Visionats: The LEGO Batman Movie

Abans de començar he de fer una confessió: The Lego Movie (2014) no em va agradar gaire. Vaig trobar que el seu humor era poca-solta, i no em refereixo a que fos infantil -per l'amor de Dende, vaig a veure al cinema gairebé totes les pel·lícules adrecades al públic més jove!-, sinó al fet que a molts dels gags no els trobava la gràcia per enlloc.

Això va fer que no anés al cine a veure The Lego Batman Movie, d'aquest mateix 2017, però sí que tenia intenció de veure-la quan fos possible per mitjans casolans i gratuïts, i ara que l'he vist me n'alegro i en vull parlar una mica.

Dirigida per Chris McKay, en realitat és una conseqüència lògica d'una realitat innegable: l'estrella de The Lego Movie era en Batman, i si de tots els videojocs que s'han fet amb la llicència Lego, que al seu torn es basen en llicències d'altres productes -pel·lícules i sèries mítiques, bàsicament-, l'única que ha tingut tres entregues és la de Batman -sense comptar, és clar, el fet que és protagonista del Lego Dimensions- és per alguna cosa.

La versió humoritzada (em sembla que m'invento la paraula) del Cavaller Fosc agrada, funciona perquè atrau tant els que no en saben gairebé res com els que el coneixem bé i ens sabem relaxar davant d'un producte que és una paròdia, sense cap pretensió d'establir -ni respectar- cànons del seu univers.

Per a uns i altres hi ha referències claríssimes, com la representació amb el filtre de Lego de tot un seguit d'escenes o pòsters de les pel·lícules d'imatge real del personatge, però també ens hi fiquen un fragment amb imatges d'arxiu de la mítica i esbojarrada sèrie dels 60, a més de múltiples cites i referències més ocultes -que reconec que se m'escapaven pel ritme frenètic del film-.

No són necessàries per tal que el gran públic en gaudeixi, i de fet estan adaptades a diversos graus de coneixement de l'obra original per part dels espectadors. Senzillament fan que sumi punts i suavitzen les inventades amb què els puristes podrien tenir més reserves.

En fi, la premissa de la pel·lícula, que agafa tot allò que se'ns ha explicat alguna vegada sobre en Batman i el seu entorn i ho barreja i fins i tot hi posa collita pròpia, amb bons resultats, gira al voltant del tema clàssic de la relació entre el Cavaller Fosc i el Príncep Pallasso del Crim.

Però aquesta vegada la cosa va diferent: en Joker, que vol que en Batman reconegui que és el seu enemic més gran -i que es necessiten l'un a l'altre, com s'ha suggerit diverses vegades als còmics-, es rendeix i es deixa empresonar, cosa que desconcerta el protagonista, que al seu torn s'ha d'enfrontar al fet que la nova comissària de la policia de Gotham, la Barbara Gordon -trencament del cànon, però en realitat ja s'havia mostrat en alguns còmics ambientats al futur-, no pensa permetre que en Batman actuï amb tanta llibertat com fins ara.

El protagonista, per cert, és un cregut i un pallasso a la seva manera, molt diferent de la versió dels còmics i les pel·lícules serioses, però és precisament aquest capgirament de les seves característiques el que fa que funcioni tan bé a l'univers Lego, i és que aquest vessant ja l'havíem vist a The Lego Movie i aquí es pot esplaiar, tant en la seva identitat superheroica com en la civil, amb un Bruce Wayne que a casa mira pel·lícules romàntiques i li agafen rebequeries quan l'Alfred intenta esperonar-lo -i que en haver-les vist tantes vegades als tràilers de cinema perden efecte-.

Pel que fa a les relacions entre els personatges, la més interessant de la pel·lícula és la d'en Batman i en Robin, un Dick Grayson babau i amb unes ulleres verdes -inexplicades i inexplicables-, necessitat d'un pare adoptiu i immune als mocs que li fum l'alter ego d'en Bruce Wayne.

