Sèries: Monsters - The Lyle and Erik Menendez Story

Fa gairebé 2 anys vaig parlar del que em pensava que era una minisèrie, i potser encara es pot considerar que és així, però el cert és que s'ha convertit en una sèrie antològica, amb una història, uns personatges i uns intèrprets diferents per temporada.

Parlo de Dahmer - Monster: The Jeffrey Dahmer Story, que ara ha vist néixer una germana de durada també limitada que descriu un altre cas d'un crim real, però en una època i en una ciutat diferents. 

Monsters: The Lyle and Erik Menendez Story es va estrenar a Netflix el 19 de setembre de 2024 i té un total de 9 episodis. Com a responsables tenim novament els de l'ara considerada primera temporada, Ryan Murphy i Ian Brenner, i ja se sap que tindrem una tercera temporada amb una altra història de crims reals.

Però ara toca parlar d'aquesta, que gira al voltant de l'assassinat a sang freda del matrimoni format per la Kitty i en José Menéndez, l'any 1989, per part dels seus propis fills, un cas que ja des del principi ens mostra, com la primera temporada, la culpabilitat dels protagonistes, que no és la qüestió que cal dilucidar, però que té la gràcia en el com i el per què.

Els joves són en Lyle (Nicholas Alexander Chávez) i l'Erik (Cooper Koch), dos nanos consentits de Beverly Hills que un bon dia maten els seus pares a trets d'escopeta en una escena molt gràfica i brutal, fins al punt que intenten sortir-se'n dient que deu haver estat cosa de la Màfia, atès que el seu pare era un ric home de negocis i era plausible que tingués enemics.

Però tan freda és la manera de matar-los com la seva actitud després dels fets, tornant a la vida normal i fins i tot fent ostentació dels diners que esperen heretar, i això crida l'atenció de la policia, que s'ensuma que alguna cosa no va a l'hora. 

Tot i així, l'Erik, el més sensible de tots dos, però també qui va tenir la idea de matar els pares, acaba confessant-li l'autoria del crim al psicòleg al que tots dos germans van des que els hi van obligar per uns furts que havien comès, conscient que el secret professional l'empara.

He dit més amunt que la gràcia de la sèrie era el com i el per què, ja que el qui està clar des del principi i no és cap sorpresa, però explicada l'execució, els motius que van conduir els germans a dur-la a terme s'exposen en aquestes sessions de teràpia i, posteriorment, al judici.

Pel que els germans afirmen, i encara ara, a la vida real, des de la presó, ho fan, és que els seus pares, per dir-ho d'una manera que no espatlli la trama, no els tractaven com s'espera que uns pares tractin la seva descendència immediata, però deixem-ho en què en José (Javier Bardem, en la seva primera sèrie televisiva amb paper important i continuat) era un home tremendament autoritari i els humiliava de manera constant, i la Kitty (Chloë Sevigny) no els defensava mai, ans al contrari, preocupada només per la vida luxosa que li permetien dur els ingressos del seu marit.

L'altre personatge que val la pena esmentar és la Leslie Abramson (Ari Graynor, vista a Fringe fent de germana de l'Olivia Dunham), l'advocada de l'Erik, especialitzada en defensar criminals. Se la descriu com una dona implacable i estrictament professional, però a mesura que avança la sèrie va traspuant el que opina dels germans, si bé la commou el relat amb què justifiquen els seus actes perquè, si va ser cert, hauria de fer pensar qualsevol jurat. Parlant de "jurat", el seu enemic jurat és en Dominick Dunne (Nathan Lane), periodista especialitzat en el tema que l'odia perquè va aconseguir que la condemna del seu assassí fos baixa.

A partir d'aquí, i per no revelar res més, només em queda lloar les interpretacions de tots plegats, però especialment de l'actor que fa d'Erik, que és capaç de mostrar de manera creïble tant la sensibilitat que el va dur a confessar el crim com la fredor en què s'enroca, mentre que el seu germà, que és el gran, és més visceral i no tan intel·ligent. 

Com sol passar amb aquesta mena de sèries antològiques, podeu veure aquesta temporada sense l'anterior, o totes dues en ordre invers, però sigui com sigui jo us recomanaria que les miréssiu. Ara bé, no espereu sentir-vos bé i enamorats de l'espècie humana quan les acabeu.