Crònica del 29 Manga Barcelona

Qui ho havia de dir... Han passat 4 anys des del meu últim Manga Barcelona, l'últim abans de la forçada interrupció de 2020 i de circumstàncies personals que complicaven l'assistència en edicions posteriors. Però per fi hi vam tornar, gràcies a l'acreditació que aquest blog va rebre al temps afegit a la categoria "Social Media", i tot i que novament va ser una cosa familiar i d'un sol dia -ara que se celebra al pont de desembre hi ha altres compromisos i plans que tampoc faciliten anar-hi gaire més d'una vegada-, en vull fer la tradicional crònica.

Amb aquest pòster ben representatiu del públic mitjà que va a l'esdeveniment, i entre el 7 i el 10 de desembre d'aquest 2023, tenia lloc el 29 Manga Barcelona, que per a mi és el primer a la nova ubicació, la Fira Barcelona Gran Via, molt més adequada per a l'assistència de tantíssima gent, si voleu saber la meva opinió. 

Ignoro què hi ha al darrere de la decisió d'un canvi de lloc d'un esdeveniment amb tanta tradició, de vegades ens pensem que s'han adonat que un espai era massa petit i en realitat potser és una qüestió de contractes expirats o problemes de calendari, però el cas és que, malgrat que el transport resulta més complicat i llarg, són unes instal·lacions molt àmplies i ben aprofitades que, de fet, personalment coneixia de l'edició de 2019 de RetroBarcelona.

És cert que el dia que hi vam poder anar va ser dijous, el teòric dia "fluix", però en realitat només és l'últim per al qual s'exhaureixen les entrades. No s'hi estava malament perquè, senzillament, la gent s'hi podia moure millor que a Montjuïc i, evidentment, que a La Farga. 

Pels diversos pavellons es repartien zones de fanzines, botigues de marxandatge, restauració -i, a més, hi havia la zona exterior de food trucks-, parades de còmics tant de primera com de segona mà, estands de les editorials, escenaris, sales de conferències, exposicions i activitats per a nens i adolescents, tant de l'àmbit de les manualitats com de l'esport, a més de la clàssica zona de Nintendo amb diversos jocs de moda per a la Switch. 

Allà ens vam fer una foto de família sortint d'una canyeria de Super Mario i també vam provar, la meva filla i jo, el Sonic Superstars. És amb aquestes coses, i en iniciatives culturals com les de la Nihongo Experience organitzada per Daruma Serveis Lingüístics, on treballo -però no aquells dies-, que el públic més petit s'ho passa d'allò més bé, i així ho vam poder comprovar després que, en arribar, la nena s'avorrís una mica de la zona editorial, especialment quan no coneix gaires coses del món del manga i l'anime. 

Un cop a la zona d'activitats i també meravellada per la del marxandatge i imitant les coreografies de la gent que ballava K-Pop, la tarda va canviar del tot per a ella, i és aquest el record que li va quedar d'una fira que des que va néixer a nosaltres ens ha tocat viure d'una altra manera, i que ella no recorda pas de l'última vegada perquè, llavors, tenia 2 anyets. A l'entrada corresponent ja vaig explicar que va ser la protagonista amb la seva disfressa de Son Gohan, que aquest cop ha portat el seu germanet d'un any i mig. 

També ens vam fer la tradicional foto davant de l'estand de Selecta Visión, perquè va ser davant de l'equivalent de 2011 on ens vam conèixer els pares d'aquests dos menuts. 

Però per a nosaltres ja no és una fira per estar-nos-hi des que obre fins que ens en fan fora, ni per anar-hi amb amics i amb calma. Ara fem una ullada a les edicions d'alguns còmics que ens interessen, busquem algun número endarrerit, observem les tendències actuals i la gent fent cosplay, saludem algun conegut amb qui ens topem, jo particularment visito alguna exposició -aquest any m'ha cridat l'atenció una de dedicada al 35è aniversari de El meu veí Totoro, amb il·lustracions d'homenatge per part de diversos dibuixants-, i admirem les figuretes de tota mena de personatges. 

Teníem dubtes sobre com anirien les coses amb dos nens petits i que donen força feina, l'un perquè és massa petit i l'altra perquè té massa energia, però malgrat les incomoditats el balanç és positiu i, si podem, l'any vinent repetirem perquè, al capdavall, s'ho passen bé i és una molt bona opció per passar un pont de desembre.

Crònica del 25 Manga Barcelona

Un any més, sense faltar a la cita tot i que aquesta vegada, curiosament i per primer cop després d'anys consecutius en què sí que ho feien, no m'han concedit acreditació (sí que l'hi han donat a la Míriam, la fotògrafa), relato el nostre pas per l'esdeveniment més important del manga a aquesta banda dels Pirineus, que celebra la 25a edició, poca broma, amb el canvi de nom que ja va experimentar el seu germà de còmic general.

FOTOGRAFIES DE LA MÍRIAM PUJOL

Com va passar amb l'antic Saló del Còmic, ara Còmic Barcelona, el del Manga, amb cartell dissenyat per Kenny Ruíz i celebrat entre el 31 d'octubre i el 3 de novembre, aquest any ha estrenat nom, cosa que ha coincidit amb el seu 25è aniversari, que no és poca cosa.

El Manga Barcelona 25 (o 25 Manga Barcelona, no acaba de quedar clar quina és la bona ni tan sols dins la pàgina web oficial) ha estat, doncs, una edició amb una efemèride molt important, i fa girar la mirada enrere i veure que han estat 25 edicions, ja, d'un esdeveniment pel qual no gaire gent devia donar ni un duro quan va començar, però al qual molts hem assistit des del principi (o gairebé, en el meu cas) i de manera ininterrompuda.

Això també significa que començo a tenir una edat, i justament ara -fins i tot una mica tard per als estàndards- m'agafa amb una filla de 2 anys que és tot un trasto i que és la protagonista del nostre pas per esdeveniments d'aquesta mena.

Fa anys vam veure, en un Saló del Manga, un nen disfressat de Son Gohan tal com surt per primera vegada, i sempre hem dit que algun dia ens agradaria copiar la idea. Enguany ha estat possible gràcies a l'habilitat amb el fil i l'agulla de la meva sogra i ens hem endut la nena així.

El que no esperàvem, perquè tampoc no sabíem que hi era ni l'havíem disfressat amb aquesta intenció, era que participaria en un concurs de cosplay infantil, i val a dir que va pujar a l'escenari sense gaires problemes i va fer caure la bava de la gent, tal com ens cau a nosaltres.

El cert és que va atraure mirades durant les diverses hores que vam ser al Manga Barcelona -se'm fa molt estrany anomenar-lo així, si em permeteu dir-ho-, i també li van fer alguna foto persones desconegudes. No és ideal, però aquestes coses acostumen a passar.

I nosaltres també n'hi vam fer moltes, de fotos. De fet, la majoria les protagonitza ella. Aquí la tenim, per exemple, imitant el Kame Hame Ha d'en Goku a la Dragon Ball World Adventure, una zona força gran dedicada a Bola de Drac i el seu univers, on es podia participar en activitats relacionades amb l'obra d'Akira Toriyama.

Nosaltres també ens hi vam voler fer fotos, és clar, perquè encara que siguem ganàpies ens continua agradant.

En realitat no li agrada gaire que li facin fotos, si més no, quan no vol no hi ha manera, però tal com ens imaginàvem -i per això bàsicament assistim ara al Saló- li encanta veure l'ambient, les figures, els estands, la llum i els colors que es poden trobar sempre en aquesta fira.

Dibuixar li agrada molt, i aquí sempre ho pot fer. Novament va ser possible a la Mangateca, que també té pissarres de retoladors, cosa de la qual ella difícilment es cansaria.

També va tenir l'oportunitat de pintar una bossa de tela a l'anomenada Doraemon Square, tot i que es va notar que ja no tenia 1 any i va ser més difícil que es concentrés i fes cas.

Allà també hi havia una zona de photocall amb en Doraemon, en Nobita i la Shizuka, però aquesta última no la vam poder veure, i ens hi vam fer una foto, com l'any passat.

Encara no mira dibuixos d'en Doraemon, tampoc d'en Shin-chan, però els reconeix perquè n'ha vist imatges i en té ninots, i per això vam anar també a la zona dedicada al nen de cinc anys més trapella de Kasukabe.

Se'ns veu una mica lluny, però aquesta és la sala d'estar de la família Nohara, reproduïda per a l'ocasió i on ens van fer també una foto.

Per descomptat, amb el mateix Shin-chan també ens vam poder immortalitzar, a la sortida de "casa seva".

On també ens vam fer una foto en família va ser a l'Espai Nintendo, que aquest cop tenia com a joc estrella el recentment llançat Luigi's Mansion 3, i ens hi vam poder retratar amb chroma key fent el pallasso.

Per descomptat, ens vam fer la tradicional foto davant de l'estand de Selecta Visión, on vam quedar per primer cop l'any 2011 -tot i que llavors encara se celebrava a La Farga de l'Hospitalet-, i com fem des que tenim aquest dimoniet, la vam incloure també a ella.

Vull aprofitar l'avinentesa per dir que la persona que ens va fer les fotos en què sortim tots -llevat de la de Nintendo- va ser la Maria Rosa, que sempre ens dona un cop de mà amb la nena, i aquest cop més encara, sense queixar-se ni un sol cop. Moltes gràcies, si llegeixes això, que ja vas sortir a les fotos de l'any passat, però no et vaig esmentar.

Com he apuntat més amunt, ja no té 1 any, dona molta més feina i el cert és que no ha estat el millor any, a títol individual, pel que fa al Saló, en part per  haver d'estar pendent d'ella i els moments més difícils que ens "regala" quan estem moltes hores junts. Així que els moments de desconnexió que ens proporciona la seva ajuda s'agraeixen molt.

A mi em va resultar particularment difícil mirar bé els estands, perquè hi havia molta gent i amb el cotxet no és fàcil acostar-s'hi, i tampoc no vaig anar a cap xerrada ni presentació de novetats, però com els darrers anys, al final veure l'ambient, i com la nena s'ho passa bé, ho acaba compensant tot.

Vull afegir que, per primer cop, vam comprar el dinar als estands dels restaurants japonesos que sempre hi ha, però que almenys jo sempre havia ignorat deliberadament per prejudicis respecte a la relació qualitat/preu dels llocs de restauració dels esdeveniments massius.

Admeto, però, que aquest cop vam triar aquesta via per comoditat i, tot i que els preus són una mica alts per al meu gust, no és res d'extremament exagerat i el menjar, de fet, és força bo.

Acabo, com sempre, amb les compres, que aquest cop es redueixen a un volum, el primer de Cutey Honey 90's, de Gô Nagai (Mazinger Z, Devilman...), publicació en català d'Ooso Comic que vaig comprar directament a l'estand, on també em van fer el favor de canviar-me el volum únic de Cutey Honey: The Legend que em va arribar malmès fa molt de temps, però que la botiga on el vaig comprar no me'l va voler canviar quan ho vaig demanar.

Un Manga Barcelona diferent, però en la línia del que ja vaig veure l'any passat: continua havent-hi exposicions, xerrades, projeccions, activitats culturals i esportives per a tots els públics i coses per passar-hi força estona i anar-hi diversos dies -cosa que en el meu cas aquest cop no hauria fet de cap de les maneres, en no tenir acreditació-, però cada cop més m'ho miro més des d'una nova perspectiva, sense aquella ànsia de comprar perquè l'espai que tinc és el que és, i sense temps -sent pare d'una nena petita- per passejar per allà al meu ritme i aturant-me l'estona que calgui on calgui. Són uns temps que ja van passar, així que a partir d'ara en gaudiré d'una altra manera.

XXIV Saló del Manga de Barcelona

Un any més hem visitat el Saló del Manga de Barcelona, en la seva 24a edició, i com ha estat costum durant les últimes edicions, gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic. 

Són molts anys anant a la gran festa dels amants del còmic i l'animació provinents del Japó i, encara que l'actitud i les expectatives canviïn d'acord amb les noves etapes de la vida, és un esdeveniment que no ens volem perdre, així que, com cada any, en parlaré una mica.

LES FOTOGRAFIES SÓN OBRA DE LA MÍRIAM PUJOL

M'agrada anar-hi per veure-hi l'ambient, per gaudir de l'ocasió, des de la distància, de ser testimoni de la passió de les noves generacions d'otakus a l'hora de disfressar-se (cosplay), emocionar-se amb les compres i celebrar aquesta afició no només pel "manganime", sinó tot el que l'envolta, cultura japonesa inclosa.

Jo ja pràcticament no compro res (aquest any, només una samarreta que ni tan sols té a veure amb els còmics), i enguany no he anat a cap signatura d'exemplars -l'única que m'interessava, la de la Paru Itagaki (Beastars) s'havia assignat mitjançant un sorteig del qual no m'havia assabentat-, i tot i que de jove tampoc no em disfressava, perquè és quelcom que no m'agrada, sí que recordo la il·lusió em feia poder anar al Saló i compartir amb milers de desconeguts aquella sensació de participar en un esdeveniment que tenia lloc un cop l'any i que havíem estat esperant amb candeletes des de l'anterior edició.

Ara les prioritats són unes altres, en bona part per l'arribada de la nostra filla, que l'any passat ja va anar al Saló del Manga, però només tenia dos mesos i gairebé no es va adonar de res. Aquest cop ha pogut participar en activitats pensades per als més menuts i representades per en Doraemon i en Shin-chan, sempre presents en aquest espai anomenat Manga Kids.

Concretament eren tallers de pintar samarretes, i encara que no vam deixar que les pintés de debò, ella es pensava que sí, i potser algun dia en podrà pintar una altra que ens van donar en blanc per fer a casa.

Una cosa que sabia que li agradaria eren els centenars de figures que hi ha a la venda en molts estands, cridaneres formes i colors d'objectes decoratius, no pas per jugar, que li criden l'atenció i que, igual que a casa, només li deixàvem mirar.

Al capdavall, ella ja en té prou, perquè és com la Dory de Buscant en Nemo (i seqüela-spin-off) i, almenys de moment, oblida ràpid les coses que volia.

Com he dit més amunt en altres paraules, al Saló del Manga ara jo hi vaig més com a espectador o observador, tant de l'ambient i les persones com del que allà s'hi ven i exposa, objectes que no compraré, però que em prenc com a peces de museu i em fan passar l'estona.

També m'agrada anar a les exposicions, que aquest cop es concentraven als palaus 4 i 5, com passa al Saló del Còmic, cosa que no recordo si a l'edició de 2017 del Saló del Manga ja s'havia començat a fer o encara se'n trobaven algunes en d'altres espais.

La que més em cridava l'atenció, la principal, era sobre l'antropomorfització, la representació d'històries humanes a través d'animals amb trets de persona, que duia el nom de Llenguatge, objectes i bèsties, una col·laboració entre Ficomic i el Japan Media Arts Festival que mostrava exemples de còmics com Beastars o Blacksad, però també vídeos i instal·lacions audiovisuals, en què animals i fins i tot objectes adquireixen propietats humanes.

Ens vam fer una foto també al photocall de l'Espai Daruma, projecte nascut de l'empresa on treballo, que aquest cop tenia l'estand més ben situat (més visible i fàcil de trobar) que altres vegades, i on s'oferien tallers d'escriptura japonesa i de cal·ligrafia i altres activitats relacionades amb el manga, l'anime i la cultura japonesa en general.

En una altra banda vaig trobar aquest altre "photocall", entre cometes perquè cridava menys l'atenció el fet que hi havia un forat per posar-hi la cara, i m'hi vaig haver de fer una foto perquè, com a fan de la saga Dragon Quest, vaig ser el revisor d'un seguit de materials relacionats amb aquesta franquícia que s'han traduït a l'esmentada Daruma -on treballo fent, precisament, aquestes coses-, de manera que m'havia de fer una foto amb una de les coses que més feina ens van donar a tots plegats, però que com a seguidor dels videojocs més m'han fet gaudir, com és l'Enciclopèdia de Monstres.

I acabo amb la tradicional foto que ens fem sempre davant de l'estand de Selecta Visión, on vam quedar per veure'ns en persona per primera vegada l'any 2011, i aquest any és el segon que hi podem portar la nostra creació particular, la ja no tan petita Sara.

Ja veurem si això del manga i l'anime li crida l'atenció a mesura que es faci gran, però si és així continuarem anant-hi i oficialitzarem el relleu, perquè, com deia en Jackie Chun...

