Lectures: Batman - Extrañas apariciones

A l'últim Còmic Barcelona vaig fer només un parell de compres, però una d'elles la volia llegir com més aviat millor. Al capdavall, feia temps que no tenia nou material clàssic -sí, ja ho he dit bé- d'en Batman, i en trobar aquest volum de segona mà no ho vaig dubtar gens.

Es tracta d'una etapa cèlebre a la llarga història del personatge, i en el seu moment se'm va escapar l'edició de Planeta, quan aquesta tenia els drets de DC Comics, però ara he aconseguit la nova, la d'ECC -sí, ha estat en castellà, perquè l'edició en anglès no està disponible-, i l'he pogut llegir.

Amb el títol de Grandes Autores de Batman: Steve Englehart y Marshall Rogers - Extrañas apariciones, conté els números 469 a 476, 478 i 479 de Detective Comics, publicats originalment entre maig de 1977 i abril de 1978. La recopilació -també en anglès- se salta el 477, se suposa que perquè no té relació amb la resta de les trames, però aquestes coses em fan ràbia, com a completista. 

Llegeixo, tot sigui dit, que en aquell número només hi havia dues pàgines noves, i que per motius de calendari de diversos dels artistes implicats va haver de ser una reimpressió del número 408, així que per una vegada està justificat. Però crec que aquí podrien haver inclòs les dues pàgines noves.

En fi, les expectatives eren molt altes, perquè d'aquesta etapa se n'ha dit també "el Batman definitiu" i va ser una influència tan gran que alguna història va aparèixer a la famosa sèrie animada dels anys 90, així com també alguns dels seus elements van formar part d'un primer projecte de pel·lícula que després, amb canvis i lletges omissions pel que fa als reconeixements, es va convertir en la Batman d'en Tim Burton.

Calia, doncs, llegir el volum tenint en compte aquest efecte, i que estem parlant d'uns còmics dels anys 70 i, per tant, no s'havia produït encara l'evolució a la narrativa dels còmics que arribaria sobretot a partir dels anys 80. Comencem.

Tot i el nom del volum, l'etapa comença amb els guions del senyor Englehart, sí, però el dibuix correspon no pas a en Marshall Rogers, sinó al mític Walt Simonson. Fet aquest aclariment, argumentalment parlant ens presenta el Doctor Phosphorus, personatge fruit d'un accident nuclear, i esdevé el típic número de presentació d'un dolent nou, que és molt de quarta categoria a la història del Cavaller Fosc, però que sí que ha anat sortint molt de tant en tant.

Comencen també, això sí, les subtrames que conformen la saga recopilada: per una banda tenim el polític corrupte Rupert Thorne, que sota coacció, cal dir-ho, dificulta les activitats d'en Batman des del punt de vista administratiu, i per l'altra l'inici de la relació entre en Bruce Wayne i la Silver St. Cloud, una de les parelles mítiques del personatge.

Caracteritzada pels seus cabells blancs, probablement és el seu primer gran amor des de la Catwoman i la Talia Al Ghul, que al final serien les més importants, però és un personatge conegut pels fans d'en Batman i és aquí que es produeix el seu debut. 

És interessant, perquè en Bruce Wayne, en el seu paper de "playboy milionari", ha conegut moltes dones, però d'aquesta n'està enamorat de debò, i això suposa un conflicte evident per a la seva doble vida. Les conseqüències de tot plegat el destrossen anímicament, cosa que és una de les subtrames d'aquesta etapa.

En anglès el volum es diu "Strange Apparitions", que és un joc de paraules amb en Hugo Strange, enemic clàssic però que aquí, a partir del 471 -on s'incorpora ja el dibuixant Marshall Rogers, per cert- sortia per primera vegada des de la seva suposada mort al número 46 de la col·lecció, el desembre de 1940, i per tant 37 anys abans. Déu n'hi do.

Doncs bé, aquí s'empesca un pla per acabar amb en Batman i suplantar-lo, i en descobreix la identitat i el cert és que el posa contra les cordes, però després fa un seguit d'aparicions fantasmagòriques que són les que donen nom al conjunt, fet que es perd en traduir-ho tot plegat al castellà.

