Lectures: Katsu!

Com possiblement ja sabeu, el meu mangaka preferit viu és el senyor Mitsuru Adachi, l'obra més coneguda del qual és, almenys de moment, el meu manga preferit (sí, per sobre de Bola de Drac). Ja he fet ressenyes d'aquesta obra, Touch, així com de Cross Game, Itsumo Misora, Q&A, Jinbe, Slow Step i algunes de les seves històries curtes dins la capçalera Short Program, i tinc la intenció de llegir tot el que ha fet i parlar-ne al bloc. 

Avui canviem el beisbol, el seu esport habitual, per la boxa, un món que m'interessa particularment quan el retraten a la ficció, com he dit algunes vegades (podeu veure, per exemple, l'entrada que vaig dedicar a la saga cinematogràfica Rocky). Per cert, ja havia parlat del volum 1 de l'obra que ens ocupa fa anys, però ara l'he llegit sencera i com cal i, per tant, n'he de tornar a parlar.

Encara que se l'associï —no sense raó— al beisbol, l'autor ha tocat altres esports i entre ells un que apareixia a la seva bibliografia de tant en tant, poquet i en un paper molt secundari en el millor dels casos, però que al final va tenir la seva pròpia obra, aquesta Katsu! que es va publicar setmanalment a la Shônen Sunday entre 2001 i 2005 i es va recopilar en 16 volums, que jo he llegit en japonès en una edició més recent que els presentava de dos en dos.

Com és habitual amb el mestre Adachi el títol conté un joc de paraules: "katsu" significa, entre altres coses, "guanyar", però resulta que també té a veure amb el nom dels seus protagonistes, en Katsuki Satoyama i la Katsuki Mizutani, dos estudiants de primer de batxillerat japonès (15 anys d'edat) que comparteixen classe i ben aviat la passió per la boxa i alguna cosa més.

La història comença quan en Katsuki Satoyama i el seu millor amic, en Kyôta Kawakami, s'apunten al gimnàs de boxa del pare de la Katsuki Mizutani per tal d'impressionar-la, però resulta que la noia veu poc el seu pare, separat de la seva mare, i a més sembla que no li agrada la boxa.

En realitat no és així, sinó que és a la seva mare a qui no li agrada aquest esport (o aquesta disciplina de lluita), mentre que la Katsuki només se sent frustrada perquè és un món d'homes. Però la missió d'acostar-se a la noia que agrada al protagonista i el seu amic no acaba malament del tot, almenys per a en Katsuki: el nano té un talent natural per a la boxa i la seva companya de classe decideix fer-li de mànager per tal de polir-lo i que en el futur esdevingui un professional del pugilisme.

Una mica com després passaria amb l'Aoba de Cross Game, la protagonista femenina de Katsu! també és força bona en aquest esport, però el masclisme de la societat la condemna a mirar-s'ho des de més enllà de les cordes del ring, cosa que no impedeix que la vegem disputar alguns combats d'entrenament i defensar-se amb contundència dels delinqüents que habiten els carrers d'aquesta història, i al principi posar-li les coses difícils a en Satoyama.

El manga és la història de com aquest noi, que entra al món de la boxa pels motius menys nobles, acaba estimant aquesta disciplina i creix com a lluitador fins al punt d'esdevenir la gran esperança del futur del món de la boxa japonesa. Pel camí, a més, tenim l'evident història d'amor entre els dos personatges que donen nom al còmic i que, al seu voltant, acaben generant els típics polígons amorosos de les obres de l'autor, que com ja he dit més d'una vegada són shônen amb elements de shôjo que permeten que qualsevol mena de públic, sigui del sexe que sigui, en pugui gaudir.

Excel·lent creador de personatges, Adachi també ens en presenta uns quants de secundaris en aquesta obra: rivals de la mida d'en Kimoto, amic de la infantesa de la Katsuki, en Misaki, un geni que entra a la boxa després de conquistar el món del beisbol de batxillerat (sí, havia de sortir el beisbol) o l'Uchida, un paio fosc i violent, amic d'en Misaki; però també d'altres d'entranyables, com el pare de la Katsuki, la Chiyaki, germana petita d'en Katsuki (la típica nena amb cues de l'autor), o el pare del protagonista, que descobrim que té un passat com a boxador amb el nom artístic de Rabbit Sakaguchi. 

Com no podia ser d'una altra manera, a Katsu! també tenim una família atípica, en aquest cas amb la mare del protagonista morta, però el més impactant és el que descobrim en el passat de la història dels Satoyama, que no vull revelar perquè és una de les sorpreses que ens reserva l'obra i un pas més enllà en les originals premisses de les obres d'en Mitsuru Adachi. 

En aquest manga tenim tot allò que podem esperar d'una obra de l'autor: vida estudiantil —poca i molt centrada en el club de boxa de l'institut, aquest cop—, un humor molt particular, una mica de fan service amb les portadetes de la Katsuki amb poca roba i guants de boxa, referències a d'altres obres adachianes, esport (els combats de boxa estan molt ben dibuixats i transmeten perfectament la tensió pròpia d'aquest món), escenes que no necessiten paraules per a dir moltes coses, paisatges urbans i personatges que es fan estimar a través de les seves entranyables relacions. Però a més, i sense que serveixi de precedent, un final tancat, clar i no obert a interpretacions, una pràctica que veiem poques vegades a les obres del mestre però que de tant en tant s'agraeix.

Katsu! és un altre molt bon manga d'en Mitsuru Adachi, m'ha agradat molt, però no tant com Touch i Cross Game. És clar que aquelles obres deixen el llistó massa alt, i fins i tot un més que notable còmic com aquest s'ha de conformar, a la meva llista de preferències entre les obres d'aquest senyor, amb una posició elevada però no mereixedora de medalla. Pels pèls, però. 

Com a curiositat, d'aquest manga no se n'ha fet cap adaptació animada ni d'imatge real, així que si us interessa l'haureu de seguir en paper, sigui en japonès, francès o italià, que són els idiomes en què em consta que s'ha editat.