Sèries: Stargirl (segona temporada)

No tot l'univers DC televisiu està lligat. Existeix el que coneixem com a Arrowverse (Arrow, The Flash, Supergirl, DC's Legends of Tomorrow, Batwoman i Superman & Lois), però també hi ha sèries que van per lliure, encara que participessin en forma de cameo al creuament de Crisis on Infinite Earths fa un temps.

Una d'aquestes sèries va ser de les coses més refrescants del gènere que vaig veure l'any passat, i ara que n'he vist la segona temporada em ve de gust parlar-ne. 

La segona temporada de Stargirl, les coses com són, ha acabat sent molt diferent del que em pensava. Primer, perquè assumia que ens oferiria una nova guerra de la JSA contra la ISA, aquest cop representada per les filles i els fills dels membres de la Societat de la Injustícia derrotats a la primera temporada.

I segon, perquè, per alguna raó estranya, destaca al "cognom" les paraules "Summer School", com si fos un aspecte rellevant de la trama. Això em va fer pensar que seria el que deia més amunt de la guerra entre adolescents, tot plegat amanit amb escenes típiques d'institut amb el "morbo" de l'enemistat adquirida entre alguns d'ells amb el final de la ISA... però al final, i per sort, no ha estat això.

Al primer episodi, però, semblava que la cosa aniria per aquí, perquè la premissa és que ha arribat l'estiu i la Courtney ha d'anar a classes de recuperació perquè ha suspès algunes assignatures. També la Yolanda, que es passa la temporada traumatitzada pel fet d'haver matat en Brainwave, un dels enemics principals de la primera part de la sèrie, i ara té al·lucinacions al respecte.

És un tema clàssic en els còmics de superherois: que l'execució o la derrota letal d'un dolent, per molt dolent que sigui, és una línia vermella que s'intenta no creuar mai, i si es fa les coses no tornen a ser com abans. Li passa a la Yolanda i també li va passar a l'antiga JSA, però hi tornarem més avall.

En paral·lel a tot això, la Cindy intenta reclutar altres adolescents, generalment fills dels antics membres de la ISA, precisament per tornar a formar un grup de superdolents, que era el camí que hom podia esperar després dels esdeveniments de la primera temporada. 

Però no, al cap de poc es veu que la cosa va per una altra banda: la filla d'en Dragon King té un misteriós diamant que conté l'Eclipso (Nick Tarabay), una entitat que s'alimenta de la foscor i la negativitat de les persones, que busca la manera d'alliberar-se del seu captiveri dins del diamant i tornar a provocar el caos.  

La JSA original és precisament el grup que el va segellar al diamant fa una dècada, després que matés la filla del Dr. Mid-Nite, i gràcies a aquesta connexió podem veure els seus membres en algunes escenes de flashback, perquè a la primera temporada els havíem vist de manera molt testimonial.

Malauradament, el que sabem és que per poder acabar amb l'Eclipso van decidir, en no trobar cap alternativa, matar-ne l'hoste, un humà, i aquella decisió va deixar la Societat de la Justícia ben tocada, perquè va ser fruit d'una votació molt ajustada. Com sabem, al cap de poc de tornar-se a unir gairebé tots ells van perdre la vida contra la ISA. 

El temible enemic dona a la temporada un to molt més fosc que no pas el de la primera, en què tot plegat era més aviat alegre i teatral, encara que hi hagués morts. A la segona veiem com l'Eclipso manipula la ment dels personatges i els provoca al·lucinacions per aprofitar-se de les seves pors, els seus dubtes, els seus traumes, les coses de què es penedeixen... 

I aquella decisió de creuar la línia vermella, encara que fos per necessitat, plana per sobre dels personatges, en Pat inclòs -perquè tot i no haver-hi participat directament es lamenta de no haver intentat evitar-ho amb més vehemència-, i té conseqüències en el present, on l'Eclipso es vol venjar i on la nova JSA té també problemes propis, com el de la Yolanda, el del divorci imminent dels pares de la Beth o la mala relació d'en Rick amb el seu oncle, sense oblidar en Mike, el germanastre de la Courtney, que se sent frustrat perquè li agradaria formar part de la JSA i sempre hi ha alguna cosa que ho impedeix.

També és una temporada en què debuta la Jennie-Lynn Scott (Ysa Penarejo), la filla del Green Lantern original, tot i que és més aviat com si fiqués els dits dels peus a la piscina per veure si l'aigua és gaire freda, ja que apareix cap al principi i cap al final, encara inexperta i amb un poder molt més gran del que pot controlar.

Sense voler entrar en més detalls, la temporada acaba com la primera: amb una batalla final èpica, amb participació de tothom i una resolució sorprenent. Tanmateix, ha estat una història força diferent, tràgica, funesta, pertorbadora per als seus personatges. Ara bé, s'acaba tot obrint possibilitats molt interessants de cara a la tercera pel que fa a la configuració de la JSA i les relacions entre els adolescents que són fills o hereus de la generació anterior tant d'aquest grup com de la ISA. L'esperaré amb ganes.