, de manera que amb el desig de ressuscitar els morts a mans d'en Freezer i companyia no havien tornat. No s'explica, però se sobreentén que els van fer tornar un cop instal·lats al nou planeta. 

Molt temps després, en haver vençut en Cèl·lula, que mira que va costar, les noves boles de drac de la Terra, en dependència del nou Déu, en Dende, van permetre la resurrecció de totes les víctimes mortals del temible androide. Com que eren unes boles noves, en Dende les havia modificat per tal que se'ls poguessin demanar dos desitjos, i el segon el va demanar en Krilín, que enamorat de l'A-18 va demanar que desaparegués la bomba que duia incorporada al cos, i el mateix per a l'A-17, que en Krilín es pensava que era la parella de l'A-18, en un gest molt noble. 

Aquesta imatge correspon al dia tan boig en què un nou Gran Torneig de les Arts Marcials va ser interromput per la saga d'en Bu. En un moment d'aquella trama, en Vegeta es va deixar seduir per en Babidí a canvi d'obtenir més força per vèncer en Goku i es va tornar malvat altre cop. Va morir molta gent, tant per culpa seva com per la de la colla d'en Babidí, i en Yamcha va demanar, a les novament reformades boles de drac que concedien tres desitjos, la resurrecció de tots els morts aquell dia, llevat dels dolents. En Yamcha semblava ximple, però aquí va demostrar que també era pràctic. En Goku, però, va demanar al drac que marxés i que es reservés els dos desitjos restants, perquè sabia que la cosa no s'acabaria allà.

Després va venir la reconstrucció de la Terra, que havia estat destruïda per en Bu, però es va haver de fer amb les boles del nou Namek precisament per això. I els dos desitjos restants van ser que ressuscitessin tots els que havien mort després de l'idèntic desig d'en Yamcha (les boles de Namek havien estat reformades per tal de permetre un desig d'aquest calibre) i que en Goku recuperés la força, perquè estava esgotat i no podia acabar amb en Bu en aquelles condicions. 

Després de derrotar el Bu dolent, en Goku va demanar als seus amics que deixessin viure el Bu bo, i va dir que ja demanarien a les boles de drac que la gent oblidés el mal que havia fet quan tenia la part dolenta dins, per tant aquell seria tècnicament l'últim desig de la història, tot i que no el vam arribar a veure. 

I aquest ha estat el repàs dels desitjos concedits per les misterioses i cobejades boles de drac, que a tots ens agradaria aconseguir després d'una trepidant aventura com les del manga més èpic de tots els temps.