Crònica del 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Enguany he tornat a passar pel Saló del Còmic, ja en porto uns quants de consecutius, i com també és habitual em disposo a fer la crònica de com l'he viscut personalment. En general, ja ho avanço, força bé, però m'han decebut un parell de coses que també dic que no tenen res a veure amb la fira en si, sinó amb les expectatives que jo en tenia o amb sistemes organitzatius d'algun estand concret.

Comencem amb les exposicions, la més destacada de les quals, com sempre, la dedicada al tema del Saló d'enguany, que era el còmic fantàstic, que engloba gèneres com la ciència-ficció o la fantasia èpica, dins dels quals trobem tota mena de subgèneres com ara l'exploració de l'espai, els viatges en el temps, les distopies, la vida alienígena, l'espasa i la bruixeria o els mateixos superherois, que no deixen de ser en molts casos producte del que en el fons és ciència-ficció, i en d'altres de la pura màgia, o bé vénen de l'espai. 

L'exposició era enorme, per a estar-s'hi tranquil·lament més d'una hora, però a banda de pàgines d'exemple, la majoria originals cedits, hi havia interessants textos que reflexionaven sobre els principis científics que hi ha al darrere de les propostes de la fèrtil imaginació dels autors de còmic fantàstic, i que els rebatien i els contrastaven amb el que passaria a la realitat o la distància que hi ha entre aquestes idees i el punt on es troba la ciència actual. 

Una mostra completíssima, però amb un únic problema de relativa gravetat: hi havia exemples d'obres de còmics nord-americans, europeus i fins i tot espanyols, aquests darrers una mica agafats pels pèls —perquè parlar del professor Bacteri de Mortadel·lo i Filemó a l'apartat de científics bojos d'una exposició sobre còmics fantàstics és acceptar un pop com a animal de companyia—, però... i el manga? No hi havia ni una sola pàgina de manga, tot i que el còmic japonès ha tocat, evidentment, la ciència-ficció i la fantasia moltíssimes vegades.

També destacaven les primeres que trobaven els visitants en entrar a l'espai visitable, aquesta vegada concentrat en el recinte del Palau número 2 i les seves dues plantes, sense fer ús de l'1. Per una banda hi havia l'exposició dedicada al Capità Amèrica, aprofitant el 75è aniversari del seu naixement (1940).

Probablement el que més va triomfar, però, va ser l'escut que hi havia a terra, que va entusiasmar els visitants més joves en esdevenir una improvisada pista per a lliscar o rodolar. En el meu cas em vaig limitar a fer-m'hi una foto aprofitant que duia la meva samarreta de l'escut del Capità.

També m'havia de fer aquesta fotografia amb la portada del 251 de Batman (1973), còmic històricament important perquè representava el retorn del Joker assassí sanguinari que durant molts anys havia desaparegut i havia estat substituït per un Príncep Pallasso del Crim més per a tots els públics per culpa de la Comic Code Authority, un organisme censor nascut de les paranoies que durant els anys 50 hi havia respecte al còmic i els seus efectes presumptament perjudicials per al públic més jove.

Doncs bé, una mostra amb les mateixes dimensions que les del Capità Amèrica celebrava els també 75 anys del principal enemic d'en Batman, que va debutar a les pàgines del número 1 de Batman, el 1940.   

Bastant apartades de les zones de més trànsit hi havia l'exposició dedicada a The Spirit, còmic que enguany celebra també el 75è aniversari, que el llegendari Will Eisner va publicar entre 1940 i 1952 i que personalment tinc pendent i espero poder-lo anar trobant en biblioteques. 

Allà també n'hi havia una de dedicada a les autores més emblemàtiques de còmic femení durant el franquisme, amb exemples dels gèneres extremament ensucrats i masclistes a què estaven limitades aquestes dibuixants i guionistes que van haver de treballar en aquelles condicions històriques desfavorables.

Altres exposicions que també em vaig mirar van ser la dedicada a l'humorista Perich en el 20è aniversari de la seva mort, la de les il·lustracions de Coromines per a les portades en castellà de la saga literària Cançó de Gel i Foc, que estava acompanyada amb figures basades en la versió televisiva coneguda com a Game of Thrones, la de la saga de videojocs The Legend of Zelda —a la zona de videojocs, on vaig aprofitar per a fer una primera partida al Super Smash Bros. for Wii U, en què no vaig fer-ho malament del tot gràcies a la petita pràctica que he agafat amb la versió per a Nintendo 3DS, que tinc des del meu aniversari—, la d'Anacleto, agente secreto aprofitant que al setembre se n'estrena la pel·lícula d'imatge real o la que repassava breument la història del còmic en català, que particularment vaig trobar massa optimista i amb unes quantes dades de millorable exactitud.

Un dels atractius, per a mi, dels Salons del Còmic, és la possibilitat que els autors convidats dels quals tingui algun còmic me'l dediquin i, si són dibuixants i no només guionistes, m'hi facin algun dibuixet. Amb els anys he tingut en general força èxit, però també alguna decepció, i aquest cop vaig tenir un disgust en veure com, tot i arribar abans que ningú a l'estand d'ECC, em feien anar enrere perquè en teoria s'havia format una cua al carrer des de la matinada amb tot de gent que s'havia posat d'acord. Jo, com que hi havia entrat amb polsera de premsa (però no abans que ells, que consti), me les vaig haver amb desenes d'indignats (i maleducats) fans. 

És curiós, perquè jo he fet cues d'aquestes, potser no de matinada —i caldria veure des de quina hora feia cua realment aquesta gent liderada per una noia molt maleducada i que s'assemblava al ros de Cruz y Raya i un tio que ja tenia vist de la signatura d'en Bryan Lee O'Malley a la Fnac, un paio que sembla el fill del Gran Wyoming i en José Mota (el morè de Cruz y Raya) i que és un professional de les cues amb aires de suficiència—, però n'he fet. I m'he trobat que en obrir-se les portes el que guanyava era el que corria més, i que em quedava sense un bon número i per tant sense dret a dibuix, i l'editorial no s'hi ficava.

Aquest cop l'editorial s'hi va ficar, amb diferents criteris, i es va imposar el que deia que jo havia d'anar enrere i que "sempre" s'havia fet, això de les cues al carrer. Mentida. Entenc la lògica de la indignació dels que havien estat fent cua, i en el seu lloc jo també m'empiparia, però les mentides em rebenten.

Al final va resultar que el dibuixant per al qual jo volia número, en Tim Sale (Batman: The Long Halloween, Batman: Dark Victory i Batman: Haunted Knight), no era el mateix que el que volien ells, però per culpa seva em va tocar el número 18, i l'home, al cap de 5 minuts de començar, va decidir que estava massa cansat per a continuar fent miniesbossos i després del número 9 ens va fer a tots una signatura ràpida, que no tenia ni rúbrica, i cap a casa. 

Per tant, entre uns i els altres vaig tenir una nova mala experiència, la tercera que compto ja amb la mateixa editorial des que es va estrenar en la publicació de còmics, fa 3 edicions. És a dir, quasi cada any hi he tingut alguna decepció. Ho tindré en compte d'ara endavant.

Molt millor va anar la signatura de l'Scott McCloud, de moda ara per l'èxit incontestable de la seva darrera novel·la gràfica, The Sculptor. Vaig fer ben fet en decidir anar a la sessió de signatures de l'estand d'El Corte Inglés, perquè a les botigues no lligades a una editorial sempre va tot millor. 

A més, l'home era molt amable i feia dibuixos per a tothom. Em va saber una mica greu anar-hi amb La revolución de los cómics, un còmic sobre còmics que tinc des de fa 13 anys, i no haver comprat res més de l'autor. No negaré que feia enveja veure a les mans de tothom de la cua el gruixut volum de la novetat que està de moda i amb què molts han descobert ara el nom d'aquest senyor, però vaig decidir no fer una compra impulsiva de 35 euros, aconseguir-lo més endavant pel màxim de 25 que val en anglès (i més quan els còmics en anglès ja no els compro traduïts) i que em signés el que jo ja tenia.

Em vaig endur aquest dibuixet que, tot i ser el que feia a gairebé tothom i tractar-se d'una cosa ràpida, està prou bé, i em va fer il·lusió. Havent estat aquesta la darrera de les dues sessions de signatures que tenia previstes, el regust que em va quedar d'aquest apartat de la meva llista de coses per fer va ser bo. 

Pel que fa a les compres, un dels principals atractius del Saló, aquest cop vaig estar a punt de no fer-ne ni una, només l'últim dia, diumenge, i per casualitat. Continuo trobant a faltar l'estand d'uns francesos que tenien centenars de volums recopilatoris de còmic de superherois en versió original, però a més una de les meves botigues habituals havia tornat al Saló després de faltar-hi l'any passat... i tampoc no tenia res que m'interessés. La tendència de la qual ja em vaig lamentar l'any passat continua.

Les altres botigues tampoc no tenien res del que acostumaven a tenir. Ni tan sols una que ven àlbum europeu em va satisfer: de còmics de l'Astèrix en català en tenia poquíssims i cap no era dels 4 que em faltaven. Els que veieu a la foto, les meves úniques compres, eren d'una altra parada on no comptava trobar res d'això.

Com que no vaig gens bé de diners i en cas de voler comprar alguna novetat ho faré allà on em descomptin més que aquest 5% màxim a què "obliga" la llei, no em sap especialment greu haver marxat pràcticament sense res. Ara bé, tinc molts forats per omplir de col·leccions diverses i no haver trobat gairebé res ha estat una altra decepció.

Tanmateix, en general m'ho vaig passar bé, estic content d'haver-hi anat, he après coses, he tornat a ser conscient de la immensíssima quantitat de còmics i autors que hi ha i que no coneixia —i per una qüestió de diners i espai seria impossible seguir-los tots, fins i tot reduint-los només als que em poden interessar mínimament—, he tornat a sentir parlar autèntics experts en còmics, gent que en sap un munt, i evidentment vull continuar vivint aquesta experiència enriquidora i alhora frustrant. Per tant tornaré a ser al Saló Internacional del Còmic de Barcelona l'any vinent, en què se celebrarà la 34a edició. A veure si llavors tinc més sort en tot.

31è Saló del Còmic de Barcelona

Enguany torno a estar a l'atur, per primera vegada en força temps no tenia acreditació i ja no podia comptar amb el Carnet Jove pel fet de tenir 31 anys, però he estat al 31è Saló Internacional del Còmic de Barcelona perquè he pogut emprar el carnet de la biblioteca per a aconseguir entrada reduïda, i al cap i a la fi volia anar-hi.

No buscava cap signatura, aquest any, però per a mi el Saló és com un gran Mercat de Sant Antoni on trobar gangues, amb la presència de botigues que són de fora i on es poden trobar coses difícils de trobar. Però és clar, també hi ha l'ambient i les exposicions, i ara en parlarem.

Una d'elles estava dedicada al 75è aniversari d'en Superman, que va aparèixer per primer cop al número 1 d'Action Comics el 1938. No cal dir que és el superheroi més popular de la història i que tothom sap qui és, tant si el coneix de debò gràcies als còmics com si només l'ha vist a les pel·lícules. 

Doncs bé, hi havia originals de diverses èpoques i, en la línia que segueix el Saló des de fa uns anys, un extens apartat dedicat a l'aportació dels dibuixants de l'estat espanyol a les col·leccions de l'Home d'Acer.

Sense deixar els superherois, els Avengers i els X-Men compartien una altra exposició, que sens dubte aprofitava la gran tirada que han adquirit aquests dos móns dins l'Univers Marvel durant la darrera dècada gràcies a les pel·lícules d'èxit que han passat pel cinema.

Per tant, estava orientada al públic general, no l'especialitzat sinó el casual, el de les famílies amb nens, però també és cert que els autèntics fans dels còmics, el mitjà original d'aquests personatges, podien gaudir amb els originals que hi havia exposats. 

Una altra exposició, no tan petita com semblava al principi, reunia dibuixos fets en quaderns de viatge per part de diversos autors, un dels quals en Craig Thompson, autor de Blankets i Habibi, que va retratar Barcelona precisament a Carnet de Voyage (publicada per Astiberri només en castellà, aquest cop) i que aquí veiem meravellat davant l'obra de Gaudí.

Les retallades formen part de la crisi i per desgràcia són un tema que està de moda des de fa temps i que ho continuarà estant una temporada, i per tal de fer-la passar millor i alhora lluitar-hi a través de la conscienciació, molts dibuixants l'han tocat, i això ha quedat reflectit en una de les exposicions del 31è Saló del Còmic.

La que s'havia anunciat més, però, era la del gènere del western al còmic, una exposició enorme que repassava alguns dels títols més importants en què s'han barrejat aquestes populars històries de cowboys i el còmic. No sóc massa fan del gènere, però hi havia de fer una ullada.

També hi havia una mostra de les obres nominades als premis del Saló, i em va cridar especialment l'atenció d'una manera positiva que, a banda d'uns exemples de pàgines, es pengés un còmic d'un fil per tal que qualsevol persona interessada hi fes una ullada més profunda. 

Ambrós (1913-1992), el dibuixant de l'etapa clàssica d'El Capitán Trueno, entre altres obres, tenia la seva pròpia exposició, que hauria agradat al meu pare, que considera els còmics cosa de nens i es fot una mica de mi però que de petit llegia còmics del senyor Ambrós.

I abans d'entrar en les compres que he fet volia destacar una de les moltes coses interessants que es veuen en tots els salons, en aquest cas un casc d'en Superman. Si n'hi hagués un d'en Batman encara em compraria una moto només per dur-lo. 

Tinc moltes col·leccions amb forats enormes que en el fons sé que no podré omplir mai, però si en trobo números a preu de ganga es fa més lleuger. He tingut la sort de trobar, per exemple, els recopilatoris Aves de Presa: Mentes Gemelas (números 56 a 61 del primer volum), i en anglès Birds of Prey: Club Kids (109 a 112 i 118) i Birds of Prey: Platinum Flats (119 a 124).

 
O aquest Green Arrow: Año Uno escrit per Andy Diggle i dibuixat per Jock que està format per una aclamada minisèrie de 6 números.

Un dels buits que tinc és el del segon col·leccionable de Batman de Planeta, conegut com a Batman: El Caballero Oscuro, i en aquest saló n'he trobat un altre número, concretament el 16, que conté els números 773 a 775 de Detective Comics, 606 i 607 de Batman i 33 de Batgirl.

Parlant de la Batgirl, però una altra, el segon volum de The New 52, anomenat Batgirl: Knightfall Descends (amb els números 7 a 13 i 0), publicat molt recentment i a un preu prou inferior al que podria aconseguir a The Book Depository combinant una baixada de preu i un descompte extraordinari.

De la Wonder Woman dos recopilatoris ben diferents i allunyats en el temps. Per una banda, de l'editorial Zinco i mai reeditat per cap de les companyies que han gaudit dels drets de DC Comics posteriorment, Wonder Woman: La Caída de una Amazona, amb els números 97 a 100 de la segona sèrie.

Per l'altra, Wonder Woman: Odyssey vol.1, que conté els números 600 a 606 (quan es va recuperar la numeració original aprofitant l'avinentesa del número rodó).

Un altre col·leccionable difícil de tirar endavant actualment, i que quan el veig acostuma a vendre's a un preu superior al de portada, és el d'en Superman, també de Planeta. Doncs bé, ja he reduït una mica més el forat amb l'adquisició de les entregues 15 i 16 (de 40), que contenen 4 números de diverses col·leccions relacionades amb l'Home d'Acer cadascun.

Una cosa que no esperava trobar, i que no buscava, era el número 1 dels arxius de Superman, però no aquella col·lecció que van treure Norma i Planeta, sinó la que conté Superman, no Action Comics.

Només ha sortit en anglès i de fet aquest llibre va inaugurar la línia el 1989, i segurament no en trobaré més, però hi era, valia només 9 euros i l'he volgut tenir. Conté els números 1 a 4 de Superman, tots ells de 64 pàgines i publicats trimestralment de manera individual per primera vegada des de l'estiu de 1939 a la primavera de 1940.

Flashpoint va ser el megaesdeveniment que DC es va treure de la màniga just abans de The New 52 i en teoria és el que va provocar el rellançament de tot l'Univers DC la tardor de 2011, i a més va tenir bona crítica, de manera que en veure el volum de la sèrie principal en tapa dura a preu inferior al que acostumo a veure en l'edició de tapa tova, i com que també hi havia per allà el volum The World of Flashpoint featuring Batman, amb les repercussions de Flashpoint en el món del Cavaller Fosc, ho havia de tenir i per fi podré llegir-ho.

També hi ha lloc per a Marvel, amb l'adquisició del volum The Death of Captain America: The Man who Bought America (números 37 a 42 del volum 5, aquesta me la vaig fent poc a poc i era el volum immediatament posterior al darrer que vaig comprar, per tant tota una alegria) i els números 26 a 31 de l'Spider-man de John Romita, que habitualment trobo a 3 euros cadascun (amb preu de portada de 2,38) i que he pogut comprar per 2,30. Contenen dos còmics cadascun i en total són del 65 al 76 de The Amazing Spider-man.

Amb tot això no em quedaven diners per a les novetats de manga (que de tota manera anava a comprar a la meva botiga habitual la setmana vinent), però la setmana passada ja havien sortit les de Planeta i em vaig fer amb el volum únic Regreso al mar, de Satoshi Kon (nova edició) i el primer (de 12 i esperem que aquest cop no la cancel·lin) de l'esperadíssima reedició de Fénix, del mestre Osamu Tezuka, dos llibres caríssims respecte a la quantitat de pàgines que duen però que havia de tenir.

A més, m'han comprat per encàrrec la col·lecció sencera d'Aula a la Deriva, de Kazuo Umezz, que estava de saldo, i aquesta sí que és una ganga. La setmana que ve havia de comprar les novetats de Norma que m'interessen, però m'esperaré una mica perquè m'he firat massa...

30è Saló del Còmic: Dia 1

Avui ha estat el primer dia del 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona i jo, de seguida que he tingut temps, cap allà que me n'he anat. No perquè tingués cap pressa, sinó perquè avui el meu pla era simplement aconseguir unes quantes signatures d'autors importants convidats a l'edició d'enguany. 

A més m'he beneficiat de la promoció que permet als que vam néixer el 1982, és a dir els que hem fet i els que faran 30 anys durant 2012, entrar-hi gratuïtament. Se suposa que és perquè el Saló se celebra per 30è any, però no és exactament així. Va començar el 1981 i va faltar a la cita el 1986 i el 1987. Però jo no em queixaré pas.

El primer autor que volia "conèixer" era en David Lloyd, el dibuixant de V de Vendetta (que no l'autor, que és el geni antisocial Alan Moore), i m'he presentat al lloc on signava amb una hora d'antelació... per acabar descobrint que s'havia retardat mitja hora tot plegat. A sobre, mal embaixador de la famosa puntualitat britànica, ha fet un quart d'hora tard més. S'ha de dir, però, que s'ha portat molt bé i ha fet dibuixos a tothom.

Disculpeu la qualitat del vídeo, però l'he hagut de comprimir per tal que no ocupés vora 200 megues. Sembla mentida que en un moment puguin dibuixar tan decentment, oi? Doncs bé, no esperava que fes dibuixos, però un cop allà he vist que en feia i evidentment no li anava a dir que no, de manera que m'he endut el meu exemplar de V de Vendetta amb aquest dibuix:

Una màscara d'en V, dibuix que té una curiosa història: quan li he dit que em fes un V em referia al personatge, no al famós logo de l'obra, però per tal de concretar i que no hi hagués malentesos li he dit "la màscara", i bé, l'ha fet literalment. Només la màscara. Ja m'està bé, però. Ara, el seu retard ha fet que hagués d'esperar més a la dedicatòria amb dibuix del següent autor de la meva llista d'avui.

En Craig Thompson, l'autor de Blankets, que em van regalar fa molts anys però que he començat a llegir avui mentre era a la cua. I com podreu veure al vídeo el paio dibuixa molt ràpid, però es manté extremadament fidel a l'estil que veiem dins el còmic.

És curiós perquè és l'únic dibuixant que he vist fer les dedicatòries, i en aquest cas a sobre amb dibuix, de peu. Però sí, les ha fet totes així.

M'ha dibuixat (en aquest cas ho decidia ell, perquè ho he vist amb els que anaven al meu davant) la protagonista femenina del còmic, i és un dibuix força maco. A més, el senyor Thompson saluda molt amablement i s'acomiada de la mateixa manera. 

Això ha estat tot, perquè també volia que el barceloní Pere Pérez em dediqués un parell de volums de la Batgirl de l'etapa que estic llegint, d'abans de la renovació de l'Univers DC, però resulta que anava amb número i així serà en totes les seves intervencions. El problema és que els reparteixen a les 10 de matí per a tot el dia. Però bé, em feien més gràcia aquests dos autors que sí que m'han dedicat els còmics, i si no enxampo el senyor Pérez cap altre dia... què hi farem. 

He pogut fer un parell de voltetes i unes quantes fotos, però demà hi tornaré a anar, a veure què aconsegueixo, i de les compres en parlaré l'últim dia, quan les hagi fet totes (que no en seran gaires). Així doncs, demà més.