Sèries: Stargirl (segona temporada)

No tot l'univers DC televisiu està lligat. Existeix el que coneixem com a Arrowverse (Arrow, The Flash, Supergirl, DC's Legends of Tomorrow, Batwoman i Superman & Lois), però també hi ha sèries que van per lliure, encara que participessin en forma de cameo al creuament de Crisis on Infinite Earths fa un temps.

Una d'aquestes sèries va ser de les coses més refrescants del gènere que vaig veure l'any passat, i ara que n'he vist la segona temporada em ve de gust parlar-ne. 

La segona temporada de Stargirl, les coses com són, ha acabat sent molt diferent del que em pensava. Primer, perquè assumia que ens oferiria una nova guerra de la JSA contra la ISA, aquest cop representada per les filles i els fills dels membres de la Societat de la Injustícia derrotats a la primera temporada.

I segon, perquè, per alguna raó estranya, destaca al "cognom" les paraules "Summer School", com si fos un aspecte rellevant de la trama. Això em va fer pensar que seria el que deia més amunt de la guerra entre adolescents, tot plegat amanit amb escenes típiques d'institut amb el "morbo" de l'enemistat adquirida entre alguns d'ells amb el final de la ISA... però al final, i per sort, no ha estat això.

Al primer episodi, però, semblava que la cosa aniria per aquí, perquè la premissa és que ha arribat l'estiu i la Courtney ha d'anar a classes de recuperació perquè ha suspès algunes assignatures. També la Yolanda, que es passa la temporada traumatitzada pel fet d'haver matat en Brainwave, un dels enemics principals de la primera part de la sèrie, i ara té al·lucinacions al respecte.

És un tema clàssic en els còmics de superherois: que l'execució o la derrota letal d'un dolent, per molt dolent que sigui, és una línia vermella que s'intenta no creuar mai, i si es fa les coses no tornen a ser com abans. Li passa a la Yolanda i també li va passar a l'antiga JSA, però hi tornarem més avall.

En paral·lel a tot això, la Cindy intenta reclutar altres adolescents, generalment fills dels antics membres de la ISA, precisament per tornar a formar un grup de superdolents, que era el camí que hom podia esperar després dels esdeveniments de la primera temporada. 

Però no, al cap de poc es veu que la cosa va per una altra banda: la filla d'en Dragon King té un misteriós diamant que conté l'Eclipso (Nick Tarabay), una entitat que s'alimenta de la foscor i la negativitat de les persones, que busca la manera d'alliberar-se del seu captiveri dins del diamant i tornar a provocar el caos.  

La JSA original és precisament el grup que el va segellar al diamant fa una dècada, després que matés la filla del Dr. Mid-Nite, i gràcies a aquesta connexió podem veure els seus membres en algunes escenes de flashback, perquè a la primera temporada els havíem vist de manera molt testimonial.

Malauradament, el que sabem és que per poder acabar amb l'Eclipso van decidir, en no trobar cap alternativa, matar-ne l'hoste, un humà, i aquella decisió va deixar la Societat de la Justícia ben tocada, perquè va ser fruit d'una votació molt ajustada. Com sabem, al cap de poc de tornar-se a unir gairebé tots ells van perdre la vida contra la ISA. 

El temible enemic dona a la temporada un to molt més fosc que no pas el de la primera, en què tot plegat era més aviat alegre i teatral, encara que hi hagués morts. A la segona veiem com l'Eclipso manipula la ment dels personatges i els provoca al·lucinacions per aprofitar-se de les seves pors, els seus dubtes, els seus traumes, les coses de què es penedeixen... 

I aquella decisió de creuar la línia vermella, encara que fos per necessitat, plana per sobre dels personatges, en Pat inclòs -perquè tot i no haver-hi participat directament es lamenta de no haver intentat evitar-ho amb més vehemència-, i té conseqüències en el present, on l'Eclipso es vol venjar i on la nova JSA té també problemes propis, com el de la Yolanda, el del divorci imminent dels pares de la Beth o la mala relació d'en Rick amb el seu oncle, sense oblidar en Mike, el germanastre de la Courtney, que se sent frustrat perquè li agradaria formar part de la JSA i sempre hi ha alguna cosa que ho impedeix.

També és una temporada en què debuta la Jennie-Lynn Scott (Ysa Penarejo), la filla del Green Lantern original, tot i que és més aviat com si fiqués els dits dels peus a la piscina per veure si l'aigua és gaire freda, ja que apareix cap al principi i cap al final, encara inexperta i amb un poder molt més gran del que pot controlar.

Sense voler entrar en més detalls, la temporada acaba com la primera: amb una batalla final èpica, amb participació de tothom i una resolució sorprenent. Tanmateix, ha estat una història força diferent, tràgica, funesta, pertorbadora per als seus personatges. Ara bé, s'acaba tot obrint possibilitats molt interessants de cara a la tercera pel que fa a la configuració de la JSA i les relacions entre els adolescents que són fills o hereus de la generació anterior tant d'aquest grup com de la ISA. L'esperaré amb ganes.

