Bandes sonores: la música de fons de Ranma 1/2

Igual que passa amb Maison Ikkoku, i ja ho tocaré un altre dia, Ranma 1/2, que també és una sèrie d'animació basada en el manga del mateix nom de la Rumiko Takahashi, té una banda sonora que em sembla increïblement bona, i dins d'aquesta tenim la BGM, la background music, amb un to especialment nostàlgic moltes vegades, i divertit unes altres. Vegem-ne uns exemples:

Aquesta m'agrada especialment, però n'hi ha d'altres...

Oh! Que bonica, aquesta! És dels moments de tensió de debò, de quan la cosa es posava perillosa de veritat.




La meva preferida, sens dubte.




I acabo amb aquesta, molt xinesa ella.

Lectures: My Sweet Sunday

Ja fa un temps que vaig parlar de la col·laboració d'en Mitsuru Adachi i la Rumiko Takahashi, My Sweet Sunday, que vaig descobrir molt tardanament, i que es va fer amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari de la revista Shônen Sunday, on han publicat des de sempre les seves obres aquests dos mestres del shônen fronterer amb el shôjo.

Tots dos autors m'agraden moltíssim, i en aquest especial de 29 pàgines dibuixat entre tots dos, tot i que només en una pàgina hi veurem dibuixos dels dos al mateix temps, fan un repàs de les seves vides en una mena de relat autobiogràfic molt interessant on ens expliquen com es van fer mangakes i com els agradava, esclar, la revista Shônen Sunday, tot i que hi ha alguna referència a la competència, encara que en petitíssimes dosis.

Són 29 pàgines que durant un temps van estar penjades per a la seva lectura gratuïta per internet i que jo he llegit gràcies a una traducció amateur a l'anglès que m'ha semblat que devia estar ben feta, però tampoc no puc posar la mà al foc sobre aquest punt. Sigui com sigui m'ha agradat força i he sabut coses noves sobre la vida d'aquests dos monstres del manga, mentre que les que ja sabia s'han vist confirmades amb aquesta lectura, i en no haver-hi contradiccions amb les altres vegades que n'han parlat augmenta la sensació de veracitat d'aquestes dades. Un manga, doncs, interessant per als seguidors dels seus dos autors.

I en general hi ha una nostàlgia impregnada en aquestes poques pàgines que a mi m'ha fet desitjar ser japonès, viure als 60-70 i tenir la meitat del talent que tenen la mestra Rumiko Takahashi i el mestre Mitsuru Adachi.

Lectures: Naruto 19

La lectura que vull comentar avui pot sorprendre perquè no es tracta d'un còmic únic ni de la nova entrega d'una col·lecció de la que hagués parlat abans, però tot té una raó de ser. Naruto és una obra enormement comercial, i això significa que no és un còmic profund i d'aquells que guanyen premis més enllà del seu àmbit, però també vol dir que té unes qualitats que atreuen grans masses de públic.

L'han anomenat en alguna ocasió "la nova Bola de Drac" i jo no hi estic del tot d'acord, perquè si bé ja l'ha superat en extensió, Naruto és completament diferent. A Bola de Drac, que sabeu que m'encanta, sempre era en Goku qui treia les castanyes del foc als altres, per més que els seus companys l'ajudessin més o menys en els combats, però Naruto és una història coral on desenes de personatges ens poden sorprendre a cada volum i sempre tenen alguna cosa a dir. És per això que també m'agrada molt i no la considero excessivament inferior en importància a les obres imprescindibles com les d'en Tezuka, per posar un exemple.


Però per què parlo del volum 19 si no havia tocat abans la sèrie? Doncs per diversos motius. Naruto té moments tirant a avorridots, d'aquells de molta xerrera, per bé que afortunadament no duren gaire, i hi ha toms amb una mica de tot, però el 19 és d'allò més trepidant, l'acció és contínua i el combat que hi té lloc és espectacular. D'acord, hi té alguna cosa a veure que la protagonista d'aquesta entrega sigui un dels meus personatges preferits, la Tsunade.

També és veritat que es tracta d'una part de la història que no coneixia en absolut, malgrat que per motius professionals m'he menjat spoilers dels sis o set volums anteriors abans de llegir-los i també del que vindrà després, i a sobre també em toca treballar amb els toms japonesos pràcticament al ritme d'aparició al seu país d'origen. Però tot i així encara em quedava una franja d'esdeveniments que no coneixia, tot i que podia imaginar-me'ls perquè en sabia el resultat, i aquest volum 19 s'emmarca en aquests pocs llibres que m'estan oferint informació completament nova.

Ara, deixant de banda el meu cas especial, recomano el número 19 a qualsevol seguidor de Naruto que encara no hi hagi arribat i a qui estigui pensant a deixar la col·lecció, que espero que no sigui gaire gent. Però si n'hi ha, els dic que tinguin paciència, que la cosa s'anima i que aquesta entrega és per no oblidar. Potser m'he flipat, és molt probable, però aquest número m'ha agradat molt i volia fer-vos-en partíceps.

Moments inoblidables: la mort d'en Krilín

Que a Bola de Drac els personatges morien i tornaven a la vida com qui canvia de camisa ja ho sabem tots, però quan es va esdevenir la primera mort d'en Krilín no ens ho esperàvem, no estàvem acostumats a les morts i les resurreccions (de fet, només havíem vist la del pare de l'Upa) i aquell dia vam perdre la innocència. De fet, ens vam espantar perquè ho vèiem com una desgràcia sense solució, com a la vida real, si més no al principi, a causa de l'impacte.

Doncs bé, aquí teniu el moment. Són els dos últims minuts del capítol 101 de la sèrie, i la seva càrrega dramàtica és innegable:

Sobta adonar-se que el doblatge català va suavitzar el tema. En un primer moment en Goku diu "està greument ferit", però tant en japonès com en anglès es parla de mort. És ridícul que ho suavitzessin, perquè després el van haver de considerar mort per força. Les imatges manen i als ferits no se'ls fica en una vitrina.

Fa esgarrifar, almenys a mi, reviure aquell moment en què presumptament perdíem un dels millors personatges de la sèrie. Per sort, sabem que va tornar a la vida, i fins i tot va arribar a morir dos cops més, de manera que ostenta el curiós rècord de ser el personatge que més vegades s'ha mort (3). Però això no treu que aquell fos un dels moments més fumuts i inoblidables de Bola de Drac.

Visionats: Bola de Drac Z OVA Especial 2008

Doncs fa un parell de dies, buscant una altra cosa, vaig topar pel Youtube amb aquest OVA especial que es va fer el 2008 en ocasió del 40è aniversari de la revista Shônen Jump, on es van publicar les aventures de Bola de Drac durant tota la seva història, i vaig decidir veure'l d'una vegada, i és que en realitat m'havia oblidat completament de la seva existència. No n'esperava gran cosa, però m'atreia el fet que el responsable de la història era el mateix Akira Toriyama, que no s'havia involucrat en Bola de Drac GT, i em semblava una garantia de la qualitat que no va tenir GT precisament per l'absència del mestre. AVISO: HI HA SPOILERS.

Aquest és el pòster promocional de l'esdeveniment. Si no en veieu tots els detalls us convido a fer-lo gran, però ja us avanço que comencem amb mentides: en Ten Shin Han i en Chaos no surten a l'episodi, mentre que en Krilín sí, però amb cabells, que és com l'havíem vist durant la saga d'en Bu.

Dragon Ball: Ossu! Kaette kita Son Gokū to nakamatachi!! (que vindria a ser Ei! Tornen en Goku i els seus amics!) és el nom d'aquest episodi especial de 35 minuts situat cronològicament dos anys després de la batalla contra en Bu, per tant abans de l'últim Gran Torneig de les Arts Marcials inacabat en què en Goku es va endur l'Ub per tal d'entrenar-lo, la seva néta Pan ja havia nascut i en Son Goten i en Trunks (el del present) eren alts com Sant Paus.

L'excusa per a la reunió de tota la colla (amb les absències comentades i algunes presències absurdes com ara els morts Kaito i Bubbles o en Yajirobe, que ja feia temps que no sortia) és la celebració per part d'en Satan d'una festa aprofitant que ha acabat de construir un hotel. Els nostres herois, juntament amb les seves famílies i altres amics amb un pes pràcticament nul a la història de Bola de Drac des de feia anys, hi assisteixen en alguns casos curiosament vestits per al combat per si és necessari sortir a repartir llenya.

Com era d'esperar, sorgeixen complicacions. Per cert... no obre la boca en cap moment ni se li dirigeix ningú, però sembla ser que la noia de la dreta és la Lunch, desapareguda fa segles, i la seva presència sense la companyia d'en Ten Shin Han apuntaria a que al final no van acabar junts. A més, al pòster hi sortia, tot i que rossa, que és com se l'acostumava a veure les últimes vegades que va donar senyals de vida. Bé, dels altres personatges un és la Bulma, naturalment, i els altres dos... en Tarble i la seva dona Grey. Sí, la seva dona. I en Tarble té aquest aspecte perquè... és el germà petit perdut d'en Vegeta, que el seu pare va desterrar perquè el veia inútil per al combat.

Ell, encantat, no va intentar entrenar ni res, es va dedicar a viure tranquil·lament, es va casar i va saber que en Freezer havia estat derrotat amb la col·laboració del seu germà gran, però va passar de tot fins que va començar a tenir problemes amb dos homes de l'exèrcit d'en Freezer, l'Abo i en Cado, que junts formen la paraula abocado, que és "alvocat" en japonès (i al seu torn venia del portuguès). Novament uns noms amb significat, no són els primers homes d'en Freezer que tenen noms de verdures o fruites. En fi, que es veu que intentaven conquistar el planeta d'en Tarble i ell corre a demanar ajuda a en Vegeta, i malgrat que en Tarble no és lluitador i no representa cap perill, l'Abo i en Cado el segueixen de ben a prop en comptes d'aprofitar per conquerir el planeta.

Aquesta és només una de les absurditats d'aquest OVA que no n'hauria de tenir ni una, tenint en compte que al darrere de la història hi ha el mestre Toriyama. Una altra és que en Vegeta no havia esmentat mai el seu germà, i segons ell no quedaven més guerrers de l'espai. En fi, per tal de fer interessant la història representa que l'Abo i en Cado amb el temps s'han fet tan forts com en Freezer. Uuuh... quina por... Però tot i així en Trunks i en Goten, que són els que es "guanyen" el dret de lluitar contra els invasors (no diré com, perquè potser és l'únic moment mínimament divertit del capítol), tenen problemes per derrotar aquest enemic que té la capacitat de fusionar-se (mira que bé, i de pas el nom els queda com deia, abocado) i al final han de ser una mica tots plegats els que s'encarreguin de derrotar l'enemic i posar fora de perill els "civils".

En resum, un episodi especial que podria haver estat millor, sobretot tenint el creador de Bola de Drac al darrere després de molt de temps sense tocar la seva obra, però que ha acabat esdevenint una decepció per molts motius. Una història ximpleta, simpàtica en moments molt puntuals, amb incoherències malgrat que el moment cronològic triat és adequat perquè fins ara hi havia un gran buit, i un combat bastant idiota entre un enemic que no era digne de la força dels nostres protagonistes i uns guerrers-Z, com se'ls ha anomenat moltes vegades, en un estat de forma lamentable, o potser més aviat amb una autoconfiança excessiva.

De tota manera no em penedeixo d'haver-hi dedicat una estona de la meva vida, tampoc no és tan llarg, i us recomano que el jutgeu vosaltres mateixos. Per tal de veure'l, de moment haureu de recórrer, com jo, al Youtube o altres sistemes solidaris d'emissió de vídeos, perquè al nostre país Selecta, que en té la llicència, encara no s'ha animat a treure'l en DVD.

Una cosa més: per als fans d'en Yamcha, en aquest episodi hi té un cert protagonisme, una mica absurd tant quan lluita ell mateix com quan en Gotenks li fa un "homenatge", però el cas és que el té.

Compres després de cobrar

Avui a la tarda he fet les següents compres, totes de segona mà, amb el 30% de descompte per aquest motiu, i totes a la mateixa botiga. Som-hi:

Col·leccionable Batman: El Caballero Oscuro 7

Col·leccionable Batman: El Caballero Oscuro 8

Col·leccionable Batman: El Caballero Oscuro 9

Tom Flash: El Primogénito, que conté els números 174 a 176 i el The Flash: Our Worlds at War 1. Amb aquest ja tinc l'etapa 2000-2004 sencera i tapo el petit buit que hi havia a la meva col·lecció.

Tom Green Arrow: Los Muros de la Ciudad, que conté els números 32 a 39 del volum III del personatge i també omple un buit que hi havia a la meva col·lecció.

I això ha estat tot per avui. Suposo que en una propera compra aniré a buscar coses de primera mà, sobretot o exclusivament de manga.

Cinema: Up

Feia molt temps que no comentava una pel·lícula, i això que després de El caballero oscuro he anat a algunes altres basades en còmics, però mira, va coincidir amb una època que tenia el bloc molt abandonat. Ahir vaig anar a veure Up, de Disney Pixar, i em va impressionar prou com per comentar-la.

He de confessar que no n'havia vist el tràiler. Sabia que havia obert el Festival de Cannes, que això no ho havia fet cap altra pel·lícula d'animació i que la crítica la deixava molt bé, però no volia saber res del seu argument i m'estimo més no comentar-lo aquí. Hi ha una cosa al principi que, si bé te l'esperes si penses una mica, fa més impressió si abans no te l'han dit obertament.

Per tant, no diré de què va, però la recomano a qualsevol persona que llegeixi aquestes línies. Les pel·lícules de Disney Pixar sempre tenen alguna cosa que les fa interessants per als adults, en alguns casos més que en d'altres, i crec que Up és la més adulta de totes les que ha fet la productora. Hi ha moments durs, temes fotuts com la vida mateixa, que el públic infantil no entendrà o no sabrà valorar adequadament. Els nens es quedaran amb la part aventurera, que també està molt bé, però penso que amb aquesta nova proposta cinematogràfica està més clar que mai quina és la part que toca la fibra dels adults i quina és la que farà gaudir els petits.

Pel que fa al doblatge, trobo que s'ha fet una bona feina en la versió catalana, que és la que he vist jo, òbviament, amb l'única taca que els personatges infantils, tot i que són actors de doblatge ja experimentats perquè en sentim les veus des de fa uns anys (parlo concretament del cas del personatge d'en Russell), continuen fallant amb les dobles eles i algunes es obertes que els surten tancades. Una llàstima, però bé, en general bona feina.

Una història molt ben lligada, amb un retrat de la vellesa fet des del respecte, sense deixar-se les parts dolentes, però amb molts moments humorístics, i al mateix temps un relat d'aventures per a joves de cos i d'ànima. No us la perdeu. Si us va agradar Wall-E, que a mi sí, aquesta és encara millor.