No és una cosa que acostumi a fer, diria fins i tot que és el primer cop, però com que no vull que hi hagi tan poques entrades sobre lectures -encara que és normal, perquè el consum de llibres i còmics és més lent que el de pel·lícules i sèries-, reciclo una entrada que havia escrit en un altre blog, col·laboratiu -que no s'actualitza des de 2015 i que al final només duia jo i per això va acabar plegant-, i en aquell cas en castellà.
Per tant, és una traducció d'un text que era meu de tota manera, i a més no és una simple traducció, sinó un reciclatge amb molta reescriptura, així que espero que m'ho perdoneu. I, què carai, es tracta d'una obra d'Osamu Tezuka, que sempre m'agrada parlar d'aquest senyor.
The Mysterious Underground Men, en japonès Chiteikoku no kaijin, és un manga publicat directament en format llibre l'any 1948, i si el vaig poder llegir va ser perquè el 2013 es va publicar als Estats Units una edició en teoria facsímil, però que en realitat és una imitació de l'aspecte envellit i tacat que tindria un llibre de l'època, tot plegat enquadernat, això sí, en anglès, tapa dura i un disseny d'acord amb la línia Ten-Cent Manga de l'editorial PictureBox Inc., a més d'un interessant i extens epíleg.
Independentment de la fidelitat material d'aquesta obra, sí que és veritat que, tot i que no hi estem acostumats, som davant d'una obra del Déu del Manga d'època i en versió primigènia, no pas un d'aquests remakes habituals en l'autor.
Aquí el dibuix és més "antiquat", més genuí per tant, i en color (bitò, però), mal posat, brut, etc. Tot plegat fa que la sensació sigui força autèntica i
d'importància històrica, només traït per l'esmentada enquadernació i pel fet que el text està traduït a l'anglès.
Així, som davant d'un manga de Tezuka dels anys 40 tal com eren realment, i en aquest cas és un relat "llarg" (per a l'època, d'aquí que es conegués com a "story manga" aquesta mena de còmics), de prop de 150 pàgines, argumentalment senzill, però en el qual veiem les característiques pròpies de l'autor en aquells anys: aventures, narració dinàmica, "actors" del Tezuka Star System...
A The Mysterious Underground Men hi ha aventures i ciència-ficció, amb la improbable premissa d'un nano de primària que construeix una màquina per travessar la Terra per dins, després que el seu pare morís en un accident d'avió i ell li prometés que inventaria un mitjà de transport més segur. Calia que fos mentre encara anava a l'escola? No, però a Tezuka això li era igual. I, al capdavall, es tractava de fer que el públic infantil s'identifiqués amb el protagonista.
El cas és que en el viatge inaugural de la màquina els humans es topen amb una civilització que viu al subsòl i que té la intenció de conquerir la superfície, cosa que dona lloc a enfrontaments i al clímax de la història.
A més de personatges clàssics de la bibliografia de Tezuka (l'esmentat Tezuka Star System) com el protagonista Ken'ichi, l'Acetylene Lamp o l'aquí debutant Ham Egg, en aquest manga destaca el conill Mimio (a la imatge de dalt i a la de sota), un secundari de luxe que és un conill amb capacitats humanes -proporcionades per un experiment científic- i la intenció de ser reconegut com un humà més.
No és una història revolucionària, al capdavall és força desconeguda i cap editorial d'aquí -almenys de moment- s'ha interessat per portar-la malgrat el renovat interès per l'autor que ens està proporcionant reedicions i comença a dur-nos
obres fins ara inèdites, i no és gaire estrany.
The Mysterious Underground Men quedaria lluny del que podem considerar una obra mestra o una imprescindible d'Osamu Tezuka, però no podem negar-ne la importància històrica, a més que, malgrat el seu estil visual infantil, té un desenllaç força tràgic sobre el que no em vull estendre, de manera que algun gir inesperat sí que té, i ens deixarà tocadets.
En tot cas, es tracta d'una de les seves primeres obres, com deia més amunt amb les característiques que definien el mestre (dibuix dinàmic i cinematogràfic, poc text, grans vinyetes -aquí fins i tot hi ha il·lustracions de doble pàgina-...), i només per això ja val la pena, però com que el que és el dibuix no està retocat i, per tant, és una versió original, a més de l'edició "facsímil" i un epíleg ple d'informació interessantíssima pel que fa a la seva creació, en recomano encara més la lectura, si bé ja està descatalogat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada