diumenge, 30 de juliol de 2017

Sèries: Luke Cage

Quan es va estrenar la sèrie de Daredevil a Netflix no només va esborrar el mal regust que havia deixat la pel·lícula protagonitzada per en Ben Affleck anys enrere -que hauré de repassar per veure quin és el problema que té, ja que en el meu cas recordo haver-la vist a l'època i que m'agradés-, sinó que va meravellar per la seva altíssima qualitat i va posar el llistó altíssim pel que fa a la ficció superheroica televisiva.

També va ser el principi d'un projecte que em va semblar interessant des del primer moment: continuaria amb les sèries Jessica Jones, una segona temporada de Daredevil, Luke Cage i Iron Fist, per tal de conduir a una cinquena sèrie, The Defenders, que reuniria els quatre protagonistes.


Però centrem-nos en la tercera d'aquestes sèries, que he vist fa poc. Luke Cage manté l'estil de les dues anteriors per conservar la coherència del projecte, però presenta força diferències. Per començar, el seu protagonista no ens ve de nou, ja que era un secundari recurrent a Jessica Jones

Ja coneixem l'actor que l'interpreta, en Mike Colter, i els poders que té el personatge: superforça i pell irrompible i per tant invulnerabilitat davant les bales, tot i que la roba que porta no comparteix aquests poders. 


Després del seu pas per Hell's Kitchen ara és al seu Harlem natal per tal de refer la seva vida, dur-la amb la màxima normalitat possible i recórrer als seus poders només en cas que sigui estrictament necessari, com és la tònica tant a Daredevil com a Jessica Jones

Però això no podia durar gaire, i és que al seu barri el crim, principalment organitzat, l'acaba obligant a fer alguna cosa amb els poders que té, a més de mostrar-nos un reguitzell de personatges que surten dels còmics que van veure néixer el protagonista, i que jo desconeixia perquè d'en Luke Cage no en sabia pràcticament res.


Un d'aquests personatges, el dolent principal de la temporada, és en Cornell "Cottonmouth" Stokes (l'oscaritzat Mahershala Ali), el propietari del club musical Harlem's Paradise que en realitat és un mafiós.

Té una manera de riure característica i actua sempre amb fredor, tot combinant operacions delictives amb la màscara de benefactor del barri. A diferència dels còmics, no té superforça, sinó que és un humà normal i corrent.


La seva cosina és la Mariah "Black Mariah" Dillard (Alfre Woodard, actriu que personalment no m'agrada gaire, ja que trobo que només sap fer cara de fàstic), que als còmics tenia superforça i era molt voluminosa, però que en aquesta versió televisiva té una caracterització més estàndard i simplement és una poderosa política corrupta.

El seu paper agafa rellevància cap a la meitat de la temporada i ens adonem que quan la senyora Woodard va acceptar la feina sabia el que feia.


Un altre enemic que apareix més endavant és en Willis "Diamondback" Stryker (Erik LaRay Harvey, vist a Boardwalk Empire), que tot fent ús d'armament avançat és l'únic de plantar cara en igualtat de condicions a en Luke Cage i els seus poders.

La relació entre tots dos ve de lluny, de quan eren petits, i és el que motiva en Diamondback a col·laborar amb la gent del Harlem's Paradise, a més de proporcionar-nos uns enfrontaments dignes del gènere superheroic, però sense exagerats efectes especials, com correspon al to d'aquestes sèries de Marvel a Netflix.


Però en Luke no està sol, al bàndol dels bons. Tenim com a personatge més destacat la Mercedes "Misty" Knight (Simone Missick), detectiu de la policia de Nova York amb una gran habilitat per deduir els esdeveniments relacionats amb l'escena d'un crim, però sense el braç biònic que té als còmics.

És un personatge interessantíssim, perquè no fa d'ajudant, ni de xicota, ni d'aliada ni d'enemiga al 100% en cap cas, o si més no, no ho fa durant gaire temps. Dit d'una altra manera, és una mica de tot en algun moment. És honrada i només vol que se sàpiga la veritat i seguir els procediments legals, i no és gens difícil simpatitzar amb ella.


La connexió amb les altres sèries, com ja vam veure a Jessica Jones, és la infermera Claire Temple (Rosario Dawson), que aquest cop juga un paper més important que a les altres dues sèries i que és evident que serà el punt d'unió entre els quatre superherois que protagonitzaran The Defenders.

Esmento de passada l'Hernan "Shades" Álvarez (Theo Rossi, vist a Sons of Anarchy), un dels homes d'en Cottonmouth, en Bobby Fish (Ron Cephas Jones, vist a Mr. Robot i This is Us) i en Henry "Pop" Hunter (Frankie Faison, vist a The Wire), que completen un repartiment gairebé del tot negre.

És normal, en una sèrie en què Harlem i els seus problemes econòmics són un ingredient principal que el seu creador, Cheo Hodari Coker, aprofita per a reivindicar la cultura negra -amb una deliciosa banda sonora de hip-hop i soul, amb algunes actuacions "en directe" al Harlem's Paradise i tot- i tractar temes per desgràcia tan d'actualitat com la discriminació racial per part, entre altres, de la policia.


En Luke Cage, nascut el 1972 a Luke Cage: Hero for Hire 1 gràcies al guionista Archie Goodwin i els dibuixants John Romita Sr. i George Tuska, va ser el primer superheroi negre i malauradament les coses no han avançat tant com perquè es consideri un símbol innecessari.

Per a la Harlem fictícia de la sèrie, i segurament també per a la real i la comunitat negra en general, és important tenir un representant al món dels superherois que s'enfronti als dolents, negres o blancs, i que en general alliberi els oprimits dels opressors. I, sobretot, s'enfronti als prejudicis, vinguin d'on vinguin.

La sèrie, almenys la seva primera temporada, m'ha agradat més que no em pensava. Estava preparat per si el llistó tan alt de Daredevil feia que Luke Cage no lluís gaire, però no ha estat així. Combina perfectament la coherència amb les altres sèries i una personalitat pròpia que la fa excel·lir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails