Lectures: Detective Comics - Scare Tactics

Feia moltíssim que no ressenyava una lectura de còmics de DC, però també és cert que feia molt que no comprava cap recopilatori. La meva font habitual, The Book Depository, ja no té els preus que tenia abans i me n'he hagut de buscar una altra, una de les meves botigues de còmics físiques de tota la vida, que resulta que d'un temps ençà va rebent recopilatoris nord-americans (és com jo consumeixo els còmics de DC, en anglès i en recopilatoris) i a un preu millor que quan The Book Depository molava, encara que no se sap mai quins arriben ni quan. 

Doncs bé, un dels volums que em vaig comprar en la meva darrera incursió a la botiga va ser Detective Comics: Scare Tactics, el segon de l'era The New 52 de la col·lecció més clàssica d'en Batman, que duu en Tony S. Daniel com a autor complet des de fa bastant de temps. Aquí, però, s'encarrega també de la part gràfica d'alguns números però en d'altres fa només de guionista.

Aquesta entrega conté els números 8 a 12 del volum 2 de Detective Comics (llançats individualment de juny a octubre de 2012), el 0 de la mateixa col·lecció (novembre de 2012) i l'Annual 1 (octubre de 2012) de la nova etapa. Com veieu vaig amb força retard, amb aquesta col·lecció, tant és així que m'he acabat comprant l'edició en tapa tova (la que hi havia a la botiga), que surt sempre uns mesos després que la de tapa dura. I també hi ha influït el fet que n'havia llegit males crítiques, però he de dir que les considero equivocades, perquè en general m'ha agradat força.

El volum comença amb una història autoconclusiva on l'enemic és l'Espantaocells, entretinguda però no necessàriament memorable, i després tenim la part que correspon a Detective Comics de l'esdeveniment Night of the Owls, que en aquest cas ens permet veure la repercussió d'aquella fatídica nit a les instal·lacions del sanatori d'Arkham, però la primera història important és la d'en Mr. Toxic, un nou enemic, presentat al recopilatori anterior de la col·lecció com a associat del Pingüí i que aquí agafa rellevància.

Es tracta d'un paio que, des que va patir el típic accident científic, necessita la radioactivitat per tal de continuar vivint (una mena de versió d'en Mr. Freeze), i evidentment aquesta característica perjudica els altres, però el que crida l'atenció d'en Batman és un altre experiment relacionat que duu a terme i que porta de cap la policia.

També és entretinguda, aquesta història de 3 parts, com a mínim per ser la primera important d'en Mr. Toxic, però després tenim l'Annual número 1 d'aquesta etapa, escrit per en Tony S. Daniel i dibuixat per en Romano Molenaar i en Pere Pérez, que ens presenta un relat més extens i on el protagonista és en Black Mask, de nom civil Roman Sionis, que ja al número dedicat a Night of the Owls tenia força presència com a pacient d'Arkham.

Però el que més m'ha agradat d'aquest volum és la part final. Per començar, el número 0, que com ha passat en tots els còmics de DC de l'etapa The New 52 està dedicat a explicar part dels orígens dels superherois o, si més no, del seu passat.

En el cas de Detective Comics el guionista Gregg Hurwitz i els dibuixants Tony S. Daniel i Pere Pérez ens expliquen l'entrenament d'en Bruce Wayne a l'Himàlaia, que no té res a veure amb el de Batman Begins, sinó que és una reinterpretació d'un fet establert anteriorment com és aquell viatge que va fer abans d'esdevenir en Batman. Les darreres pàgines les protagonitza el fidel Alfred, un home que crec que hauria de tenir més històries centrades en ell i que aquí veiem com creu en la supervivència del fill dels Wayne i l'espera lleialment. Bastant emotiu.

Com a extra, perquè aquestes coses de vegades arriben als recopilatoris però no és habitual, tenim recollides al final quasi totes les pàgines de complement dels números anteriors, majoritàriament protagonitzades per en Two-Face en una trama amb continuïtat dibuixada per en Szymon Kudranski i guionitzada pel mateix Tony S. Daniel que està força bé i recupera un personatge una mica oblidat des que va començar The New 52.

El mateix dibuixant, però amb guió d'en James Tynion IV, s'encarrega d'un complement curt, també inclòs al volum, on reapareix la famosa cara arrencada d'en Joker, que tindrà a veure, em penso, amb els esdeveniments de Death of the Family, que espero llegir i ressenyar aviat perquè duc molt de retard i és un event importantíssim que afecta tota la família Batman i que va tenir lloc fa molts mesos.

Sigui com sigui aquest Scare Tactics m'ha agradat, no he pensat que cap dels seus números fos dolent i a partir d'ara em plantejaré fer menys cas de les ressenyes, al cap i a la fi són coses que em compraré igualment.

Lectures: Archivos de Batman, volum 2

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya del primer Archivos de Batman, que va publicar Norma, vaig comprar quan els drets dels còmics de DC van passar d'aquesta a Planeta i per tant els volums de Norma es trobaven fàcilment a preu de saldo i vaig llegir el 2010. Ha passat molt temps, però ja he llegit el segon, i és hora de comentar-lo.

El segon i últim volum de Norma (després se n'encarregaria Planeta fins que va decidir deixar-ho al 7è volum, i als Estats Units no ha aparegut el 8è fins fa relativament poc) destaca per dues coses: en primer lloc el disseny de portada, que trenca amb la versió original al contrari del que faria després Planeta, i en segon lloc pel canvi de paper "normal" a paper satinat, cosa que fa que la diferència de gruix sigui considerable entre el volum 1 i el 2 i que, a banda de permetre una millor conservació de les pàgines, ocupa menys espai al prestatge. 

Aquest és un tema que potser a vosaltres no us preocupa, però a mi sí, i molt. En fi, que ja l'he llegit i que em disposo a comentar aquest llibre que reuneix els números 51 a 70 de Detective Comics, que es van publicar originalment entre maig de 1941 i desembre de 1942. 

El volum no és gaire diferent de l'anterior: hi continuem trobant aventures que des del punt de vista actual no són gaire interessants i que majoritàriament presenten gàngsters de pa sucat amb oli que donen a en Batman més feina del que caldria (quantes vegades el devem veure caient inconscient per un cop de porra...). 

És el cas de la primera història, que originalment es diu The Case of the Mystery Carnival i que en castellà s'ha traduït com a El caso del carnaval misterioso, traducció literal i errònia perquè en aquest cas carnival significa "fira". És una constant en aquest volum, i també passava a l'anterior, perquè si bé Norma Editorial és una editorial força escrupolosa no tractava massa bé les edicions dels còmics de DC ni en l'aspecte tècnic ni en el lingüístic. 

Faltaven molts anys, diverses dècades si volem ser una mica més exactes, per al Batman seriós i remarcable de finals dels anys 70 en endavant, i en aquests còmics el que encara veiem són històries ingènues, amb trames molt influïdes pel gènere negre del cinema de l'època i amb un Cavaller Fosc que actua en ple dia i és molt xerraire, bromista, membre honorari de la policia en comptes de justicier il·legal i no tan "megacrac" com el que coneixem i estimem dels temps més moderns. A més, hi ha un pesat narrador omniscient que ens explica amb detall el que ja veiem a les vinyetes, encara que el dibuix d'en Bob Kane no hagi millorat gens des dels inicis de la col·lecció.

El veiem lluitant contra gàngsters, lladres, científics malvats, lectors de ments o falses estàtues vivents, però també haurà de desfer complots venjatius i un intent de suïcidi (que ens mostrarà, com a la imatge de dalt, un Batman humà i compassiu) i comentarà la situació de guerra, ja que els Estats Units acabaven d'entrar a la II Guerra Mundial. La part més interessant, però, la trobem cap a la segona meitat del llibre, on tenim els grans dolents. 

I és que a banda del Joker, que ja no era un personatge nou i que havia quedat clar que era un dels grans, en aquest període debuten dos llegendaris enemics del Cavaller Fosc més, dos que destacarien sobre els més normals, es quedarien per sempre i ajudarien a formar la seva extensa i popular galeria de malvats: per una banda el Pingüí (a Detective Comics 58 apareixia per primera vegada) que sense deixar de ser un personatge naïf i encara un simple lladre intel·ligent i no el mafiós poruc dels nostres temps suposa una amenaça considerable per a en Batman, incapaç d'atrapar-lo fins al cap d'unes quantes trobades, i per l'altra en Dues Cares, que fa la primera de les seves aparicions al número 66 de la col·lecció. 

 

Ja he dit alguna vegada que de tots els grans dolents d'en Batman aquest és el que més m'agrada, però és perquè el trobo molt humà dins la seva monstruositat i en els còmics moderns la seva eterna dualitat està representada d'una manera que és clarament fantàstica però alhora versemblant. En canvi aquí tot està molt simplificat, el seu origen s'explica en poques vinyetes i és difícil estimar-se'l o sentir cap mena de simpatia per ell. 

Sigui com sigui és un volum amb històries prescindibles i d'altres de més interessants, on també es produeix la primera aparició d'aquests dos grans enemics del protagonista, i malgrat el seu to carrincló, una narrativa antiquadíssima, una traducció poc treballada (el text introductori és un autèntic desastre) i un dibuix no gaire atractiu s'ha de reconèixer que en petites dosis, per exemple un còmic (dels 20 que el formen) cada dia, és un volum digerible i amb un valor històric indiscutible.