Lectures: Detective Comics - Gothtopia

Deia fa un parell de mesos, en fer la ressenya del quart volum de l'etapa New 52 de Detective Comics, que el tàndem format pels senyors John Layman (guió) i Jason Fabok (dibuix) estava oferint unes històries i una manera de narrar-les de nivell excel·lent, i que tanmateix eren eclipsats pel molt més popular equip Snyder-Capullo, que estaven oferint els millors còmics de Batman en uns quants anys. 

Doncs bé, ho continuo pensant, però ara he llegit l'últim recopilatori en què s'encarreguen de Detective Comics i el comiat ha estat bé, notable fins i tot, però per tant d'una qualitat lleugerament inferior, una sensació accentuada per una circumstància aliena a la seva responsabilitat i que més avall explico.

Detective Comics: Gothtopia inclou els números 25 a 29 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre gener i maig de 2014 -sí, ja veieu que vaig amb força retard-, i com deia és el comiat de l'equip creatiu principal d'aquesta col·lecció que és la primera en què es va poder veure el Cavaller Fosc. 

El volum comença amb un número que conté dues històries, dues vessants del mateix relat (una d'elles dibuixada per Jorge Lucas en comptes de Jason Fabok), que pretén tancar la subtrama vista en volums anteriors en què se'ns presentava el Man-Bat d'aquest New 52. Però no és una història tancada de manera ràpida i fàcil, sinó que la condueix un nou repàs, força ben narrat, dels orígens del Comissari Gordon i els temps en què era un policia més i intentava lluitar contra la corrupció del GCPD. 

Molt ben lligat, mantenint la tendència vista fins ara, en què se'ns narraven diverses coses alhora tot evitant la sensació de caos que es podria produir en una situació així. I l'etapa Layman-Fabok més o menys acaba aquí, però el guionista es queda en un arc argumental de tres números i escaig -se solapa amb el final de la història que acabo d'esmentar- que és el que dóna el nom al recopilatori.

Es tracta de Gothtopia, que cobreix els números 26 (a l'última pàgina, estrictament), part del 27, 28 i 29, on els llapissos són obra d'Aaron Lopresti, i que té una premissa que endevinem pel títol i que prometia més del que després ofereix.

En Batman i la Catbird, una nova versió de la coneguda Catwoman, lluiten junts contra petits crims en una ciutat de Gotham on els delictes han baixat un 90% i tenen temps per a fer-se petons, fer aparicions públiques per tal de rebre medalles, riure i fins i tot avorrir-se. Tot va bé, llevat que han augmentat notablement els suïcidis. 

Quan en Batman s'adona que alguna cosa no rutlla, fet que el lector detecta de seguida, esdevé l'enemic públic número u i s'enfronta a una situació ben complicada que, tanmateix, m'ha decebut per la facilitat amb què la resol i la previsibilitat de tot plegat. Per això deia que la premissa prometia més del que al final obtenim.

Desplaçat al final del recopilatori per no interrompre el relat tenim el número amb més pàgines, el Detective Comics 27 d'aquesta renumeració -que ja s'ha "corregit" perquè aquest 2016 s'ha recuperat l'antiga amb un nou reset a DC Comics-, i és un número especial perquè precisament el 27 de Detective Comics, però de la numeració original, va ser el debut d'en Batman, l'any 1939, amb la qual cosa aquell 2014 feia els 75 anys, feliç coincidència.

Per tant, com acostuma a passar en aquests números de celebració, el que tenim aquí és un recull d'històries curtes d'homenatge creades per un munt de guionistes i dibuixants, amb els equips Brad Meltzer-Bryan Hitch, Gregg Hurwitz-Neal Adams, Peter Tomasi-Ian Bertram, Francesco Francavilla (autor complet), Mike W. Barr-Guillem March, Scott Snyder-Sean Murphy i John Layman-Jason Fabok, que aquí el que fan és començar de debò Gothtopia, i acabar del tot la seva col·laboració, però al recopilatori aquesta història s'ha mogut adequadament davant dels números 28 i 29 i el que s'ha desplaçat al final és la resta del 27.

Les històries, totes molt interessants malgrat que en aquests casos la qualitat acostuma a ser desigual, són per exemple una encertada reinterpretació del primer 27 de Detective Comics, una hipòtesi sobre el futur d'en Batman i el seu llegat, una simpàtica celebració dels 75 anys reals d'en Bruce Wayne -amb referències clares a The Dark Knight Returns-, una visió del que hauria estat la seva vida si els seus pares no haguessin mort o una bogeria dibuixada pel gran Neal Adams en què es fa un clar homenatge a les versions antigues del Cavaller Fosc, s'autoparodia el mitjà i es trenca la "quarta paret" i fins i tot es pica l'ullet a la sèrie de televisió camp dels anys 60, entre altres propostes. 

