Lectures: Green Arrow - The Midas Touch

Fa força temps que tinc aquest volum on es narren les primeres aventures del nou Green Arrow, el meu segon superheroi de DC Comics preferit, després d'en Batman naturalment, però com ja vaig explicar volia llegir abans el darrer de la seva anterior etapa, que vaig aconseguir més tard.

I ja ho he fet, ja he llegit Green Arrow: The Midas Touch, un volum que recopila els 6 primers números d'aquesta nova etapa, considerada el volum 5 de la col·lecció, publicats entre novembre de 2011 i abril de 2012.

Com segurament ja sabeu, i si no fixeu-vos en la portada, pertany a The New 52, el rellançament de l'Univers DC que ha afectat de manera diferent diversos personatges, alguns dels quals, com en Batman, la Catwoman i en Superman, ja hem vist en aquest bloc. Afortunadament en els casos analitzats fins ara han quedat entre alguns i molts dels elements que definien les franquícies fins la tardor de 2011, però no ha estat així amb Green Arrow, que és un rellançament des de zero.

Perquè en Green Arrow continua sent l'Oliver Queen, hereu d'una enorme empresa, Queen Industries, però ja no és l'home madur amb barbeta de cabra rossa (la seva eliminació resta personalitat al personatge, però també en dificulta la identificació pública), sinó un home una mica més jove que lluita contra el mal amb un caràcter juganer, impertinent i imprudent, reforçat per l'habilitat amb què acostuma a sortir de les situacions més complicades.

Ho fa, però, amb l'ajuda de dos personatges nous de trinca: la Naomi, que no podem evitar comparar amb l'Oracle (Barbara Gordon) de l'Univers Batman perquè és qui li passa tota la informació que necessita en combat, i en Jax, l'inventor de l'equip, que li proporciona les fletxes especials que caracteritzen el personatge ja des d'abans del seu rellançament.

També es produeix una renovació de la seva galeria de dolents, on no hi ha ni rastre dels clàssics. Serà difícil que surtin de sota l'ombra que projectaven aquells, sobretot si en Green Arrow se'n desempallega amb facilitat, tant se val el seu nombre i els seus superpoders, com podem veure a la primera història del volum, formada pels seus tres primers números, on uns quants superdolents s'associen per tal de matar l'Arquer Maragda i difondre-ho per internet.

Més interessant és la parella formada per l'assassina Blood Rose i el seu grotesc company i amant, en Midas, un paio fet de substàncies tòxiques que desfà la carn humana només tocant-la. 

Aquests dos posen les coses més difícils a en Green Arrow, que curiosament consideren un simple obstacle en el seu objectiu de matar, per causes que coneixerem cap al final, l'Oliver Queen, que és la mateixa persona que el justicier encara que ells, de manera inversemblant (ja no duu barbeta, però és un paio ros que ronda per les propietats de Queen Industries), no ho sàpiguen. 

Aquesta segona història, que ocupa la segona meitat d'aquest recopilatori de tapa tova, és més entretinguda que la primera, però tot i així no ens marxa la sensació que és un altre Green Arrow, enormement diferent, on es troben a faltar els seus aliats de sempre (ja passava al volum anterior, el de 15 entregues dividides entre Into the woods i el ja esmentat Salvation) i una interacció amb la resta de l'Univers DC que suposo que s'anirà veient en properes entregues. 

Pel que fa a l'apartat tècnic, la primera part neix del guió de J.T. Krul, encarregat de la col·lecció durant els últims anys, que es plasma en el dibuix de Dan Jurgens (que a partir del tercer número col·labora escrivint) i l'entintat del llegendari George Pérez. Al número 4 i fins al final Jurgens i el també llegendari Keith Giffen agafen les regnes del guió, amb dibuix del mateix Jurgens i la tinta encara a càrrec de Pérez, que deixa pas a Ray McCarthy als números 5 i 6. El dibuix de l'últim número recopilat a Green Arrow: The Midas Touch és de l'uruguaià Ignacio Calero. 

Com és habitual hi ha ball de dibuixants i entintadors, però en aquest cas es pot dir que el resultat és més que acceptable, sense arribar a ser espectacular en cap número. Així doncs, recomano el còmic sense cridar gaire, i naturalment compraré i llegiré els següents recopilatoris per tal de veure si torno a gaudir d'aquest personatge com en la llarga etapa que va des de l'escrita pel guionista i director de cinema Kevin Smith fins els esdeveniments de Justice League: Cry for Justice i Justice League: Rise and Fall, un període de 9 anys que em va divertir de valent però que fa massa temps que enyoro.

Lectures: Green Arrow - Salvation

Fa exactament 1 any vaig ressenyar el recopilatori Green Arrow: Into the Woods, el penúltim de l'etapa pre-rellançament de DC, i he trigat en tenir el següent, Green Arrow: Salvation, que posa fi al volum 4 de la col·lecció amb els números 8 a 15 (març a octubre de 2011). Però finalment me'l vaig fer comprar a Nova York mateix, que és on precisament havia comprat l'anterior, i ja l'he llegit.

En aquella ressenya ja vaig dir que aquesta etapa estava relacionada amb el macroesdeveniment Brightest Day, seqüela de Blackest Night, i que representava un canvi total de l'statu quo del personatge després dels tràgics esdeveniments de Justice League: Cry for Justice i Justice League: Rise and Fall.

També vaig dir que bàsicament vèiem el personatge lluitant al bosc, on estava exiliat, però en aquest cas encara el veurem més reclòs en aquest ambient, perquè s'ha d'enfrontar a una greu amenaça que arriba del mateix bosc. 

Parlem de l'Etrigan, o Demon, personatge pel que no he sentit mai el més mínim interès i que es presenta amb la següent premissa original: sempre ha estat tancat al cos d'en Jason Blood, però a causa de les propietats del bosc tots dos ens se separen i en Jason demana ajuda a en Green Arrow, i al seu nou aliat Galahad, per a acabar amb el monstre.

Tot plegat dóna lloc a 5 números per al meu gust excessius en què s'explica una batalla èpica entre aquests personatges i on especialment cap al final tenen rellevància alguns fets de Brightest Day que no conec i que potser hauria d'haver llegit per tal de gaudir més d'aquest arc argumental, però que sincerament no crec que millorin gaire uns números que no és que siguin dolents, que no ho són, però sí que m'han semblat, per la seva temàtica, allunyats del que estic acostumat a veure a Green Arrow des de fa anys. 

Per sort el volum (tant el llibre com l'etapa editorial) s'acaba amb tres números en què l'Oliver Queen ja surt del bosc i s'enfronta, altra vegada (ja ho havia fet a Into the woods) a uns homes embotits en armadures robòtiques i ens ofereix una aventura trepidant, tot i que sospito que es va concebre com un arc argumental curt i sense gaire profunditat amb l'únic objectiu d'omplir el forat fins al final del volum 4.

Aquest cop ho fa per encàrrec dels Marshals, a través de l'agent Haley Donovan, que té un peculiar caràcter i que li demana ajuda per tal d'aturar els atemptats del Reverend Miggs, el líder d'una perillosíssima secta que s'ha proposat acabar amb tots els focus de pecat de la societat dels Estats Units. I per què l'hi demanen a ell, precisament? Doncs perquè ja ha demostrat que és un dels pocs herois capaços de matar un enemic, cosa que lliga amb les sagues de la Lliga de la Justícia que van dur l'Arquer Maragda a l'exili.

I ara què? Doncs ara sí que toca The New 52, el rellançament de l'Univers DC que per a diverses col·leccions ha significat un autèntic reset, com és per desgràcia el cas de Green Arrow, que és de les que ens tornen el protagonista rejovenit i en uns nous orígens que neguen les etapes anteriors. 

Salvation em deixa amb una bona sensació, bàsicament en els seus darrers números, del tàndem James Patrick (guió) i Agustín Padilla (dibuix), més que no pas els 5 primers, del guionista J.T. Krul i el dibuixant Diógenes Neves, però malgrat l'entreteniment del final em quedo amb les ganes de veure el protagonista reconciliant-se amb la resta de superherois (aquí en surten dos, que fan un paper testimonial i són en Mr. Terrific i el Dr. Mid-nite) i especialment la seva família. Ja no ho veurem, ara tot això queda esborrat i el Green Arrow oficial és el jove que protagonitza el volum The Midas Touch, que fa temps que tinc i que ara ja puc llegir. En parlarem.