Lectures: Friday

M'encanta descobrir còmics. N'hi ha moltíssims més dels que puc saber, evidentment, però em refereixo a còmics que em cridin l'atenció.

Com el que us porto avui, que coneixia perquè l'havia vist recomanat i a sobre estava en català, però no me'l vaig comprar perquè quan ho anava a fer vaig haver de triar perquè el pressupost és limitat, així que el vaig acabar agafant de la biblioteca quan el vaig veure i em va tornar a venir al cap.

El seu títol és Friday, que és també el nom de la seva protagonista, però no us penseu pas que és cosina de cap alumna de l'acadèmia Nevermore. 

Aquesta història, nascuda de la ment del reputat guionista Ed Brubaker (un dels més populars del gènere dels superherois, però amb una demostrada capacitat per escriure altres gèneres, especialment el criminal, com és el cas del còmic que ens ocupa), que va trobar en el dibuixant Marcos Martín i la colorista Muntsa Vicente els companys ideals per dur a terme aquest relat que li voltava pel cap des de feia molts anys, ens situa en un poblet d'estil gòtic de la Nova Anglaterra dels anys 70.

La història comença quan la Friday Fitzhugh torna a casa per Nadal, després d'haver-se'n allunyat per començar la universitat, i es retroba amb en Lancelot Jones, el que havia estat durant anys el seu millor amic i company inseparable d'aventures detectivesques fins que es van distanciar, cosa a la qual la nova etapa acadèmica va contribuir.

Però només arribar-hi, en un temporal de neu que confina el poble a casa, es produeix un assassinat que farà tornar la protagonista a les tasques que es pensava que havia deixat enrere com l'etapa adolescent que es pensava que eren.

La història podria ser perfectament un relat de misteri amb una ambientació realista i quotidiana, però de sobte fa un gir sobrenatural que a mi, personalment, em recorda una mica, amb les seves diferències d'època i edat, la sèrie Stranger Things.

I és que al poble realment hi passa alguna cosa, alguna cosa molt fumuda, que ens anirà sorprenent amb cada revelació.

No m'esperava aquest element fantàstic, certament no havia volgut llegir de què anava el còmic, però m'ha agradat molt i trobo que encaixa perfectament amb el to inicial del relat.

La història està formada per 3 volums d'unes 120 pàgines que ens ha portat Mai Més Llibres, i que recullen les 9 entregues amb què es va publicar digitalment als Estats Units a Panel Syndicat entre 2021 i 2024, i després en paper per part d'Image Comics. El 2021 i el 2024 va guanyar el prestigiós premi Eisner en la categoria de Millor Còmic Digital. I ho entenc.

Lectures: Gotham Central - Servir y proteger

Amb aquest impactant títol es va publicar fa un parell de mesos el volum que recopilava els 15 primers números de Gotham Central, una sèrie que va néixer per mostrar el dia a dia dels policies del GCPD (Gotham City Police Department), alguns dels quals coneguts per les seves aparicions a les aventures de les capçaleres protagonitzades per en Batman, com ara la Renée Montoya i el Harvey Bullock, i d'altres, com el detectiu Crispus Allen, de gran importància al nou Univers DC post-Crisi Infinita, que fan la seva primera aparició en aquesta obra de culte (és a dir, de molta qualitat però poc èxit comercial) sorgida de la barreja dels guions dels superguionistes Greg Rucka i Ed Brubaker i els dibuixos de Michael Lark, si bé posteriorment Rucka i més endavant Lark van deixar el projecte.

La sèrie consta de 40 números: els 15 primers els havia editat Norma quan encara tenia els drets de DC, i de la resta se'n va encarregar Planeta quan va agafar el relleu. En aquell moment va descartar reeditar els 15 primers números, massa recents, però força temps després d'haver publicat tota la resta havia arribat el moment de treure el supertom de 15 números que ens ocupa. A Gotham Central vivim les aventures i les misèries dels policies de la Unitat de Crims Majors (MCU, Major Crime Unity, secció no gaire ben vista i fundada pel mític comissari Gordon) del GCPD, que s'ocupa dels casos que els agents "normals" no poden resoldre. Sovint tenen relació amb algun dels superdolents que donen feina habitualment a en Batman, però el Cavaller Fosc no pot ser sempre a tot arreu, i aquests sacrificats agents, que no sempre senten simpatia pel superheroi emmascarat, fan tot el que poden, amb l'experiència, el valor i les pistoles com a úniques armes, per aturar els plans d'aquests malvats que de vegades arriben al nivell de Dues Cares o fins i tot el Joker. Però com que aquesta obra pretenia narrar aquestes històries d'una manera realista, com si es tractés de la famosa sèrie Hill Street Blues, també veurem què fan els nostres protagonistes (entre els quals no hi ha mai en Batman, que com a màxim surt de tant en tant i durant poques vinyetes) quan no estan de servei.

És la visió més realista de la ciutat de Gotham que s'ha escrit mai, i si ens agrada el gènere policíac de ben segur que ens agradarà Gotham Central. A mi m'agrada molt, i aquesta primera etapa de 15 números, que encara no havia llegit mai, si bé ja tenia la resta publicada per Planeta (tot i que encara l'he d'acabar de llegir), és espectacular. De fet, un dels arcs argumentals que inclou, Media Vida, va guanyar en el seu moment un Eisner, els premis més prestigiosos del món del còmic. Si havíeu llegit el que Planeta havia editat fins ara, és imprescindible que llegiu aquest volum. I si no, també, perquè podreu llegir una gran sèrie que va morir prematurament als 40 números americans i que, per tant, no ocupa gaire espai als prestatges. Nota d'aquest volum: 9/10.