Sèries: The Flash (quarta temporada)

La tercera temporada de la que encara ara considero -i suposo que la gent considera- la millor sèrie televisiva de l'Univers DC era, segons l'entrada que li vaig dedicar, entretinguda, amena i espectacular, i amb un clímax a l'alçada del nivell general del producte.

Hi havia un enemic que s'anticipava a tots els moviments dels protagonistes perquè pertanyia al futur i sabia el que aniria passant, i això tenia gràcia. El problema és que, a la quarta temporada, ens trobem un rival que també s'anticipa a les accions dels personatges del bàndol dels bons.

En aquest cas no ve del futur, sinó que és un científic que a través d'un aparell creat per la seva dona i ell mateix, combinat amb la previsió de l'explosió de l'accelerador de partícules que dona origen a la sèrie, va adquirir una intel·ligència encara més elevada de la que ja tenia, de manera que és capaç de pronosticar amb exactitud qualsevol cosa.

Es tracta d'en Clifford DeVoe (Neil Sandilands), també conegut com a Thinker, que amb la seva dona Marlize (Kim Engelbrecht), que li ha dissenyat una mena de tron que el manté amb vida després que el sobtat increment d'activitat cerebral hagi perjudicat el seu cos, té plans de conquistar el món des d'un punt de vista intel·lectual per convertir-lo en un lloc millor.

Però, malgrat que és un enemic que ocupa tota la temporada, al principi la preocupació de l'anomenat Team Flash és recuperar en Barry, atrapat a la Speedforce com a sacrifici necessari al final de la tercera temporada.

El seu retorn, però, provoca l'alliberament de matèria fosca i la creació d'uns quants metahumans, gent normal que anava en un autobús i va adquirir poders, com és el cas d'en Ralph Dibny (Hartley Sawyer), expolicia corrupte que precisament en Barry havia fet caure, i que s'uneix a l'equip mentre aprèn a fer servir l'elasticitat del seu cos, el seu poder, que el converteix en l'Elongated Man, un superheroi de tercera fila de l'Univers DC, però prou conegut.

És un interessant afegit, que també aporta moments d'humor perduts amb la mort del Harry Wells de Terra-19 al final de la tercera temporada, personatge, per cert, substituït aquí altre cop pel de Terra-2, que ja havia liderat S.T.A.R. Labs durant la segona.

Curiosament l'Iris s'ha incorporat a l'equip com una mena de directora d'operacions, sense formació prèvia -representa que és periodista-, mentre que la Caitlin i en Cisco continuen ajudant amb les seves especialitats, però també els poders que van adquirir -o almenys manifestar- després que en Barry.

Tornant a la trama, els plans d'en DeVoe passen per l'adquisició dels poders d'aquests nous metahumans, que suposen els desafiaments autoconclusius dels primers episodis de la temporada, però que en el fons pertanyen a aquesta trama principal i, en realitat, han de ser tant aturats com protegits per part dels protagonistes, per tal d'evitar que l'esmunyedís Thinker es vagi fent més poderós.

Però, com no podia ser d'una altra manera, l'enemic va aconseguint el que vol i es queda els poders dels metahumans, a més dels seus cossos. De retop, aprofita la circumstància de l'abandonament del seu cos original per provocar l'empresonament d'en Barry, acusat de matar l'innocent ciutadà Clifford DeVoe. Una dificultat més, de la qual se'n surt d'una manera inesperada.

Com ja vaig explicar a l'entrada sobre la sisena temporada d'Arrow, aquest cop també hi ha hagut un crossover de les sèries de l'anomenat Arrowverse, i ha estat un quàdruple episodi anomenat Crisis on Earth-X, amb invasió de versions nazis dels superherois i, com a fet més destacable, el doble casament de l'Oliver i la Felicity i, és clar, en Barry i l'Iris.

Després de la interrupció, embotida amb calçador i no gaire memorable, però com sempre un homenatge als seguidors de les quatre sèries, continua l'odissea d'intentar detenir els plans d'aquest enemic que tot ho preveu i s'avança a qualsevol esdeveniment, per més petit que sigui.

Evidentment, malgrat el patiment sostingut, ho acabaran aconseguint, en un últim episodi emocionant i emotiu, com és habitual.

Però, tot i la diversitat argumental que dona el fet d'anar coneixent diversos metahumans i les seves circumstàncies, algun enemic esporàdic que serveix per distreure'ns una mica com l'Amunet (Katee Sackhoff, protagonista de Battlestar Galactica) o moments entranyables com les complicades cites d'en Cisco i la Gipsy (amb el convidat especial Danny Trejo, que fa del seu pare), em fa la sensació que ha estat una temporada poc diferent de l'anterior, reiterant el concepte de nèmesi que s'anticipa a qualsevol cosa.

No vol dir que la temporada hagi estat dolenta, o inferior a les altres. Per a mi no, en absolut (tot i que em consta que hi ha divisió d'opinions i les audiències han baixat força). Però li ha mancat una mica més d'originalitat. El final, d'altra banda, amb la revelació de la identitat d'una noia misteriosa que s'ha deixat veure en alguns moments de la temporada, promet. Veurem com es desenvolupa la cinquena temporada.

