Cinema: Captain Marvel

Aviso sempre que si d'alguna cosa hi entenc, i només relativament, pel que fa a còmics és l'Univers DC, però que de Marvel vaig més perdut. Tot i així, segueixo tan religiosament com puc les adaptacions cinematogràfiques, que al final són el meu referent pel que fa al cànon, amb personatges i històries que conec més o menys, segons el cas.

Del personatge anomenat Captain Marvel l'únic que sabia era que era un home i que moria de càncer en una història mítica que fa l'spoiler ja en el títol, per tant... res a veure amb la versió que ens ha arribat ara en forma de pel·lícula. De la qual, per cert, no vaig voler saber res de res abans d'anar-la a veure, perquè volia gaudir-ne amb la ment en blanc.

L'únic que sabia, això sí, era que ens explicaria coses del personatge al qual es fa referència al final d'Avengers: Infinity War, i que ha de ser cabdal a la propera Avengers: Endgame. I que la seva protagonista la interpretava la Brie Larson, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu protagonista per Room.

En fi, dirigida pel duet Anna Boden i Ryan Fleck, la 21a pel·lícula de l'anomenat Marvel Cinematic Universe (MCU) fa de pont entre les dues entregues finals (?) dels Avengers cinematogràfics, però alhora és una excel·lent pel·lícula d'orígens i, per fi en aquest ja extens univers fictici, tenim una protagonista femenina, perquè de personatges femenins potents de Marvel al cinema n'hi ha hagut alguns, però fins ara cap no havia protagonitzat cap film, així que podem dir que Marvel ja té la seva Wonder Woman a la gran pantalla.

Poca cosa sabem del passat de la Vers, ella mateixa no en recorda res, però és una kree que s'entrena amb el seu mentor, en Yon-Rogg (Jude Law), i duu a terme missions amb la seva unitat Starforce encaminades a combatre els skrull, la famosa raça alienígena de l'univers Marvel, tan temuda per la seva capacitat d'adoptar l'aspecte de qui sigui i, per tant, uns autèntics mestres de la infiltració.

En una d'aquestes missions la capturen i, mentre escapa, va a parar a la Terra l'any 1995, on coneixerà uns més joves Nick Fury (Samuel L. Jackson) i Phil Coulson (Clark Gregg), agents de S.H.I.E.L.D., mentre intenta impedir que els skrulls aconsegueixin una tecnologia desenvolupada precisament al nostre planeta i intenta esbrinar per què té fragments de records d'una vida a la Terra, cosa que, juntament amb el ritme general, fa que consideri Captain Marvel un dels films d'orígens més ben fets que hi ha.

Espectaculars persecucions, combats amb raigs d'energia que surten de les mans de la Vers i girs de guió que ens mostren que les aparences enganyen i que a les guerres mai no s'hi enfronten el Bé i el Mal absoluts conformen el gruix d'un film que també ens arrenca més d'un somriure amb coses relacionades amb l'ambientació norantera que ara en semblen ridícules, però que van ser el nostre pa de cada dia fa 20 anys, a més d'alguna picada d'ullet autorreferencial o els homenatges (en plural) al desaparegut Stan Lee.

És una pel·lícula, també, que permet que en Samuel L. Jackson s'ho passi bomba amb aquesta versió més alegre -o menys amargada- d'en Nick Fury, que ens regala moments d'humor que agraïm i que expliquen la relació especial que forja amb la protagonista, fet que serà essencial en el futur, com veiem en aquesta recta final d'Avengers. Però també hi ha missatges molt seriosos.

Són missatges de feminisme, i n'hi ha uns quants, i s'hi insisteix, però no queden en absolut forçats. Potser sí que es va forçar que als Estats Units i a Europa la pel·lícula s'estrenés el 8 de març, el dia de la dona, però el que ens explica el guió hi encaixa (i és) ben natural i alhora, per desgràcia, cal anar-ho recordant perquè ens queda molta feina per fer per tal d'assolir un món amb igualtat d'oportunitats per a ambdós gèneres i respecte per al que encara està en inferioritat de condicions.

De fet, el personatge va tenir la seva primera col·lecció pròpia el 1977, Ms. Marvel, que ja contenia un missatge feminista, i des de 2012 és ella la Capitana Marvel, títol que, en masculí, pertanyia al personatge que va morir fa tants anys.

És per això que deia, al principi, que Marvel ja tenia la seva Wonder Woman. No només perquè la Capitana Marvel és un personatge poderosíssim, sinó pel missatge de la seva pel·lícula, que gràcies a això i a la seva qualitat esdevé un referent. No us la perdeu.

Sèries: Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D.

Abans de començar vull fer una confessió: de les sèries i pel·lícules que adapten mons de còmic, aquesta és la que em va cridar menys l'atenció quan en vaig conèixer l'existència. No em va estimular gaire i la vaig anar deixant passar. No m'hi vaig posar fins que era a punt de començar-ne la segona temporada, però tinc una justificació, al capdavall cadascú té els seus gustos.

La justificació de la meva manca d'interès inicial és que una cosa és una sèrie (o pel·lícula) sobre un superheroi o uns superherois coneguts i populars, i una altra una producció d'espies o agents secrets que treballen a l'ombra, en un segon o tercer pla respecte a les aventures dels personatges més coneguts de Marvel, sense una col·lecció de còmics pròpia, per més que els hàgim sentit anomenar o n'hàgim vist membres de tant en tant en alguns còmics.

La qüestió és que Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. va ser el primer pas televisiu de l'Univers Cinemàtic Marvel (MCU en les seves sigles en anglès), que consisteix en la creació d'un univers audiovisual coherent, amb referències compartides que culminen en projectes comuns, com és el cas de les pel·lícules dels Avengers després de fer-ne dels superherois de manera individual.

Precisament a Iron Man (2008), la pel·lícula inaugural de l'MCU, apareixia per primera vegada el personatge de l'agent Phil Coulson (Clark Gregg), que des de llavors ha anat traient el cap en diverses pel·lícules per tal de dur a terme el projecte que uniria els Avengers, i s'ha recuperat com a líder del grup protagonista de la sèrie de què parlem avui.

Només per això hauria de tenir interès per als fans de Marvel, tant dels còmics com de les versions d'imatge real, i certament jo hauria d'haver-m'hi posat abans, però val més tard que mai. Perquè Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. no és imprescindible per a seguir la trama dels films, ni hi veurem aparèixer superherois protagonistes d'aquests llargmetratges, però sí que s'hi fan moltes referències i, per exemple, els fets de Avengers: Age of Ultron s'anuncien en un episodi de la segona temporada de la sèrie emès originalment just abans de l'estrena del film. 

Coses com aquesta són la definició d'allò que es coneix com a tie-in, un producte no necessari però sí enriquidor per a una franquícia, i és evident que aquesta sèrie és així. D'altra banda tampoc no vull dir que calgui haver vist les pel·lícules de Marvel dels darrers 7 anys per a gaudir-ne: tot i que difícilment estarem mirant aquesta sèrie si no ens agraden aquells films, en realitat s'aguanta sola, i després d'uns primers episodis amb trames autoconclusives centrades en aturar el perill que representa una colla de gent amb poders que volta pel món, Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. ha adquirit solidesa i prou força com per poder afirmar que val la pena. Coneguem els seus personatges principals:

El ja esmentat Phil Coulson (Clark Gregg) és el líder dels agents de S.H.I.E.L.D. que coneixem, i que són principalment personatges creats expressament per a la sèrie, sense existència als còmics. Seriós, calmat i enamorat del seu Chevrolet Corvette del 62, que anomena Lola, té la particularitat d'haver ressuscitat després de morir a la primera pel·lícula dels Avengers. 

Juntament amb les comptades i breus aparicions de la Maria Hill (Cobie Smulders) i en Nick Fury (Samuel L. Jackson), és pràcticament l'únic personatge que es recupera de les pel·lícules. 

La Melinda May (Ming-Na Wen) és la persona en qui més confia l'agent Coulson, i per culpa d'uns fets del seu passat que li van donar el sobrenom de "The Cavalry" (la Cavalleria) el seu punt fort -a banda d'una habilitat extrema per a la lluita cos a cos i amb armes- és la fredor amb què actua, que tampoc no és cap secret que és una cuirassa per tal de protegir-se del dolor. A més, és la pilot de l'enorme nau en què viatja el grup.

Com a expert en la lluita cos a cos també tenim en Grant Ward (Brett Dalton), el guaperes de la sèrie, del qual tampoc no voldria explicar gaires coses perquè rebentaria temes molt interessants de la trama. 

Sense habilitat per a la lluita tenim la parella de científics coneguda com un tot amb el nom de Fitz-Simmons, que està formada pels entranyables Leo Fitz (Iain de Caestecker), l'enginyer, i la Jemma Simmons (Elizabeth Henstridge), podríem dir que la biòloga del grup. 

Entre tots dos s'encarreguen de crear armes, investigar artefactes i estudiar el material alienígena que es van trobant en algunes missions. Tenen una dinàmica basada en una profunda amistat que amaga alguna cosa més, ja veurem si es resol o no.

L'última en afegir-se a la colla, tot i que això passa al primer episodi i més endavant la plantilla de personatges s'incrementarà, és la Skye (Chloe Bennet, nascuda com a Chloe Wang), una extraordinària hacker que viu la ja suada experiència de trobar feina després d'atacar la mateixa gent que l'hi donarà. 

És de la broma, de fer conyes en moments inadequats, però poc a poc esdevé una més i el personatge evolucionarà d'una manera d'allò més interessant, fins al punt que es tracta d'un dels pocs -inicialment, perquè després n'hi ha més- que sí que tenen correspondència amb els còmics. 

Com deia abans, al principi a la sèrie li va costar arrencar, de fet ja m'havien dit que calia tenir una mica de paciència, però val la pena: millora al cap de pocs episodis i la segona temporada, amb més bona nota però curiosament amb menys audiència, té un ritme frenètic i de vegades fregant el que es podria qualificar de caòtic, típic del que s'espera de qualsevol obra del gènere dels espies. 

Hi ha girs argumentals impactants, traïcions, revelacions d'identitats, estratagemes que entendrem només al final de missions trepidants... tot això amanit amb l'ingredient fantàstic que aporten els personatges amb poders, les referències freqüents a popularíssims superherois, algun cameo de nivell (sense arribar a ser un Iron Man, un Thor o un Capità Amèrica, tot sigui dit) i el fet que la sèrie creix i va adquirint autonomia alhora que, paradoxalment, esdevé una part cada cop més important de l'Univers Cinemàtic Marvel. Fins i tot trobarem el ja obligat cameo del nonagenari Stan Lee!

Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. és una sèrie de què pot gaudir el públic que no llegeix còmics, també, però si sabem de què parlen, si els fets a què es fa referència els recordem perquè els hem vist o si els personatges amb poders els coneixem tot i que siguin de tercera o quarta categoria, en gaudirem molt més. 

Jo, que toco molt menys Marvel que DC, no conec ni la meitat dels personatges que sí que surten als còmics, però m'ho passo molt bé de tota manera. Suposo que un expert s'ho deu passar pipa, i n'estic segur perquè és el que em passa a mi amb Arrow o The Flash. 

Per cert, a banda dels protagonistes esmentats més amunt, i evidentment dels enemics (l'organització Centipede, la mítica agència rival Hydra, els Inhumans...) i aliats que es van trobant, en aquesta sèrie veurem cares conegudes com la d'en Kyle MacLachlan, l'Edward James Olmos (Battlestar Galactica), en Bill Paxton (Big Love), l'Adrian Pasdar (Herois), la Lucy Lawless (la mítica Xena, vista també a Battlestar Galactica) o la Drea de Matteo (The Sopranos, Sons of Anarchy, Joey...).

Ja per acabar, Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. té tantes connexions que fins i tot esdevé la plataforma, a través de flaixbacs, per al llançament d'una altra sèrie, en aquest cas minisèrie, que és Marvel's Agent Carter, protagonitzada per la Peggy Carter (Hayley Atwell), al seu torn una secundària dels films del Capità Amèrica.

Amb 8 episodis i una segona temporada a hores d'ara confirmada, esdevenia així la segona sèrie de l'MCU, però n'hi haurà més: ja s'han pogut veure, a Netflix (i no a l'ABC, que és la cadena de la sèrie de l'entrada d'avui i també la de Marvel's Agent Carter), els 13 episodis de Daredevil -també renovada per a una segona temporada-, i més endavant tindrem Marvel's A.K.A. Jessica Jones, Marvel's Luke Cage, Marvel's Iron Fist i Marvel's The Defenders. 

Tot plegat gràcies a la bona feina de la gent que està fent possible aquest meravellós univers compartit entre cinema i televisió, i sens dubte l'experiment reeixit que ha estat i és Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D.