Un altre retorn després de molts anys és el d'en Deadshot, amb l'aparença moderna, totalment canviada respecte del frac i el barret de copa del 59 de Batman (1950), un canvi que s'esmenta. El número no té una especial rellevància més enllà d'això, és un enfrontament que es resol durant les seves pàgines, però també és un punt d'inflexió en la relació del protagonista i la Silver. 

Arriba després d'un nou enfrontament amb un dels -ara sí- grans enemics, com és el Pingüí, que no destaca gaire i té un desenvolupament classicot més propi dels inicis de la franquícia, el típic robatori amb enigma que seria, precisament, més adequat si hagués estat un cop preparat per l'Enigma.

Després tenim un parell de números on apareix, per fi, en Joker, que havia tret el cap en petites escenes i que aquí esdevé el protagonista dels nous maldecaps d'en Batman, encara que amb una premissa ben poca-solta: ha enverinat els peixos de Gotham perquè tinguin la seva cara i pretén que li paguin drets d'imatge. 

La persecució d'en Batman i algunes frases lapidàries del Príncep Pallasso del Crim, però, salven una mica aquesta proposta poc esfereïdora tenint en compte el personatge que és.

I si als dos primers números del recopilatori el dibuixant no era en Marshall Rogers, als dos últims qui ha marxat és el guionista, que deixa pas a en Len Wein, que escriu una història en dues parts en què coneixem el tercer Clayface, en Preston Payne, un personatge tràgic, alhora que mostra també alguns moments sorprenentment -i per a mi exageradament- viscerals d'un Batman afectat per la qüestió de la Silver St. Cloud.

S'acaba amb aquest número, doncs, el que es coneix com a Strange Apparitions, que tindria una continuació el 2005 a la minisèrie de 6 números Dark Detective, inclosa al volum de Planeta però no al d'ECC. Una minisèrie, per cert, que novament el senyor Englehart denuncia que es va fer servir per al guió de Batman Begins, però sense tenir-los a ells en compte.

Strange Apparitions és un conjunt d'històries que, com que no les vaig viure a l'època i tampoc no tinc materials immediatament anteriors o posteriors d'en Batman per comparar estils i tons com per valorar fins a quin punt van ser revolucionàries, no puc dir que m'hagin impressionat excessivament, encara que sí que m'han agradat.

Però sí que, sota alguns aspectes ingenus herència dels anys 50 i 60 -l'època més ridícula del personatge per culpa de la censura- puc apreciar-hi un to més fosc, comença a haver-hi temes més seriosos i, sobretot, cal destacar la mestria amb què el guionista enllaça les trames d'un o dos números no només mitjançant les subtrames que es desenvolupen al llarg de tot el conjunt, sinó també fent que interactuïn o que treguin el cap personatges que esperen el seu moment per actuar, una tècnica narrativa que fa que Strange Apparitions esdevingui una etapa cohesionada encara que en realitat estigui formada per històries de poca durada. Així doncs, molt recomanable. 

Lectures: Archivos de Batman, volum 2

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya del primer Archivos de Batman, que va publicar Norma, vaig comprar quan els drets dels còmics de DC van passar d'aquesta a Planeta i per tant els volums de Norma es trobaven fàcilment a preu de saldo i vaig llegir el 2010. Ha passat molt temps, però ja he llegit el segon, i és hora de comentar-lo.

El segon i últim volum de Norma (després se n'encarregaria Planeta fins que va decidir deixar-ho al 7è volum, i als Estats Units no ha aparegut el 8è fins fa relativament poc) destaca per dues coses: en primer lloc el disseny de portada, que trenca amb la versió original al contrari del que faria després Planeta, i en segon lloc pel canvi de paper "normal" a paper satinat, cosa que fa que la diferència de gruix sigui considerable entre el volum 1 i el 2 i que, a banda de permetre una millor conservació de les pàgines, ocupa menys espai al prestatge. 

Aquest és un tema que potser a vosaltres no us preocupa, però a mi sí, i molt. En fi, que ja l'he llegit i que em disposo a comentar aquest llibre que reuneix els números 51 a 70 de Detective Comics, que es van publicar originalment entre maig de 1941 i desembre de 1942. 

El volum no és gaire diferent de l'anterior: hi continuem trobant aventures que des del punt de vista actual no són gaire interessants i que majoritàriament presenten gàngsters de pa sucat amb oli que donen a en Batman més feina del que caldria (quantes vegades el devem veure caient inconscient per un cop de porra...). 

És el cas de la primera història, que originalment es diu The Case of the Mystery Carnival i que en castellà s'ha traduït com a El caso del carnaval misterioso, traducció literal i errònia perquè en aquest cas carnival significa "fira". És una constant en aquest volum, i també passava a l'anterior, perquè si bé Norma Editorial és una editorial força escrupolosa no tractava massa bé les edicions dels còmics de DC ni en l'aspecte tècnic ni en el lingüístic. 

Faltaven molts anys, diverses dècades si volem ser una mica més exactes, per al Batman seriós i remarcable de finals dels anys 70 en endavant, i en aquests còmics el que encara veiem són històries ingènues, amb trames molt influïdes pel gènere negre del cinema de l'època i amb un Cavaller Fosc que actua en ple dia i és molt xerraire, bromista, membre honorari de la policia en comptes de justicier il·legal i no tan "megacrac" com el que coneixem i estimem dels temps més moderns. A més, hi ha un pesat narrador omniscient que ens explica amb detall el que ja veiem a les vinyetes, encara que el dibuix d'en Bob Kane no hagi millorat gens des dels inicis de la col·lecció.

El veiem lluitant contra gàngsters, lladres, científics malvats, lectors de ments o falses estàtues vivents, però també haurà de desfer complots venjatius i un intent de suïcidi (que ens mostrarà, com a la imatge de dalt, un Batman humà i compassiu) i comentarà la situació de guerra, ja que els Estats Units acabaven d'entrar a la II Guerra Mundial. La part més interessant, però, la trobem cap a la segona meitat del llibre, on tenim els grans dolents. 

I és que a banda del Joker, que ja no era un personatge nou i que havia quedat clar que era un dels grans, en aquest període debuten dos llegendaris enemics del Cavaller Fosc més, dos que destacarien sobre els més normals, es quedarien per sempre i ajudarien a formar la seva extensa i popular galeria de malvats: per una banda el Pingüí (a Detective Comics 58 apareixia per primera vegada) que sense deixar de ser un personatge naïf i encara un simple lladre intel·ligent i no el mafiós poruc dels nostres temps suposa una amenaça considerable per a en Batman, incapaç d'atrapar-lo fins al cap d'unes quantes trobades, i per l'altra en Dues Cares, que fa la primera de les seves aparicions al número 66 de la col·lecció. 

 

Ja he dit alguna vegada que de tots els grans dolents d'en Batman aquest és el que més m'agrada, però és perquè el trobo molt humà dins la seva monstruositat i en els còmics moderns la seva eterna dualitat està representada d'una manera que és clarament fantàstica però alhora versemblant. En canvi aquí tot està molt simplificat, el seu origen s'explica en poques vinyetes i és difícil estimar-se'l o sentir cap mena de simpatia per ell. 

Sigui com sigui és un volum amb històries prescindibles i d'altres de més interessants, on també es produeix la primera aparició d'aquests dos grans enemics del protagonista, i malgrat el seu to carrincló, una narrativa antiquadíssima, una traducció poc treballada (el text introductori és un autèntic desastre) i un dibuix no gaire atractiu s'ha de reconèixer que en petites dosis, per exemple un còmic (dels 20 que el formen) cada dia, és un volum digerible i amb un valor històric indiscutible. 

Lectures: Birds of Prey - Endrun

Ja havia parlat en altres ocasions de Birds of Prey, una col·lecció dedicada a les superheroïnes de DC Comics, però realment només n'he llegit el material dels primers 4 anys i escaig, després que Planeta cancel·lés Universo DC: Aves de Presa a la meitat. Tot i així, vaig voler seguir les seves aventures al volum 2, que comença amb el recopilatori amb el títol d'Endrun.

Conté els números 1 a 6 d'aquesta etapa, publicats invidualment de juliol de 2010 a gener de 2011, un període notablement anterior al dels volums de DC que estic ressenyant darrerament, però això és així perquè vaig preferir esperar l'edició en tapa tova. El mateix he fet amb The Death of Oracle, que reuneix els números amb què va acabar aquella segona etapa, just abans del rellançament batejat com a The New 52 que, naturalment, també ha afectat aquesta col·lecció.

Endrun comença amb la reunió de les tres membres principals del grup Birds of Prey, les clàssiques, que són la seva líder Oracle (Barbara Gordon), la Black Canary (Dinah Lance) i la Huntress (Helena Bertinelli). I es reuneixen, després d'un temps separades a causa de la dissolució del grup, explicada en una etapa que no conec, perquè la Barbara s'ha assabentat que hi ha algú que les amenaça, a elles però també a la resta de la comunitat superheroica, amb uns documents d'allò més comprometedors. 

Les ajudaran tres personatges més, que són la Lady Blackhawk (Zinda Blake) i el duet format per la Dove (Holly Granger) i en Hawk (Hank Hall, antic malvat conegut com a Monarch i després Extant), que és el primer home en formar part de les Birds of Prey, no només com a col·laborador puntual.

El cas és que malgrat que hi ha referències a etapes anteriors i a personatges que havien debutat en números del primer volum de Birds of Prey que no he llegit mai, la història se segueix força bé i atrapa d'allò més: les protagonistes no saben ben bé a qui s'enfronten, qui hi ha darrere de tot aquest xantatge ni què busca aquest exactament, però es personalitza en una misteriosa lluitadora que, aparentment, les supera totes i amb diferència.

Veurem com les passen magres, com ni tan sols la combinació de les habilitats dels membres del grup poden fer res contra aquest atac traïdor, antiesportiu i sobtat, però els còmics i la ficció en general no tindrien gaire interès si els seus personatges ho tinguessin tot fàcil, oi?

També hi podem veure dos interessants personatges, en Savant i en Creote, que són dos exdolents reformats per la Barbara, malgrat l'oposició de la resta del grup, en etapes anteriors de la col·lecció, i que ara tornen per a acabar de complicar la situació. 

Però malgrat que es pressuposa cert bagatge en el lector, no és gaire difícil lligar caps i entendre el passat i les motivacions de cap d'aquests personatges, si bé és cert que se'ns expliquen quan la trama ja ha viscut uns quants episodis.

Al final tot tindrà més sentit, i després d'una sèrie de sorpreses, cops d'efecte i moments tensos la història es resoldrà, amb la porta oberta a continuar algun dia (potser a l'esmentat The Death of Oracle? No ho sé, això ja ho veuré), d'una manera per què no dir-ho un xic precipitada. 

Els encarregats de tornar les Birds of Prey a l'acció en aquesta última etapa abans del rellançament de tots els còmics de DC són l'aclamat equip creatiu, responsable d'alguns arcs argumentals del volum 1, format per la guionista Gail Simone i el dibuixant Ed Benes, que torna a fer una bona feina especialment amb l'anatomia femenina (les cares sempre són iguals, això sí), però per al meu gust abusa dels substituts i la diferència de qualitat artística es nota d'una pàgina a l'altra.

I evidentment, com no podia ser d'una altra manera i potser perquè trobava a faltar aquests personatges, aprofita la mínima ocasió per a fer que les heroïnes llueixin el cos, encara que sigui en el deliri d'un moribund Pingüí. 

Birds of Prey: Endrun m'ha agradat, m'ho he passat molt bé llegint-lo i espero que el següent volum recopilatori sigui com a mínim tan bo com aquest. Continua la Gail Simone fins el número 13, amb ball de dibuixants, i acaba amb dos números escrits per Marc Andreyko. Ja veurem com els va quedar el resultat, però la Gail Simone la tornarem a llegir a la nova Batgirl, una de les meves properes lectures. 

Lectures: Detective Comics - Faces of Death

Continuem amb els còmics de DC després del rellançament conegut com a The New 52 i ara és el torn del volum Detective Comics: Faces of Death, que reuneix els números 1 a 7 del volum 2 de Detective Comics, que es van publicar originalment en grapa de novembre de 2011 a maig de 2012.

I com ja vaig explicar a la ressenya del primer recopilatori del nou Batman, afortunadament tant allà com a Detective Comics el rellançament no és una completa negació de la història del Cavaller Fosc, sinó un punt de partida argumental on no cal tenir coneixements previs dels personatges i la seva història, però que alhora tampoc no els situa als inicis de la seva carrera, rejovenits i amb el comptador a zero, com sí que ha passat amb altres icones de DC Comics. Tot i així, en aquest volum no hi ha cap referència als aliats del protagonista, ni tan sols a en Robin.