XXIII Saló del Manga de Barcelona

Un any més, i gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic, he pogut assistir al Saló del Manga de Barcelona, la cita anual per als aficionats al còmic i l'animació amb origen japonès, amb la qual he anat creixent i, tal com jo he evolucionat, també ho ha fet la manera amb què em prenc l'esdeveniment.

(fotografies de la Míriam - Keromi) 

Per primera vegada, la fira s'ha estès durant 5 dies, en comptes dels 4 habituals, i també per primera vegada ha començat en dimecres, però l'ocasió hi convidava: era 1 de novembre, dia de Tots Sants. Dimecres va ser el dia que vam triar per anar-hi, i no sé com han estat de plens dissabte i diumenge -m'imagino que, com sempre, molt-, però el dia inaugural s'hi podia passejar tranquil·lament, tot i que no estava ni de bon tros tan desangelat com tradicionalment ho han estat els dijous. 

En fi, l'objectiu era, com en els darrers anys, fer-hi una ullada, mirar exposicions, en aquest cas no cercava cap signatura perquè no me n'interessava cap, i veure si hi havia res interessant per comprar, però sense cap esperança perquè, com he explicat en diverses ocasions, els darrers anys l'estoc de segona mà en manga s'ha estancat i s'acaben veient sempre les mateixes coses.

La meva única compra, i aquest cop començo amb el que acostumo a deixar per al final, ha estat el pack teòricament exclusiu del Saló Makoto Shinkai Works, que reuneix 5 pel·lícules de l'aclamat director d'animació, en edició Blu-ray però senzilla, sense cap extra, en contra de la meva filosofia habitual. 

Però és clar, sortia molt més barat així, les edicions especials d'anime acostumen a dur en realitat poc material interessant i, si són col·leccionistes de debò, amb CD de la banda sonora i tot plegat, surten massa cares. Així, per 35 euros tinc El lugar que nos prometimos, 5 centímetros por segundo, Viaje a Agartha, El jardín de las palabras i la famosa your name.

Pel que fa a les exposicions, una d'elles era la que celebrava els 100 anys d'animació japonesa, amb plafons que repassaven els anys més importants i les obres que s'hi van estrenar, com per exemple aquests anys 80 que van ser tan importants per a internacionalitzar l'anime.

En una altra es mostraven objectes i informació sobre l'expedició de cristians japonesos a Castella al segle XVII per tal d'aconseguir un acord comercial, l'anomenada Ambaixada Keichô, i la persecució d'aquesta religió al Japó. 

Com que aquest any ens ha deixat en Jirô Taniguchi (1947-2017), era d'esperar que se li fes algun homenatge, a aquest mangaka tan estimat a Europa i del qual hem vist editades tantes obres, entre les quals El almanaque de mi padre o Barri llunyà.

La més important era l'anomenada Somien els androides amb ovelles elèctriques? -referència a la novel·la de Philip K. Dick, adaptada al cinema amb el nom de Blade Runner, tot i que el títol correcte en català és Somien els androides xais elèctrics?-, dedicada al gènere dels mechas, robots i androides al manga i l'anime.

Un interessant repàs de les obres més importants del gènere, títols emblemàtics com Mazinger Z -amb una mostra també de marxandatge de producció espanyola de quan la sèrie va triomfar a TVE als anys 70-, Gundam, Evangelion i moltes més. 

Allà també s'exposaven alguns robots, un dels quals feia retrats robot, tot i que no en el sentit policial que estem acostumats a donar-li. A la foto ens podeu veure tots tres...

Perquè després que l'any passat celebréssim el 5è aniversari des que ens vam conèixer davant l'estand de Selecta Visión, aquest cop hem pogut portar-hi la nostra filla, que fa 1 any encara no venia amb nosaltres, ni tan sols a la panxa de la seva mare.

Un desig fet realitat en forma de nena que ja ha viscut el seu primer Saló, disfressada de Mike Wazowski de Monsters, Inc., però que l'any que ve intentarem que vagi d'algun personatge de manga.

Un Saló del Manga que encaro cada vegada d'una manera menys consumista, i més aviat com una experiència d'immersió en un ambient que, si tot va bé i li agrada, amb els anys podré compartir amb la nena.

XVIII Saló del Manga

Un any més, i com no podia ser d'una altra manera, he anat al Saló del Manga. Per primera vegada en 16 anys, a més, s'ha fet a Barcelona, concretament al Palau 2 de la Fira de Barcelona, a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, un espai sens dubte molt més adequat per a un esdeveniment així, tant per la qüestió de les cues com per al moviment dins el recinte. Al final es veu que hi han anat 112.000 visitants, gairebé el doble que l'any passat i uns milers més que al 30è Saló del Còmic. El canvi de lloc ha estat més que encertat.

Tots els Salons, tant els del manga com els del còmic, tenen, a banda de botigues de novetats, números endarrerits, marxandatge i tota mena de material relacionat amb els còmics (en aquest cas japonesos) i els videojocs, uns temes. Enguany un dels més destacats era el 20è aniversari de la primera edició del còmic de Bola de Drac a l'estat espanyol, tant en català com en castellà. 

Aprofitant l'ocasió, a banda d'una exposició que ara comentaré, s'organitzava divendres a les 13 hores un intent oficial de Rècord Guinness de persones disfressades de personatges de Bola de Drac, i es va superar, amb 307 persones, amb un llistó de 250 que hem de reconèixer que no era gaire alt. Però en fi, hi havia disfresses d'un gran nombre de personatges diferents (alguns de fàcils com la Videl o l'A-17) i n'hi havia que estaven molt ben fetes, com també n'hi havia que van aixecar més d'un "oooooh":

Personalment no m'agrada disfressar-me, no ho faig mai i tinc un mal record de quan m'obligaven a fer-ho a l'escola primària, però això no vol dir que no m'agradi veure els altres disfressant-se, sempre que ho facin amb esforç i bon gust i sense fer trampes.

Tornant al tema de l'exposició, certament era força completa, amb exemplars de totes les edicions que ha fet Planeta DeAgostini de l'obra d'Akira Toriyama, tant en català com en castellà (llevat d'aquesta última de luxe commemorativa de l'aniversari), ninots, pòsters, revistes originals, informació interessant sobre el procés d'arribada del manga (i les dificultats que hi va haver per part del més aviat poc catalanista Lara, president de Planeta, per a apostar per una llengua que després va donar molt bons resultats econòmics, ja que al cap i a la fi Bola de Drac a Catalunya s'havia vist només en català), i fins i tot alguna fotocòpia d'aquelles que circulaven per les escoles en un entramat totalment il·legal però que compensava la manca de còmics quan aquests encara no havien arribat a casa nostra.

Mereixia també una exposició la pel·lícula Porco Rosso, estrenada precisament fa 20 anys (al Japó), una agradable mostra de la màgia de l'Studio Ghibli en un producte que s'allunyava dels temes i universos habituals en les pel·lícules de la productora liderada per Hayao Miyazaki.

Cal destacar, de fet se suposa que era el gran tema del Saló, el tema de la gastronomia, exemplificat en la interessant exposició Manga a la carta, on es podien conèixer uns quants títols del gènere culinari del manga, que encara que a nosaltres ens sorprengui ha donat lloc a moltes obres, algunes d'elles de moltíssims volums. Més mesurat, però, és Mr. Ajikko, el manga que va originar l'anime que nosaltres coneixíem com a El gran Sushi. 

A banda de presentar obres d'aquest gènere també s'hi podien veure textos i imatges dedicats a curiositats gastronòmiques dels manga més populars a casa nostra, com ara les preferències culinàries d'alguns personatges o l'origen en el món del menjar i la beguda d'alguns personatges de Musculman, Dr. Slump o Bola de Drac.

També hi havia projeccions d'anime (essent en versió doblada al castellà no m'interessaven gens), concursos de karaoke, para-para, cosplay i altres coses que em cridaven menys l'atenció, però naturalment el gran atractiu per a mi eren les compres, que us explico a continuació:

Pel que fa a la primera mà, és a dir les novetats, les vaig comprar abans aprofitant el descompte que em fan a la meva botiga habitual, i són les següents: el volum únic d'en Shôtarô Ishinomori, el Rei del Manga, Hokusai; el volum 1 de l'esperada Master Keaton directament en edició definitiva, del mestre Naoki Urasawa, autor també del volum 19 (i de tota l'obra, de fet) de Cinturó Negre; el volum 3 de la nova edició de Sailor Moon, el 5 (de 6) de Q&A i l'1 de Hunter x Hunter, un dels shônen de més èxit al Japó malgrat els llargs descansos que es pren el seu creador, en Yoshihiro Togashi, i que duu 30 volums des que va començar el 1998 (per tant ja veieu que proporcionalment n'han sortit poques entregues). Va ser sorprenent la seva llicència per part de Panini, després de tant de temps i tants volums, però que tingués un preu promocional i temporal de 2 euros va contribuir a que m'hi llancés.

En la segona mà tenim dues coses diferents: per una banda els volums que he trobat en parades del Saló, on hi havia estats de conservació entre bons i acceptables i preus entre bons i espectacularment bons, que vaig aprofitar per a omplir forats en les meves caòtiques col·leccions: tenim el 3 (de 9) de l'edició definitiva de Monster, el 8 (precintat!) de 20th Century Boys, el 3 de Billy Bat i el 5 (de 8) de Pluto pel que fa a en Naoki Urasawa, els volums 10, 13, 15 i 16 d'X, de les CLAMP, obra que duu 10 anys en pausa al Japó però que vull completar per tal de llegir-la d'una vegada, el 4 de Honey & Clover, el 12 de Sakura, la Caçadora de Cartes i el 3 d'Ikkyû (en català, és clar), que buscava des de feia molt de temps perquè era l'únic que em faltava.

EDT va treure un pack amb els 4 volums que la formen a preu molt reduït i sense possibilitat de fer-se amb només un d'ells, i només em quedava l'alternativa de la segona mà, però en aquest mercat ja se sap, que t'ho trobaràs algun dia, però no quan vulguis. Doncs bé, el que a mi em faltava era l'únic volum d'Ikkyû en català que hi havia de segona mà en tot el Saló (i suposo que de primera mà també), i el vaig trobar. Genial.

El segon dia vaig trobar un parell de coses més a preu irresistible, concretament el volum 4 de Billy Bat de segona mà i el 2 de Mankan Zenseki (les històries curtes d'Akira Toriyama, antigament Teatro Manga) precintat però a preu de ganga, que encara que em falti el volum 1 no podia deixar escapar.

Pel que fa a compres a particulars i a preus encara més bons, modalitat que he estrenat en aquest Saló, he adquirir els 4 primers volums de Bakuman, col·lecció que volia començar des de feia temps, i els toms 4, 5 i 11 (del total de 14) de Love Hina en català, després d'haver-me venut fa uns anys la versió en castellà.

I acabem amb el que he aconseguit en el tercer dia a la famosa happy hour de la botiga de Norma, de la qual havia sentit a parlar però que fins avui no havia experimentat. En resum: cap al final, poc abans del tancament del Saló (enguany un quart d'hora abans), tot el que hi ha per allà damunt (no pas el que tenen en reserva) es ven al 50% del preu original, i per tal d'aconseguir endur-te el que vols has d'estar atent des d'un parell d'horetes abans, col·locar-te a primera línia de la zona que t'interessa potser una horeta i 20 abans i esperar, tot aguantant primer els comentaris dels venedors ("aparteu-vos, que hi ha gent que vol comprar ara", o "però si encara falta més d'una hora") i després la pressió física de la gent que s'hi va acumulant quan passa l'estona.

L'espera és avorrida i cansada, però també serveix per a negociar amb els "companys" què agafarà cadascú per tal d'evitar baralles innecessàries i recol·locar els volums que es tenen al punt de mira per tal de tenir-los més a l'abast. És per això que he aconseguit el 5 i el 8 de Bakuman, perquè el 6 i el 7 se'ls ha quedat un altre. En canvi, només he pogut comprar el 3 de Las vacaciones de Jesús y Buda (que era la col·lecció que més m'interessava comprar amb descompte perquè és molt cara per la quantitat de pàgines que té) perquè el 2 també podria haver estat meu, però aproximadament quan m'he posat a primera fila se l'ha endut, sense pagar, un noi amb molta barra. En fi, un any més de Saló del Manga, alguna nova experiència com aquesta i m'he firat més que en els dos últims anys junts, segurament, però les gangues són un estalvi futur, per tant estic més que satisfet.