XX Saló del Manga

Aquesta edició del Saló del Manga ha estat certament especial, no només perquè es tractava de la 20a edició d'una de les fires de manga més importants d'Europa, sinó també perquè ha estat el primer cop que aquest humil bloc, Cementiri de Pneumàtics, ha rebut una acreditació de l'empresa organitzadora, Ficomic, per tal de cobrir l'esdeveniment.

Es diu aviat, 20 edicions d'una fira, i més quan durant les primeres era impensable que la cosa arribés als extrems que ha arribat, amb tantíssima expectació que un dia abans del seu inici les entrades per a dissabte ja s'havien exhaurit. Només això ja és una mostra de l'acollida que té entre els aficionats al còmic i la cultura japonesa no només de Catalunya, sinó de l'estat espanyol sencer.

Ha estat una edició important per l'aniversari en si, i també es podria haver celebrat el 30è de Bola de Drac, però suposo que en haver-se dedicat en les edicions més recents moltes activitats a la gran obra d'Akira Toriyama es considerava redundant. Ara bé, la franquícia Pokémon ha arribat als 18 anys d'edat amb tanta salut com sempre i ha format part durant molt de temps del programa dels salons. L'organització ha tingut l'encert de reconèixer-ho i fer-ho en un espai ben gran, el Palau 1, permetent d'aquesta manera la còmoda circulació de gent per l'interior dels altres espais, sens dubte una millora respecte d'altres edicions.

Els videojocs, que sempre han estat una part molt important dels salons —de vegades esmentada als pòsters i d'altres vegades no— estaven repartits entre un petit espai de Playstations al Palau 2 i l'enorme dedicat gairebé exclusivament a les consoles actuals de Nintendo, amb especial presència de les entregues més recents de Pokémon i un globus gegant d'en Pikachu. Allà mateix, una exposició dedicada a aquest fenomen que contenia, però, il·lustracions de personatges però cap explicació per al públic general com sí que trobem en d'altres homenatges que s'han fet als salons.

A banda d'això, naturalment, l'aniversari del propi Saló també s'havia de celebrar, i es feia amb un recull dels pòsters de cadascuna de les 20 edicions, a més de fotografies d'alguns dels convidats més il·lustres que hi ha hagut, tot plegat un repàs nostàlgic d'aquests 20 anys de fira especialitzada en el còmic i la cultura japonesa.

En aquest sentit, a la part superior del Palau 2, en un altre espai ben ampli, hi havia no només la Sala d'Actes 2, sinó també els tallers i exposicions relacionades amb la cultura nipona, com ara la de bonsais i ikebana i una formada per plafons que repassaven diversos conceptes de la filosofia i la manera de ser dels japonesos.

Al Palau 1, que és on es concentrava la majoria d'estands i exposicions, m'ha agradat especialment la dels segells japonesos inspirats en els manga i anime més influents de les darreres dècades, des de Heidi fins a Naruto, passant per Conan el nen del futur, Mazinger Z, Bola de Drac, Evangelion o One Piece, entre moltes altres obres que han marcat milions de persones, sense exagerar.

I, és clar, també hi havia les exposicions dedicades a alguns dels convidats més importants d'aquesta edició, el més destacat dels quals —amb el permís del mestre Takehiko Inoue, autor de Slam Dunk, Vagabond o Real, convidat per Ivrea— el senyor Takeshi Obata, el dibuixant (no guionista, compte) de Death Note, Bakuman o All you need is kill, entre altres títols que formen part del catàleg de Norma Editorial. D'aquestes obres Bakuman, la meva preferida, no tenia presència en aquesta exposició, però val a dir que fa dos anys, amb motiu de la seva finalització, ja va tenir força protagonisme.

L'altre autor protagonista d'aquest tipus d'exposició era en Kengo Hanazawa, concretament amb l'obra que l'ha fet famós al nostre mercat, I am a hero, un manga que segueixo i que és l'excepció del meu habitual rebuig pel gènere dels zombis, que trobo sobreexplotat i mancat d'interès per norma general. Algun dia parlaré d'aquest manga, però ara no és el moment.

Vaig participar al sorteig que va fer Norma per a la signatura d'aquests dos autors, i em va tocar curiosament la del més desitjat pel públic, en Takeshi Obata. Malauradament no signava volums de manga, només aquesta làmina, però vaig tenir l'oportunitat d'estrènyer-li la mà. Hi havia una visitant estrangera del Saló que pagava fins a 50 euros per tenir el número que donava dret a aquesta oportunitat, i admeto que em va arribar a passar pel cap acceptar-ho, ja que vaig força malament de diners, però ràpidament vaig decidir que no, que la signatura d'un mangaka d'aquest nivell era una ocasió única i difícilment repetible.

Com que per desig exprés de l'autor no se li podien fer fotografies (al Japó és immensament popular i si la seva cara es fes pública no podria sortir mai al carrer sense que l'assetgessin), jo vaig respectar les instruccions. No ho va fer tothom, però hi ha coses amb què no estic d'acord i em semblen malament, com ara el que deia de no signar volums (ignoro qui n'és el responsable últim, però és un requisit absurd), i d'altres que tenen a veure amb els drets de les persones. Tanmateix, després vaig assistir a la trobada amb els fans en què l'autor va respondre preguntes enviades prèviament pels lectors i va ser certament interessant.

Una presència impossible d'obviar ha estat la de l'enorme cap del tità del manga (i anime) Shingeki no Kyojin, publicat en castellà com a Ataque a los titanes, que no segueixo, però que no em passa per alt que és una de les franquícies de més èxit dels darrers anys, i a més d'una manera espectacular, un boom més que evident perquè va passar de zero a cent en un temps rècord. Una autèntica febre, vaja.

Aquí em veieu altre cop, fent una mica el pallasso amb els cabells de cartró (com es diuen, aquestes màscares que no cobreixen la cara? També n'hi ha dels cabells del Goku superguerrer) d'en Seiya de Saint Seiya, que es podien collir del terra al costat d'una petita exposició d'il·lustracions i settei (imatges de referència per als equips d'animació de les productores d'anime) d'aquesta també importantíssima franquícia que enguany ha fet els 28 anys però que es prepara per a, l'any vinent, rebre una pel·lícula d'animació per ordinador que al Japó ja s'ha estrenat.

 

Ara bé, una de les motivacions més importants per a mi pel que fa als salons del manga (i del còmic) són les compres, perquè hi ha molta gent que hi va per a lluir disfresses més o menys elaborades, trobar-se amb altres persones i comprar 4 clauers, però no hem d'oblidar que ambdós salons giren al voltant d'un mitjà, el còmic, i no podem dir que som aficionats al còmic en general ni al manga en particular si no en comprem o llegim de manera habitual.

De botigues de còmics n'hi ha moltes, a Barcelona, però per a mi el Saló del Manga és el moment únic de remenar entre el que ofereixen aquelles que són de fora o que normalment només venen productes per internet, i que tenen exemplars descatalogats o difícils de trobar (i sobretot rebaixats) de col·leccions que segueixo amb penes i treballs.

El cas és que les meves compres en aquest cas han consistit en, per la banda de les novetats o la primera mà, els volums 11 i 12 de Sailor Moon, el 9 i el 10 d'I am a hero i el volum únic Katsura Akira, que recull les col·laboracions entre l'Akira Toriyama (Bola de Drac, Dr. Slump...) com a guionista i en Masakazu Katsura (Video Girl Ai, Zetman, I"s...) com a dibuixant.

De segona mà he adquirit, en alguns casos regatejant una mica i tot, els volums 7 a 10 de Love Hina en català, que m'han permès deixar la col·lecció gairebé acabada, els números 5 a 7 de RG Veda, amb els quals acabo aquesta obra de debut de les CLAMP, i el volum 1 del còmic independent nord-americà Strangers in Paradise, tan i tan recomanat —i guardonat— i que feia tant de temps que volia començar, però no podia perquè almenys el primer volum era introbable en anglès i/o massa car en castellà. De fet, el dia següent vaig comprar-ne 2 volums més (regatejant també), per si de cas em costa trobar-los més endavant, però no apareixen a la foto, feta prèviament.

Així ha estat, doncs, el meu pas pel XX Saló del Manga de Barcelona, la darrera edició d'una fira a la qual assisteixo de manera ininterrompuda des de fa moltíssims anys i que vaig visitar per primer cop, amb alguna pausa en els anys següents, a la tercera edició. Un esdeveniment que he vist créixer, desinflar-se una mica al cap de poques edicions i esdevenir, tot de sobte, un autèntic referent estatal i continental de trobades d'otakus i aspirants a aquest qualificatiu. I des de llavors demostra cada any una salut envejable.

Aquest Saló ha estat, també, l'esdeveniment que ha marcat els 3 anys des que hi vaig conèixer, un 30 d'octubre de 2011, la meva parella, amb qui comparteixo —des de les saludables i lògiques diferències de gustos concrets— l'afició pel manga, l'anime i la cultura japonesa.

XIX Saló del Manga

Si em coneixeu mínimament sabíeu que aniria al XIX Saló del Manga de Barcelona, i com que sé que ho estàveu esperant amb candeletes us faré una petita crònica del meu pas per l'esdeveniment més important de l'estat espanyol relacionat amb el manga, que sempre té lloc al final del mes d'octubre.

Hi anava amb la intenció de passar l'estona veient l'ambient, mirant les exposicions i rebuscant entre les parades que tenen manga a preu reduït, i aprofitant que no havia de pagar l'entrada (ni fer cua), gràcies al fet que tenia una de les acreditacions concedides als membres del bloc Hablando en Manga.

Coincidint amb una nova edició de la sèrie animada de Bola de Drac hi havia una exposició dedicada a la gran obra d'Akira Toriyama, que incloïa un parell de photo calls on es podia posar i fer una mica el ximple, ocasió que no he deixat escapar.

L'exposició en si estava dedicada més aviat a Bola de Drac Z, i s'havia vist (també els photo call) a la recent Expomanga de Madrid (per això els textos, a diferència de les altres exposicions, estaven només en castellà). Hi havia il·lustracions de la sèrie, però el més interessant eren els settei, unes pàgines de personatges que es feien servir com a referent per tal que els animadors tinguessin el mateix criteri a l'hora de dibuixar-los, amb anotacions i proporcions. 

A l'estand de Norma Editorial hi havia una petita exposició de portades, il·lustracions i originals de Bakuman, un dels còmics amb què més he gaudit dels últims anys i que estic en procés d'acabar de llegir (ja en faré la ressenya, i aviat).

Una altra de les exposicions del Saló era la dedicada a Toriko i One Piece, dos dels shônen (manga per a nois) de més èxit dels darrers anys (sense anar més lluny, One Piece és el manga més venut de la història i fa tirades de rècord), i aprofitant l'avinentesa Planeta regalava el crossover de 20 pàgines de totes dues obres, i a més traduït. Tot un detall, encara que personalment no segueixi cap dels dos títols per qüestió d'espai.

L'exposició que més il·lusió em feia, però, era l'anomenada Manga en Joc, comissionada pel famós traductor Marc Bernabé, on es repassaven els manga de temàtica esportiva més importants, i es feia en diversos apartats. El de beisbol, com no podia ser d'una altra manera, a banda de grans clàssics com Kyojin no Hoshi o Dokaben, tenia 3 de les obres de Mitsuru Adachi dedicades a aquest esport, entre elles Touch i Cross Game. 

Al costat hi havia un túnel de bateig, molt adequat a un Saló on el tema era l'esport al manga (i al Japó l'esport rei és el beisbol), on he pogut provar les meves habilitats amb el bat, no gran cosa però millors del que em pensava, però sobretot m'he pogut treure una mica l'espina de practicar aquest esport que m'encanta d'haver-lo vist al manga i als videojocs, però que a Barcelona ni a Catalunya té la tradició que té al Japó, els Estats Units o Cuba.

A banda del beisbol també hi havia plafons dedicats a les arts marcials (amb el judo, per exemple, representat per Cinturó Negre, o la lluita lliure fantàstica de Musculman), al bàsquet, al món del motor, altres esports com el tennis, el voleibol o fins i tot el ping-pong o el ciclisme, i naturalment al futbol, amb representants com Ganbare Kickers o Shoot!

Si hi trobeu a faltar Captain Tsubasa és perquè tenia no apareixia a la secció de futbol, sinó que tenia un apartat propi, una miniexposició exclusiva, on a banda de les diferents sagues que l'han dut a acumular 90 volums des que va començar el 1981 hi havia objectes més enllà del manga, com ara els còmics falsos que es venien aquí als anys 90 o alguns dels molts videojocs que ha originat aquesta mítica obra.

També s'hi podia observar una reproducció del mural que l'autor, Yôichi Takahashi, va dibuixar a l'estadi del C.E. Sabadell fruit de l'acord entre el dibuixant i el club, que tenia també un estand amb marxandatge de l'equip amb la imatge d'en Cesc Hiroshi, personatge creat expressament per a aquesta col·laboració entre mangaka i club l'any passat.

Precisament la de Yôichi Takahashi era l'única signatura que m'interessava dels autors convidats al XIX Saló del Manga, i la vaig aconseguir. No pas gràcies a Selecta Visión, que imposava la compra in situ de la sèrie en DVD —en una edició que anunciava com a exclusiva i que no era res més que la darrera que va treure, ja descatalogada, amb una enganxina a sobre— i no donava cap oportunitat als que ja la teníem d'abans. 

A sobre va establir un sistema segons el qual hi havia una hora concreta en què es venien els packs amb dret a número. Unes condicions absurdes, si a més hi sumem la presumpta negativa de l'autor a signar res que no fossin aquells DVD, és a dir que en principi el còmic publicat per Glénat quedava descartat, possiblement pel trencament de relacions entre l'editorial japonesa, Shûeisha, i Glénat/EDT.

No va ser gràcies a Selecta, doncs, que vaig aconseguir la signatura. Va ser gràcies a Cosplay Original, l'empresa que ven les samarretes basades en la sèrie animada, com la del Furano, que porto posada a la foto. I a més no calia comprar-la allà, sinó que duent-la posada la marcaven i permetien introduir 3 butlletes per al sorteig de números, que em va tocar perquè al final no hi havia tants participants. 

Doncs bé, no només això, sinó quan em va tocar el torn els responsables em van dir que podia donar-li el còmic per a signar, sense cap problema, i això és el que vaig fer: tinc el volum 1 de Captain Tsubasa de Glénat signat per en Yôichi Takahashi.

El plat fort dels salons del manga són, però, per a mi, les compres de manga, i com sempre hi anava buscant volums a preu reduït, tant si eren de segona mà com si eren nous però per alguna raó els estands els venien més barats, i vaig trobar-hi exemplars dels dos casos. 

Vaig comprar els còmics el primer dia, perquè com que busco sobretot segona mà el primer dia a primera hora és quan es troben les coses, naturalment. Aquesta és la meva llista completa de compres:

Fora del Saló, a la meva botiga habitual, amb el 10% de descompte:

• Bakuman 20 (últim número)
• Sailor Moon 7
• Fullmetal Alchemist 2 (nova edició, i l'1 ja el tenia perquè ens va tocar en un concurs)

Al Saló, entre segona mà (en bon estat) i d'altres que estaven rebaixats per motius que desconec:

• Me gusta porque me gusta 3 (ara em falta només el 2)
• Midori, échame una mano 6 i 7 (completo col·lecció!)
• I am a hero 3
• Thermae Romae III
• Mankan Zenseki 1 (ja tenia el 2, per tant completo col·lecció!)
• Black Jack 7 i 8 (ara me'n falten només 3, que són el 10, el 12 i el 17)
• Pluto 7 (ara em falten el 6 i el 8)
• Billy Bat 5, 7 i 8 (vaig gairebé al dia)
• 20th Century Boys 13 (no surt a la foto, és posterior, i encara me'n falten molts per a completar-la)
• Bakuman. Charaman (guia de personatges, que tampoc no surt a la foto)

I una figureta de Dr. Slump, de l'Arale i la Gatchan concretament, una compra amb què no comptava, perquè amb el limitat pressupost que tenia (i que vaig gastar del tot) no pensava adquirir cap producte de marxandatge, però no se'n troben tantes, de figures d'aquesta obra, i em va agradar. 

Val a dir que m'ho he passat bé, en aquest XIX Saló del Manga de Barcelona. Hi he comprat més segona mà (o rebaixat) del que em pensava, he resistit la temptació de començar coses noves i m'he concentrat en anar omplint forats de les meves col·leccions. També hi he conegut alguns dels companys del bloc Hablando en manga, he assistit a presentacions de les editorials que en general no han estat gaire lluïdes però que m'han donat l'alegria de l'anunci de la continuació de Cinturó Negre després que la donàvem per cancel·lada, he pogut provar el Mario Kart 8, de la Wii U, que sortirà l'any vinent, i he pogut jugar una mica a beisbol.