Lectures: Dust 8

Llegir obres d'Osamu Tezuka, sempre és un plaer. Rellegir-les, també. Però hi va haver uns anys en què semblava impossible que poguessin arribar gaires coses inèdites, atesa la poca repercussió del manga clàssic al nostre mercat. Tanmateix, des de fa uns anys això ha canviat, i ara ja no sorprèn tant que surtin còmics signats pel Déu del Manga que no havien vist mai la llum traduïts al castellà. 

Per tant, els mangues d'aquest senyor que surten actualment sense que haguessin tingut edicions prèvies em fan una il·lusió especial, i avui toca parlar d'un altre títol que encaixa en aquesta descripció.

Dust 8, publicada originalment a la revista Shônen Sunday el 1972 i recopilada en dos volums que ens arriben directament en un llibre de tapa dura de 416 pàgines en el format amb què Planeta Cómic està publicant la resta de l'obra del mestre -excepte Adolf, que ara ho està fent en volums estàndard per primera vegada-, és un manga que m'ha anat agradant més a mesura que l'anava llegint. 

Partint d'una premissa de ciència-ficció una mica naïf, podríem dir, l'obra l'acaben conformant episodis autoconclusius que formen part d'una trama més gran. 

La història comença quan un accident d'avió en una illa misteriosa deixa 10 supervivents, que han pogut salvar la vida perquè els han caigut unes pedres que tenen propietats màgiques. El també misteriós senyor de l'illa ordena a un noi i una noia que estan conscients que entreguin aquestes pedres, i quan ho fan perden la vida. Tanmateix, els seus cossos són posseïts per una mena d'esperits, els kikimora, que s'hauran d'encarregar de recuperar les altres 8 pedres dels respectius supervivents, que per alguna raó donen nom al títol del còmic.

Sembla que els kikimora escollits són un matrimoni, de manera que ara que tenen aquests cossos actuen com a tal. Tot i així, mentre que ella vol fer-ne via i recuperar les 8 pedres com més aviat millor, ell s'estima més buscar la manera de guanyar diners per no haver de malviure mentre dura el procés.

Això provoca una mena de competència estranya, ja que ell ofereix als supervivents una manera de continuar vius a canvi de diners, si cal obstaculitzant els intents d'anar per feina d'ella, i acaba semblant que ell és el bo i ella, la dolenta, encara que tinguin el mateix objectiu final. 

Malgrat que tot plegat és, com deia, una mica ingenu, i hi ha moments en què com a lectors ens adonem que la situació es podria haver resolt de seguida sense sortir de l'escena inicial a l'illa o que la "competència" entre els dos protagonistes és força absurda, la trama es divideix en capítols dedicats a cadascun dels "Dust" i això permet a l'autor narrar les circumstàncies de cadascun d'ells, cosa que dona lloc a una obra episòdica que resulta d'allò més interessant.

Cada cop que els kikimora s'acosten a un dels supervivents veiem com aquests són plenament conscients que viuen gràcies a les pedres, de les quals no es pensen separar -quan se n'allunyen una mica comencen a trobar-se malament-, i la reacció de cadascun d'ells davant l'arribada dels missatgers de la mort i l'oferta que els fa el noi (que, per cert, no té nom, com tampoc la seva dona) és la gràcia de Dust 8, que en aquest sentit a mi m'ha recordat una mica, amb totes les enormes diferències que hi ha, la més moderna (i altament recomanable) Ikigami. 

És cert que alguns dels capítols són força més curts que altres -la quantitat de pàgines de cada capítol és irregular-, però els que són més llargs són tots interessants i ens mostren com els supervivents lluiten per fer realitat els seus desitjos o acabar alguna tasca pendent, més altruista o egoista, abans que els arribi una mort de la qual s'havien escapat una vegada, però que saben que no poden tornar a despistar. 

Com a resultat tenim el que en forma de sèrie animada (o d'imatge real) hauria estat la típica producció amb cas/enemic setmanal emmarcat en una missió general, però Dust 8 té una conclusió, encara que, sense voler entrar en spoilers, sigui tan artificial com coherent amb la ingenuïtat a la qual he fet referència diversos cops en aquesta ressenya.

Val a dir que originalment havien de ser 18 episodis, perquè els supervivents dels quals s'havien de recuperar les pedres eren 18, i l'obra, en si, va néixer com a Dust 18, però Tezuka es trobava en un moment de transició entre les seves obres per a públic infantil i l'enfocament al manga per a adults. 

Va ser un canvi que ara valorem i que sens dubte fa que se n'estiguin editant i reeditant obres, i que és indestriable del seu estatus com a autor de còmic, però que llavors el feia patir perquè el públic de l'època no ho va pair de seguida i aquesta obra, concretament, va ser cancel·lada. Sí, el Déu del Manga tampoc n'estava exempt, de les tiranies de les revistes japoneses. Per sort, de cara a la publicació en volums recopilatoris, l'autor va fer una sèrie de canvis argumentals, amb els canvis de dibuix associats, per donar coherència i un caràcter complet al manga que ens ha arribat ara. 

Un manga que, tot i les seves mancances -més que res, aquestes cosetes sobre les quals val més que no ens escalfem el cap si no volem trobar forats pertot arreu-, és força entretingut i ens mostra el patiment de persones amb les seves llums i les seves ombres quan s'enfronten a la mort, de manera que és un drama orientat al públic adult. 

Com a curiositat, el volum inclou, suposo que per decisió editorial perquè per la seva durada no hauria tingut cabuda de manera individual, una història independent anomenada Bakaichi, de 1971, protagonitzada per un noi que viu assetjat pels companys d'institut perquè és extremament baixet i sembla un nen, i que té lloc en un poble on es desenvolupa una trama fantàstica i sobrenatural amb evolucions una mica pertorbadores.

Per ser una història extra col·locada en aquest llibre com a possible única manera que veiés la llum, trobo que està força bé, i també és seinen, manga per a adults, encara que els seus protagonistes siguin estudiants d'institut. 

En conjunt, Dust 8 i aquest benvingut extra del final és un volum recomanable, encara que no sigui de les millors coses que va fer el prolífic Osamu Tezuka, i ja friso per veure què més ens arribarà del que és el meu autor preferit de manga.