Sèries: Better Call Saul (sisena temporada)

Havia d'arribar el moment. La que era la meva sèrie preferida dels últims anys ha arribat a la seva fi, i ho ha fet amb una temporada més llarga que de costum, amb 13 episodis i un tram final amb sorpreses també des del punt de vista narratiu.

S'ha acabat l'spin-off d'una de les meves sèries preferides de sempre, que probablement m'ha agradat més i tot, i que al marge que formi part de la tendència de fa uns anys d'estirar el xiclet dels productes que funcionen, ha estat tot un encert creatiu i un autèntic èxit.

Better Call Saul ha anat construint una trama que estava limitada pel fet de ser una preqüela de Breaking Bad, en coses tan bàsiques com el fet que, passi el que passi, sabem que hi ha personatges que no moren perquè els vam veure a la història original, cronològicament posterior.

També s'havia d'anar amb compte amb possibles inconsistències, contradiccions respecte a la història posterior que ja coneixem, i en diverses pàgines està documentat que, malauradament, n'hi ha algunes, de vegades pel bé de l'interès del guió. 

Una de les incògnites de la sèrie era què passaria amb la Kim, que no apareix a Breaking Bad, i ens estranyava atesa la importància que té a la vida d'en Saul. 

En aquesta temporada la parella duu a terme l'última trapelleria, una venjança contra en Howard Hamlin, que acaba sortint de mare d'una manera que desencadenarà el final de la relació i serà un punt d'inflexió en la vida de tots dos.

També tenim el clímax de la trama de la guerra entre en Gus Fring i els Salamanca, amb moments de molta tensió, incrementada per l'estil de direcció marca de la casa ja des de la sèrie original, incloent-hi les emblemàtiques llargues escenes d'introducció sense diàleg que normalment se centren en processos o mecanismes en primer pla.

En aquest cas sabem que en Gus no mor en aquesta sèrie, la seva defunció a Breaking Bad és massa mítica com per oblidar-la ni tan sols temporalment, però la mestria dels guionistes fa que l'esmentada guerra sigui trepidant per a l'espectador de totes maneres.

Des del principi de la sèrie hem tingut algunes llambregades al futur d'en Jimmy McGill / Saul Goodman, escenes en blanc i negre de la seva vida com a Gene Takovic a Nebraska (curiosament vam poder veure en Bob Odenkirk a la pel·lícula Nebraska, en blanc i negre, fa uns anys) que només ens mostraven que hi duia una vida d'incògnit sense abandonar l'estat d'alerta.

Com no podia ser d'una altra manera, en aquesta temporada per fi veiem més metratge d'aquesta etapa, però segurament no esperàvem que tant, amb capítols gairebé sencers dedicats a això al tram final, juntament amb un efecte visual diferent a l'opening.

Són capítols en què veiem que el nostre protagonista, ple de grisos, no ha canviat i sempre s'està empescant alguna estafa. La seva set de diners i la necessitat de dissenyar plans per fer-ne alguna el condueixen al desenllaç final, per a mi prou satisfactori tot i que amb un episodi final que estilísticament es desmarca una mica del que havíem vist fins ara. 

Tot i el compromís que hi ha en aquest punt amb les escenes del futur -que d'altra banda representa que tenen lloc l'any 2010, dos després del final de Breaking Bad-, en tenim també alguna dels moments posteriors al clímax de les trames que s'havien vist al llarg de les 6 temporades, on ja estem cronològicament dins de l'època de la sèrie original.

Són escenes en color en què de vegades ens preguntem si ja es connecta amb la sèrie on en Saul era el secundari que introduïa l'element humorístic d'aquell drama, i la resposta la tenim en les esperades aparicions estel·lars que a aquestes altures no haurien de sorprendre, i és que tothom s'ha volgut apuntar a la festa de comiat de Better Call Saul, per a mi una de les millors sèries que s'han fet mai, per mèrits propis.

Sèries: Better Call Saul (segona temporada)

Com a bon fan de Breaking Bad, em vaig interessar per l'spin-off protagonitzat pel seu únic personatge més aviat de comèdia. No sé si va ser generalitzat, però abans de veure'n el primer episodi em preocupava que es fes malbé el llegat de l'obra mestra creada per en Vince Gilligan, una preocupació que va desaparèixer abans que s'acabés aquell capítol pilot. 

Em va agradar moltíssim la primera temporada de Better Call Saul, i en vaig parlar, però el cas és que ja se n'ha emès la segona temporada i també la vull comentar, perquè ha estat igualment interessant, potser més i tot. 

Si a la primera temporada vèiem en James McGill (Bob Odenkirk) intentar guanyar-se la vida i alhora el respecte com a advocat, a la segona les coses comencen força bé per a ell, ja lluny dels miserables casos d'advocat defensor que el feien malviure al despatx que tenia al fons d'un saló de bellesa regentat per una vietnamita. 

Però no s'arriba a transformar mai en un advocat seriós. El futur Saul Goodman és un trapella, un barrut, té una picardia sensacional i tot sovint força les coses, i fa trampes que directament es podrien qualificar de delictes, per tal d'agafar dreceres en els seus objectius, d'altra banda sempre nobles. Es podria dir, doncs, que és un justicier dins el món de la Justícia. Tècnicament un advocat corrupte, però amb bon cor.

El cas és que les coses li van bé durant tota aquesta temporada i en tots els aspectes. L'únic problema que té és que li costa adaptar-se al camí de l'honradesa i necessita vies d'escapament que li permetin ser ell mateix, per bé o per mal. En qualsevol cas, el veiem feliç.

Una d'aquestes coses que li van bé és la seva relació amb la Kim Wexler (Rhea Seehorn), personatge en què la segona temporada aprofundeix i que certament ens fa patir perquè es deixa absorbir per un protagonista que ens cau simpàtic sí, però que també sabem que farà que ella acabi malament. 

Continuant la tendència dels primers 10 episodis, anem coneixent la història d'en Mike Ehrmantraut (Jonathan Banks), l'expolicia convertit en esbirro del temible senyor Frings de Breaking Bad. Si a la primera temporada entràvem en contacte amb el seu vessant humà, tot i que malcarat, en aquesta esdevé un personatge encara més interessant i no podem evitar fer-li costat, perquè ell també és un justicier, però d'aquells que podríem considerar antiherois, atès que es veu obligat a fer el que fa per tal de protegir la seva família malgrat que podria gaudir de la seva jubilació sense més preocupacions.

En aquesta temporada el seu personatge és el que enllaça amb la sèrie original, perquè hi torna a aparèixer en Tuco Salamanca (Raymond Cruz), però també hi veiem un Héctor Salamanca (Mark Margolis) encara no convertit en vegetal -per tant, se suposa que sabrem com va acabar en aquella cadira de rodes-. A través d'ell també ens cau més aviat simpàtic el personatge d'en Nacho (Michael Mando), que debutava a la primera temporada.

Novament amb uns estàndards de producció excel·lents i un estil visual i narratiu ja vistos a Breaking Bad, la segona temporada de Better Call Saul esdevé imprescindible i no decep les expectatives dels seus fans, que esperem amb moltes ganes la tercera temporada, ja confirmada, que segurament s'emetrà a principis de l'any que ve. El millor de tot, però, és que ja no pensem tant en la sèrie original, sinó que comencem a valorar i estimar aquesta pels seus mèrits. Suposo que és l'objectiu màxim d'un spin-off, i amb aquest tot ha anat rodat.

Sèries: Better Call Saul

Quan un producte ha tingut l'èxit de crítica i públic de Breaking Bad, sèrie que em va impactar fins al punt que gairebé 2 anys després del seu final encara em sembla la millor que he vist mai, és normal que es vulgui mantenir viva la gallina dels ous d'or. 

Tanmateix, encara que comprenguem aquestes coses, quan es va saber que hi hauria un spin-off de la sèrie centrat en el personatge secundari d'en Saul Goodman no sé vosaltres, però a mi em va agafar un atac d'escepticisme. Perquè Breaking Bad és un drama i en Saul el personatge que li dóna el contrapunt humorístic. No va durar gaire, però, ja que hi estava ficat en Vince Gilligan, el creador de la sèrie original, i encara que això no és cap garantia tenint en compte exemples del passat, vaig decidir ser optimista. 

Si me'n quedava cap dubte, en veure el primer dels 10 episodis que han format la primera temporada (mesos abans que s'estrenés ja s'havia renovat per a una segona de 13 capítols), que va trencar rècords pel que fa a estrenes de sèries en televisió per cable, em va quedar clar que Better Call Saul era una altra meravella.

Era com si Breaking Bad no s'hagués acabat. O dit d'una altra manera, com si em donessin una mica més d'aquella droga que em van retirar al setembre de 2013, i ja em perdonareu el símil, però en aquest cas és del tot encertat.

També és encertada la premissa de la sèrie: situada l'any 2002, 6 anys abans dels fets de la sèrie mare, té l'objectiu d'explicar-nos com en Saul Goodman va arribar a ser l'advocat de les pàgines grogues, anuncis de televisió de baix pressupost i criminals per clients que vam conèixer a Breaking Bad. 

Interpretat, com no podia ser d'una altra manera, pel genial Bob Odenkirk, aquí sabem que es diu James McGill i que s'ha tret el títol d'advocat a distància després d'anys de treballar com a noi dels encàrrecs al poderós bufet on el seu germà gran és un dels socis. 

El problema és que només aconsegueix casos de defensor que se li assignen, és a dir que fa d'advocat d'ofici, i els acostuma a perdre, cosa que no l'ajuda precisament a pair els discrets pagaments que en treu.

El germà és en Charles "Chuck" McGill (Michael McKean), en el present de la sèrie de baixa i tancat a casa com un ermità per culpa d'una hipersensibilitat electromagnètica, malaltia oficialment no reconeguda, que ell assegura que té i que el protagonista reconeix com a real o, com a mínim, té prou seny com per no posar-ho en dubte davant de l'afectat.

Considerat un advocat de primera i respectat pels seus socis i subordinats, depèn d'en Jimmy per als subministraments de tota mena de productes de primera (i segona) necessitat en un entorn sense electricitat. Tanmateix, el mira de dalt a baix i menysprea els seus vacil·lants intents de forjar-se una carrera com a advocat. 

A les oficines de Hamlin, Hamlin & McGill en Jimmy hi té una única aliada, la Kim Wexler (Rhea Seehorn), de qui està enamorat. Fa anys que espera rebre un ascens i ser més respectada com a advocada, però un altre dels socis, en Howard (Patrick Fabian), la menysprea gairebé tant com fa amb el protagonista. 

Però així com ella aguanta la situació amb resignació i esforç, el futur Saul Goodman intenta trobar dreceres i guanyar-se bé les garrofes des del primer minut. Basant-se en les ensarronades que se li acudien quan era jove, estafes que li van proporcionar tants diners com desprestigi de cara al seu germà, aviat acaba establint indesitjades connexions amb els baixos fons d'Albuquerque, Nou Mèxic. 

Aquesta és la primera connexió amb Breaking Bad, i també alguna cara que torna, com la d'en Tuco Salamanca (Raymond Cruz). 

També torna l'entranyable (?) Mike Ehrmantraut (Jonathan Banks), el temible assassí a les ordres del senyor Fring, que aquí fa de l'implacable vigilant del pàrquing dels jutjats en què el protagonista aparca el cotxe cada dia. 

Secundari a Breaking Bad i secundari a Better Call Saul, és en aquest spin-off que el personatge brilla. Fins ara sabíem que era un expolicia convertit en l'esbirro d'un traficant de drogues, però ara els seus creadors (i el seu magnífic intèrpret) li han donat diverses capes de profunditat i humanitat, que és una cosa que a Breaking Bad només intuïem, en el millor dels casos. Sens dubte és un dels punts més forts de la sèrie.

Ens feia por que Better Call Saul fos una comèdia (ja que el seu protagonista era el pallasso de la sèrie original) i desprestigiés la franquícia? Estàvem molt equivocats, doncs. La nova sèrie és també un drama, el drama d'un personatge que combat amb el seu humor, la seva astúcia i la seva vèrbola les dificultats amb què es troba.

El veurem lluitar per fer les coses bé, buscar casos dignes de defensar com a advocat, i també com no paren de trepitjar-lo i empènyer-lo a acostar-se més al seu jo anterior, l'estafador, que no pas al seu admirat germà. I, és clar, se suposa que amb els futurs nous episodis el veurem convertir-se en el Saul Goodman que coneixíem. 

De moment, amb els 10 episodis de la seva sèrie, i igual que passa amb el vell Ehrmantraut, veiem com ens l'humanitzen i fan infinitament interessant un personatge que, a Breaking Bad, no passava de ser el que deia abans, el contrapunt humorístic. Amb Better Call Saul la franquícia creix i ho fa d'una manera impecable. Absolutament recomanable. Llevat que sigueu dels que no han pogut amb el ritme pausat, de tensió creixent i explosiva de la sèrie original, que cada cop em trobo més persones decebudes per aquella sèrie tan recomanada i les expectatives que els seus fans els hem anat creant.