Així doncs, Detective Comics: Gothtopia és un notable recull de còmics de la col·lecció que acaba separant el seu pes en parts diferenciades però desiguals. Per una banda, el tancament més que correcte d'una trama anterior, per l'altra un número especial millor del que és habitual en aquestes col·laboracions multitudinàries, i finalment l'arc argumental que no és tan bo com esperava però que és el que dóna nom al volum sense ser el millor representant del seu contingut. 

Veurem com comença l'etapa de Francis Manapul i Brian Buccellato al sisè recopilatori, però el que han fet els senyors Layman i Fabok m'ha deixat molt satisfet tot i aquest petit regust agredolç del final, que de cap manera embruta el que hem viscut. 

Lectures: Batman Eternal vol. 1

Des que DC Comics li va agafar el gust a les col·leccions setmanals amb 52 (2006-2007) i la continuació Countdown to Final Crisis (2007-2008), n'ha fet algunes més (i més que en vindran), però la que avui ressenyo és la primera dedicada a en Batman, i per tant em tocava de prop i me l'havia de fer.

Amb la previsió de 60 números, jo l'estic seguint en gruixuts recopilatoris i com que l'únic que ha sortit quan escric aquestes línies és el primer, el que he llegit han estat els 21 primers números de la col·lecció, que conformen un interessantíssim i trepidant pròleg que, de fet, es podria considerar una història completa amb un cliffhanger.

Batman Eternal és una monumental història d'en Batman i els seus aliats i enemics que compta amb la participació dels que remenen les cireres a l'univers del personatge des de fa temps, com els guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que permeten tirar endavant aquest projecte amb d'entregues tan frenètiques, i trobo que se'n surten molt bé. 

La idea és que, sota la supervisió d'aquests dos guionistes, que de tant en tant escriuen algun número —tot i que normalment només donen la idea general—, els altres escriptors es dediquin a aspectes diferents de la història i de la ciutat de Gotham, cadascun amb el seu to, però amb un resultat força coherent i cohesionat.

En aquests primers 21 números, publicats originalment entre el 9 d'abril i el 27 d'agost de 2014, trobem diversos arcs argumentals que giren al voltant d'una premissa, la catàstrofe amb desenes i desenes de víctimes mortals presumptament causada per un personatge que estimem, que forma part d'una complexa trama amb orígens incerts però que té a veure amb una guerra de bandes (amb el retorn d'un mafiós clàssic que no m'estranyaria que tingués la intenció d'aprofitar la popularitat de la sèrie Gotham), i també amb activitats paranormals que tenen lloc als baixos (literalment) fons de la ciutat.

Però el que és més inquietant és que tot plegat comença amb un flashforward en què veiem un Bruce Wayne derrotat, amb una Gotham destruïda al fons i unes terrorífiques paraules, pronunciades per un personatge que no veiem, que afirmen que el protagonista ha perdut tots els seus aliats, caldrà veure si en sentit figurat o amb enterraments inclosos.

Batman Eternal es desplega alhora que les col·leccions mensuals, i ho fa de manera independent, però no és pas un Elseworlds o història alternativa, sinó que fa contínues referències als fets establerts i, segons sembla, les col·leccions mensuals del Cavaller Fosc i els seus companys reprendran esdeveniments que tenen lloc aquí, es veuran afectades doncs pel que passi en aquesta sèrie setmanal. De fet, tota la saga Zero Year de Batman s'ha dedicat a parlar dels orígens del personatge, de manera que la trama "present" no avançava, perquè el senyor Snyder ja comptava amb Batman Eternal i ho tenia tot molt ben pensat.  

Com deia abans, aquest primer recopilatori és una mena de pròleg o introducció, però també es pot entendre com una trama completa que, això sí, acaba de manera que n'hem de llegir la continuació. El que vull dir és que malgrat les línies argumentals que transcorren en paral·lel, i que de vegades no sembla que tinguin relació, i malgrat que de vegades sembla que tot plegat sigui una excusa per a fer aparèixer tots els personatges possibles (tant aliats com dolents), el cas és que desprèn una sensació d'unitat que espero que no m'abandoni quan llegeixi els altres dos recopilatoris que hi haurà.