Però tant ell com l'Alfred i després la Barbara van estovant el cor del Cavaller Fosc, al principi decidit a no formar un equip ni, en general, deixar entrar ningú a la seva vida.

Ara bé, fins i tot en Batman necessita ajuda de tant en tant, i quan en Joker reuneix un exèrcit de dolents -alguns dels quals aparentment inventats, com suggereix la pel·lícula, però que en realitat han sortit alguna vegada en algun còmic- que inclou monstres de films clàssics i moderns -en King Kong i en Voldemort, per exemple-, ha de claudicar.

Al final The Lego Batman Movie és una història pensada per a tota la família, amb un humor més intel·ligent que el de la primera cinta de Lego, però alhora accessible per a tothom. Diverses lectures per a diversos tipus de públic -adults i petits, coneixedors dels personatges i neòfits...- són la clau del seu èxit, així com el seu ritme ràpid -de vegades massa com per fixar-nos en tots els detalls- i una trama sense complicacions i pensada per aprofitar al màxim el reconeixement de personatges i franquícies per part de l'espectador, que al capdavall és com funcionen els productes audiovisuals de Lego.

Com a apunt final, hi ha un Story Pack -kit de portal i personatges- del videojoc Lego Dimensions dedicat a aquesta pel·lícula, amb en Robin i la Batgirl i 6 nivells a través dels quals es repassa el film. Fa temps que el tinc, però ara ja hi podré jugar amb coneixement de causa.

Lectures: Batman Eternal vol. 3

Continuant amb la tendència de reduir la freqüència i l'atractiu de les ofertes que fan les botigues online estrangeres pel que fa a còmics, ja no m'estranya -però em continua sabent greu- que la ressenya que publico avui arribi més d'un any després de la del volum anterior.

Però per bé o per mal, la història de Batman Eternal s'acaba aquí, en un volum que torna a ser gairebé tan gruixut com el primer, i on el ritme que es va iniciar al primer i es va mantenir al segon no decau i ens ofereix una de les trames més trepidants que he llegit mai als còmics del Cavaller Fosc.

Recopila els números 35 a 52 -quina casualitat, eh?- de la col·lecció, juntament amb el 28 de Batman, que llavors tinc repetit (sortia al volum Batman: Graveyard Shift), però té relació amb aquesta història, tot i que en realitat és a la inversa perquè es va publicar allà com a crida per a Batman Eternal. 

Són números publicats entre febrer i juny de 2015, també de periodicitat setmanal en comptes de mensual (per això hi ha 18 números en 4 mesos), i trobo que reblen el clau en una col·lecció interessantíssima que continua amb Batman and Robin Eternal, el primer volum de la qual ja posseeixo però encara no he llegit.

Perquè no és la primera vegada que veiem en Batman atacat per un enemic o una conspiració sorprenentment efectiva que el posa contra les cordes. L'hem vist passar-ho malament moltes vegades, i se l'ha intentat atacar des de diversos fronts en un munt d'ocasions, però considero que amb aquesta col·lecció -que no escriu directament l'Scott Snyder, però estableix les línies generals- s'ha aconseguit oferir un relat trepidant, amè i angoixant a uns nivells superiors a arcs argumentals similars, o situacions en què en Batman anava desbordadíssim, com Batman: War Games (2004-2005) o el clàssic modern No Man's Land (1999-2000).

Des del principi Batman Eternal ens presentava un enemic invisible que era com un titellaire que emprava altres grans enemics com a instruments per fer anar en Batman de bòlit intentant desemmascarar sense èxit qui hi havia al darrere, i atacant o distraient els seus aliats -cas especial el d'un James Gordon que pateix com una mala cosa en aquest relat- per tal de deixar-lo més indefens que mai, i com vam poder veure al segon volum el deixava fins i tot sense el seu primer aliat, el poder econòmic de la seva família.

Personalment, mai no havia vist el Cavaller Fosc tan indefens. L'havia vist més fotut, més destrossat per dins per culpa de tragèdies personals que ha hagut de suportar al llarg dels anys, però tan mancat de mitjans per lluitar, mai.

Per sort, les coses sempre s'acaben posant al seu lloc i en aquest tercer volum veiem com tots els seus amics i aliats, i alguns de nous com la definitivament polida Bluebird o la recuperada per a Batman Eternal Stephanie "Spoiler" Brown, li donen el cop de mà que necessita per tal de fer front a l'atac a mil bandes que està acabant literalment amb Gotham.

El final, com no podia ser d'una altra manera, és apoteòsic, amb revelacions d'identitat més o menys sorprenents, cops d'efecte, desfilada de gairebé tots els seus enemics -llevat del Joker, i que sigui una grandíssima història sense ell té molt de mèrit- i una espectacular manera de narrar tant des del punt de vista del guió com el dibuix, ambdós signats per un equip de molts dibuixants i escriptors que fan una bona feina.

Batman Eternal és una obra tremendament ambiciosa, perquè deixant de banda la història aprofita per a emprar múltiples personatges, que esdevenen protagonistes temporals, aprofundir en la seva construcció, establir-ne de nous (especial menció a la Julia Pennyworth) i fins i tot fer-los grans canvis i definir com seran a partir d'ara, tot plegat sense que el ritme se'n ressenteixi.

Aquest conjunt de tres volums gruixuts que contenen 52 números i algun especial més esdevé una de les obres més interessants dins l'extensa història del Cavaller Fosc, un d'aquells còmics per a recuperar i rellegir de tant en tant, absolutament recomanable.

Caldrà veure si Batman and Robin Eternal manté el nivell, però encara que DC s'hagi tornat a rellançar recentment amb canvis al cànon ningú ens impedeix remenar al passat editorial d'un personatge i tornar a gaudir d'aventures que posteriorment s'han negat de manera total o parcial. Aquesta és, per a mi, una de les que es consideraran clàssiques en el futur. O hauria de ser així.

Lectures: Batman Eternal vol. 2

Fa més de 6 mesos que vaig ressenyar el primer volum d'aquesta col·lecció setmanal d'en Batman, com és habitual la culpa la tenen els preus, que allarguen la insuportable espera ja prevista, i en aquest cas el tema era més dolorós, perquè els recopilatoris han perdut gruix (dels 60 números inicials hem passat a 52, número gens casual a l'Univers DC) però es manté el preu d'aquella primera entrega de 21 números. 

El segon volum de Batman Eternal conté els números 22 a 34 de la publicació setmanal, editats originalment entre el 3 de setembre i el 26 de novembre de 2014, només 13 números pels 21 de l'anterior volum, una reducció que fa mal si no va acompanyada, com deia, d'una rebaixa en el preu. 

Sigui com sigui ja l'he llegit i, sense voler estrendre'm massa, he de dir que continua amb el bon nivell amb què ja ens delectava l'equip de guionistes i dibuixants que l'han anat fent possible primer en grapa i després, per reedició en un format de més bon conservar, en volum (no tan) gruixut. 

Batman Eternal és una espectacular aventura que recupera, ja ho havia dit a la primera ressenya, personatges que a The New 52 encara no havien sortit, a més d'aprofundir en els que sí, i el format setmanal permet als seus responsables explicar un munt d'històries en poc temps. 

És per això que gaudim del descabdellament de la conspiració per a la destrucció de Gotham i d'en Batman però també de moments de protagonisme de diversos personatges, com l'enyorada Stephanie Brown, més coneguda com a Spoiler. 

Una altra de les coses que més m'han agradat d'aquests números és la recuperació de secundaris -i quins secundaris!- dels quals feia temps que no llegia res, en aquest cas perquè no dono l'abast. Però m'ha agradat veure'ls aquí, on tenien papers molt tangencials, compartint moments i converses familiars i algun estira-i-arronsa sentimental. 

