Els meus 5 escenaris preferits de Bola de Drac

Com que avui no tinc encara la possibilitat de fer una entrada sobre el que pensava fer-la, se m'ha acudit fer una d'aquelles llistes de coses de Bola de Drac que sembla que us agraden, de manera que matem dos ocells d'un tret i, a més, amb una publicació que, si tot va bé, tindrà més repercussió que de costum.

Fins ara he parlat dels meus preferits de la sèrie o el manga en les categories de personatges, tècniques, moments sorprenents, moments més violents, moments d'en Krilín... però he pensat que estaria bé veure quins escenaris, localitzacions o paisatges, com en vulgueu dir, m'agraden més del gruix de l'obra magna d'Akira Toriyama. Com sempre, no estan per ordre, tampoc sabria com decidir les posicions, sinó que en parlo com se'm van acudint.

Aviso que la gran majoria dels exemples seran de l'etapa de Bola de Drac en què en Goku era petit. No soc dels que pensen -o diuen que pensen, perquè també fa ferum de postureig, de vegades- que aquella època va ser la millor de la sèrie, i a sobre amb diferència. 

Però sí que és veritat que tenia un component aventurer molt marcat i la recerca de les boles de drac feia que els protagonistes viatgessin i passessin per llocs d'allò més diversos, abans que a l'autor li anés millor, i alguna vegada ho ha reconegut i tot, fer que els combats es desenvolupessin en escenaris deserts, amb l'excusa que així no es posava en perill la població "civil". 

D'aquella primera cerca de les boles podríem dir que em van agradar tots els escenaris, però un que em ve al cap amb facilitat és el poble dels bolets on en Goku i companyia s'enfronten a la Banda del Conill. Amb una ambientació d'aroma aràbiga, el lloc destaca per la seva flora, formada per bolets de diferents alçades, amb troncs durs -o això sembla- en el cas dels espècimens més alts. Em recorda algunes pantalles del Super Mario Bros.  

La cova pirata, a la saga de la Cinta Vermella, m'encanta. Amb paranys que recorden Indiana Jones: A la recerca de l'arca perduda, l'inoblidable robot pirata, la troballa de tresors, el combat contra el General Blue, i l'escapada al límit de l'esfrondrament de la cova mantenen l'emoció i la tensió durant tota aquesta part. 

Però és clar, potser aquí m'estic deixant endur més per l'aventura en si que per l'escenari. Tot i així, em va agradar molt que hi hagués una construcció d'aquesta mida sota el mar i que fos, gairebé, una ciutat secreta. 

La saga de la Cinta Vermella en general, però, de petit la trobava avorridota. No m'agradava gaire el caràcter militar de l'enemic, tot i que amb els anys he après a apreciar-la com també aprecio, cada cop més, la saga de Nàmec. 

La part que sí que m'agradava molt, juntament amb la de la cova dels pirates, era la de la Torre d'Acer, potser també perquè el seu interior contenia coses que des de fora eren inimaginables, com en el cas de la cova submarina. 

En aquest cas, la diversitat dels escenaris i enemics que en Goku s'hi trobava li donava molta vida, i la seva estructura de videojoc -el mateix Akira Toriyama cita com a influència per a aquest arc el joc Kung Fu Master, en què també cal anar pujant per un edifici a mesura que es derroten enemics- suposo que va acabar de fer-la atractiva per al meu jo d'aleshores.

Una de les parts que més m'agraden de tota Bola de Drac és una saga que, si no sabéssim que també és a l'obra original, podríem pensar que és de farciment, ja que se situa entre la saga de la Cinta Vermella i l'inici del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, però sigui com sigui a mi m'agrada moltíssim.

I en part és perquè el torneig de la Baba la Vident té lloc en uns rings fora de l'habitual, entre els que estan envoltats d'aigua i el vàter del diable, amb aquelles dues escultures traient la llengua i l'àcid al fons. Els combats en si, llevat dels últims, van ser una mica poca-soltes, però l'arquitectura de ca la Baba em va fascinar. 

Després d'això sí que vam poder veure en Goku visitar pobles en alguns capítols de farciment abans del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, i després, però a partir de llavors Bola de Drac es va enfocar d'una manera força ràpida en els combats, cada cop més violents, i com deia més amunt, l'autor va deixar els escenaris reduïts a la mínima expressió. 

Per tant, no n'hi ha cap més que recordi que m'agradés en excés, potser com a màxim el futur post-apocalíptic d'en Trunks, però hi va haver un episodi de farciment, exclusiu de l'anime, en què en Krilín lluitava contra la primera forma d'en Cèl·lula en un aeroport i arribava un moment que lluitaven sobre l'ala d'un avió en marxa, cosa que em va cridar l'atenció -és possible que en part sigui perquè en Krilín és el meu personatge preferit i em va agradar que li donessin una mica de protagonisme contra un enemic que estava molt per sobre d'ell, ho reconec- i, per això, l'he volgut posar a la llista. 

I a vosaltres? Quins dels escenaris o llocs que van visitar en Goku i els seus amics us agraden més?

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 8

M'acabareu dient que sóc un pesat, però repetiré que les parts que més m'agraden de Bola de Drac són les que contenen algun Gran Torneig de les Arts Marcials, i si el volum en qüestió té dues competicions d'aquesta mena, ja podeu pujar-hi de peus: serà un dels meus preferits. 

És el que passa amb la 8a entrega de l'edició definitiva de Bola de Drac, que superada la saga de la Cinta Vermella (com ja vaig explicar la que menys m'agrada de tota l'obra) ens presenta un petit torneig que té com a premi l'endevinació per part de la Baba la Vident de la ubicació de la darrera bola de drac que en Goku i companyia estan buscant i que no apareix al radar.

L'últim combat de l'esmentat torneig és el més interessant de tots (no ens enganyem: els quatre anteriors eren de pa sucat amb oli i tenien un caire més aviat humorístic), perquè ofereix arts marcials de debò i una sorpresa (que si es coneix la història ja no ho és pas, és clar) com és la identitat de l'emmascarat que s'enfronta a en Goku: es tracta del seu avi, en Son Gohan, que ha tornat del regne dels morts amb el permís especial d'un dia que tornarem a veure més endavant, cap al final de la història, quan en Goku en faci ús. 

D'altra banda això m'ha fet pensar en un error de guió que no vaig recollir en el meu repàs a les incongruències de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama, i és que se suposa que només en casos molt especials i comptats els morts conserven la seva forma i no es transformen en la mena de nuvolets que veurem quan en Goku mori per primera vegada, però què va fer en Son Gohan per tal de merèixer aquest tracta especial? No se'ns explicarà mai. El que sí que sabem és que en Goku plora emocionat en retrobar-se amb el seu avi i que, per voluntat del propi Son Gohan, que diu que ja està bé a l'Altre Món, continua amb el seu pla de ressuscitar el pare de l'Upah.

Abans de fer-ho, però, haurà de trobar l'última bola de drac, i segons la visió de la Baba la té un vell conegut dels lectors, en Pilaf, que no sortia des de la primera saga de Bola de Drac. Continua tan patètic com sempre i amb dos ajudants que encara fan més pena, però aquesta vegada es pensa que ho aconseguirà: ha espiat en Goku durant el combat i s'ha assabentat del seu punt feble, una cua que el seu avi li arrenca per tal d'eliminar-li aquest gran taló d'Aquil·les, cosa que incomprensiblement en Pilaf no arriba a veure (potser apaga la càmera espia abans, vés a saber). 

En Goku venç el ridícul trio amb la facilitat que esperàvem, però pel camí perd els pantalons i li cremen una mica el cul mentre li busquen la desapareguda cua. Tot i així és interessant perquè és la primera (i l'última) vegada que el protagonista s'enfronta directament a la banda d'en Pilaf, ja que en el seu primer encontre fugien d'ell en transformar-se en simi gegant.

Superat aquest tràmit toca complir la promesa feta al seu nou amic i després de recollir-lo a les instal·lacions de la Baba fan cap a la Terra Sagrada i invoquen el drac Shenron, que apareix per segona vegada a la col·lecció i fa ressuscitar en Bora en el que és la primera resurrecció de Bola de Drac, precisament d'un personatge que havia estat víctima del primer assassinat que vam veure.

I ara sí, el Follet Tortuga explica als seus alumnes que el Gran Torneig de les Arts Marcials passa a celebrar-se cada 3 anys i que falten precisament 3 anys per al proper, que serà el 22è. Continuarà ensenyant en Krilín, acollirà en Yamcha com a alumne i graduarà en Goku, a qui encarrega que viatgi pel món i es faci més fort. A l'anime ens empassàvem uns quants episodis de farciment, on a més coneixíem en Ten Shin Han i en Chaos, que es dedicaven a estafar camperols, però al manga el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials comença en poques pàgines amb el corresponent salt temporal de 3 anys.

La fase preliminar és solventada amb facilitat pels nostres amics (Goku, Krilín, Yamcha i Jackie Chun), que es tornen a classificar per a la fase final davant del públic amb l'única amenaça del Rei Xapa, que és un personatge aparentment temible que en Goku venç sense despentinar-se a la fase prèvia, però el millor és, com sempre, el que passa després: els alumnes del Follet Tortuga i el mateix Follet Tortuga disfressat s'hauran d'enfrontar als dos alumnes del gran rival del mestre Mutenroshi, en Turi Sennin, que responen als noms de Ten Shin Han i Xaos. 

Els emparellaments dels quarts de final són producte dels poders psíquics d'aquest últim, i són excel·lents per al bé del lector: en el primer combat tenim l'enfrontament entre en Ten Shin Han i en Yamcha, que disputa el que probablement és l'únic combat en què no fa el ridícul. No el guanya, però per primera vegada aconsegueix el nostre respecte i també executa el kamehame-ha.

La resolució del combat per part del llavors malvat Ten Shin Han també quedarà a la nostra memòria per l'esgarrifós trencament de cama que pateix en Yamcha, per sort ja inconscient, un exemple més de la crueltat d'algunes escenes de Bola de Drac, que començaria a agafar un to cada cop més fosc i violent amb moments de gran impacte com el que viurem quan acabi aquest Gran Torneig de les Arts Marcials. 

Però no ens avancem als esdeveniments, perquè si aquest volum m'ha fet gaudir ara n'arribaran dos més on les arts marcials de competició seran les protagonistes i això, per a mi, és garantia de diversió. 

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 7

Ja fa temps que no publicava cap entrada sobre la lectura d'un volum de l'edició definitiva de Bola de Drac, ja tocava, i aquí teniu la de la setena entrega, on acaba la saga de la Cinta Vermella i comença el que jo anomeno "petita saga" del Torneig de la Baba la Vident.

No em cansaré de dir-ho: la part de la Cinta Vermella és la que menys m'agrada de tota l'obra del mestre Toriyama, però tot i així té coses bones que han quedat a la memòria dels fans del còmic i la sèrie animada, com ara en Tao Pai Pai, que aquí s'enfronta per segona vegada a en Goku amb resultats totalment diferents dels obtinguts a la primera "ronda", gràcies al pas del protagonista per la Torre Sagrada.

No ho recordava, però en Tao Pai Pai pujant a la torre per tal d'augmentar la seva força i baixant-ne amb un núvol Kinton blau... és quelcom exclusiu de l'anime, ja que al manga simplement rep una pallissa d'en Goku, que se'l ventila en poques pàgines. 

Després d'això, i com que li falten 3 boles de drac per a ressuscitar el pare de l'Upah, en Goku se'n va cap on el radar li diu que n'hi ha dues, que és el Quarter General de l'Exèrcit de la Cinta Vermella, on té lloc el combat final entre el protagonista i aquesta organització armada il·legal contra qui, en paraules d'alguns personatges, "ni la policia pot fer res". 

Tot plegat em resulta força avorrit, però queda la imatge impactant del líder, el Capità General Red (o Vermell), mort per una bala al front que li dispara el seu número dos (que passa a ser l'u després d'aquesta acció), en Black, que "curiosament" és aquell personatge de raça negra. De fet, en aquesta traducció se l'anomena directament "Negre". Lleig... 

El cas és que l'Oficial Negre o Black es carrega el seu superior en descobrir, perquè l'altre ho diu en veu alta quan s'adona que en Goku els està vencent, que només volia les boles de drac per tal de demanar al Drac Sheron que el fes més alt.

La ira de l'oficial està més que justificada, però la seva primera tasca és enfrontar-se directament a en Goku, no sense oferir-li abans, com a bon dolent de manual, una aliança, que naturalment el protagonista refusa.

I ni tan sols amb l'ajuda d'un mecha dels típics que vénen en càpsules (per cert, s'hauria d'analitzar l'ètica de la Corporació Càpsula, perquè proporciona molt d'armament al llarg de Bola de Drac) pot fer res contra en Goku, que "assaja" amb el robot un moviment que faria servir altre cop més endavant, el de travessar l'enemic, i el fa explotar a l'aire.

Amb tot això es posa fi a la saga de la Cinta Vermella, molt gokucentrista tot i l'aparició esporàdica dels seus amics, que en aquest tram final intenten ajudar-lo debades, ja que el protagonista s'ha encarregat de tot. 

Ara, després d'aquest final tenim una saga més curta que a mi m'agrada particularment, potser perquè s'assembla a un Gran Torneig de les Arts Marcials, que com he dit més d'una vegada són les parts que més m'agraden de Bola de Drac, però també perquè m'ajuda a digerir el pesat àpat de la Cinta Vermella tot fent-li d'epíleg i, a més, dóna protagonisme a la colla d'en Goku, que durant els darrers volums ja ha xuclat prou càmera. 

Parlo, com he dit abans, de la saga del Torneig de la Baba la Vident, la germana del Follet Tortuga, que ha de dir als nostres amics on és la bola que falta i que el radar no detecta, i com que no tenen diners per a pagar-li els ofereix participar en un torneig de lluita en comptes d'afluixar la mosca. 

Allà veurem com en Krilín fa un ridícul espantós per culpa d'un excés de confiança i en Yamcha passa a la següent ronda a empentes i rodolons i deixant-s'hi la pell, com si s'haguessin invertit els papers habituals d'aquests dos personatges. Però també veurem en Puar i l'Upah lluitant, l'ús de mètodes poc ortodoxos per part de la colla protagonista i, com sempre, en Goku agafant les regnes i ventilant-se un enemic rere l'altre quan tots els altres han perdut i li toca sortir a ell. 

El volum acaba amb el quart combat i només en queda un, que es disputarà al ring rodó que s'assembla als del Gran Torneig de les Arts Marcials i on en Goku s'enfrontarà, en un combat magnífic, a un vell (literalment) conegut.