Menú

dissabte, 12 d’abril del 2014

Personatges televisius que no m'agraden

És fàcil, jo mateix ho he fet alguna vegada, repassar personatges que ens agraden. Es pot fer en general o acotant la selecció i triant, per exemple, els secundaris preferits o els personatges femenins (de còmic o de sèries) que ens cauen millor, però també es pot fer el contrari: parlar de personatges que no ens agraden, que ens cauen malament, que ens fan rabieta, sigui pel motiu que sigui. I això és el que em disposo a fer avui, sense cap ordre, sinó tal com se'm van acudint.

Evidentment no parlaré de personatges que representa que són malvats o que estan dissenyats per a que no ens agradin, això seria massa obvi (i fins i tot seria més interessant parlar de dolents que sí que m'agraden), sinó d'altres que potser són estimats, però que a mi no m'acaben de fer el pes. Seria el cas, per exemple, d'en Tsubasa Ôzora, però a ell ja li vaig dedicar una entrada sencera. Aquí faré un repàs més breu d'uns quants personatges de sèries de televisió que estarien entre els que no m'agraden per un motiu o un altre.


Començarem per un de masculí, en Sheldon Cooper, de The Big Bang Theory. Em fa l'efecte que és un personatge estimat, però a mi em carrega tant com al seu company de pis, en Leonard.

Se suposa que és un geni amb unes habilitats socials gairebé nul·les, incapaç d'entendre el sarcasme i encara menys dur-lo a terme, però sovint les seves actuacions contradiuen aquesta característica (ho considero un error de guió, perquè no és que amb el temps n'hagi après, sinó que ja ho feia a les primeres temporades de la sèrie). A més, per ser un paio tan aferrat a la realitat, trobo que li agraden massa els universos de ficció.

No m'agrada, doncs, com està construït el personatge, i a més tampoc no crec que en Jim Parsons l'interpreti d'una manera en absolut lloable (i tot i així l'han premiat): els seus moviments, la seva manera de parlar, els seus gestos... no deixen de ser un reflex de l'homosexualitat de l'actor, i ja hauríeu de saber que no sóc ni de bon tros enemic dels homosexuals, però en un intèrpret això no s'hauria de notar, sobretot quan dóna vida a un personatge de les característiques d'en Sheldon.


La Sansa Stark, de la saga literària Cançó de Gel i Foc, amb l'adaptació televisiva Game of Thrones té una versió "humana" i és per això que en tenim una fotografia.

El cas és que als llibres més o menys es veu quins personatges estan fets per a caure'ns bé, encara que sigui poc a poc, i quins no. El de la Sansa no sabria en quin sac ficar-lo, però a mi em cau malament. És massa refinada, ploramiques, covarda i bleda, res a veure amb la seva germana petita, l'Arya, i sincerament se me'n fot el que li passi. La seva versió televisiva la retrata perfectament i, per tant, no millora la imatge que en tinc.


Un que sí que tinc clar que la gent estima, i que molts consideren el millor de la seva sèrie, How I met your mother, és en Barney Stinson, un altre amic típicament pesat, que a mi em cansa ben ràpid i que em fa identificar encara més amb el protagonista.

És d'aquelles persones que mai no saben quan han de parar de fer el ruc, que volen arrossegar els altres a fer les activitats que ell considera interessants i/o adequades sense tenir en compte com tinguin organitzat el dia les seves "víctimes" i, per molt que ho faci tot amb bona intenció, no suportaria tenir un amic com ell.


Quan vaig fer l'entrada de Friends ja vaig dir que els 3 nois m'agradaven, que no em podia quedar només amb un d'ells, mentre que amb les noies tenia clar que la meva preferida era la Phoebe. Doncs bé, m'ha costat una mica més decidir quina de les noies em cau pitjor, però guanyaria la Rachel Green.

Ja vaig dir en aquella entrada que sí que evolucionava una mica, el personatge, però que continuava caient-me malament, i és que es tracta d'una noia malcriada, egoista i amb un alt concepte de si mateixa. Evidentment té moments bons, però en general trobo que té una personalitat molt poc atractiva.


Molt semblant és el cas de la Gabrielle "Gaby" Solís de Desperate Housewives, que si llegiu l'entrada veureu com dic clarament que és el que em cau pitjor dels personatges femenins.

Ella també és egoista, capriciosa i, a sobre, manipuladora en el pitjor dels sentits: sempre per al seu propi benefici. N'hi ha que fan les coses perquè el fi justifica els mitjans, però en el seu cas tot se centra en ella, i això és quelcom que no puc suportar.


Més que caure'm malament, el que em passa amb l'Schmidt de New Girl és més o menys el mateix que amb els altres personatges masculins que hem vist més amunt: em cansa. El trobo pesat, i tampoc no el voldria a la meva colla d'amics.

Alhora és un metrosexual amb un alt concepte de si mateix i està obsessionat amb el vestuari, la decoració i tota mena de coses que a mi m'importen tres pebrots.


Grey's Anatomy és una sèrie bastant coral, i una fàbrica de personatges ben definits i caracteritzats, però en teoria la seva protagonista és la Meredith Grey, que no m'ha acabat d'agradar mai, ni el primer dia ni ara que estic acabant de veure la desena temporada de la sèrie.

Mentre altres personatges han destacat per algun motiu i s'han fet estimar, trobo que la que dóna nom a la sèrie és molt plana, no té res d'especial i, el que és pitjor, ella considera que sí. No sé si és un problema de guió, si sóc l'únic que ho percep així o senzillament els han sortit millor tots els altres personatges. 


Per fi arribem, però, a un personatge que odio de debò. La protagonista (almenys així era al principi) de The L Word, la Jenny Schecter, és una paia estranya, sonada, narcisista, egoista i amb un punt malèvol que vull pensar que els guionistes van fer així expressament, perquè si pretenien que trobéssim per on agafar-la es van equivocar de mig a mig.

El més normal en qualsevol obra de ficció és que el protagonista conegui altres personatges i s'integri en una colla preexistent o sigui el detonant de la creació d'una de nova. Però ella no, ella sembra la discòrdia amb la seva actitud i les seves accions i no és difícil odiar-la encara que sigui una mica. Ho trobeu normal? Doncs això és el que fa, i a mi m'és igual que em diguin que és una noia que busca el seu lloc al món, que té els seus traumes, etc. Collonades.

És odiosa, i pel que sembla és un sentiment majoritari entre la crítica i el públic, però tot i que abans he dit que no parlaria de personatges dissenyats per a ser odiats, en aquesta cas faig una excepció perquè no està clar que la creessin amb aquesta idea al cap i perquè, en ser la protagonista, val la pena destacar-la.


En qualsevol sèrie hi ha personatges que m'agraden més i menys, però si hagués de dir tots els que no m'han caigut especialment bé no acabaríem mai, de manera que he fet una selecció dels més destacats, que si m'han vingut al cap deu ser per alguna cosa. Quins són els vostres? N'hi ha cap dels que he dit que vulgueu defensar?


 

13 comentaris:

  1. Ostres, quanta gent! alguns si que m'havies dit que et queien malament, però d'altre no ho sabia pas jeje

    Jo no sabria dir quins em cauen malament, excepte la Hanna de Girls que ja saps que no m'agrada, però més en el sentit que no entenc que algú pugui realment ser així i anar com va i totes les coses xD

    La Sansa et cau malament i és curiós perquè hi ha molta gent a qui no li cau bé la Daenerys, sé de bastanta gent que ho diu, igual que a mi no m'agraden els capítols del Caballero de la cebolla xDDD

    Bona entrada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi de Girls no n'hi ha cap que em caigui malament, com a molt la Marnie, però crec que ja està fet per a provocar una mica de ràbia.

      La Daenerys em cau bé, espero que al final guanyi (i suposo que és el que l'autor vol que pensem que passarà), però els seus episodis als llibres se'm fan pesats. En canvi, el Cavaller de la Ceba ja em queia bé als llibres, però a la sèrie encara millor.

      Elimina
  2. Meredith: Totalment d'acord. No entenc com una serie amb uns personatges tan ben definits pot tenir una protagonista tan... tan... tan poc definida.

    També d'acord amb el Barney, com a amic he dit molts cops que no el voldria (encara que tingui moments com quan va anar a veure a la Lily per dir-li que tornés per recuperar al Marshall), però reconec que la serie sense ell no seria el mateix, cap a malament.
    I igual amb en Sheldon, sense ell TBBT perd.

    Amb la Gabrielle em passa que és d'aquells personatges que son dolents però em cauen bé. Des del principi es veu que no és molt bona persona, que diguem. Ja la conèixes així, l'acceptes així. I trobo que li dona molts bons moments i bones situacions, m'entretenia molt. Com el joker de batman, saps que és dolent, però coi, agrada XD.

