Sèries: The Falcon and the Winter Soldier

Disney+ ha estat, entre altres coses, la plataforma on la companyia ha pogut posar en marxa un conjunt de sèries de televisió basades en personatges de l'Univers Cinematogràfic Marvel ja no com ara Agents of S.H.I.E.L.D., que tenia connexions amb l'MCU al marge d'estar força bé, sinó de dedicades a Avengers (i algun enemic, a més de personatges nous que ja aniran sortint al blog) concrets que han tingut força presència a les popularíssimes pel·lícules basades en aquesta mitologia originària dels còmics, secundaris amb potencial que aquestes produccions miren d'aprofitar.

Jo, però, vaig al meu ritme, miro moltes altres sèries, de les quals bona part també d'altres còmics, i amb les sèries de Marvel de Disney+ -coi, de fet fins i tot amb les de Netflix, que ara passaran a formar part del catàleg de la plataforma d'streaming de la companyia d'en Mickey Mouse- vaig força tard. Fins ara només havia vist Wandavision, de la qual ja vaig parlar, mentre que les altres s'han anat estrenant i deixant-me enrere. Ara, però, ja he vist dues d'aquestes sèries i per fi puc parlar de la segona.

The Falcon and the Winter Soldier, creada per Malcolm Spellman i dirigida per Kari Skogland, ens parla del llegat del Capità Amèrica, després que al final d'Avengers: Endgame l'Steve Rogers desaparegués del panorama i li cedís l'escut a en Sam Wilson, en Falcon.

Uns mesos després d'aquells esdeveniments sabem que el personatge interpretat per l'Anthony Mackie no les té totes, i coneix gent que pensa el mateix, respecte al fet d'adoptar la identitat del Capità Amèrica i representar un país que encara té molts deutes pendents amb les persones negres, però continua servint amb la identitat amb la qual se'l coneixia fins ara.

Tot plegat mentre intenta dur una vida normal i ajudar la seva germana i el negoci familiar a Louisiana, on demostra que ser una persona cèlebre no li ha fet pujar els fums i es considera un més de la comunitat. 

Per la seva banda, en Bucky Barnes (Sebastian Stan, del qual vaig parlar far poc en escriure sobre la minisèrie Pam & Tommy) ha deixat enrere el seu passat com a Soldat d'Hivern, però encara té caps per lligar i va a teràpia obligatòria a canvi de la condonació dels seus crims. 

Així, els destins de tots dos personatges estretament lligats a l'Steve Rogers, i amb opinions diferents sobre el que s'hauria de fer amb el seu uniforme i el seu escut, s'uneix quan emprenen la missió d'aturar uns terroristes anomenats Flag Smashers, que fan servir una versió del sèrum del supersoldat que va donar la força sobrehumana tant al Capità Amèrica com al Soldat d'Hivern.

Els lidera la Karli Morgenthau (Erin Kellyman) i se'ls etiqueta com a terroristes perquè defensen les seves idees a través d'actes violents, però el seu objectiu és d'allò més noble: són ferms defensors de l'statu quo originat amb la desaparició sobtada de la meitat de la població per culpa d'en Thanos a Avengers: Infinity War, després de la qual els governs del món van eliminar les fronteres i fins i tot fomentar la mobilitat de grans grups de població per tal de repartir-la territorialment en una situació beneficiosa per a totes les parts.

Ara que tothom ha tornat, el món és ple de refugiats que "sobren", els de dalt són a punt de legislar perquè siguin retornats als seus països d'origen i els Flag Smashers, els destrossabanderes, volen aturar aquestes deportacions mentre protegeixen els refugiats, que viuen en situació de pobresa de tota manera, robant medicines i el que calgui per a ells. 

El conflicte genera prou soroll perquè els Estats Units s'hi fiquin, i com que en Sam va decidir no esdevenir el Capità Amèrica i donar el seu escut a un museu, al final és en John Walker (Wyatt Russell), un soldat d'elit, i també ros i blanquet, qui passa a ser la nova cara del superheroi més patriota. 

Amb maneres de fer diferents de les del duet protagonista, i amb col·laboracions esporàdiques i accidentals, és un personatge que té una subtrama pròpia, però que ja des de gairebé el principi es pot veure que no evolucionarà bé.

The Falcon and the Winter Soldier, amb 6 episodis, explora les conseqüències d'Endgame per a l'entorn del Capità Amèrica i també arreu del món, però ho fa amb una història sobre identitat, redempció i valors, i que toca temes d'interès social per desgràcia sempre vigents com el racisme, la migració i la guerra.

És una producció de to seriós, per tot això que he explicat, cosa que no significa que no hi hagi moments per a l'humor, especialment en les interaccions entre en Sam i en Bucky, a l'estil de les pel·lícules de parelles de detectius forçats a treballar plegats, però també amb la intervenció d'un Baró Zemo (Daniel Brühl) presoner i obligat a col·laborar amb ells, i a més del retorn d'algun personatge secundari del que no havíem tornat a saber res, evidentment també hi ha espectaculars escenes de combats i explosions de nivell cinematogràfic.

Com a història no és tan apassionant ni enganxa tant, segurament, com la de Wandavision, i encara no la puc comparar amb les de les altres sèries que s'han anat llançant, però trobo que és prou digna -sense conèixer la majoria de referències als còmics on surten aquestes trames- del llegat del meu personatge preferit de Marvel i, pel que sembla, continuarà en una quarta pel·lícula de la saga Captain America. Molt bona notícia.

