Sèries: Better Call Saul (quarta temporada)

Repassant el que vaig escriure sobre la tercera temporada de la sèrie veig dues coses. Una és que van passar mesos entre que la vaig veure i en vaig parlar, i una altra, que em continuava meravellant la seva qualitat.

Això ha anat a més, i ho explicaré en aquesta entrada que publico només dos dies després del final de la quarta temporada d'aquesta genial Better Call Saul que ens explica com es va arribar a Breaking Bad, però que funciona sola i ens té en tensió amb les trames dels seus personatges, que en el futur convergiran.

La quarta és una temporada de transformacions, o més ben dit, de culminació d'unes transformacions que s'estaven gestant des del principi de la sèrie, i que sabem com acaben perquè hem vist la sèrie original. 

Així com Breaking Bad, ja ho diu el títol, el protagonista es tornava dolent, a Better Call Saul veiem el mateix amb els seus personatges principals, però d'una manera molt més gradual que en aquella sèrie. Més treballada, amb més matisos. I potser és per això que no seria exagerat afirmar que és encara millor.

Comencem amb en Mike Ehrmantraut, l'esbirro d'en Gustavo Fring que aquí hem conegut com un expolicia antipàtic, sorrut i extremament astut però bona persona. 

A la temporada anterior s'involucrava del tot, encara que a contracor, amb l'esmentat Gus, però en aquesta esdevé un dels seus homes més importants després de -segurament perquè s'avorria- negar-se a descansar a casa mentre cobrava una nòmina falsa pels diners en efectiu que havia aconseguit i que havia demanat a en Gus de blanquejar. 

En demostrar les seves habilitats impressiona el cap i aquest li dona feina supervisant la construcció de l'immens laboratori on a Breaking Bad es fabricaria la famosa droga, però tot el procés desemboca en una acció que el converteix en l'assassí que coneixíem, sense marxa enrere, i tanmateix continua sent un personatge molt humà -la seva relació amb l'enginyer, l'alemany Werner Ziegler (Rainer Bock), n'és una mostra- i que volem que se'n surti.

La tercera temporada s'acabava, entre altres coses, amb l'escena de l'Héctor Salamanca tenint l'atac de cor que el deixaria vegetal, que és com el vam conèixer a la sèrie original, però és a la quarta quan veiem exactament com hi va arribar, amb la intervenció d'en Gus, el seu rival.

Un dels seus homes, en Nacho, que era un dels tres fils conductors de les primeres temporades, perd en aquesta protagonisme tot i convertir-se en un talp d'en Gus, que l'obliga a dur a terme aquest paper després de descobrir que ha estat ell qui ha provocat l'atac de cor de l'Héctor. Ho havia fet per viure amb més tranquil·litat, però la seva situació ara és molt pitjor.

I, és clar, tenim el protagonista, en Jimmy, que es passa la temporada intentant que el tornin a habilitar com a advocat després de l'embolic amb en Chuck, que el primer episodi revela que va morir en l'incendi, sembla que provocat per ell mateix, de casa seva amb què acabava la tercera temporada.

El dol li dura poc, a en Jimmy. No és cap secret que la relació entre els germans McGill era dolenta, i la inhabilitació la conseqüència d'una guerra fratricida. Però sorprèn la fredor amb què encara la notícia i la ràpida recuperació que experimenta. Concentrat en l'objectiu de recuperar la seva feina vocacional, es veu obligat a fer-ne d'altres per poder posar un plat a taula, però aviat troba maneres de fer diners amb mètodes il·legals, i tornem a veure el Jimmy estafador que ens fa somriure amb una barreja de culpabilitat i admiració. 

El mateix li passa a la Kim, amb qui la relació sentimental tira endavant en aquests episodis, però que tot perseguint el seu èxit professional s'allunya poc a poc del futur Saul Goodman, tot i les esporàdiques ocasions en què deixa de banda la seva seriositat professional per embrancar-se en alguna estafa en tàndem amb el seu company (sempre amb bones finalitats, és clar). 

Sabem que tard o d'hora la perdrà, ja que no surt a Breaking Bad, i per això ho esperem cada vegada que la vessa, però em penso que el final de la quarta temporada és el moment decisiu, perquè és quan es produeix el final de la transformació d'un James McGill que, en veure com se li negaven oportunitats en un món inclement, i davant l'allargadíssima ombra del seu germà, tota la vida ha optat per la via fàcil, flirtejant amb el crim i duent a terme tota mena d'actes deshonestos, i ara, tot i que sigui advocat, és incapaç de canviar.