El que els uneix, el que sempre els ha unit, és naturalment en Batman, que ara els necessita perquè a Gotham estan tenint lloc tantíssims esdeveniments catastròfics que ni tan sols intenta fer veure que se'n pot encarregar tot sol. 

Però també els uneix l'Alfred, un personatge entranyable i ben estimat per qualsevol lector de còmics, que potser no ha tingut mai una gran història com a protagonista -ens podríem demanar si realment cal o seria més aviat contraproduent-, però aquí té un paper rellevant i el veiem en acció més enllà de l'esporàdica demostració de la dita "on n'hi ha hagut, sempre en queda". 

Sense deixar l'Alfred del tot, Batman Eternal ha estat l'escenari del naixement de la nova versió de la seva filla Julia, aquí una agent del S.A.S., el Servei Especial Aeri britànic, que esdevé per la necessitat una aliada d'en Batman i entra a formar part de la Batfamília. 

Les seves grans aptituds, barrejades amb un humor sarcàstic i la passió de la joventut, la converteixen en un personatge d'allò més interessant i, per a mi, un bon fitxatge per a aquest planter d'homes i dones que formen el petit exèrcit del Cavaller Fosc. Excel·lent incorporació.

És clar que a banda de tot això la trama continua endavant, i ara que ja sabem qui és el que mou els letals fils que estan destruint Gotham des de totes les bandes s'acosten els primers enfrontaments directes en una prèvia del clímax que veurem al tercer recopilatori, i que fan del segon volum de Batman Eternal quelcom molt més interessant que el típic llibre del mig d'una trilogia (vegi's per exemple El Senyor dels Anells: Les Dues Torres), que ni té l'encant dels pròlegs ni ens accelera el cor com els epílegs. No és el cas. 

Lectures: Batman - Earth One

Fa un parell d'anys DC Comics va iniciar el que es considera com la seva pròpia versió de la línia Ultimate de Marvel, un univers en què l'allargada ombra de la continuïtat no limita els autors i els permet explicar les seves històries en forma de novel·les gràfiques que reinventen personatges icònics. 

Allò va començar amb Superman: Earth One, amb guió de J. Michael Straczynski i dibuixos de Shane Davis, però no va acabar d'agradar. Tot i així enguany s'espera un segon volum d'aquesta particular visió de l'Home d'Acer, però 2012 també ha estat l'any de l'arribada de Batman: Earth One.

Evidentment que el personatge en qüestió fos aquest cop en Batman em va cridar l'atenció poderosament, i que la crítica el lloés hi va contribuir en bona mesura. Ara bé, el que em va acabar de decidir per comprar-lo de seguida (i per sort amb descompte) va ser l'equip creatiu, format per en Gary Frank fent de dibuixant (que no coneixia i que fa un esplèndid treball amb l'excepció de l'estranya tendència a l'estrabisme d'alguns personatges, tot i que destaca per com dibuixa els ulls d'en Batman amb la màscara posada) i en Geoff Johns com a guionista. Sí, estem davant del "Batman de Geoff Johns", o el meu personatge preferit a les mans d'un dels millors escriptors de còmics de l'actualitat. 

I el resultat és a l'alçada del que en diu una crítica que l'ha aprovat amb escreix de manera unànime: és una nova versió del Batman (i alguns dels seus aliats i enemics) que coneixem, un Cavaller Fosc que comença la seva carrera als nostres dies i que és retratat d'una manera realista i versemblant. 

És un Batman amb el mateix origen que se'ns ha explicat tantes i tantes vegades, però que no comença amb gaire bon peu, calcula malament els salts, els seus aparells fallen en el pitjor moment i les lluites cos a cos ja no són aquelles en què es desfà de desenes d'enemics sense rebre ni un cop. De fet, a Batman: Earth One rep més cops i comet més errors dels que personalment li he vist mai rebre i cometre. 

Això no vol dir, però, que sigui un Batman patètic. És senzillament un Batman principiant, i aquest és un punt que en aquest còmic es descriu d'una manera realista, que podem acceptar en els nostres dies, en la tradició del que va fer Batman: Year One però actualitzat. Tot i així, la gràcia de Batman: Earth One rau sobretot en aquesta visió alternativa (però no per això menys interessant) de la ciutat de Gotham i alguns dels seus habitants.

Com deia abans, l'origen d'en Batman és el de sempre, i en Bruce Wayne és el personatge que veurem menys canviat respecte a la imatge que en tenim, però d'altres apareixen en una nova versió, tant en el sentit físic com en el psicològic, o ambdues coses. El cas que crida més l'atenció és el de l'Alfred Pennyworth, que té l'aspecte que veiem a la imatge.

L'Alfred és un exMarine amic del pare d'en Bruce (per cert, la seva mare ja no té el cognom de soltera Kane, sinó Arkham) que es va haver de fer càrrec del nano quan es va quedar orfe. A més, tot i que és vell i les seqüeles del seu pas pel món militar són evidents, és un home de caràcter fort i té dures discussions amb el seu protegit sobre la seva particular croada contra el mal, que comença com una venjança per la mort dels seus pares i sense intenció de lluitar contra el crim en general. 

Aquí no trobarem aquells tractaments de "Master Bruce", ni els comentaris sarcàstics que el caracteritzen en la seva versió habitual quan no està d'acord amb el seu "amo". Aquí, si discuteixen, acaben a cops, com podem veure a la imatge.

Altres personatges, com en Jim Gordon, se'ns mostren amb l'aspecte de sempre, però en canvi els han alterat la personalitat. Aquí el policia més conegut de l'Univers Batman fa anys que va abaixar els braços i va decidir callar i obeir, i si cal acceptar suborns, per tal de protegir la seva filla, una jove Barbara Gordon que és un dels personatges que s'han mantingut més fidels a la imatge que en tenim.

Però n'hi ha d'altres que coneixem bé pel nom i que aquí tenen una nova manera de ser, un nou aspecte físic (de vegades una edat diferent i tot), un nou origen o tot plegat alhora. El cas és que al llarg d'aquesta història que gira al voltant dels primers passos d'en Batman i que s'anirà descabdellant fins al clímax final passaran coses que en alguns casos faran que els personatges que trobem tan canviats acabin com els coneixíem de tota la vida, mentre que d'altres no veuran alterada la seva nova versió o, fins i tot, moriran (quelcom gairebé tabú als còmics considerats canònics). 

Batman: Earth One és, doncs, un magnífic còmic tant per als experts en el personatge que en vulguin conèixer una versió diferent com per als que no hagin llegit cap (o gairebé cap) de les seves aventures i vulguin gaudir d'una de les bones sense l'obligació de tenir coneixements sobre les dècades i dècades d'història d'en Batman. 

A més ho aconsegueix amb una història original, no una versió de cap de les aventures més conegudes i recomanades, i sense recórrer a cap dels dos dolents principals que hauríem esperat d'un còmic ambiciós d'en Batman, és a dir en Joker o en Dues Cares. No els veurem pas, aquí. Això sí, el llibre ens deixa amb ganes de més, perquè l'última vinyeta anuncia un nou volum que no sabem quan arribarà, però en què el senyor Johns assegurava fa poc que ja està treballant.

Com a reflexió curiosa he de dir que Batman: Earth One podria haver estat perfectament, per les seves característiques, el rellançament del Cavaller Fosc dins la línia de rellançaments que va dur a terme DC Comics a la tardor de 2011. Afortunadament allò no va afectar gaire l'Univers Batman, i aquesta novel·la gràfica es queda en un univers alternatiu que, lliure de la continuïtat, la relació amb la resta de còmics de l'editorial i la periodicitat mensual, si tot va bé es podrà desenvolupar de manera independent i al ritme adequat per tal de no decebre mai.