XXIII Saló del Manga de Barcelona

Un any més, i gràcies a l'acreditació proporcionada per Ficomic, he pogut assistir al Saló del Manga de Barcelona, la cita anual per als aficionats al còmic i l'animació amb origen japonès, amb la qual he anat creixent i, tal com jo he evolucionat, també ho ha fet la manera amb què em prenc l'esdeveniment.

(fotografies de la Míriam - Keromi) 

Per primera vegada, la fira s'ha estès durant 5 dies, en comptes dels 4 habituals, i també per primera vegada ha començat en dimecres, però l'ocasió hi convidava: era 1 de novembre, dia de Tots Sants. Dimecres va ser el dia que vam triar per anar-hi, i no sé com han estat de plens dissabte i diumenge -m'imagino que, com sempre, molt-, però el dia inaugural s'hi podia passejar tranquil·lament, tot i que no estava ni de bon tros tan desangelat com tradicionalment ho han estat els dijous. 

En fi, l'objectiu era, com en els darrers anys, fer-hi una ullada, mirar exposicions, en aquest cas no cercava cap signatura perquè no me n'interessava cap, i veure si hi havia res interessant per comprar, però sense cap esperança perquè, com he explicat en diverses ocasions, els darrers anys l'estoc de segona mà en manga s'ha estancat i s'acaben veient sempre les mateixes coses.

La meva única compra, i aquest cop començo amb el que acostumo a deixar per al final, ha estat el pack teòricament exclusiu del Saló Makoto Shinkai Works, que reuneix 5 pel·lícules de l'aclamat director d'animació, en edició Blu-ray però senzilla, sense cap extra, en contra de la meva filosofia habitual. 

Però és clar, sortia molt més barat així, les edicions especials d'anime acostumen a dur en realitat poc material interessant i, si són col·leccionistes de debò, amb CD de la banda sonora i tot plegat, surten massa cares. Així, per 35 euros tinc El lugar que nos prometimos, 5 centímetros por segundo, Viaje a Agartha, El jardín de las palabras i la famosa your name.

Pel que fa a les exposicions, una d'elles era la que celebrava els 100 anys d'animació japonesa, amb plafons que repassaven els anys més importants i les obres que s'hi van estrenar, com per exemple aquests anys 80 que van ser tan importants per a internacionalitzar l'anime.

En una altra es mostraven objectes i informació sobre l'expedició de cristians japonesos a Castella al segle XVII per tal d'aconseguir un acord comercial, l'anomenada Ambaixada Keichô, i la persecució d'aquesta religió al Japó. 

Com que aquest any ens ha deixat en Jirô Taniguchi (1947-2017), era d'esperar que se li fes algun homenatge, a aquest mangaka tan estimat a Europa i del qual hem vist editades tantes obres, entre les quals El almanaque de mi padre o Barri llunyà.

La més important era l'anomenada Somien els androides amb ovelles elèctriques? -referència a la novel·la de Philip K. Dick, adaptada al cinema amb el nom de Blade Runner, tot i que el títol correcte en català és Somien els androides xais elèctrics?-, dedicada al gènere dels mechas, robots i androides al manga i l'anime.

Un interessant repàs de les obres més importants del gènere, títols emblemàtics com Mazinger Z -amb una mostra també de marxandatge de producció espanyola de quan la sèrie va triomfar a TVE als anys 70-, Gundam, Evangelion i moltes més. 

Allà també s'exposaven alguns robots, un dels quals feia retrats robot, tot i que no en el sentit policial que estem acostumats a donar-li. A la foto ens podeu veure tots tres...

Perquè després que l'any passat celebréssim el 5è aniversari des que ens vam conèixer davant l'estand de Selecta Visión, aquest cop hem pogut portar-hi la nostra filla, que fa 1 any encara no venia amb nosaltres, ni tan sols a la panxa de la seva mare.

Un desig fet realitat en forma de nena que ja ha viscut el seu primer Saló, disfressada de Mike Wazowski de Monsters, Inc., però que l'any que ve intentarem que vagi d'algun personatge de manga.

Un Saló del Manga que encaro cada vegada d'una manera menys consumista, i més aviat com una experiència d'immersió en un ambient que, si tot va bé i li agrada, amb els anys podré compartir amb la nena.