Sèries: DC's Legends of Tomorrow (tercera temporada)

Del que es coneix com a Arrowverse, que són les sèries Arrow, The Flash, Supergirl i DC's Legends of Tomorrow, ha quedat més o menys clar que la més popular és la d'en Barry Allen, seguida per la també aplaudida de la cosina d'en Superman, i a més distància la de l'Arquer Maragda, que té un estil diferent i no per a tots els gustos, i que sospito que agrada força si s'és fan del personatge -molt diferent als còmics, per altra banda-, com és el meu cas, però no tant si no s'hi combrega.

Però la quarta sèrie no té correspondència amb cap còmic, i la protagonitzen literalment personatges secundaris i terciaris que ja no tenien lloc a les sèries originals. Descartats i repescats, vaja. Ja havia explicat a l'entrada sobre la segona temporada que el que tenia pinta de carn de cancel·lació s'havia salvat i havia ofert una sòlida nova entrega, i ara he d'explicar que la cosa continua igual de bé.

Perquè, com qualsevol sèrie que tingui la intenció de sobreviure a les inclements decisions dels directius televisius, DC's Legends of Tomorrow presenta novetats a cada temporada, tant argumentals com de repartiment, sense perdre la seva essència i un objectiu general que dona sentit a tot plegat.

En aquesta tercera temporada el grup ha estat desmantellat i qui s'encarrega de vetllar pel Temps és la nova Oficina del Temps, creada pel seu exlíder, en Rip Hunter, amb l'objectiu de reparar els anacronismes provocats pels viatges en el temps de la colla protagonista i la seva manera de fer maldestra.

Com que són una mica desastre -cal admetre-ho- els Legends estan apartats d'aquestes missions, però poc a poc demostren que poden ser útils i, de vegades en solitari i de vegades en col·laboració amb l'esmentada oficina, a cada episodi viatgen a una època diferent per tal de reparar aquests anacronismes, cosa que, com és habitual, serveix d'excusa per a mostrar-nos els personatges en diversos escenaris de la Història, amb l'inevitable punt còmic.

Tanmateix, aquesta estructura autoconclusiva està acompanyada per una subtrama que és el fil de tota la temporada, i es tracta de la imminent amenaça del dimoni Mallus, empresonat fa temps, que s'aprofita de les disrupcions temporals per anar-se alliberant poc a poc.

Aquest element màgic i sobrenatural permet recuperar el personatge d'en John Constantine (Matt Ryan), l'exorcista-bruixot expert en dimonis que va tenir sèrie pròpia i va ser cancel·lada, però que després d'haver sortit en alguns episodis d'Arrow fa una estada llarga però esporàdica a DC's Legends of Tomorrow, i atesa la naturalesa de l'enemic hi encaixa força bé.

També hi encaixa, però és cert que sempre troben la manera de justificar-nos la seva potser ja pesada presència, en Damien Darhk, que és partidari de posar-los pals a les rodes i provocar més anacronismes per tal de despertar el dimoni.

En el capítol de les novetats del repartiment, però aquest cop protagonista, tenim la Zari Tomaz (Tala Ashe), una musulmana de la Seattle de 2042 -on estan prohibides tant la religió com els metahumans-, hacktivista i amant dels videojocs, que vol venjar la mort del seu germà a mans de la dictatorial A.R.G.U.S. del futur, i que posseeix un dels tòtems que han de servir per a enfrontar-se a en Mallus. Als còmics, per cert, té una identitat molt diferent com a la deessa egípcia Isis.

És un personatge que entra al grup a contracor, i que m'agrada molt -no sé si fins i tot més que la Sara- pel seu caràcter més aviat esquerp, escèptic i menys còmic que el dels altres personatges, però que a poc a poc s'obre i esdevé un membre més dels Legends. I ja he dit que li agraden els videojocs?

La tercera temporada de la sèrie també ens presenta el personatge de l'Ava Sharpe, la directora de l'Oficina del Temps, que al principi col·labora sense gaires ganes amb el grup, però que després, sobretot gràcies a la seva relació personal amb la Sara, esdevé una valuosa aliada.

La trama d'aquesta tongada de 18 episodis, de caire sobrenatural, com ja he dit més amunt, dona protagonisme als tòtems i a la màgia, perquè tenen una relació directa amb en Mallus, i és per això que el personatge de l'Amaya adquireix importància.

I, és clar, la seva relació amb en Nate, que agafa un to més melodramàtic per un seguit de circumstàncies que no revelaré, com tampoc no estic revelant detalls gaire importants de les altres coses.

Com a personatge ella no m'agrada gaire, ni el seu rerefons ni la interpretació, però m'agrada la seva història d'amor amb en Nate, i crec que a la tercera temporada és quan es justifica el seu personatge i fa allò pel que l'havien introduït al repartiment.

No podia faltar, és clar, el crossover amb les altres tres sèries, una altra festa del fanservice que, aquest cop uneix els personatges de les quatre produccions per fer front als seus dobles, provinents de Terra-X, on els nazis van guanyar la II Guerra Mundial.

És una interrupció de la trama que dona un descans i fa gaudir els fans de tot aquest univers, però no té més conseqüències en una temporada prou sòlida, amb noves incorporacions i algunes baixes, i que presenta prou novetats com per assegurar-ne, de moment, l'èxit i la supervivència. Ja l'han renovat per a una quarta temporada.