El mestre Jirô Taniguchi és un autor de què he parlat diverses vegades en aquest blog, on he escrit ressenyes sobre els seus encantadors relats de vida quotidiana, contemplativa, etc. com El gourmet solitario o Furari, a més d'alguna obra amb una mica més de fantasia, però molt emotiva, com Barri llunyà o El almanaque de mi padre, un dels meus mangues preferits.
El manga que porto avui al blog és molt diferent, cosa que ha fet molt interessant aquest retrobament amb l'autor, encara que part de la culpa la té el fet que aquest cop no n'és pas ell, el guionista, sinó que s'encarrega només de l'apartat gràfic, com passava amb Hotel Harbour View.
Com ja es veia en aquella obra, a Blue Fighter el dibuix del mestre Taniguchi és diferent del seu inconfusible estil posterior, més realista i detallat en comptes de la línia més clara de les obres per les quals el recordem, que recordem que escrivia ell mateix i eren més contemplatives, reflexives i nostàlgiques.
En aquest estil més antic -l'obra és de 1980- demostra la seva gran capacitat per dibuixar cares diferenciades entre si i de diverses ètnies, a més de vehicles i escenaris amb gran realisme, si bé depèn de la proximitat dels plans.