A Detective Comics d'aquesta nova etapa en Tony S. Daniel és l'autor complet, tal com ho era a Batman abans de The New 52, i ens continua presentant acció trepidant, trames detectivesques i una història que es va descabdellant a mida que en Batman treu l'entrellat de la gran quantitat de coses a què s'ha d'enfrontar, al principi tan desorientat com nosaltres.

I si a The Court of Owls teníem un interessantíssim grup que amenaçava Gotham però que no havia sortit mai a cap dels còmics d'en Batman, a Faces of Death tenim la primera aparició d'en Joker en aquesta nova etapa, tot i que d'una manera força peculiar.

Com he dit abans, tampoc a Detective Comics no s'ha fet un reset total de la col·lecció, i si bé és cert que en Batman és perseguit per la policia, té el vistiplau a nivell personal del Comissari Gordon i esmenta que ja duu uns quants anys de carrera contra el crim. De la mateixa manera, es diu que en Joker ha assassinat 114 persones, nombre que augmenta durant els primers compassos d'aquesta trama.

Però aviat veiem com tot plegat s'encamina en una altra direcció, i és que apareix un nou enemic que se suma a l'extensa galeria de malvats del Cavaller Fosc: en Doll Maker, un paio que es dedica a extirpar parts del cos de les persones per tal de muntar les seves pròpies criatures, i una de les seves primeres víctimes, en principi de manera consentida formant part d'un pla per a escapar d'Arkham per enèsima vegada, és precisament en Joker.

A partir de llavors en Batman s'enfronta a una organització liderada per aquest Doll Maker i que el posa contra les cordes com poques vegades l'hem vist, tot i que no tant com a The Court of Owls. Una història d'allò més entretinguda que, malgrat tot, queda inacabada i amb la promesa d'una futura continuació, perquè a partir del cinquè número i amb una transició molt ben aconseguida el nostre protagonista ha de solucionar altres problemes.

En aquests últims 3 números guanya protagonisme un personatge que se'ns presenta al número 2, la Charlotte Rivers, que és la parella actual d'en Bruce Wayne i que, com la Vicki Vale de tota la vida, és periodista. 

Però en una trama amb molts més elements del gènere de detectius que no pas la primera del llibre i que ens porta el retorn del Pingüí, veurem com la Rivers és capaç de posar-se en perill sense dubtar si té la possibilitat de destapar un escàndol de tràfic d'armes. 

Evidentment en Batman haurà de compaginar la seva tasca de superheroi amb els esforços per a mantenir la seva identitat civil al marge de tot plegat, cosa que no serà gens fàcil quan la Charlotte es troba precisament allà on té lloc l'acció d'aquesta història.

Una història que, per cert, ens servirà no només per a veure el Pingüí de The New 52, el criminal de sempre, sinó també per a conèixer nous personatges com l'Snakeskin, un home capaç de canviar l'aspecte de la seva cara, la Chase, una hàbil lluitadora que traeix tots aquells que l'ajuden a obtenir el que vol, o en Mr. Mosaic, un altre senyor del crim de Gotham, però de nivell clarament inferior al del Pingüí.

I a la nova etapa de les aventures d'en Batman també hi ha lloc per a nous enemics estrambòtics, que aquí apareixen amb poc paper, estafats pel Pingüí, però que tindran més protagonisme en propers números. És el cas del Mr. Combustible (a la imatge), en Gas Man i l'Hypnotic, que veurem si aconsegueixen fer-se un lloc gaire durador a la impressionant galeria de dolents del Cavaller Fosc. A més, el número 5 conté una breu història en poques pàgines on se'ns presenta el fill d'un dels enemics clàssics d'en Batman, que col·labora en aquest cas amb la Catwoman.

M'agrada que en Tony S. Daniel s'hagi fet càrrec d'una de les dues col·leccions principals d'en Batman, i trobo que ha fet una bona feina amb aquest rellançament, que va bé tant als nouvinguts com als fans de sempre, que trobaran canvis poc traumàtics en l'univers Batman. A més, en el mateix volum ens presenta dues addictives trames, sempre amb un particular estil narratiu amb què aconsegueix presentar-nos situacions que no acabem d'entendre però lligant sempre caps al final, cosa que ens posa al mateix nivell de desconcert i posterior enteniment que al seu protagonista. Molt recomanable.