 

Sèries: Pam & Tommy

Us en recordeu, del famós vídeo domèstic de la Pamela Anderson i en Tommy Lee? Jo no el vaig arribar a veure, perquè en aquella època (1995) amb prou feines tenia un PC per primer cop des de feia un any, com per a sobre tenir internet abans que es popularitzés al nostre territori... Però el cas és que recordo que se'n va parlar, del fet que s'havia filtrat. Va ser una d'aquelles coses que passen als famosos i que acaba sabent tothom.

Doncs bé, basada en un article de la revista Rolling Stone de 2014, se n'ha fet una minisèrie de 8 episodis que podeu trobar a Disney+ i que he volgut veure perquè m'agraden les històries basades en fets reals i perquè els intèrprets que la protagonitzen em cridaven l'atenció, i ara en parlaré.

Pam & Tommy va ser dirigida per Craig Gillespie (I, Tonya i Cruella) i els seus 8 episodis es van afegir a la plataforma Hulu dels Estats Units entre febrer i març d'aquest 2022, i se situa temporalment en el període entre 1995 i 1998, el que va durar el matrimoni entre la vigilant de la platja Pamela Anderson (Lily James, vista a Downton Abbey, Mamma Mia! Here We Go Again...) i el bateria de Mötley Crüe, en Tommy Lee (Sebastian Stan, el Soldat d'Hivern de l'Univers Cinematogràfic (i ara televisiu) Marvel).

No parla únicament de la turbulenta història d'aquella cinta, encara que sigui el motiu principal pel qual existeix la pròpia sèrie, sinó també de com es van enamorar els dos protagonistes i, amb la impulsivitat que els caracteritzava, van anar cremant etapes encara més ràpid del que ens tenen acostumats els estatunidencs -ella és canadenca, però se m'entén- pel que fa a les relacions sentimentals. 

Tot plegat arrenca quan el fuster Rand Gauthier (Seth Rogen, també productor executiu que havia de col·laborar amb el seu col·lega James Franco, que es va desvincular d'un projecte que també havia de protagonitzar), emprenyat legítimament amb les males maneres amb què el tracta en Tommy Lee quan li està reformant la casa, decideix robar-li una caixa forta per cobrar-se els calés que li deu, però hi troba una cosa potencialment molt més valuosa.

Resulta que la parella havia gravat en una cinta vídeos domèstics amb les seves relacions íntimes i el fuster, aficionat al porno i amb contactes en aquest sector, la mostra a un director conegut seu, l'Uncle Miltie (Nick Offerman), i junts la posen en circulació per tal de treure'n profit econòmic.

La cinta es va obrint camí al mercat clandestí dels VHS mentre internet va traient el nas i les regulacions pel que fa als drets comercials sembla que encara no existeixin, però els que la protagonitzen continuen les seves frenètiques vides i mantenen intactes els seus somnis d'èxit, que els fan fins i tot entranyables malgrat el despotisme d'ell respecte a qualsevol que no sigui la seva dona, i anem coneixent facetes de l'actriu que probablement desconeixíem per culpa de l'encasellament en el seu personatge televisiu, en el que és una construcció de personatges trobo que excel·lent.

Però les coses, amb el temps, es van complicant en tots els sentits: com tantes altres parelles d'aquell àmbit geogràfic, i especialment les de famosos, els ha faltat un període de coneixença pausada i hi ha força diferències entre ells; per altra banda, les coses per a en Rand es van emmerdant perquè voler fer diners ràpidament normalment no és bona idea, i a partir d'aquí la sèrie abandona el seu to d'humor negre -amb algun moment televisivament delirant, sobretot el de la primera trobada íntima entre la Pam i en Tommy- i passa al drama.

És probable que ens hagi atret, d'aquesta història, el morbo de conèixer la història real del que va passar amb aquell vídeo, com va circular i quines en van ser les conseqüències. Això ens ho dona, és clar, però també es parla de com afecta cadascun dels personatges implicats, i en particular una Pamela Anderson que, en ser dona en una indústria com la del cinema i la televisió, pateix més que ningú sense tenir-ne cap culpa, perquè al capdavall tot és una venjança d'un fuster envers un mal client que se surt de mare i esquitxa més gent de la que hauria d'haver patit els efectes d'aquella acció.

Veurem com la nostra simpatia inicial amb el personatge secundari ultratjat vira cap a la indiferència pel que li passi, i és que tot i que les seves víctimes són celebritats que sembla que estiguin per damunt de tot, no deixen de ser persones i tenen, com tothom, i encara que siguin rostres públics, dret a la intimitat i a fer el que vulguin en la seva vida privada sense que se n'assabenti tothom. 

Recomano aquesta sèrie per la història real que explica i també, no volia estar-me d'esmentar-ho, les interpretacions de la parella protagonista -no tant la d'un Seth Rogen que, tot i ser un actor que segueixo, aquí no m'ha convençut com a personatge dramàtic-, que a més va passar per un procés de caracterització brutal per assemblar-se al màxim a les persones reals que encarnaven, ell amb un munt de tatuatges col·locats i ella amb pròtesis dentals, mamàries i fins i tot al front. Però que aquest aspecte no ens distregui: les seves actuacions valen molt la pena.