A més, aquests esforços per a fer aparèixer tots els personatges possibles són benvinguts, perquè a banda de legitimar el que se'ns havia estat explicant fins ara a les col·leccions mensuals, també ho fa amb els esdeveniments pre-The New 52 i aprofita, de passada, per a recuperar algun personatge que des del reinici encara no havia sortit, i a mi m'ha fet il·lusió perquè ja començava a considerar-lo eliminat de la continuïtat oficial. 

En resum, una molt bona història d'en Batman, amb alts i baixos segons la trama concreta i l'equip creatiu i segons els nostres gustos personals (a mi particularment allò paranormal a l'univers Batman no m'ha acabat mai d'agradar), que no deixa de ser un moviment comercial recolzat en la seva periodicitat anormal, però que en aquest cas ens ofereix un producte que val la pena i amb un ritme narratiu que ens farà venir ganes de no dosificar-nos el material de lectura.

Lectures: Catwoman - Dollhouse

Ja ho vaig dir fa gairebé un any: el reinici de les aventures de la Catwoman amb The New 52 és un dels encertats, i me n'alegro perquè és un personatge que m'interessa en tant que un dels amors d'en Batman. Ho va demostrar al molt recomanable Catwoman: The Game i la sensació es reforça amb el segon recopilatori d'aquesta nova etapa.

A Catwoman: Dollhouse, que recopila els números 7 a 12 del volum actual, publicats originalment com a còmics individuals entre maig i octubre de 2012, la felina addicta als béns aliens comença a tenir contacte amb el seu costat bo, perquè la saga que l'ocupa durant aquests números l'enfronta a un temible enemic, de nom "artístic" Dollhouse, que està segrestant prostitutes i prostituts per tal de dur a terme els seus corprenedors plans aprofitant que, per desgràcia, la policia no s'escarrassa gaire en investigar la desaparició de la gent que fa vida al carrer.

Parlant de la policia, i ja ho vam veure al recopilatori anterior, aquí es confirma que no hi ha un pam de net i que l'únic agent honrat de la llei que hi ha és el Detectiu Álvarez, que encara dubta sobre si ha d'ajudar la Catwoman o detenir-la.

Aquí es produeix una violenta trobada entre tots dos, en què la Selina Kyle intenta convèncer-lo que malgrat que és una lladre s'està enfrontant a l'esmentat Dollhouse mentre l'autoanomenada Justícia mira cap a una altra banda. Però es guanyi o no l'Álvarez com a aliat, la protagonista té la resta de la policia en contra.

Encara sort que apareix un altre aliat, aquest inesperat, que respon al sobrenom de Spark i que domina l'electricitat, habilitat molt útil que permet a la Catwoman escapar de la policia i, ja posats, cometre robatoris de més alt nivell en el temps lliure que té entre intents d'aturar en Dollhouse. 

A la seva companya, que li assigna els encàrrecs, no li fa cap gràcia aquesta aliança amb un paio que no se sap d'on ha sortit, però a la protagonista la diverteix i fins i tot li proporciona un company de llit (ja veiem que en Batman no és l'únic), a més d'una ajuda inestimable en la resolució del cas que dóna nom al llibre.

Al mig de tot això, al número 9 es produeix l'encreuament entre Catwoman i la saga Night of the Owls, que sacseja l'Univers Batman i per tant afecta tant les col·leccions del Cavaller Fosc com les dels seus aliats i "enemics". 

Sorprenentment, a diferència del que acostuma a passar en aquests casos, la part de Catwoman està perfectament integrada en la seva pròpia trama, una interrupció que no és ben bé una interrupció i que en aquest cas, en comptes de fer nosa, suma un al·licient a la saga. 

Hi ajuda la coherència de l'equip que fa possible aquests còmics: per una banda el guionista Judd Winick, que mai no em decep, i per l'altra les tasques de dibuix que s'alternen en Guillem March, que havia fet Catwoman: The Game i aquí s'encarrega dels números 9 i 10 i les portades de tots, i l'Adriana Melo, que dibuixa la resta d'entregues amb un estil diferent però prou fidel a l'estil marcat com perquè no faci gens de mal a la vista.

M'està agradant molt la nova etapa de la Catwoman, un encertadíssim enfocament del llegendari personatge en un Univers DC en general força alterat pel rellançament de totes les col·leccions durant la tardor de 2011, com no em cansaré de dir molt afortunat en el cas dels còmics d'en Batman i família.

Lectures: Catwoman - The Game

Després de ressenyar la lectura de Batman: The Court of Owls, el primer títol de l'univers del Cavaller Fosc corresponent al rellançament de DC conegut com a The New 52, ara li toca el torn a la nova Catwoman, que torna entre nosaltres amb una nova etapa en solitari que comença amb el volum The Game. 