    Com pot ser que et costi decidir si et cau pitjor la Rachel que la Mònica?? COOOOOOOM?!?!?! Rachel amb diferència! és odiosa! La Phoebe és genial, però la Mònica també, és més propera. Un personatge divertit i amb defectes, com qualsevol persona, amb maníes i inseguretats. No entenc per què has dubtat! Pobre Mònica! :(

    La Sansa es pot morir quan vulgui, ja triga.
    La Daenerys si no hi penso crec que em cau malament. Però parant-me a pensar una mica més potser és perquè els seus capítols no m'agraden tant, tan allunyada d'on passen coses interessants. El major interés és que té dracs que es van fent cada cop més grans (Sí, haig de començar el quart llibre, a veure quan puc...!)
    El cavaller de la ceba a mi tampoc m'agradava gens ni mica. Perquè es passava tot el seu capítol parlant de vaixells i barques i termes marítims. SOOOOOO boring! Però al tercer llibre ja va ser una altra cosa, és una gran persona, molt sensat i que gràcies a ell han canviat moltes coses. Segur que farà molt més.
    L'Arya és la millor sens dubte, als seus capítols SEMPRE passen coses, sempre hi ha acció. En Jon m'agrada perquè els seus capítols estàn molt equilibrats, entre moralitats, acció i romanticisme. I el Tyrion 3/4 del mateix, és impossible que aquesta ironía caigui malament a algú, suposo que per això són els més populars entre la majoria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament per això la Mònica no ha estat l'escollida, no et pots queixar! Però és que la gent maniàtica de l'ordre i manaire però que alhora no queda satisfeta si no fa les coses personalment... no la suporto xD

      La Míriam diu el mateix: els capítols dels vaixells cansen. Cert. Però a mi el paio em queia bé des del principi i la seva versió televisiva m'encanta.

      Elimina
    2. que no em puc queixar, diu XD però pubreta Mònicaaa, és maniàtica però sempre en to de comèdia! no és un defecte com per odiar-la, quan el treu a la llum bé que riem ;)

      Elimina
  3. Ves que no t'hi sentis identificada i aquí hi hagi el problema :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. la Mònica em cau molt bé, sí. I potser alguna tontería fem igual XD però no em considero manaire i la meva habitació pot confirmar que maniàtica de l'ordre tampoc ho sóc XD (potser sóc més endreçada des de que estic amb el Jordi, però es que ell és pitjor que jo i si ens deixem anar no sé com acabaríem vivint XD).
      M'agrada la parella Mònica-Chandler, son dos dels meus personatges preferits i m'agrada la idea de que la teva parella és també el teu millor amic. Potser això em va fer agafar més simpatia per ella, no sé. En qualsevol cas, pubreta Mònica!!

      Elimina
    2. Però que al final no s'ha endut el títol de més odiada de la sèrie! Hauries d'estar contenta! XD

      Elimina
    3. Però t'ho has plantejat! Entre la Mònica i la Rachel no hi ha color, pubreta Mònica XD

      Elimina
  4. Ara que he acabat les dues primeres temporades de Breaking Bad, t'haig de dir que no entenc com no pots odiar la dona del Walt, és un dels personatges més odiosos EVER!!! ni la Bridget Jones i la Bella de twilight juntes em cauen tan malament, i això és dir molt.
    També s'ha de dir que crec que tot i que de vegades sembla una mica tonto, el Walt és de fucking master of the univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és molt senzill i ja ho vaig explicar: aquests són els personatges que A MI no em cauen bé tot i estar dissenyats per a caure bé. :P

      Elimina
  5. Estic d'acord amb la incongruència d'en Sheldon, tot i que fa que a la serie es pugui jugar amb més humor, que d'això es tracta. A mi la Rachel sempre em semblava el personatge més aborrit de Friends. El poc que he vist de Grey Anatomy no vaig entendre perquè aquella era la protagonista. I el Barney, bé... És el Barney, o et fa gràcia o l'odies...

    El que no estic gens d'acord és amb la Sansa... Mira que tens personatges a escollir. Cert que fins ara ha mostrat que és una pava i qué fa un paper molt testimonial. Ara bé, és una nena. No té la mateixa empenta que la seva germana, però poc a poc es veu com evoluciona i va entenent el Joc. Crec que en Martin ens té preparades grans coses per ella en el futur. Jo personalment hagués triat la Catelyn. Per mi és el personatge més odiós dels que hi han. Odia un pobre nen només per no ser fill seu i perjudica clarament el seu fill gran per una vaga promesa d'un matarreis de tornar-li les seves filles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, la Catelyn també era odiosament odiosa, suposo que perquè ha patit molt no fa tanta rabia, en canvi la Sansa és en part responsable de que el seu pare sigui mort. Ja posats també la Cersei és odiosament odiosa. Ojalà tingui una mort lenta i que pateixi molt.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails