Lectures: Bermudillo, volum 3

L'últim cop que vaig fer una ressenya d'un volum de Bermudillo vaig dir que no trigaria a llegir el següent recopilatori, i era un propòsit relativament ferm, sabent que contenia l'únic àlbum que en vaig llegir de petit, que m'havia deixat un regust nostàlgic gràcies al qual, ja de gran i amb internet, havia buscat com es deia aquell còmic on sortia aquella escena, cosa que m'havia conduït al descobriment que Dolmen Editorial havia rescatat aquella obra del còmic neerlandès i l'estava rellançant en recopilatoris integrals.

Doncs bé, al final he trigat més que no em pensava, i ens hem plantat al mes de juliol, però val més tard que mai, i ara que he llegit aquest tercer integral de les aventures de l'entranyable ancià és hora de compartir amb vosaltres el que m'han semblat les tres històries que conté.

El tercer integral de Bermudillo conté els àlbums El camino hacia el Oeste (1980), El mar hacia el Sur (1981) i El pícaro Florín (1982), que tenen en comú que el seu menut però veterà protagonista dona un cop de mà, jugant-s'hi la pell, a diversos personatges secundaris.

Al primer àlbum inclòs en aquest volum en Bermudillo continua el periple en què es va veure embolicat per culpa de la Vredulia i que el té viatjant cap als principals punts cardinals. Ara li toca anar a l'oest i, posats a fer, ajudar el seu nou amic Dodo a trobar algú més de la seva gairebé extingida espècie.

Pel camí s'involucra en un conflicte entre pirates del Carib i navegants neerlandesos, però es concentra en seguir la pista d'un altre dodo per poder deixar el seu company allà on pertany. És en aquest context que es produeix una escena d'allò més emotiva i que a mi, de petit, em va marcar i se'm va quedar gravada. 

Malgrat que havia perdut la pista del còmic on la vaig veure, gràcies a l'intens record i les eines que tenim a l'abast actualment vaig trobar com es deia aquest còmic i, com ja he dit en més d'una ocasió, justament aquell any Dolmen el recuperava en integrals. Una feliç casualitat.  

Per poder tornar a casa en Bermudillo no té cap altre remei que anar al punt cardinal que li falta, i això haurà de ser a El mar hacia el Sur, que fa que després d'acomiadar-se dels neerlandesos s'endinsi a l'Àfrica per acompanyar una nena de tornada amb la seva família i la seva tribu, tot plegat mentre un parell de bergants els segueixen perquè pensen que del farcell del protagonista en surt or, sense saber que això només passa quan cal. 

Ho han vist quan l'ha fet servir per comprar la llibertat d'uns esclaus dels neerlandesos, nena inclosa, i és que en aquest àlbum es critica el tràfic d'esclaus, encara que sigui com a negoci sobre el qual els indirectament beneficiats no es plantegen -o se l'espolsen- la vessant ètica. 

Acabada la que podríem anomenar "saga dels punts cardinals", que ha tingut lloc en quatre àlbums gairebé consecutius del tot -amb la pausa que va representar un que es va publicar entre la primera i la segona part-, arriba una aventura en què en Bermudillo va cap a una ciutat per tornar un obsequi que no necessita, amb el rerefons d'un casament aristocràtic amb què la futura núvia, que és la que li va fer aquest regal, no està d'acord. 

Evidentment, ell vol fer el possible per ajudar-la, una constant a les tres històries recopilades en aquest tercer volum de la col·lecció, i ho intenta amb els entrebancs que li suposa un home que coneix abans d'entrar a la ciutat i que no se sap si és bon paio o un lladregot barrut. 

Ens trobem, doncs, davant d'un altre esplèndid volum d'un còmic que cada cop m'agrada més -i això que ja hi vaig entrar amb un important biaix nostàlgic provocat pel record d'una escena-, i que és una delícia visual i narrativa, amb uns paisatges bellíssims i uns personatges ben definits i diferenciats, a més d'un ritme dinàmic gràcies a la composició de les pàgines. 

Per acabar, el volum inclou uns extres que en aquest cas repassen la trajectòria del desaparegut dibuixant Piet Wijn i del guionista del còmic, en Thom Roep, i fins i tot una història de 3 pàgines fins ara inèdita en castellà i protagonitzada per en Bermudillo en què s'explica el que a l'època representava la creació d'un còmic.