I li tenia ganes, perquè el fan possible el meu admirat Judd Winick com a guionista i l'especialista en personatges femenins voluptuosos Guillem March, que no han decebut pas, ans al contrari, en aquests primers 6 números publicats originalment entre novembre de 2011 i abril de 2012.

Com ja he dit en més d'una ocasió el tema que més em preocupa d'aquests rellançaments és que ens expliquin nous orígens dels personatges i trenquin amb el que havia passat fins ara a les seves particulars històries. De fet, la pròpia DC va promocionar l'esdeveniment incidint en les versions rejovenides i principiants dels personatges, però no ha estat el cas d'en Batman ni de la Catwoman.

A Catwoman: The Game, això sí, el que veiem és que s'ha fet un reset a la relació entre la Selina Kyle i en Bruce Wayne, perquè ell coneix la identitat d'ella, però no és recíproc. Tot i així tenen apassionats encontres, tant pel que fa als combats entre el justicier i la lladregota com pel que fa als d'un home i una dona que s'atrauen tant com ells. I en imatges com la d'aquí sobre queda ben clar, però la de sota directament passarà a la història de DC Comics:

Sabíem que aquest parell s'embolicava, sabíem que tenia una relació d'amor-odi important i que segurament la Catwoman és la parella ideal d'en Batman (en competència amb la Talia al Ghul), però mai no ho havíem vist de manera tan explícita. 

Tot i així el volum no gira al voltant de la relació entre aquests dos personatges, si bé hi juga un paper important, com és natural, sinó que ens presenta la Catwoman com a lladre consolidada (no és, com deia abans, una Catwoman en els inicis de la seva carrera delictiva) i amb els seus propis enemics... i aliats.

Per exemple tenim la Lola, una dona que segons ens expliquen coneix de fa anys i que es dedica a trobar-li "cops" i a vendre ("col·locar") els objectes que roba, a banda de ser la seva consellera. I és que malgrat que no és una Catwoman que comença, sí que comet imprudències que cal que algú li vagi recordant. A més la Lola, i també un altre personatge secundari que es presenta a The Game, ens permet conèixer escenes del passat de la Catwoman, quan sí que començava al sempre difícil món dels robatoris.

En aquest volum veiem com la Selina ha fet enfadar algú amb un dels seus robatoris i la persegueixen, però al mateix temps aprofita una infiltració per transformar el que havia de ser un simple robatori en un cop a la màfia russa. 

Però per si no en tenia prou empipant dos grups, resulta que un altre dels seus cops surt malament i coneix la que s'entén que serà una enemiga habitual, la Reach, una dona forçuda i amb poders sobrenaturals. En tot plegat hi jugarà un paper important la policia, corrupta amb l'excepció d'un dels seus membres (segurament també un secundari que anirà sortint), i la nostra protagonista s'anirà ficant en cada cop més problemes. 

En resum, que la Catwoman de The New 52 patirà de valent, deixant de banda els seus "descansos" amb el Cavaller Fosc, i ens farà preguntar-nos per què viu i actua d'una manera tan despreocupada. Ho anirem sabent en els propers números.

Aquí la tenim amb perruca, fent una infiltració i delectant la nostra vista. En aquest punt vull destacar la gran feina de Guillem March, que ja havia tractat el personatge a Gotham City Sirens i que aquí se'ns destapa com un amant de la llenceria. Curiosament, però, vull emetre una queixa informal perquè la Catwoman des de sempre havia dut els seus trajos de cuir cenyit sense sostenidors, mentre que aquí sí que en porta (fins i tot durant el sexe) i això és quelcom que es podria haver mantingut sense fer enfadar la Comics Code Authority, com s'ha fet tantes vegades en mostrar personatges nus amb ombres estratègicament col·locades o els angles necessaris per tal d'evitar problemes. 

També fa una gran feina en Judd Winick, per a mi un dels millors guionistes que té DC Comics juntament amb en Geoff Johns, que construeix un rellançament pràcticament perfecte (llàstima del que deia abans del fet que la Selina no conegui l'home sota la caputxa, però segurament són directrius que vénen de dalt) i confecciona magistralment un relat trepidant (i amb unes dosis inusuals de sang) on, per una banda, se'ns presenta el nou univers de la Catwoman i, per l'altra, s'estableix la seva relació amb el bàndol dels bons, i és que la Selina Kyle ja fa molts anys que no es pot assignar a cap dels dos costats. M'alegro que a The New 52 això s'hagi mantingut.