Lectures: Earth 2 - The Gathering

Continuem amb el repàs de les noves col·leccions de l'Univers DC, sorgides del rellançament conegut com a The New 52. Noves col·leccions que amb el temps que ha passat no sé si es mereixen aquest adjectiu, però com que les segueixo en recopilatoris i aquests s'editen quan a DC Comics li sembla bé (i jo els compro quan estan a bon preu), no puc fer-hi més.

Avui és el torn de la col·lecció hereva de la JSA, la Societat de la Justícia d'Amèrica, que en comptes de conservar el nom ha passat a anomenar-se, tot emprant el nom de la seva pròpia dimensió, Earth 2, i comença amb aquest Earth 2: The Gathering, que comprèn els números 1 a 6 de la sèrie, corresponents al període de juliol de 2012 a gener de 2013. 

Sí, és una de les col·leccions de la segona onada, perquè The New 52 va començar, per a la gran majoria de còmics, la tardor de 2011, mentre que aquesta va arrencar força mesos després. Per tant, en aquest cas no es pot pas dir que sigui culpa meva parlar d'un primer recopilatori tan tard.

La història d'aquest univers paral·lel comença amb un flaixbac en què se'ns explica l'èpica batalla contra les forces d'Apokolips, que intentaven envair la Terra i que van ser aturats pels tres llegendaris superherois Superman, Wonder Woman i Batman, que hi van deixar la pell.

Al contrari del que passa al món de la JSA que coneixem de tota la vida, on aquestes tres icones de l'editorial s'inspiraven en herois més veterans, a Earth 2 és a la inversa: ells són els inspiradors d'una nova generació de superherois, alguns dels quals obtenen els seus poders precisament en aquests números i són versions rejovenides i força canviades de les versions ancianes (però encara guerreres) que coneixíem de sempre.

Un d'ells és el Flash de Terra 2, que també és en Jay Garrick però que en aquest cas és un jove acabat de graduar a la universitat, abandonat per la seva parella d'aquests anys d'estudi i segur que no té cap propòsit en aquest món, fins que el déu Mercuri, moribund, li dóna els seus poders i li permet córrer a la velocitat a què ens té acostumats aquest personatge en totes les seves encarnacions.

L'altre jove (més gran, això sí) que obté els seus poders en aquest primer volum és l'Alan Scott, un peix gros de la Gotham Broadcasting Company i, com ja vam explicar, reconvertit en homosexual, detall tractat amb molt de gust i que simplement dóna profunditat al personatge d'una manera ben natural i normalitzadora. Evidentment, és el Green Lantern d'aquesta versió de la Terra, i representa que és el més poderós dels nous superherois, tot recollint el testimoni del desaparegut Superman.

Encara que als còmics de DC habituals, situats a la que es coneix com a Terra 1, els veterans de la JSA i els herois joves comparteixen escenari gràcies a les famoses Crisis, aquí ens trobem clarament en un univers paral·lel, i ens ho diuen no només en mostrar-nos la mort de la gran Trinitat de DC, sinó també a través d'una breu escena protagonitzada pel Mr. Terrific de Terra 1, que ve a parar a Terra 2 sense saber com ni per què. Per si no havia quedat prou clar.

Suposo que és un fil d'on s'estirarà en el futur, però a The Gathering la trama és una altra. Presentats els personatges, s'uniran en enfrontar-se a l'amenaça que representa per al planeta l'arribada d'un Solomon Grundy també redissenyat, intel·ligent i molt més poderós que el que coneixíem: ara obté la seva energia en xuclar-la dels éssers vius, i derrotar-lo requereix que els dos herois esmentats, més un parell que se'ns explica que ja fa temps que volten i treballen per a un exèrcit mundial, posin a prova els seus límits.

Aquest "parell" d'herois que deia són l'Al Pratt, àlies Atom, i la Kendra Saunders, que no és sinó la Hawkgirl, habituals a les formacions de la JSA però pertanyents al grup de noves generacions de la societat des que es va rellançar la franquícia el 1999.

Un combat certament èpic i magníficament narrat per en James Robinson pel que fa al guió i la Nicola Scott com a dibuixant, que formen un equip excel·lent a l'hora de dur a terme aquesta història trepidant amb què s'obre Earth 2.

Ja veurem on ens porta tot plegat, però de moment tenim un llibre amè, sense cliffhanger al final del volum, que s'entén sense necessitat de conèixer els herois de la seva versió pre-The New 52 (però, com sempre, el fet de conèixer-los d'abans suposa un valor afegit) i de què pot gaudir qualsevol lector.

No sé si aquests personatges (i alguns altres amb papers més petits, com en Wesley Dodds / Sandman) s'acabaran unint als de la línia "oficial" de DC Comics —la mort dels seus Batman, Superman i Wonder Woman ho afavoriria perquè deixaria d'haver-hi redundància—, però si no ho fan trobo que funcionen perfectament per si sols. A més, Earth 2 ha generat una altra nova col·lecció que em crida l'atenció: World's Finest, protagonitzada per les versions de Terra 2 de la Supergirl i una Helena Wayne que aquí (ho veiem al principi del recopilatori) feia de Robin tot acompanyant el seu pare, en Batman, en comptes de ser la Helena Bertinelli/Caçadora.