Sèries: Stargirl (tercera temporada)

La tercera, i com vaig saber al darrer episodi última, temporada d'una de les sèries més refrescants de la DC Comics televisiva ha arribat al seu final i aquesta vegada tampoc vull faltar a la cita de l'habitual entrada comentant-la.

Ja vaig dir a l'entrada sobre la temporada inaugural de Stargirl que es tractava d'un producte diferent, amb un repartiment sobretot adolescent i unes escenes quotidianes farcides dels tòpics de la ficció audiovisual estatunidenca, però que també hi havia lloc per a les trames interessants i una construcció de personatges ben treballada. 

La segona temporada, d'altra banda, adquiria un to molt més fosc, amb un enemic incorpori que s'alimentava de les pors dels personatges, però també s'acabava amb un combat èpic i l'aparent tornada a la normalitat de Blue Valley. 

Doncs bé, la tercera temporada, igual que la segona, té un subtítol, però aquest cop sí que té a veure amb la trama: Frenemies.

Després dels esdeveniments de la segona temporada, ara els enemics (i descendència) que han sobreviscut i continuen vivint al poble fan propòsit d'esmena i mostren una actitud amistosa cap al bàndol dels bons, cosa que és rebuda inicialment amb un comprensible escepticisme, però que també dona lloc, un cop acceptada, a divertides situacions d'adaptació.

El to més aviat alegre de la premissa inicial s'enfosqueix, però, quan un dels enemics reformats, en Gambler, és assassinat i la resta de la trama s'orienta a descobrir qui ha estat i evitar més morts. Les sospites, sovint fonamentades, que el culpable és algun dels membres de la Injustice Society of America que ha tornat, no ajuden a llimar les asprors en el procés de pau.

De fet, la pròpia JSA trontolla perquè la Courtney, la protagonista, defensa els "exdolents" i l'entrada de la seva antiga enemiga Cindy Burman a la colla, i les tensions de tot plegat afecten a l'estabilitat del grup, així com les intervencions externes d'un personatge que no és el que sembla i que protagonitza un interessant gir al tram final de la temporada i la sèrie.

També tenim un petit arc argumental en què torna la Jennie, la nova Green Lantern, però que sembla que tingui la funció d'allargar la temporada perquè, en realitat, no aporta gran cosa i novament ens deixa amb ganes de saber com seria la seva incorporació permanent a la JSA. 

Mentrestant, la família Dugan dona el seu suport als nanos i fins i tot es mostra acollidora amb els necessitats fins a l'extrem de permetre que s'allotgi a casa seva el ressuscitat Starman, sense ofici ni benefici més enllà de fer de mentor per a la Courtney i compartir-hi la vara còsmica. I no serà l'únic que s'instal·li a la casa. Sembla que el taller de reparació de cotxes clàssics d'en Pat i la feina a l'ajuntament de la Barbara donen força calés. Per la seva banda, en Mike i en Jakeem intenten formar el seu propi equip de superherois, subtrama que dona el toc més humorístic a la temporada.

Pel que fa a la relació sentimental de cocció lenta -per les circumstàncies que els toquen- entre la protagonista i en Cameron, ara traumatitzat per la mort del seu pare sense saber que era malvat, la cosa avança i fins i tot ella l'ajuda a dominar els poders de gel heretats que se li han començat a despertar, però ell no sap que la noia que estima va estar directament implicada en la mort de l'Icicle. S'ensuma la tragèdia.

El final de la sèrie és a l'altura del que s'ha estat construint fins ara i, malgrat la tristor de saber que no continuarà, almenys estava previst i ens dona un final tancat i amb la sempre agradable ullada al futur. 

S'acaba, doncs, una de les sèries de superherois més interessants dels darrers anys, un producte aparentment orientat a adolescents -i amb picades d'ullet als lectors dels còmics en què s'inspira- però que es pren seriosament a si mateix amb un bon guió i estàndards de producció gairebé cinematogràfics. Recomanable.