Sèries: The Affair

Sovint comencem a mirar sèries exclusivament per la gent que hi surt, i quan vaig veure el tràiler d'aquesta vaig tenir clar que la veuria precisament per aquest motiu, encara que l'argument també em va semblar actractiu.

Es tractava d'una història amb dos clars protagonistes que estaven interpretats per en Dominic West (en McNulty a The Wire) i la Ruth Wilson (l'Alice Morgan de l'altament recomanable Luther), dos intèrprets britànics que canviaven l'accent de manera convincent per explicar-nos l'aventura de dos nord-americans de soca-rel. 

Que el tema dels afers extramatrimonials està molt suat, i ho sabia, però igualment volia veure aquests dos actors que m'agradaven interpretant uns papers més "mundans" que aquells pels quals els coneixia. 

El que no esperava, però, era que The Affair ens ho explicaria adoptant dos punts de vista, corresponents a dos personatges en cada episodi, dels mateixos fets, cosa que dóna vida a un argument, com deia, tan suat, i contribueix a donar forma de thriller o producte de suspens a aquesta sèrie que, a mesura que van avançant les temporades, i més endavant amb algun flashforward -en català prolepsi-, va adoptant un to cada cop més fosc. 

En fi, a la sèrie els protagonistes són en Noah Solloway, un escriptor que lluita per tenir èxit, i l'Alison Lockhart, cambrera en un restaurant del poble d'estiueig de Montauk (Nova York) on els Solloway van de vacances i on viuen els rics i estirats sogres d'ell, interpretats per la cara de periquito de la Kathleen Chalfant i pel més conegut John Doman -que curiosament era superior d'en McNulty a The Wire i que podem veure a Gotham fent de Carmine Falcone-, aquest sí un escriptor de tant d'èxit que és ric i tot. Tant ella com ell odien el seu gendre, que no és de casa bona.

L'afer dels dos protagonistes és tempestuós i, com acostuma a passar en aquests casos, destrossa les respectives famílies i provoca una sèrie de conseqüències que contaminen l'amor que es tenen aquests dos personatges, de manera que a mesura que avança la sèrie es plantegen si ha valgut la pena. De fet, només comporta desgràcies. 

Un dels principals secundaris de la sèrie és la dona d'en Noah, la Helen (Maura Tierney), un personatge irritant que quan protagonitza mig capítol m'acostuma a avorrir, però que darrerament s'ha guanyat una mica la meva simpatia. 

Per part d'en Noah també tenim els seus quatre fills, dos d'adolescents i dos de petits. Els grans, evidentment, són els que donen més problemes, especialment la Whitney (Julia Goldani Telles). 

L'altre secundari important és en Cole Lockhart (Joshua Jackson, una altra cara coneguda), el marit de l'Alison, de caràcter esquerp però que també, amb el pas del temps, veiem que és un home honest i noble. 

Precisament un dels punts forts del guió és que poc a poc ens fa passar de donar suport a l'amor passional dels dos protagonistes a entendre el dolor dels enganyats, i ens fa canviar totalment de bàndol més endavant.

Cal esmentar de passada el seu germà Scott (Colin Donnell) i convidats de les temporades 2 i 3 com la Luisa (Catalina Sandino Moreno, nominada a l'Oscar a la Millor Actriu el 2004 per María, llena eres de Gracia), la Julliette (la francesa Irène Jacob, tot un referent) o en John Gunther (Brendan Fraser). 

El cas és que la sèrie creada per la Sarah Treem i en Hagai Levi aconsegueix enganxar-nos a la història des del principi i ens demostra temporada a temporada com sí que es pot allargar la trama de manera coherent i justificada, i la tècnica narrativa de canviar el punt de vista a mig episodi en cadascuna de les entregues és totalment encertada i ens permet fixar-nos no només en els canvis en els diàlegs segons qui protagonitzi aquell segment, sinó també en altres detalls com la roba o els escenaris, encara que les diferències siguin una mica exagerades respecte a com veiem les coses cadascú a la vida real.

La intriga de la sèrie va augmentant i a la tercera temporada esdevé pràcticament un thriller psicològic, i no decauen les interpretacions que han proporcionat a The Affair nombroses nominacions i premis, entre els quals els Globus d'Or a la Ruth Wilson i la mateixa sèrie el 2015 i a la Maura Tierney com a secundària el 2016, i dos anys consecutius el premi al millor actor als Satellite Awards per a en Dominic West. 

El ritme de The Affair és més aviat lent, sí, i la premissa pot semblar (ho és) poc original, però la manera amb què se'ns explica aquesta història i les conseqüències que té la decisió de deixar-se endur de dos personatges que s'atrauen de manera irresistible però no haurien d'estar junts fan de la sèrie una de les més interessants que s'emeten actualment.

Després de The Wire

Ja ho havia fet amb altres sèries, això. No gaires, però. Concretament amb The Shield, El Príncep de Bel-Air i Friends. Però tenint en compte la importància i l'impacte de The Wire, i el fet que jo he trigat a veure-la però ja té uns anys, com podia estar-me de repassar què se n'ha fet, dels seus actors i actrius principals?

Vaig dir en parlar de la sèrie que alguns dels seus actors no eren professionals de la interpretació, mentre que d'altres sí, però va ser The Wire l'obra que els va llançar a la fama. En molts casos continua sent el més important que han fet, però val la pena veure què ha passat amb alguns d'ells.

Comencem amb en Larry Gilliard, Jr., l'inoblidable D'Angelo Barksdale. Abans de The Wire ja havia fer força cinema i televisió, però res d'excessivament memorable. Després, més o menys el mateix, amb aparicions episòdiques en unes quantes sèries. Des de 2013, però, surt a la popular The Walking Dead fent de Bob Stookey.

En Lance Reddick, el mític Daniels (i no li poso càrrec perquè va canviant al llarg de la sèrie), tampoc no era un principiant —de fet, havia sortit força a Oz, una altra aclamada sèrie de l'HBO—, però després de The Wire ha fet no només aparicions episòdiques en moltes produccions (per exemple a Lost), i pel·lícules, sinó també 85 episodis de Fringe entre 2008 i 2013. Des de llavors, però, no ha fet res d'especialment destacable.

El cas d'en Wendell Pierce és diferent. Ja tenia molta experiència fent pel·lícules i petits papers a la televisió abans d'interpretar en "Bunk" Moreland a The Wire, però el més destacat que ha fet a la televisió després d'allò ha estat la sèrie sencera Treme, de 2010 a 2013, també d'en David Simon, un dels creadors de The Wire, i també de culte, és a dir poc coneguda però molt ben valorada.

L'André Royo, en "Bubbles", en canvi, no havia fet gran cosa abans de la sèrie, i després ha fet només petits papers a la televisió i el cinema. Potser el més destacat, i no podem considerar que tingués gaire impacte, és el taxista que va aparèixer en 3 episodis de Fringe.

Un cas en què sí que es veu una clar augment de la presència televisiva és el d'en Clarke Peters, tot i que el seu paper de Lester Freamon no era el primer que feia a la petita pantalla, i de fet ja havia sortit a The Corner, dels creadors de The Wire.

Amb un d'ells, en David Simon, repetiria a Treme (i per tant coincidiria amb en Wendell Pierce altre cop), però també va sortir en 8 episodis de Damages, 11 de Person of Interest, un de True Detective i els 8 de la cancel·lada The Divide.

Li va anar molt bé, també, a l'Amy Ryan, l'entranyable "Beadie", que va sortir en 20 episodis de The Office (versió americana) però sobretot ha triomfat al cinema, amb els destacats papers de Gone baby gone (2007) —nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària i guanyadora de moltíssims premis— i aquest mateix any Birdman, que té un repartiment potent.

No hi ha dubte que el paper més conegut de l'Aiden Gillen ha deixat de ser el del polític Tommy Carcetti i és, ara, el de Petyr Baelish a Game of Thrones, però aquest senyor també havia sortit en 10 episodis de Queer as Folk, i 10 més de Love/Hate, una sèrie irlandesa.

Aquest home no ha canviat gaire. En Robert Wisdom, l'entranyable "Bunny" Colvin, ja havia fet força televisió abans (era el temible Lechero a Prison Break, i no me n'havia adonat!), però després de The Wire ha fet papers recurrents en unes quantes més, com ara Supernatural, Happy Town, Burn Notice, Nashville o Chicago P.D.

En Domenick Lombardozzi, l'"Herc" de The Wire, va ser després un dels protagonistes de la cancel·lada Breakout Kings, però el seu paper recent més destacat és el de Ralph Capone a Boardwalk Empire, fent evidentment de germà del mític Al Capone.

També a Boardwalk Empire ha interpretat el seu paper més important després de The Wire en Michael K. Williams, fent de líder de la comunitat negra d'Atlantic City i esdevenint sens dubte un dels pilars de la sèrie. Ha fet altres coses a la televisió i el cinema, però per a molts serà sempre l'Omar Little, i per a molts altres en "Chalky" White.

Pel que fa a en Seth Gilliam, el simpàtic Carver, ja havia sortit a Oz, però després de The Wire el més important que ha fet ha estat Teen Wolf, interpretant el doctor Alan Deaton, i des de la cinquena temporada de The Walking Dead el capellà Gabriel Stokes.

En aquest punt potser estàveu pensant què se n'havia fet, dels més carismàtics (com si els de dalt no ho fossin prou), però paciència, que ja hi arribo. És el cas de la Sonja Sohn, la "Kima", que ha estat fent durant anys papers recurrents en diverses sèries, alguns de més importants com el de 29 episodis a Body of Proof, i actualment surt a The Originals, spin-off de The Vampire Diaries.

El senador Clay "Shiiiiit" Davies l'interpretava l'Isiah Whitlock, Jr., que en aquests anys ha dut a terme diversos papers recurrents, com el de Lucky 7 o el de Veep, a més d'aparicions en episodis únics en un fotimer de sèries, entre les quals Gotham.

De la ment criminal de l'elegant "Stringer" Bell, el britànic Idris Elba ha passat a fer de detectiu torturat (però també elegant) de Londres a la molt recomanable Luther, de la BBC, però pel mig ha fet unes quantes pel·lícules —els fans de Marvel l'hem vist fent de Heimdall a les dues pel·lícules d'en Thor que s'han estrenat fins ara— i papers recurrents com els 7 episodis de la versió nord-americana de The Office. 

He deixat expressament per al final aquest actor, en Dominic West, un altre entranyable tot i que tan faldiller a The Wire fent de McNulty com a The Affair, la seva sèrie actual (i guanyadora del Globus d'Or més recent en la categoria de millor sèrie dramàtica), fent de Noah Solloway. Abans se l'havia pogut veure a The Hour. Doncs bé, enllaça amb l'anterior actor perquè aquí fa de parella adúltera de la Ruth Wilson (al seu torn guanyadora del Globus d'Or per aquest paper), que també és un personatge important a Luther. 

Més interessant és la connexió directa que es produeix en aquella sèrie, perquè també hi apareix en John Doman, que fa de sobre d'en Dominic West i l'odia tant com quan era el seu superior a The Wire. Aquest senyor, que ja havia sortit també a Oz, l'hem pogut veure després a Damages, Borgia (fent de Roderic Borja, és a dir el papa Alexandre VI), Person of Interest i, actualment i amb un paper força més important que el de The Affair, a Gotham fent del mític Carmine Falcone.

Acabaré aquí aquest repàs, que ja ha estat prou llarg. No he parlat de tothom, però també és cert que hi ha actors que no han fet res gaire destacable després de The Wire, com ara en Jim True-Frost (Pryzbylewski), en Wood Harris (Avon Barksdale) o la Deirdre Lovejoy (Rhonda Pearlman).