dilluns, 8 de febrer de 2021

Lectures: Grand Dolls

D'un temps ençà, Planeta Cómic està reeditant l'obra d'Osamu Tezuka en un format no apte per a totes les butxaques, sinó orientat al públic més gurmet, potser amb la intenció de satisfer les necessitats d'aquest nínxol, malgrat que en el passat el manga "clàssic", fins i tot el del Déu del Manga, fracassava comercialment.

Això està molt bé, però encara ho està més quan s'hi afegeixen obres inèdites fins ara, com va ser el cas de Cráter o Dust 8 -de la qual espero parlar aviat-. Per acabar-ho de rematar, tot i que per motius de feina acostumo a estar al cas de futurs llançaments de bona part del manga que es publica al nostre mercat, l'obra que avui ens ocupa no va passar per les meves mans en cap procés de la revisió, i ni tan sols en coneixia l'existència, de manera que el seu llançament ha estat una notícia molt positiva, per a mi, tant pel caràcter inèdit de l'obra com perquè, com he explicat, no l'esperava pas.

Parlo de Grand Dolls, una obra que es va publicar a la revista Shônen Book, ja desapareguda i predecessora de la Shônen Jump, durant l'any 1968 i que aquí ens arriba per primer cop directament en un volum gran i de tapa dura, d'acord amb la Biblioteca Tezuka que des de fa uns anys està publicant Planeta. Pot sobtar, però, que sigui un volum força mes prim del que estem acostumats a veure a la col·lecció, però és que en aquest cas no és un integral ni conté 2 o 3 volums estàndard com en el cas de Black Jack o Astroboy

En poc més de 300 pàgines, Tezuka ens ofereix un relat sobre la invasió de cossos, però amb un gir personal per donar a aquesta idea clàssica un toc d'originalitat.

El protagonista de l'obra és en Tetsuo Utsuki, amb el sobrenom de Tecchin, un nano de secundària normal i corrent, a qui no li agrada dur la contrària a ningú ni destacar, que un dia es troba una noia inconscient al carrer. 

Quan va a buscar ajuda i torna a aquell punt el que hi troba en el seu lloc és un ninot, que s'endú a casa i que, just després de reparar-ne una part lleugerament trencada, pren la forma de la noia que ell havia vist.

A partir d'aquí se succeeixen els misteris, perquè la noia li diu que és una Grand Doll, uns ninots amb vida que agafen la forma de persones reals, i li diu a en Tecchin que ell també n'és un, cosa que ell nega categòricament.

Tot i que més enllà d'aquesta revelació la noia, que es presenta després com a nova alumna a la classe d'ell, sembla que vulgui fer com que aquella conversa no ha tingut mai lloc, el cert és que el comportament de tots dos crida l'atenció d'uns misteriosos i poderosos enemics que els persegueixen i que també són Grand Dolls.

No cal explicar més coses de la trama, tampoc és que tingui gaire sentit fer-ho: hi trobarem persecucions, combats i girs de guió, amb molta acció i una narrativa dinàmica com la que tan bé dominava el desaparegut mestre Osamu Tezuka.

També hi ha lloc per al caos i l'humor de vegades autoreferencial (amb algun cameo de l'autor), elements característics de Tezuka que poques vegades quedaven fora de les seves obres, però val a dir que malgrat l'angoixa que es desprendria normalment d'una trama com aquesta, el cert és que Grand Dolls no és un manga fosc, excessivament dramàtic ni inquietant.

S'ha de prendre més aviat com un còmic d'acció sense grans pretensions, i en aquest punt he de dir que és divertit i amè, però no el considero pas de les millors aportacions del mestre Tezuka. Fins i tot trobo que fa l'efecte que amb més pàgines hauria pogut desenvolupar millor algunes coses i alguns personatges (els pares del protagonista, sense anar més lluny), i que no queda del tot clar quin era el propòsit final de l'enemic. Fa la sensació, tot i tenir un final, que han quedat coses pel camí.  



Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails