Sempre és agradable que una sèrie que mires per acompanyar -i que no era a la teva llista personal- et sorprengui positivament i t'acabi enganxant.
És el que m'ha passat amb aquesta producció de la qual no sabia absolutament res fins que un dia me la vaig trobar a l'apartat de sèries desades d'HBO, i ha passat de ser el recurs de capítols curts (no duren ni mitja hora) per quan la gestió dels nens als vespres no permet fer gaires miracles pel que fa al consum de sèries i pel·lícules a convertir-se en una cita gairebé diària, tant perquè les circumstàncies hi han obligat com perquè és droga pura.
The Sex Lives of College Girls és una creació de Mindy Kaling i Justin Noble estrenada el 2021 a la plataforma HBO Max i que ja té dues temporades de 10 episodis cadascuna. Quan es publica aquesta entrada, a més, s'acaba de saber que n'hi haurà almenys una altra.
La premissa és senzilla, el títol és prou aclaridor, però potser ens pot dur a simplificar en excés el que ens proposa: la sèrie segueix les aventures i desventures d'un grup de quatre noies que es coneixen en entrar a la universitat d'Essex, als Estats Units, i compartir residència.
Com acostuma a passar a la ficció estatunidenca (ignoro si també és un fenòmen real), el primer any de la universitat allà serveix per decidir en què et vols especialitzar i, sobretot, anar a moltes festes i estudiar ben poc.
És el que fan, també, les nostres protagonistes, que ara coneixerem individualment juntament amb les seves circumstàncies i els seus somnis.
Comencem amb la Kimberly Finkle (Pauline Chalamet), perquè tot i que es tracta d'una sèrie coral, ella és un personatge que prové d'una família de classe mitjana (comparada amb les altres, pobre) i és fàcil sentir-s'hi, encara que sigui només una mica, més identificat que amb les altres, i fa la sensació que té un xic més de protagonisme.
La Kimberly és ingènua, adorable i cau bé a tothom, però ha entrat a Essex amb una beca i treballa a la cafeteria del campus, on per cert també treballen els dos secundaris més interessants de la sèrie, que són en Canaan (Christopher Meyer) i la Lila (Ilia Isorelýs Paulino).
Té un caràcter esbojarrat i una autoestima desmesurada, i de vegades no sap quan abaixar el ritme, però en el fons té bon cor.
La Whitney Chase (Alyah Chanelle Scott) és l'esportista de la colla. Juga a futbol a l'equip de la universitat i esdevé la seva principal jugadora, cosa que desperta gelosies i antipatia en segons quines companyes.
Això s'agreuja amb el fet que la seva mare és senadora, i ella lluita per dur una vida universitària com més normal millor, allunyada de l'etiqueta de "filla de". En començar la sèrie manté una relació prohibida que originarà una subtrama.
Finalment tenim la Leighton Murray (Reneé Rapp), noia de casa bona que arriba a Essex amb la pressió gairebé insuportable d'estar a l'altura del seus pares, tots dos exalumnes, i formar part de la germandat a la qual va pertànyer també la seva mare, molt exigent amb ella i que té el seu germà, també alumne d'Essex, en un pedestal.
La Leighton és altiva, com correspon al perfil que podem esperar d'un personatge caracteritzat d'aquesta manera, però també amaga un secret que té por que, si surt a la llum, faci malbé la seva vida social d'alta exigència.
Ha acabat desbancant la Whitney, que és la més equilibrada, com el meu personatge preferit, gràcies a la vulnerabilitat que mostra a partir de cert moment i a l'evolució que experimenta a l'hora d'acceptar les altres noies i estimar-les tot i que, al principi, les considerava inferiors.
Serem testimonis de l'evolució dels personatges en la persecució dels seus somnis i la seva formació com a adultes, així com de les dificultats que es troben i del naixement d'una amistat sincera entre elles.
Tot això, acompanyat de situacions molt divertides gràcies també als meritoris secundaris, en una sèrie que em fa pensar en una barreja entre Sexe a Nova York i Undeclared, i que està escrita amb un necessari missatge feminista d'empoderament respecte a la llibertat sexual i l'acceptació de la pròpia imatge més enllà dels cànons.
L'única pega que li he vist, a The Sex Lives of College Girls, és que la segona temporada acaba amb mala maror i ara ens haurem d'esperar molt de temps per veure com continua tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada