Lectures: Archivos de Batman, volum 2

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya del primer Archivos de Batman, que va publicar Norma, vaig comprar quan els drets dels còmics de DC van passar d'aquesta a Planeta i per tant els volums de Norma es trobaven fàcilment a preu de saldo i vaig llegir el 2010. Ha passat molt temps, però ja he llegit el segon, i és hora de comentar-lo.

El segon i últim volum de Norma (després se n'encarregaria Planeta fins que va decidir deixar-ho al 7è volum, i als Estats Units no ha aparegut el 8è fins fa relativament poc) destaca per dues coses: en primer lloc el disseny de portada, que trenca amb la versió original al contrari del que faria després Planeta, i en segon lloc pel canvi de paper "normal" a paper satinat, cosa que fa que la diferència de gruix sigui considerable entre el volum 1 i el 2 i que, a banda de permetre una millor conservació de les pàgines, ocupa menys espai al prestatge. 

Aquest és un tema que potser a vosaltres no us preocupa, però a mi sí, i molt. En fi, que ja l'he llegit i que em disposo a comentar aquest llibre que reuneix els números 51 a 70 de Detective Comics, que es van publicar originalment entre maig de 1941 i desembre de 1942. 

El volum no és gaire diferent de l'anterior: hi continuem trobant aventures que des del punt de vista actual no són gaire interessants i que majoritàriament presenten gàngsters de pa sucat amb oli que donen a en Batman més feina del que caldria (quantes vegades el devem veure caient inconscient per un cop de porra...). 

És el cas de la primera història, que originalment es diu The Case of the Mystery Carnival i que en castellà s'ha traduït com a El caso del carnaval misterioso, traducció literal i errònia perquè en aquest cas carnival significa "fira". És una constant en aquest volum, i també passava a l'anterior, perquè si bé Norma Editorial és una editorial força escrupolosa no tractava massa bé les edicions dels còmics de DC ni en l'aspecte tècnic ni en el lingüístic. 

Faltaven molts anys, diverses dècades si volem ser una mica més exactes, per al Batman seriós i remarcable de finals dels anys 70 en endavant, i en aquests còmics el que encara veiem són històries ingènues, amb trames molt influïdes pel gènere negre del cinema de l'època i amb un Cavaller Fosc que actua en ple dia i és molt xerraire, bromista, membre honorari de la policia en comptes de justicier il·legal i no tan "megacrac" com el que coneixem i estimem dels temps més moderns. A més, hi ha un pesat narrador omniscient que ens explica amb detall el que ja veiem a les vinyetes, encara que el dibuix d'en Bob Kane no hagi millorat gens des dels inicis de la col·lecció.

El veiem lluitant contra gàngsters, lladres, científics malvats, lectors de ments o falses estàtues vivents, però també haurà de desfer complots venjatius i un intent de suïcidi (que ens mostrarà, com a la imatge de dalt, un Batman humà i compassiu) i comentarà la situació de guerra, ja que els Estats Units acabaven d'entrar a la II Guerra Mundial. La part més interessant, però, la trobem cap a la segona meitat del llibre, on tenim els grans dolents. 

I és que a banda del Joker, que ja no era un personatge nou i que havia quedat clar que era un dels grans, en aquest període debuten dos llegendaris enemics del Cavaller Fosc més, dos que destacarien sobre els més normals, es quedarien per sempre i ajudarien a formar la seva extensa i popular galeria de malvats: per una banda el Pingüí (a Detective Comics 58 apareixia per primera vegada) que sense deixar de ser un personatge naïf i encara un simple lladre intel·ligent i no el mafiós poruc dels nostres temps suposa una amenaça considerable per a en Batman, incapaç d'atrapar-lo fins al cap d'unes quantes trobades, i per l'altra en Dues Cares, que fa la primera de les seves aparicions al número 66 de la col·lecció. 

 

Ja he dit alguna vegada que de tots els grans dolents d'en Batman aquest és el que més m'agrada, però és perquè el trobo molt humà dins la seva monstruositat i en els còmics moderns la seva eterna dualitat està representada d'una manera que és clarament fantàstica però alhora versemblant. En canvi aquí tot està molt simplificat, el seu origen s'explica en poques vinyetes i és difícil estimar-se'l o sentir cap mena de simpatia per ell. 

Sigui com sigui és un volum amb històries prescindibles i d'altres de més interessants, on també es produeix la primera aparició d'aquests dos grans enemics del protagonista, i malgrat el seu to carrincló, una narrativa antiquadíssima, una traducció poc treballada (el text introductori és un autèntic desastre) i un dibuix no gaire atractiu s'ha de reconèixer que en petites dosis, per exemple un còmic (dels 20 que el formen) cada dia, és un volum digerible i amb un valor històric indiscutible. 

Lectures: Archivos de Batman, volum 1

Fa temps que no parlo de lectures, així que avui m'he decidit a fer-ho per primer cop en força temps. El llibre que ressenyaré avui és el primer volum de la col·lecció Archivos de Batman, que recull les aventures del Croat Emmascarat o el Cavaller Fosc, com vulgueu, des del principi. En aquest cas, concretament, estem parlant de Detective Comics des del número 27 (primera aparició del personatge) fins al 50, i comprèn el període de maig de 1939 a abril de 1941.

 

Si sou més o menys seguidors del personatge en la seva versió genuïna, que és el còmic, deveu saber que no existeix només una col·lecció protagonitzada per ell, sinó unes quantes, que corren de manera paral·lela. Però bàsicament les principals, les que han existit sempre, són Detective Comics i Batman. Doncs bé, Archivos de Batman recull Detective Comics, i als Estats Units s'està publicant, a un ritme força lent, com a Batman Archives. Pel que fa a Batman, que allà es recull en els Batman: The Dark Knight Archives, roman inèdita a l'estat espanyol (llevat dels números moderns, és clar). 

I què trobem en aquests inicis de les aventures del protector de Gotham? Doncs un còmic d'acció amb històries generalment autoconclusives, on en Batman lluita contra gàngsters i de tant en tant algun enemic de més entitat. Són guions molt innocents, però el seu to fosc, en contraposició al que passava amb les aventures d'en Superman, va convertir en Batman en una icona de la història del còmic, i tot això va ser gràcies al tàndem Bob Kane (dibuix) i Bill Finger (guió), cosa que durant dècades no se sabia gaire, com ja vaig explicar.

Aquesta és la primera pàgina en què van aparèixer en Bruce Wayne i el comissari James Gordon, un moment històric en una relació fidel i duradora, però injusta perquè el comissari, que és un tros de pa com se n'han vist pocs a la història del còmic, no arriba a saber mai la identitat del seu amic, el playboy milionari, si bé es considera amic també d'en Batman. Ara, no la coneix perquè no la vol conèixer. 

El dibuix, com hem pogut veure, és molt rígid, sobretot pel que fa als personatges, i a mi personalment no m'agrada. Potser hi influeix el fet que em fa ràbia en Bob Kane per haver-se endut sempre el protagonisme com a autor d'en Batman, una injustícia que només des de temps relativament recents s'ha compensat una mica, però després de llegir Thimble Theatre he vist que l'antiguitat del còmic no és excusa: l'estil del senyor Kane era limitat, bastant limitat. 

Aquesta és la portada original del 27 de Detective Comics, també reproduïda a l'interior del llibre, com passa amb tots els números inclosos. Fixeu-vos en un detall: diu que són 64 pàgines d'acció, i això em va molt bé per explicar una cosa: Detective Comics era una revista amb històries del gènere que li donava nom, i quan en Batman hi va arribar al maig de 1939 va començar a protagonitzar només unes quantes pàgines. El seu número creixeria i s'establiria en unes 14 durant molt de temps, no com ara, que els còmics tenen aproximadament 24 pàgines. I bé, la resta de la revista no tenia res a veure amb el personatge. 

El seu èxit, tot i que no li va donar en exclusiva totes les pàgines, va propiciar al cap de menys d'un any el naixement d'una col·lecció on seria el rei absolut, i com podeu endevinar era Batman. Amb els anys, però, tant Detective Comics com Batman van passar a estar protagonitzades només per ell, i quan hi ha algunes pàgines extra sempre tenen a veure amb el seu univers (personatges secundaris, etc.). 

Aquí, a banda del cotxe vermell, que és anterior al batmòbil i que en alguns còmics actuals encara apareix a la batcova com a homenatge, ja veiem en Bruce Wayne disfressat. L'únic que va canviar en relativament poc temps (es veu durant el primer volum d'Archivos de Batman) és l'aspecte del protagonista, com deia, però pel que fa a la resta el dibuix no va millorar gaire. 

Veurem què passa en els propers volums, i també es nota molt la feina de l'entintador en cada cas, però vaja, no espereu cap meravella de dibuix. Ni de guió, que llegit ara fa riure: normalment en Batman acolloneix els gàngsters, que de tant en tant l'hi fan passar magra, i resol fàcilment el cas amb raonaments que expressa en veu alta i que fan que pensem "i no podries haver-los vençut fa mesos?". Per cert, abans d'acabar de parlar del contingut vull comentar que en aquest primer volum veiem també el naixement d'en Robin (com a justicier, no és que surti en forma de bebè), que té lloc al Detective Comics 38. 

I ara parlem de l'edició: aquesta col·lecció va ser iniciada per Norma poc abans que l'editorial perdés els drets de DC en favor de Planeta, havent-ne publicat dos volums. El primer, el que comento aquí, costava el mateix que el segon (35 euros, una barbaritat pel que és, però és clar, Norma és cara), però no tenia el paper satinat, de manera que fa la impressió que és menys resistent al pas del temps i ocupa el doble malgrat que té les mateixes pàgines. A partir del tercer els va publicar Planeta, a un preu inicial de 25 euros,  ja satinats i amb el disseny de portada fidel a l'americà (els de Norma no eren així). Afortunadament, els dos primers volums es poden trobar a la meitat de preu perquè estan descatalogats, com tot el material de Norma de DC Comics, però per desgràcia Planeta ha anunciat que després del setè volum, que és també l'últim que ha sortit als EUA, no en publicarà més.

 

No m'estranyaria gens, però, que DC tampoc no allargués gaire la col·lecció, no sembla que tingui intenció de fer una edició integral de les capçaleres d'en Batman, i el fet que existeixin els Dynamic Duo Archives, que recopilen una etapa dels anys seixanta saltant-se més d'una dècada, reforça la meva idea. És perfectament comprensible, són volums cars (als Estats Units més que aquí, sense que serveixi de precedent) i s'ha de ser molt friki dels còmics per comprar-se'n uns que, en els nostres dies, tenen un valor pràcticament només històric i que és impossible que enamorin el públic casual. Els recomano, doncs, només als amants d'en Batman com jo.