Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 1

M'alegro de poder tornar a fer una ressenya de còmic de l'univers Batman després de molt de temps, i en els propers mesos en faré unes quantes més perquè m'he comprat, per fi, els recopilatoris que em faltaven per acabar l'etapa prèvia a DC Rebirth, l'enèsim rellançament de les col·leccions de la rival de Marvel.

Arribaran, doncs, ressenyes de Batman per primer cop en molt de temps, però avui toca parlar d'una lectura relacionada que tenia pendent des de feia molt i que ja puc ressenyar.

Batman & Robin Eternal (volum 1) recopila els números 1 a 12 d'una col·lecció setmanal (desembre de 2015 a febrer de 2016) sorgida de l'èxit de Batman Eternal, però aquest cop limitada a "només" 6 mesos, i recopilada en dos volums, el primer dels quals ressenyo ara.

La premissa és ben senzilla i alhora atractiva, en una d'aquelles propostes potencialment revolucionàries que de tant en tant, i amb diferents nivells d'èxit, es produeixen a l'entorn del Cavaller Fosc: després d'un seguit d'atacs, en Dick Grayson i els altres Robins i algun aliat més decideixen fer front a l'amenaça d'una misteriosa enemiga anomenada Mother, una traficant d'éssers humans que els modela i els ven per encàrrec. 

Aquesta premissa no tindria un especial interès, però, si no fos perquè els deixebles d'en Batman, ara que en Bruce Wayne no hi és després del esdeveniments de Batman: Endgame, descobreixen que un o més d'un d'ells podria haver estat un "humà dissenyat" d'aquests, i que el seu mentor hauria tingut tractes amb la temible Mother, una enemiga implacable que tendeix a desfer-se d'aquells que ja no li fan servei, motiu pel qual els ha cridat ara l'atenció.

Això, és clar, provoca un terrabastall entre els Robins i exRobins, que per una banda han d'investigar l'amenaça però, per l'altra, veuen com creix la desconfiança entre ells, atès que ells mateixos formen part de la investigació.

Els protagonistes d'aquesta història són en Dick Grayson, ara espia, en Red Hood i en Red Robin, amb la col·laboració de la Bluebird (Harper Row), introduïda precisament a Batman Eternal, i hi veurem també el debut a The New 52 -anys després que comencés- de clàssics com la Cassandra Cain i l'Azrael. 

La presència d'en Batman (del Batman original, en Bruce Wayne, no el que el va substituir quan va desaparèixer) la tenim en els flashbacks freqüents en què veiem el Cavaller Fosc i el Noi Meravella (Grayson) investigant a Praga, on ara en Dick torna per aquest cas, i també en la seva allargada ombra, aquest cop carregada de sospites d'allò més temibles per part especialment del seu primer ajudant.

Tot plegat ens ho explica un equip liderat pels guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que fan, com és natural en aquest casos de col·leccions amb periodicitat setmanal, que l'estil gràfic canviï molt d'un número a l'altre, però que en aquest cas no provoca una sensació de gran desigualtat en la qualitat del resultat final. Són estils diferents, sí, però tots, com a mínim, acceptables.

El que tenim aquí, la primera meitat de la història (o gairebé) és un relat d'allò més interessant, sobretot pel potencial que té pel que fa a conseqüències per a la Batfamília, però també per la manera en què està narrat, dosificant el misteri correctament, amb cops d'efecte i fins i tot diàlegs amb tocs d'humor gràcies al sempre divertit Jason Todd, combinats amb moments dramàtics. 

Veurem al segon i últim volum recopilatori com continua Batman & Robin Eternal i com és aquest desenllaç que té la responsabilitat de no decebre, però les expectatives són molt altes.

Lectures: Batman - Death of the Family

Arribo per fi a la ressenya del tercer recopilatori de Batman des que es va iniciar The New 52, o dit d'una altra manera, el rellançament de l'Univers DC amb el reset numèric de totes les seves col·leccions, si bé argumentalment parlant algunes van respectar la història prèvia i, per sort, és el cas de les protagonitzades pel Cavaller Fosc.

És cert que val més tard que mai, però he trigat molt a comprar aquest volum i a sobre el van posar d'oferta quan ja l'havia comprat, resignat, a un preu superior als que hi havia abans a The Book Depository, problema de què ja m'he queixat algun altre cop, però en fi, li tenia ganes i n'he gaudit, així que parlem-ne.

En un primer cop d'ull a Batman: Death of the Family, que reuneix els números 13 a 17 de la col·lecció, publicats individualment de desembre de 2012 a abril de 2013, el disseny de la portada sobta per com s'allunya del que havíem vist fins ara, però sobta encara més que tingui una camisa transparent... que té tot el sentit del món, atès que posa la pell d'en Joker sobre la carn del seu crani, i és que tal com vam veure al final del número 1 de Detective Comics (inclòs a Faces of Death) l'enemic del Cavaller Fosc per antonomàsia s'havia quedat sense cara des de la seva darrera fugida.

M'està agradant molt el que s'està fent amb en Batman des de fa anys, però també des de The New 52, i tenia moltes ganes de veure com seria aquesta primera gran història d'en Joker del nou Univers DC. El resultat, per a mi, una dels millors relats que s'han explicat mai sobre el Príncep Pallasso del Crim, que torna més letal, més ben preparat i més retorçat que mai. I, naturalment, amb el seu amor per les posades en escena tan en forma com sempre.

En parlar del volum anterior, The Court of Owls, vaig dir que no havia vist mai en Batman tan acorralat com llavors, però Death of the Family hi rivalitza en aquest sentit, tot i que aquí, més que físicament, el protagonista es veu superat per la incertesa que li provoca el seu enemic més conegut.

Representa que en Joker ha estat absent des que va fugir d'Arkham fa un any, i que en aquest temps ha estat preparant un pla detalladíssim amb el qual sorprenentment no vol derrotar en Batman, sinó fer-lo més fort per tal que el seu "joc" particular recuperi l'interès que, per al pallasso, tenia al principi i ha anat perdent amb el temps.

I per tal d'aconseguir-ho el seu pla és senzill d'entendre, però retorçat com ell sol: si elimina els aliats del seu enemic aquest en sortirà enfortit perquè ja no tindrà punts febles. És per aquest motiu que Death of the Family és el títol que tenen tots els tercers volums tant de Batman com d'altres capçaleres protagonitzades pels seus aliats (i que ressenyaré en el seu moment), per tant som davant d'un crossover dins la família Batman.

Un crossover que no és pas gratuït, ja que com he dit la premissa de la història principal té molta relació amb en Robin, en Red Robin, en Nightwing, la Batgirl i en Red Hood, però que després de llegir els còmics concrets que tenen a veure amb aquesta història puc afirmar que no tots els que ens recomanen llegir en els típics ordres de lectura (jo he seguit aquest) són igual d'importants —en alguns casos Death of the Family hi té una relació molt tangencial—, ni igual d'interessants. Però ja en parlarem.

La qüestió és que en Joker s'ha marcat aquests aliats d'en Batman (i d'altres, com en James Gordon) com a objectius i això, naturalment, fa perdre els nervis al Cavaller Fosc, que el va perseguint per diverses de les localitzacions on van tenir lloc els primers encontres entre tots dos, en una macabra celebració dels inicis d'aquesta història d'odi que va començar el 1940.

En Joker, paradigma de la bogeria, sempre ha estat molt més fort i intel·ligent del que es podria pensar fent-hi una ullada, però a Death of the Family està pletòric i arriba a uns límits potser una mica exagerats, demostrant un accés absolut a tota mena de recursos. Tant li fa que dugui la pell de la cara, arrencada fa un any, enganxada al cap barroerament. És capaç de reduir superherois de reconegut prestigi i historial i posar contra les cordes en Batman com no ho havia fet mai. 

Coneixent en Joker sabem de què és capaç, al capdavall ja hem vist que és un assassí sense escrúpols i per molt que els superherois acostumin a salvar la vida no seria el primer cop que aquest paio mata o deixa en cadira de rodes un aliat d'en Batman, així que patim per ells i la tensió i l'angoixa creixen a mesura que avancen els números.

A més de tot plegat (o en paral·lel, ja que hi podria tenir molta relació) un dubte plana per sobre de tots aquests personatges: és possible que en Joker, tenint en compte les seves accions en aquesta saga i les seves paraules, conegui la identitat civil d'en Batman i companyia? El dubte és, en si mateix, una arma que posa en perill la confiança dels pupils del Cavaller Fosc en el seu mentor, perquè podria ser que fos un dubte que en Batman ja tenia des de feia temps. Per si no en teníem prou.

Independentment del que passi al clímax de Death of the Family, que és espectacular, en Joker ha anat massa lluny, aquest cop, i ha demostrat que cap d'ells no està segur, ni tan sols dins la batcova o la mansió Wayne. Potser és l'hora que en Batman faci una excepció i trenqui el seu vot de no matar mai els seus enemics, oi? En serà capaç?

El guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo ho han tornat a fer: un altre imprescindible i memorable arc argumental, que es podria llegir sol, sí, tot i que no està malament complementar-lo amb les altres col·leccions afectades, a càrrec d'altres equips creatius. Per cert, cadascun dels números inclosos al recopilatori, llevat del 17, té unes pàgines extra (per sort respectades aquí) amb guió del mateix Snyder fent equip amb en James Tynion IV i dibuix d'en Jock, on veiem en Joker conspirant amb altres dolents clàssics per tal que l'ajudin a dur a terme el seu pla. No són imprescindibles, però ajuden a contextualitzar.

En resum, no us perdeu tampoc aquest Batman: Death of the Family, que demostra un cop més que la col·lecció està en una ratxa excel·lent, sobretot des que va reiniciar la seva numeració. Li poso un "però", tot i que en realitat no és culpa del llibre: per una banda tenim la premissa d'en Joker decidit a acabar amb els aliats d'en Batman, i per l'altra un spoiler que em vaig menjar de manera inevitable (en aquests casos és impossible no assabentar-se'n) i que feia referència a una mort. Evidentment, amb aquests dos ingredients, esperava trobar-me la fatídica escena aquí, però no és el cas. Ni pertany a Death of the Family ni en Joker hi té res a veure. Em tocarà esperar.

 

Lectures: Batman and Robin - Pearl

Fa uns mesos, a principis d'aquest 2013, vaig dir meravelles del primer volum de Batman and Robin de l'era The New 52 gràcies a la gran feina feta pel guionista Peter J. Tomasi i el dibuixant Patrick Gleason, acompanyats de l'entintador Mick Gray. El mateix equip, amb alguns ajudants esporàdics, es fa càrrec també del segon recopilatori, que ressenyo avui i que fa que continuï considerant sense cap mena de dubte aquesta col·lecció com una de les imprescindibles de l'actual catàleg de DC Comics.

El bon gust de boca que ens deixava Born to Kill continua a Batman and Robin: Pearl, que conté els números 0 i 9 a 14 de la sèrie, publicats de manera individual respectivament el novembre de 2012 i de juliol de 2012 a gener de 2013. Començant amb el primer esmentat, que és el típic especial per a posar al dia els nous lectors que ja hem vist en d'altres col·leccions de la nova DC, és evident que aquest recopilatori té un clar protagonista: en Robin. El Robin actual, el fill d'en Bruce Wayne, és clar, que sense tenir còmic propi viu els seus millors moments a Batman and Robin. 

 

El 0 és un número d'orígens, en què se'ns explica des d'una perspectiva diferent la diverses vegades esmentada primera infantesa d'en Damian, que aquí sabem que es va passar els primers anys conscients de la seva vida intentant vèncer en combat la seva mare, la Talia al Ghul, amb la revelació de la identitat del seu pare com a desitjable premi. 

És un número interessant i no contradiu en absolut el que ens han estat dient del fill d'en Batman des que Grant Morrison el va recuperar el 2006, però sí que continua entristint-me que se li hagi canviat sensiblement el rerefons que s'insinuava al primer còmic on va sortir, la novel·la gràfica Batman: Son of the Demon, de 1987.

Amb el lector novell posat al dia sobre qui és en Damian Wayne, àlies Robin, tornem a "l'actualitat" i ens trobem amb el número de la col·lecció que inevitablement havia de reflectir la saga Night of the Owls, que va afectar tota la família editorial d'en Batman. En el cas d'en Robin, únic personatge del Duet Dinàmic que apareix al 9 de Batman and Robin, se li encarrega protegir un militar d'alta graduació de l'atac d'un dels Talons, els assassins de l'organització del Tribunal dels Mussols o les Òlibes.

Un número sense especial transcendència en què trobem en Robin duent a terme la missió que se li encarrega amb gran eficàcia ateses les seves grans habilitats assassines, que ja li coneixíem. El dibuix, en aquest cas, és obra de Lee Garbett i Andy Clarke, en comptes de l'habitual Patrick Gleason.

Els tres números següents, amb l'equip creatiu habitual, estan dedicats a l'amenaça que presenten en Terminus i els seus esbirros, un grup de persones desfigurades, mutilades o ferides de per vida presumptament per culpa de les seves trobades amb en Batman.

Tot i que en alguns casos considero exagerades les repercussions d'aquestes trobades, la història és prou interessant i posa en Batman i companyia en un bon embolic, però el que crida més l'atenció és veure els 4 Robins (recordem que la cinquena, la Stephanie Brown, ha estat esborrada de la continuïtat a The New 52) actuant de manera simultània. I tot plegat encaixa perfectament a la capçalera Batman and Robin.

La imatge i les circumstàncies són d'allò més curioses, però també donen lloc a roçaments, mostrats al principi del recopilatori amb una escena familiar amb la presència dels diversos fills (literals o no) del Cavaller Fosc. 

El resultat és que en Damian, el més petit però també el més violent i arrogant (superant fins i tot un Jason Todd que ja no és tan dolent com quan va reaparèixer com a Red Hood, però que tampoc no es deixa caure mai per la mansió Wayne), desafia els exRobins i els assegura que els derrotarà i se n'endurà un objecte com a record. Això, però, al final no deixa de ser una subtrama sense gaire importància.

La darrera història del recopilatori, en dues parts i amb Tomas Giorello ajudant amb el llapis i la tinta els artistes titulars, em resulta menys atractiva perquè col·loca a Gotham una mena d'apocalipsi zombi a què s'han d'enfrontar en Batman i en Robin, que pel camí tenen algunes converses íntimes com la que comença en Damian a bord de la nau amb què el seu pare el duu a l'espai per tal d'arreglar un satèl·lit de vigilància, i on en Bruce admet que durant un breu període de temps va estimar la mare del noi.

L'enfrontament amb el Saturn Club, d'on sembla que surten aquests zombis caníbals, està a un nivell inferior al de la resta del llibre, però que l'amenaça no sigui sufocada i la insinuació que en Joker és al darrere de tot fan venir ganes de llegir el proper volum, anomenat Death of the Family.

Pearl ens deixa també alguna entendridora imatge com la que veiem aquí damunt, una abraçada sincera entre en Batman i el seu únic fill biològic, que per més que sigui un assassí i un impertinent també se'ns ha mostrar sovint com el que és, un nen de 10 anys, i hem après a estimar-lo tal com ha après a estimar-lo el seu pare.

Això no treu, però, que en Batman estigui profundament amoïnat per la manera d'actuar del seu nou Robin, que entre els seus defectes té el de la imprudència, cosa que recorda al Cavaller Fosc un Robin que ja va perdre, el ressuscitat Jason Todd, i fa que es qüestioni si vol continuar tenint el seu fill com a Noi Meravella. Veurem com acaba tot això al proper recopilatori, però de moment tenim un altre molt recomanable volum de Batman and Robin.

Lectures: Red Robin - 7 Days of Death

Red Robin, una altra de les col·leccions sorgides de l'event Batman Reborn que arriba a la seva fi en aquest primer volum previ a la renovació de l'Univers DC coneguda com "The New 52". Amb un quart volum més gruixut que els anteriors s'acomiada la primera etapa d'en Tim Drake com a Red Robin.

Red Robin: 7 days of death conté els números 18 a 26 de la col·lecció (de febrer a octubre de 2011), saltant-se el 22 perquè forma part del crossover ja ressenyat en aquest bloc Gotham Shall be Judged però afegint-hi el número 92 de Teen Titans, que té a veure amb una de les trames.

Amb la primera del llibre, de fet, que es diu The Rabbit Hole i que és l'intent d'en Red Robin d'acabar amb l'amenaça que suposa per al planeta el món virtual Ünternet, creat per en Darkseid a la Final Crisis i "heretat" per un misteriós personatge que el protagonista d'aquesta col·lecció ha de desemmascarar i vèncer. 

A Ünternet en Red Robin compta amb diversos aliats, alguns dels quals coneguts i d'altres de nous, però tots plegats adopten un avatar que els fa sentir poderosos i que els permet fer tot allò que al món real no poden fer. Precisament és un lloc de trobada dels malvats, que poden matar sense patir-ne les represàlies i reunir-se secretament. És un camp d'entrenament i una plataforma de comunicació entre ells i això, naturalment, és un perill.

Un dels aliats d'en Red Robin és el hacker conegut com a Moneyspider, que no és altre que l'Anarky, però després de l'última saga de Robin, que encara no he llegit i és prèvia al canvi de disfressa i identitat d'en Tim Drake, opera des d'un llit i assisteix el protagonista amb els seus coneixements i el seu domini de la xarxa. A causa del seu passat delictiu (per bones causes, això sí), és un personatge de fiar? Ja ho veurem. O no.

Després de la interrupció del ja esmentat Gotham Shall be Judged i sense que s'esmenti ni abans de la participació d'en Red Robin ni després, a 7 Days of Death s'enfronta a l'enèsima secta d'assassins amb qui s'ha hagut de relacionar des que és en Red Robin. Ara li toca teure l'entrellat d'una sèrie de matances que formen part d'una mena de torneig d'assassins on no queda clar quin és l'objectiu de tot plegat, però on es retrobarà amb una vella enemiga. 

Per sort rebrà l'ajuda de la Black Bat, la nova identitat de la Cassandra Cain (antiga Batgirl) dins l'entramat de Batman Incorporated. En acabar la història se'ns dóna a entendre que aquest parell tornaran a col·laborar de tant en tant, però igual que la pròpia conclusió d'aquest arc queda una mica a l'aire, i més quan després de poc hi ha el reboot de DC Comics.

Acabem ja, perquè després del frenetisme de totes les aventures d'en Red Robin que hem llegit durant els darrers dos anys semblava que havia de venir la calma, però quedava un tema per resoldre: al final dels esdeveniments de Blackest Night tornava a la vida el Capità Boomerang, l'home que va matar el pare d'en Tim i que alhora va ser mort per un tret disparat pel senyor Drake. 

Naturalment el nano té ganes de venjar-se i té una ferida que no se li tancarà mai en aquest sentit, i el tema es torna a tocar en un darrer número força interessant, però que ens deixa amb la sensació que han jugat amb nosaltres per la resolució de tot plegat. 

Hem vist créixer com a personatge en Tim Drake (o Wayne, recordem que va ser adoptat legalment per en Bruce), actuar en solitari, esdevenir un detectiu d'un nivell que rivalitza amb el del seu mentor i pare adoptiu i, en definitiva, independitzar-se (sense tallar del tot els seus lligams amb la família Batman), però també hem vist com perdia coses tan importants com l'aprovació d'en Batman després dels fets del número 26 o la seva xicota.

També perd la Tam Fox per una decisió que ha de prendre a la saga 7 Days of Death, i no pas per les "infidelitats" (no eren parella oficial, però vaja...) comeses amb la Lynx, trobades de què ja vam parlar en repassar l'anterior recopilatori i que aquí continuen, però que la filla d'en Lucius Fox no coneix. Igual que en Bruce Wayne i en Dick Grayson, potser perquè ho ha après d'ells, és incapaç de tenir una relació estable i continua col·leccionant conquistes o fracassos, segons com es miri.

L'última etapa d'en Red Robin potser no és brillant, però és entretinguda i s'agraeix la unitat artística formada pel guionista Fabián Nicieza i el dibuixant Marcus To, però a partir d'ara què? Què passa amb els caps sense lligar? 

Doncs malauradament sembla que en Tim Drake sí que viu força canvis en el rellançament de DC, i el tornarem a veure com a líder dels Teen Titans i l'aspecte que té a la imatge que he posat. Espero que com a mínim hi hagi una mica de coherència amb el seu passat, ja veurem si es compleix el meu desig.

Lectures: Gotham Shall Be Judged

Una altra lectura relacionada amb l'Univers Batman (no patiu, que aviat en vindrà una que no hi té res a veure), i que em va fer interrompre el consum de dues col·leccions que es creuen en aquesta saga que afecta diversos títols relacionats amb el Cavaller Fosc: es tracta de Batman: Gotham Shall Be Judged. 

Abans de res he de dir que només vaig descartar fer-me una de les col·leccions sorgides de l'esdeveniment Batman: Reborn, i que és precisament al voltant de la qual gira aquest crossover. Estem parlant d'Azrael, que aporta a aquest tom recopilatori els números 14 a 18, que se sumen als números 708 i 709 de Batman, 22 de Red Robin i 22 de Gotham City Sirens. 

Ho dic més que res perquè m'hauria anat bé per tal de conèixer més profundament el personatge en aquesta nova encarnació que no és la d'en Jean Paul Valley (un home que fins i tot havia substituït en Batman als anys 90), però a banda d'aquest afany completista i exhaustiu no hi ha cap necessitat d'haver llegit els 13 números anteriors.

A Gotham Shall Be Judged l'Azrael és el gran protagonista, sí, perquè la primera part del llibre ens explica per una banda com mor i torna a la vida i que n'està preparant alguna de grossa, però també com els Batmen (el de sempre, en Bruce Wayne, i l'actual de Gotham, en Dick Grayson) intenten recultar-lo per al projecte Batman Incorporated.

I aquest és dels que diuen que no, perquè com dèiem té uns altres plans: acabar amb el mal d'una ciutat tan podrida com Gotham. Ho fa com ha estat fent sempre, clavant les seves espases de foc i gel a les persones, que només se'n salven si estan netes de pecat, però "des de dalt" li diuen que espavili i que destrueixi la ciutat d'una vegada per totes.

Per tal de fer-ho ha reclutat un parell d'operatius, el segon dels quals com a arma humana definitiva amb qui primer s'arriba a enfrontar, i ho ha fet amb el suport d'un personatge llegendari que és qui ha estat movent els fils de tot plegat, però ha instaurat una manera de fer que els herois de la ciutat ho evitin, encara que argumentalment està una mica agafat pels pèls: si en Batman, en Red Robin o la Catwoman són jutjats i declarats lliures de pecat Gotham se salvarà.

Naturalment els 3 herois escollits no estan tan nets com ens podríem pensar i tenen els seus propis dimonis o alguna característica o pes a la consciència que els dificulta passar la prova. I no estic fent cap spoiler si dic que no tindria sentit que el primer en intentar-la passar en sortís net i s'acabés l'amenaça, oi? 

El cas és que és un pla concebut des del principi per tal que cap dels 3 no passi la prova, però si no la passen la ciutat de Gotham i tots els seus habitants desapareixeran. Com acabarà tot plegat? Ho anirem veient. 

El més interessant d'aquesta petita saga és veure els nostres protagonistes patint, enfrontant-se a allò que els provoca malestar encara que no ho tinguin constantment al cap a causa del frenetisme de les seves vides, però destaca la trama d'en Dick Grayson, en què veiem un trauma de la seva infantesa que no tan sols no coneixíem, sinó que ell tampoc no recordava. 

Els 2 números de Batman i els 5 d'Azrael són, per a mi, el millor d'aquest Gotham Shall Be Judged, i de fet els d'Azrael m'han provocat curiositat respecte als números que em falten, però pel que fa a les incursions de Red Robin i Gotham City Sirens les trobo més fluixetes. També s'ha de dir que el guionista dels números d'Azrael i Batman és en David Hine, acompanyat a la primera dels dibuixos d'en Cliff Richards i a la segona dels d'en Guillem March, mentre que de les parts de Red Robin i Gotham City Sirens se n'encarreguen els equips habituals, tant els dibuixants com els guionistes.

A més, vaig interrompre la lectura dels seus respectius toms en el punt en què se saltaven els números 22 de totes dues col·leccions, per si els 23 em feien menjar spoilers, però no hi havia cap necessitat de fer-ho, com tampoc no vaig trobar a faltar, en llegir Batman: Eye of the Beholder, els dos números de Batman que es recopilen aquí. Curiosament el volum recopilatori corrersponent de Gotham City Sirens sí que conté el número 22, encara que sense llegir aquesta saga queda fora de context. 

Gotham Shall Be Judged és una lectura amena i interessant, que no afecta les col·leccions que hi aporten números al crossover però que igualment val la pena. Deixa empremta a l'Univers Batman? No pas. Pensarem que hem perdut el temps després d'haver-la llegit? De cap manera.